La imposició històrica del castellà: El 2001, en el lliurament del Premi Cervantes a l'escriptor colombià Álvaro Mutis, el rei Joan Carles I va dir en el seu discurs: «No fou mai la nostra, llengua d'imposició, sinó de trobada; a ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà: van ser els pobles més diversos els qui van fer seva, per voluntat libèrrima, la llengua de Cervantes». I es va quedar tan panxo.

 

Aquest és un dels eslògans que més li agrada al nacionalisme lingüístic espanyol airejar els quatre vents: això que l'expansió del castellà ha estat un procés totalment natural en què no es va forçar ningú. Segons aquesta faula, el castellà s'hauria expandit a costa d'altres llengües per aquests motius: (a) «per la cara bonica», és a dir, perquè, com a codi lingüístic, estaria dotat de certes excel·lències que ho farien molt fàcil d'aprendre, a més de la sonoritat, la versatilitat, etc.; (b) perquè els diversos pobles es van mostrar encantats d'acollir amb espontani alegria aquesta bella llengua, sense necessitat que les autoritats decretessin res per aconseguir-ho. Per això, el llumeneres que li va redactar el discurs al Campechano, el va fer deixar anar per la seva borbònica boca que «a ningú se'l va obligar mai a parlar castellà». Així, sense immutar-se'n.

Val a dir que, en això, el nacionalisme castellanocèntric no és gens original: tots els supremacismes lingüístics agraden d'adornar-se amb llegendes semblants per endolcir una expansió que té molta imposició, obligació i coacció. En el cas del castellà, també. Vagi per davant que saber castellà ―i altres llengües― és una cosa positiva, és clar. Ningú no discuteix això. L'assumpte són els procediments que es van fer servir per aconseguir que la gent acabés acceptant el castellà.

Bé, admetem que en l'expansió del castellà a costa d'altres llengües, devia haver-hi de tot. Sens dubte, molta gent va adoptar el castellà per decisió lliurement presa, sense cap coacció i simplement perquè van veure que aquesta llengua els donava més avantatges que inconvenients. Una cosa molt normal en les interrelacions entre els pobles, qui ho pot negar. Però per això caracteritzar l'expansió del castellà com el fruit únic de decisions lliures, hi ha un món. No cal amagar la veritat: a la història de l'expansió del castellà per la península Ibèrica, la imposició és, amb gairebé total seguretat, el factor de més pes per explicar la situació actual. La prova és que allà on no van poder arribar les lleis d'imposició del castellà, aquest no es va implantar: estic parlant de Portugal, és clar (que desgraciats són els portuguesos, que no poden gaudir del mateix bilingüisme enriquidor que nosaltres!). Per això, les paraules de l'ara rei emèrit em semblen més que una boberia: em semblen una autèntica burla, una manipulació sense pal·liatius.

Com s'imposa una llengua als parlants d'altres llengües? Com es va imposar el castellà a Espanya? Mitjançant diversos mètodes:

a) Prohibició. Prohibint activament les altres llengües i el seu ús.

b) Coerció. Imposar coercitivament el castellà mitjançant ordres i disposicions legals amb inclusió de càstigs de diversa índole.

c) Dissuasió diglòssica. Instauració d'un estatus legal diferenciat: el castellà a dalt i les altres llengües a baix. Consagració legal de la supremacia del castellà i la relegació de les altres llengües a una situació de vegades marginal, altres vegades subordinada. Es facilita tota mena d'avantatges als que usen el castellà, alhora que es dissuadeix amb tota mena de desavantatges als que usen altres llengües. El castellà s'estableix com a marca exclusiva d'espanyolitat, única llengua que representa la nacionalitat espanyola.

