Per què l'OTAN ha insistit en la seva expansió cap a l'est sabent el perill que això constituïa?

 

Un elèctric 'No a la guerra' es va difondre pels circuits europeus com si un interruptor s'hagués encès i, en qüestió de segons, es va convertir en un clam unànime: 'No a la guerra!, ¡No a la guerra!' . Milions d'europeus desconeixedors de tragèdies com les del Iemen, Síria, l'Afganistan, l'Iraq o el Sahel, van ser bombardejades a l'uníson amb múltiples missatges per convertir-los en munició d'una guerra híbrida que fa anys que es lliura. I tot va començar amb aquest crit d'espant: 'No a la guerra!'. 'No a la guerra!'.

I, encara que, certament, resulta complex anomenar la calma i la reflexió en temps bèl·lics, sobretot quan dirigents com Josep Borrell o Vladímir Zelenski oscil·len, per diferents motius, entre discurs messiànics i apocalíptics, com Dwight Eisenhower o Winston Churchill, crec que és el moment de discernir fets indiscutibles i qüestionar allò que els mitjans de comunicació occidentals prefereixen no plantejar obertament. Tot i això, penso que serà millor ara que quan la inflació arrasi el continent i ho converteixi en un garbuix de nens pobres i adults acomiadats i empobrits que ni tan sols puguin escoltar els discursos perquè resulti gairebé exòtic pagar la llum o internet.

1. És un fet inqüestionable que l'expansió de l'OTAN cap a l'est ha estat considerada per múltiples autoritats occidentals com a perillosa i desestabilitzadora. D'acord amb això, per què l'OTAN ha insistit en la seva expansió cap a l'est sabent el perill que això constituïa?

Segons el National Security Archive de la George Washington University, múltiples autoritats mundials, com George Bush, Margaret Thatcher, François Mitterrand o Helmut Kohl van prometre a Mikhaïl Gorbatxov entre el 1990 i el 1991 que l'OTAN no s'expandiria cap a l'est "ni una polzada".

Unes promeses que només es poden entendre des del temor i la inseguretat que aquestes generaven, a l'URSS el 1990 ia Rússia des de mitjans dels anys noranta fins a l'actualitat. Això queda demostrat per les declaracions de l'actual president nord-americà, Joe Biden; el seu cap actual de la CIA, William Joseph Burns; i mig centenar d'experts en geopolítica el 1997. Tots ells, i molts més, van expressar en aquell moment el gran risc que suposava expandir l'OTAN cap a l'est i menystenir Rússia.

A més, experts com Zbigniew Brzezinski, també van assenyalar als anys noranta l'especial significat d'Ucraïna per a Rússia, quan es va preguntar si "hauria de considerar que la Ucraïna independent és una aberració temporal si s'avalua en aquests termes històrics, estratègics i ètnics?" (El gran tauler mundial, La supremacia nord-americana i els seus imperatius geoestratègics, 1999).

2. És un fet inqüestionable que els països occidentals tenien ple coneixement, des de fa mesos, que la incorporació d'Ucraïna a l'OTAN podria desembocar en un conflicte armat amb Rússia de diferent magnitud (es barallaven tres escenaris possibles). D'acord amb això, ¿per què els països occidentals no es van comprometre a aturar l'expansió de l'OTAN, una organització militar, cap a l'est d'Europa si això permetia evitar un conflicte armat?

3. És un fet inqüestionable, perquè així ho asseveren els múltiples analistes occidentals, que Ucraïna no té gairebé cap possibilitat de revertir, per si sola, el desenvolupament de la guerra. D'acord amb això, per què s'estan enviant armes a Ucraïna si és una guerra que compta amb poques possibilitats de ser guanyada per Ucraïna?

És un fet inqüestionable, asseverat per The Washington Post, que els Estats Units planifiquen un escenari futur en què Zelenski governaria a l'exili i s'organitzaria una guerrilla a Ucraïna. D'acord amb això, per què els Estats Units pretenen organitzar una guerrilla al cor d'Europa amb intenció de mantenir activitat militar durant anys quan això augmentaria el conflicte armat i les baixes humanes?

5. És un fet inqüestionable que, a hores d'ara, Rússia controla Crimea i gran part de l'est d'Ucraïna i, de facto, la incorporació a l'OTAN d'Ucraïna és inviable. D'acord amb això, per què li semblen, tant a Europa com als Estats Units, inacceptables els termes de l'alto el foc ofert per Rússia si les seves condicions es basen en fites ja aconseguides o superades per Rússia (neutralitat d'Ucraïna, reconeixement de Crimea i independència de les repúbliques del Donbass)?

6. És un fet inqüestionable que la situació a nivell econòmic i social es troba actualment en greu perill a tot Europa i podríem estar a prop de patir unes conseqüències econòmiques no conegudes al Vell Continent en les darreres dècades. D'acord amb això, per què els líders europeus augmenten la despesa militar en comptes de cercar una solució pacífica i diplomàtica?

7. És un fet inqüestionable que, tant Iran com Veneçuela, han estat maltractats en múltiples aspectes durant les darreres dècades, incloent-hi sancions econòmiques salvatges. D'acord amb això, com pot ser possible que els règims de l'Iran i Veneçuela fossin tan dolents en el passat i ara es pretengui comprar el seu petroli i el seu gas, cosa que significarà un considerable enfortiment de tan 'malignes' règims?

8. És un fet inqüestionable que els països de l'OTAN han subministrat, obtenint enormes beneficis econòmics, la majoria de les armes amb què Aràbia Saudita, Unió dels Emirats Àrabs i els seus aliats han causat més de 377.000 morts, segons xifres de l'ONU. D'acord amb això, com pot Occident defensar els drets humans essent còmplice i beneficiari de la tragèdia humanitària més gran del planeta?

9. És un fet inqüestionable que mitjans occidentals són vehicles de manipulació. Un exemple d'això el trobem a RTVE, la televisió espanyola, la manipulació de la qual ha estat denunciada els partits generalistes espanyols amb més representació sense excepció. D'acord amb això, com es poden tancar mitjans de comunicació russos al·legant que desinformen, quan hi ha múltiples mitjans occidentals, públics i privats, que han estat denunciats per desinformació?

10. És un fet inqüestionable que, després de rebutjar la proposta d'alto el foc rus —neutralitat d'Ucraïna, el reconeixement de Crimea o la independència del Donbass—, Occident només acceptarà una retirada completa i incondicional de Rússia d'Ucraïna, cosa que només pot ser possible en cas de derrota militar total russa o col·lapse intern del país. Tal és l'aposta que, com s'ha comentat, Occident prefereix una guerra de guerrilles o un conflicte estancat al continent abans que signar una pau, que, com totes, requereix necessàriament concessions. D'acord amb això, està disposat a patir les conseqüències econòmiques i socials, en forma d'inflació, menor inversió social (hi haurà més inversió militar) o empobriment generalitzat, que comportarà no acceptar els termes de pau oferts per Rússia i mantenir l'aposta per la derrota total de Rússia?

La realitat és que els que es fan passar per valents i acaben al fons del barranc, com Josep Borrell, realment són temeraris. Per contra, els covards que no pugen al cotxe, realment són intel·ligents. Ja que hem estat tan estúpids de deixar que els dirigents europeus ens posin a tota velocitat davant d'un barranc i queda poc per al desastre, potser és el moment de preguntar-se i reflexionar. D'esgrimir aquesta covardia que, enmig d'una epidèmia de temeritat, és el més intel·ligent. Més de cent milions de víctimes mortals durant el segle passat no cessen de recordar-ho, encara que ara ja gairebé ningú escolti les seves veus, silenciades per un 'No a la guerra' cada dia més contradictori, delirant i destructiu.