El cas Almeria podria ser qualificat com un dels casos més colpidors de la Transició. Un assassinat impune que segueix creant incògnites, tot i que es compleixen ja quaranta anys de la seva execució la matinada de l'10 a l'11 de maig de 1981, tres mesos després de l'intent fallit de cop d'Estat.
"Saber que tres joves que acudien des de Santander a Almeria la primera comunió d'un familiar van acabar sent torturats i calcinats a l'interior d'un cotxe, en una cuneta en aquesta província andalusa, a mans d'uns guàrdies civils, remou els sentiments i la consciència de qualsevol amb un mínim de sensibilitat ", reclama l'investigador Manuel Hijano, coautor de el llibre el Cas Almeria. Quaranta anys després escrit al costat de la periodista Chaymaa Outnarit.
Luis Montero García, Luis Cobo Mier i Juan Mañas Morales van ser assassinats per guàrdies civils aquella nit fatídica per un error de càlcul. L'Associació Andalusa de Víctimes de la Transició, formada per la família García Caparrós, la família d'Arturo Ruiz i familiars de l'Cas Almeria, demana a Parlament d'Andalusia que reclami a el Govern d'Espanya "iniciar els canvis legislatius necessaris perquè totes les víctimes de l' terrorisme, incloent les víctimes de la violència policial, dels grups d'ultradreta i dels grups parapolicials, siguin reparades i rebin la condició de víctimes que els correspon ".
Chaymaa Outnarit, que indaga en el cas, destaca a Públic "l'obscurantisme que encara planen sobre els fets". Crida especialment l'atenció els primers periodistes que es van atrevir a parlar del tema, com va ser el cas d'Antonio Torres, el primer a donar la notícia. "Va rebre diverses trucades i cartes amenaçadores. Els mitjans de comunicació han jugat un paper molt important que ha permès que el cas no hagi estat arxivat", afirma la periodista. No obstant això, declara que "l'error de base que hi havia era que no es van depurar les forces de seguretat de l'Estat. No era d'estranyar que aquelles persones actuessin sota codis franquistes", argüeix.
La impunitat de el cas
"Jo rebia cartes i trucades telefòniques de tota mena", relata a Públic Antonio Torres, periodista de l'època. Si no fos pels mitjans de comunicació, el cas hauria quedat arxivat. El País i Diari 16 van ser els dos primers diaris de tirada nacional a donar la notícia. Després es van sumar La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, que van començar a publicar editorials demanant justícia. "Encara que Franco ja havia mort i estàvem en la Transició, la situació era molt confusa", afegeix Torres.
Aquest periodista granadí volia buscar material gràfic d'aquests fets tan esgarrifoses. Crida a Miguel Ángel Blanco, el seu cap al diari Ideal, perquè manés al seu fotògraf, Pepe Mullor fins Petxina. A la redacció d'Ideal arriba el rumor que el corresponsal a Espanya de l'agència France Press ja havia avançat la notícia. Comencen les sospites que els tres xavals han estat confosos amb membres d'ETA. Miguel Ángel Blanco no es queda aquí i segueix la pista d'el cas fins que comencen els judicis per l'assassinat dels tres joves, que no superaven la trentena.
Hijano compte en el llibre com Blanc "va ser testimoni directe de l'plor dels pares de Joan Mañas. Estava prohibida l'entrada a l'Audiència". El periodista es va colar a l'edifici i es va asseure en un passadís a observar. "El jutge Tortosa rep els pares de Mañas amb un al fet, pit". Mai va oblidar aquell neguit ni la manca d'empatia davant d'una família trencada, ja en plena democràcia.
La quarta víctima, Darío Fernández, advocat de el cas Almeria
Darío Fernández, advocat de les víctimes, és una altra de les persones claus en aquell procés. Va denunciar incansablement les tortures de les víctimes de l'Cas Almeria. En la recent investigació s'aclareix no va poder demostrar les vexacions. "Va entrar a Cases Fortes, la fortalesa costanera abandonada on suposadament van tenir lloc les tortures, jugant-se la vida una nit, saltant la tàpia". Darío va assenyalar en aquells dies: "Per a mi el que hi havia era sang. Quan es fa la inspecció ja transcorregut molt de temps i no queda ni rastre de el cas".