Al llarg dels darrers tres-cents anys (coincidint amb el començament de la dinastia dels Borbons a principis del segle XVIII), la imposició del castellà s'ha servit de les tres categories de política lingüística que acabo d'enumerar. No us oblideu que la història d'Espanya dels darrers tres segles està dominada, lamentablement, per una successió d'absolutismes, tiranies, despotismes, cops d'estat i dictadures reaccionàries, una de les obsessions preferides de la qual ha estat uniformar lingüísticament el recinte patri amb l'única llengua que, per a aquest nacionalisme excloent, mereix ser qualificada com a tal.

[Al s. XVIII el gallec, l'asturià, el basc o l'aragonès no tenien cap ús administratiu. Però el català ―a Catalunya, València i Balears― era una llengua de ple ús institucional i administratiu, que va ser laminada bàrbarament fins a quedar reduïda al s. XIX a una pobra llengua casolana.]

De moment, malgrat no haver aconseguit ni de lluny el seu objectiu últim de castellanitzar totalment tota Espanya, cal reconèixer que a aquest nacionalisme impositiu no li ha anat del tot malament. A força d'imposicions, a la península Ibèrica ha aconseguit que tots els parlants materns de llengües no castellanes no hagin tingut altra alternativa que convertir-se en bilingües velis nolis, i que fins i tot molts hagin abandonat la seva llengua pròpia per passar a engrossir les glorioses estadístiques de parlants materns del castellà a Galícia, Astúries, el País Basc, Navarra, Alt Aragó, Catalunya, València i Balears. I la reculada constant de les minoritzades «llengües conyàs» continua, per a alegria del supremacisme castellanocèntric. Un procés del qual es va salvar Portugal, és clar.

La imposició històrica del castellà fins a arribar a la situació actual està perfectament documentada. Vegeu aquesta petita cronologia de fets succeïts al llarg dels darrers tres-cents anys.

Any 1715. Informe de l'intendent general del Consell de Castella, José Patiño, sobre l'ús del català:

…Que com abans tot el Judicial s'actuava a Llengua Cathalana, s'escrigui en endavant en idioma Castellà o Llatí, com ja així la Reial Junta ho practica; doncs s'aconseguirà la intel·ligència de qualsevol Jutges Espanyols, sense haver d'estudiar en allò inusitat de la Llengua d'aquest Pays.

Any 1715. Dictamen del fiscal general Consell de Castella, José Rodrigo Villalpando:

[en referència als plets] …tot s'haurà de formar a Llengua Castellana, i actuar en paper segellat…

Any 1715. Dictamen del Consell de Castella sobre l'ús del català:

…amb que a la Reial Audiència i davant dels Corregidors els plets se segueixin a Llengua Castellana; i en els altres Tribunals inferiors es permeti, per ara, l'ús de la Cathalana, fins que els escrivans es vagin instruint a la llengua Castellana; […] manant al mateix V. M. que a totes les Escoles de primeres lletres, i de Grammatica, no es permetin llibres impresos en llengua Cathalana: escriure ni parlar-hi dins de les Escoles […]

Any 1715. Informe del Consell de Castella sobre Balears:

Que s'actuï i els instruments s'escriguin la llengua castellana. I que d'ara endavant no es permeti imprimir cap llibre en un altre idioma que Castellà.

Any 1716. Informe del fiscal general Consell de Castella, José Rodrigo Villalpando:

Allò sisè, es podria prevenir la cura d'introduir la llengua castellana en aquell país. La importància de fer uniforme la llengua s'ha reconegut sempre per gran, i és un senyal de la dominació o superioritat dels Princips o nacions ja sigui perquè la dependència o adulazion volen complaure o lisonjear, afectant una altra naturalesa amb la semblança de l'idioma, o ja sigui perquè la suggección obliga amb la força. Els efectes d'aquesta uniformitat se segueixen molt beneficiosos, perquè es facilita la comunicació i el comerç…

Any 1716. Instrucció de l'abat de Vivanco al Consell de Castella:

Sisè. Posarà la major cura en introduir la llengua castellana, amb la finalitat de donar les provisions més temperades i dissimulada perquè s'aconsegueixi l'efecte sense que es noti la cura.

Any 1723. Ordre del corregidor baró de Huart als regidors de la vila de la Bisbal d’Empordà:

Comandament als Magnífics Regidors de la vila de la Bisbal que se suggereixen a les ordres de SCM nostre Senyor i estimat Rei D. Felipe Quinto, que Déu guardi, de manar les declaracions, resolucions, actes i altres comunicats en la llengua castellana, de el contrari poden resultar greus perjudicis i ser mal exemple a altres pobles i viles d'aquesta Província que ja ho van acatant per al compliment més aviat i puntual del Reial Servei. Girona, 3 març de 1723.

Any 1730. Clàusula sobre el mestre de Beasain (Guipúscoa):

I que no els permeti parlar en basc sinó en castellà, posant anell i castigant-los com mereixen…

Any 1758. Fra Martín Sarmiento denuncia el càstig als nois que parlen gallec:

Potser serà màxima d'alguns que ensenyen el castigar als que parlen una mica de gallec, per no veure's enrojolats amb les preguntes. Aquesta tirànica màxima s'esvairia si els que han de ser mestres fossin gallecs, i amb coneixement de llengua, o si no ho eren se'ls obligués que abans l'estudiessin i entenguessin amb tenacitat.

Any 1766. Prohibició del Consell de Castella de publicar una obra a basc del jesuïta Agustin Kardaberaz:

Ordre del Senyor Comte d'Aranda, President de Castella, perquè sense especial notícia seva, no es donin llicències per aquest Consell per imprimir llibres en una altra llengua que la Castellana: arxivant l'obra original de la Vida de S. Ignacio escrita a Bascuence; i que es faci saber aquesta providència als impressors.

Any 1768. Reial cédula d'Aranjuez, rei Carles III:

VII. Finalment mane que l'ensenyament de primeres Lletres, Llatinitat i Retòrica es faci en llengua Castellana generalment, allà on no es practiqui, tenint cura del seu compliment les Audiències i Justícies respectives, recomanant-se també pel meu Consell als Diocesans, Universitats i Superiors Regulars per a la seva exâcta observança, i diligència a estendre l'idioma general de la Nació per a la seva major harmonia i enllaç recíproc.

Any 1772. Real cédula, rei Carles III, referida a València:

He tingut per bé expedir la present Real Cédula, per la qual mando que tots els Mercaders, i Comerciants d'engròs i menor d'aquests meus Reynos, i Senyoris, sigui Naturals, o Estrangers, porten, i tinguin els seus Llibres en Idioma Català […]; per a l'observança del qual ordeno als Subdelegats de la meva Junta General de Comerç, a les Juntes Particulars, Consolats, Governadors de les meves places de Comerç, als Capitans, i Comandants Generals, i als altres Tribunals, Jutges i Justícies d'aquests meus Reynos y Señorios , zelen, i vigilin l'observança de la Llei expressada….

Any 1773. Ordre del Consell de Castella a la Universitat de Cervera, Catalunya:

Carta: per la qual enviem es guardi a aquesta Universitat la privativa d'imprimir els llibres que es contenen en la relació que ha presentat i va inserida: entenent-se la impressió només en Castellà i Latin, però no en Cathalan, i que ningú els pugui vendre a aquest Principat sense origen d'aquesta Universitat […]. Carta, que sent us presentada o amb ella requerits s'observi, guardi, i compleixi sense contravenir-la, ni permetre la menor contravenció de cap manera.

Any 1780. Provisió del ministre d'Estat, comte de Floridablanca:

A totes les escoles del Reyno s'ensenyi als nens la seva llengua nativa [el castellà] per la Gramàtica que ha compost i publicat la Reial Acadèmia de la Llengua: prevenint que a cap s'admeti a estudiar Latinitat, sense que consti abans estar ben instruït a la Gramàtica Espanyola.

Any 1784. Ordre per a mestre d'Aia (Guipúscoa):

Donarà ordre estreta que mai no parlin entre si el vascuence, sinó el castellà. I per puntual observança d'aquesta ordre es valdrà del medi comú o anell, prenent cada dissabte raó del seu parador i reprenent, advertint i castigant directament el que es trobés amb ell.

Any 1787. Clàusula de contracte del mestre d'Elgoibar (Guipúscoa):

Que no permeti als nens parlin a dins ni fora de l'escola un altre idioma que el castellà; i lliurin l'anell perquè vagi circulant entre ells en les faltes en què incorregueren; ia l'últim que portés el tal anell a l'escola li apliqui la pena de flagells o copejada amb suavitat…

Any 1801. Instrucció del primer ministre Manuel de Godoy:

A Cap Teatre d'Espanya no es podran representar, cantar, ni ballar peces que no siguin en idioma castellà.

Any 1807. Recomanació de l'arquebisbe de Granada, Antonio Jorge, en crear una fundació a Uztarroz (Navarra):

Que la mestra no parli mai a l'escola en idioma vascuence, que és el nadiu, perquè les nenes adquireixin més facilitat a llegir i entendre el que diuen alguns llibres en què donessin les seves lliçons. I només la doctrina i les oracions s'ensenyaran en vascuence, perquè en aquest idioma es confessa tota gent mugeril, fora d'alguna que es confessa en castellà.

Any 1936. Al·locució radiada del general Franco:

Espanya s'organitza en un ampli concepte totatitari, per mitjà d'institucions nacionals que asseguren la seva totalitat, unitat i continuïtat. El caràcter de cada regió serà respectat, però sens perjudici de la unitat nacional, que volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà, i una sola personalitat,l'espanyola.

Any 1936. Ordre del Governador de Biscaia i Guipúscoa:

No només per exigència morfològica, sinó per constituir un repte i un afront als sentiments de tots els espanyols, cal que desapareguin tots els signes evocadors del bastard i vituperable nacionalisme; i, en conseqüència, s'adverteix a tots els guipuscoans que en un termini de 48 hores s'han de suprimir dels rètols, cartells i anuncis de K, TX, B, etc. amb què han violat els nacionalistes el gloriós idioma espanyol, sota la multa de 500 pessetes, per primera sanció.

Any 1937. Multa del comandant militar, Emilio G. del Valle, al sacerdot Feliciano Echaniz, a Loiola (Guipúscoa):

Havent-se assabentat que el diumenge passat, en la funció celebrada a la basílica del monestir de Loiola per vostè va llegir en públic després de la benedicció del Santíssim Sagrament, les pregàries o jaculatòries en basc, i tenint disposat per aquesta comandància militar que tots els precs i oracions i sermons, siguin en castellà; mancant per tant a les ordres donades en aquest sentit, he tingut per convenient imposar-li una multa de 500 pessetes, que farà efectives a la junta carlina de guerra d'aquesta vila, i en el termini de quaranta-vuit hores.

Any 1937. Compliment de la circular del Governador Militar:

1. Per a l'organització del servei a la via pública, s'agruparan els senyors Guàrdies Cívics […] en grups mínims de quatre senyors Guàrdies, els quals no han d'anar reunits, sinó escalonats: El primer, en sentir al carrer, terrasses de cafès, etc., converses en idioma o dialecte diferent del castellà, cridarà cortesament l'atenció als infractors i continuarà el seu camí si fos atès, tenint cura d'exhibir, en fer l'advertiment, la placa que ha de portar sota la solapa. Un segon senyor Guàrdia Cívic, sense boina reglamentària, convenientment distanciat del primer, observarà amb dissimulació si la primera advertència ha estat desatesa i continuarà la seva marxa, fent una advertència o senyal discreta als dos últims senyors Guàrdies Cívics, que aniran també convenientment distanciats, si continués la conversa en idioma o dialecte prohibits; aquests, prèvia ostentació de les plaques corresponents, procediran a advertir als infractors que, desatesa la cortès invitació que se'ls ha fet moments abans, procedeixin a exhibir els seus documents didentitat, dels quals prendrà nota, amb expressió dels seus domicilis, la nota circumstanciada passaran a aquesta Prefectura. […] En cas de proferir-se paraules de menyspreu o desacatament, procediran a la detenció dels infractors pels mitjans que fossin necessaris, arribant a l'ús de la força si hi hagués lloc…

Any 1937. Bàndol del Governador Militar de Guipúscoa, Alfonso Velarde:

Parleu castellà! […] Un dels millors mitjans de demostrar aquesta compenetració d'afecte i d'idees és fer servir l'idioma comú, sobretot quan es disposa, com nosaltres, d'un de tan bonic com el castellà […] Com això no indica res menys preu dels idiomes regionals, sinó una exaltació pàtria que ens apinyi en les manifestacions del nostre entusiasme, espero del patriotisme de tots hi contribueixin sense que hagi de corregir cap resistència.

Any 1938. Discursos del General Franco:

Llengua comuna: una pàtria, una llengua, una espasa. […] El lema «Espanya Una» ha acabat amb els problemes que creava la dualitat de llengües; els espanyols tenim la fortuna de pertànyer a un poble fet per manar; l'idioma català s'ha d'impedir que serveixi de motiu de desespanyolització […]. La cooficialitat d'idiomes excedia el més ridícul; l'ensenyament ha de ser un i indivisible, i valgui el símil. Perquè, en realitat, aquí no hi ha hagut mai el bilingüisme, tan portat i portat des de l'Estatut.

Any 1938. Ordre del ministre de Justícia, comte de Rodezno, sobre noms al Registre Civil:

L'Espanya de Franco no pot tolerar agressions contra la unitat del seu idioma ni la intromissió de noms que pugnen amb la nova constitució plítica […]. Cal, per tant, tornar al sentit tradicional en la imposició de noms als nadons amb oportunes variants […]. En virtut d'això, disposo:

Art. 1. En tot cas, tractant-se d'espanyols, els noms s'han de consignar en castellà.

Any 1938. Ordre del ministre d'Organització i Acció Sindical, Pedro González Bé:

Art. 1. Queda terminantment prohibit lús dun altre idioma que no sigui el castellà en els títols, raons socials, Estatuts o Reglaments, i en les convocatòries i celebracions dassemblees, o Juntes de les entitats que depenguin daquest Ministeri.

Any 1938. Ordre del Comandant Adolfo Gutiérrez:

Comandància Militar del Sector. L'Excm. S. governador de la Província en escrit, Secció 1 N. 7, em diu el següent: Serveixi's tenir en compte que a les esglésies no s'ha de permetre la predicació en basc i només si al seu parer (del Comandant Militar) considera que la majoria dels feligresos assistents a aquelles desconeixen l'idioma espanyol, poden autoritzar-se deu minuts de plàtica en bascuence, en què es resumeixi el que s'ha exposat i predicat anteriorment en el nostre idioma.

Any 1938. Ordre del Brigada cap del destacament d'Irun (Guipúscoa), Carlos Sanz de Madrid:

Havent rebut en aquesta prefectura el bitllet militar de primera classe, núm. 2490, expedit pel Ferrocarril de l'Urola, amb data 15 del mes actual, amb la inscripció en basc per un dels seus costats, disposeu el cessament immediat en el càrrec del director de l'esmentat ferrocarril, que queda suspens de sou i feina fins que quedi aclarit el motiu pel qual està en vigor aquesta classe de bitllets.

Any 1939. Nota de la Vicaria General de Bisbat de Barcelona:

Als reverendors rectors d´Esglésies.

Accedint gustosament a les indicacions que ens han estat fetes per les digníssimes Autoritats d'aquesta província, preguem als Reverends Rectors d'Esglésies, que en els actes de culte públic que se celebrin en els seus respectius temples, no es faci servir una altra llengua vernacla que la llengua espanyola.

Any 1939. Circular de la Inspecció Provincial de Primer Ensenyament de Barcelona:

Havent arribat a coneixement d'aquesta Inspecció que alguns mestres no utilitzen íntegrament l'idioma nacional com a vehicle educatiu a les seves escoles, a la Junta d'Inspectors es va acordar manifestar a tots els mestres nacionals i privats de la província que l'idioma vehicular a les escoles és únicament el castellà.Any 1939. Ordre del Ministeri de Governació sobre indústria hotelera:

Art. 3. Així mateix, queda prohibit l'ús de termes d'idiomes diferents de l'espanyol per a la nomenclatura dels hospedatges a Espanya, sens perjudici que es puguin fer servir noms geogràfics de l'estranger en la seva titulació.

Art. 10. […] i imposaran sancions governatives als infractors, podent en cas de reincidència clausurar l'establiment en qüestió amb caràcter temporal o definitiu.

Any 1940. Circular del Governador Civil de Barcelona, ​​Wenceslao González Oliveros:

1. A partir del dia 1r d'agost que ve, tots els funcionaris interins de les corporacions provincials i municipals d'aquesta província, sigui quina sigui la seva categoria, que en acte de servei, dins o fora dels edificis oficials, s'expressin en un altre idioma que no sigui l'oficial de l'Estat, quedaran ipso facto destituïts, sense recurs ulterior.

4. Cap expedient d'informació –quan sigui procedent instruir-ho d'acord amb allò que s'ha disposat anteriorment– serà sobresegut per falta de proves; pot ser suficient la d'indicis i, en tot moment, l'espontània consciència que del cas es formi l'instructor i que aquest expressarà en les seves conclusions sigui quin sigui el resultat de la prova practicada.

Any 1940. Ordre del Ministeri d'Indústria i Comerç:

1. Queda prohibida la feina en denominacions de marques, noms comercials, rètols d'establiments i qualsevol altra modalitat de propietat industrial, d'un altre idioma que no sigui el castellà.

Any 1941. Circular del Sindicat Nacional de l'Espectacle:

Queda prohibida la projecció cinematogràfica en un altre idioma que no sigui l'espanyol, llevat d'autorització que concedirà el Sindicat Nacional de l'Espectacle, d'acord amb el Ministeri d'Indústria i Comerç, i sempre que les pel·lícules en qüestió hagin estat prèviament doblegades.

Tota infracció del que disposa respecte d'això serà sancionada amb el màxim rigor.

Any 1941. Reglament per al Règim i el Servei Interior del Cos de Telègrafs:

Espanya només autoritza l'espanyol per al servei internacional en llenguatge clar.

Any 1944. Decret del Reglament de Notariat:

Els instruments públics s'han de redactar necessàriament en idioma espanyol.

Any 1945. Ordre del ministre d'Indústria i Comerç, Demetro Carceller:

…en relació als noms que els vaixells mercants espanyols han de portar, aquest Ministeri ha tingut a bé disposar: que per endavant queda terminantment prohibida tota designació de vaixells que no estigui escrita en castellà, que és l'idioma oficial, símbol de la unitat de la nació.

Any 1947. Ordre a revistes religioses:

D'ordre de la Superioritat, queda terminantment prohibit l'ús del basc en aquesta publicació de la seva direcció digna. El que us comunic per al seu compliment més exacte, acusant-se rebut al següent escrit.

Any 1948. Informe de l'Inspector de l'Escola Nacional Mixta d'Aozaratza (Guipúscoa), Francisco Ávila:

Any 2020. Sentència del Tribunal Suprem d'Espanya que prohibeix a la Generalitat de València fer servir la comuna llengua valenciana/catalana en les comunicacions oficials amb l'administració pública de Catalunya i Balears, imposant per a aquests fins l'ús exclusiu del castellà.

Notícia molt recent que revela les greus mancances democràtiques en matèria lingüística que encara subsisteixen a Espanya. Això és propi d'un poder judicial imparcial? En absolut.