Chaymaa Outnarit assenyala a Públic que era tal l'interès de tapar als causants d'aquella tragèdia que Darío "va arribar a la conclusió que els propis forenses eren col·laboradors de la Guàrdia Civil, ja que va haver de sol·licitar 06:00 aclariments de l'autòpsia. El fet que apareguessin les bales en els cossos, va ser determinant ". Tampoc van aconseguir detallar reconstrucció dels fets, esborrant moltes proves incriminatòries.
La seva vida personal es va veure afectada en el seu afany de continuar amb el cas fins al final. "Va patir amenaces però no va témer per la seva vida. Un dia, un veí va alertar que uns encaputxats havien estat manipulant el seu cotxe al garatge, de manera que va haver de trucar als artificiers perquè es fessin càrrec", apunta Chaymaa. Va acabar deixant la professió als 55 anys d'edat.
Diari de sessions d'un cas sense aclarir
En l'última investigació de el cas, aportada en el llibre de Chaymaa Outnarit i Manuel Hijano es desvetllen les sessions de Senat i el Congrés on s'han tractat els detalls de el cas des de la seva execució. "Sense interpretacions ni censures. Les que els taquígrafs van transcriure". Els polítics que més han insistit o han preguntat sobre el Cas Almeria han estat els pertanyents a l'esquerra liderada pel Partit Comunista en el seu moment o Esquerra Unida posteriorment.
Fent repàs dels fets, el primer que es va pronunciar va ser el llavors ministre d'Interior, Juan José Rosón, qui es va dedicar a excusar el cas i reduir-lo a un error. José Antonio Amate, exdiputat de l'PSOE, recorda dels seus anys al Congrés la declaració d'aquell polític d'UCD. Per més que van intentar "per tots els mitjans que es silenciés a l'màxim l'assumpte", sens dubte, era el tema de totes les tertúlies "la matança d'aquests nois que havien vingut a Almeria".
Carlos Sanjuán, que en el primer Govern socialista va ser secretari d'Estat de l'Interior, va ser el que va interpel·lar Rosón. La major part de la informació que hi havia a la documentació que va utilitzar, es la proporcionarien periodistes davant la falta d'investigació policial de el cas.
El Cas Almeria també apareix de forma més recent en les actes de la Comissió d'Interior de Senat. El senador d'el Grup Parlamentari Mixt i membre d'EH Bildu Iñarritu García, en resposta a la intervenció de l'Ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska en una sessió de control planteja el grau de compliment dels Drets Humans a l'Estat i parla de el cas d'aquests tres joves, afirmant la necessitat de reconeixement d'aquestes persones.
Una altra de les més recents intervencions va ser la de l'membre de Congrés dels Diputats, Jon Iñarritu, que va presentar al maig de 2018 la petició que els morts en el Cas Almeria fossin reconeguts com a víctimes de terrorisme d'Estat. "Aquesta va ser rebutjada pel Govern. Aquest és un dels principals objectius que persegueixen ara, tant els familiars de les víctimes com les associacions de l'etapa de la Transició" apunta Chaymaa. Fins al moment, només el parlament de Cantàbria ha fet una declaració institucional sobre les víctimes sense arribar a aconseguir el reconeixement oficial.
Què es pot fer més en aquest cas?
Les famílies han estat sotmeses a una lluita tenaç, tot i que han tingut fins i tot informació filtrada i cartes anònimes d'un "un suposat agent de la Guàrdia Civil implicat" que li parlaria d'aquelles terribles tortures «A el principi els van donar una pallissa (. ..) perdent un d'ells el coneixement (...) els van matar d'un tret per separat ... ».El text abunda en detalls, com la crema de el vehicle amb una llauna de gasolina amb els tres joves dins.
Chaymaa apunta que no creu que sigui massa tard seguir trobant nous detalls. "Molts de les persones que van viure el fet més o menys de prop segueixen amb vida. És cert que no tenim molta informació de figures crucials en els fets, com són els membres de la Guàrdia Civil. Si tinguéssim testimonis per part d'ells, canviaria enormement la llera de la investigació ".
Hijano, per la seva banda, conclou a Públic que "han d'aparèixer més expedients i declaracions". Compartim l'opinió d'Antonio Ramos qui afirma que "el cas està pendent sobretot de les declaracions de vuit guàrdies civils no jutjats i testimonis dels fets". També queden per donar a conèixer els testimonis d'altres persones que van intimar o van compartir confidències amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS