No estem en l'Espanya de Franco, encara que sembla, després d'escoltar els comentaris de González Pons i d'Albert Rivera. El delicte de rebel·lió era un miratge que estava al cap, trastornada de José Manuel Maza, hi ha jutges a Berlín i ni el fiscal general pot no concedir l'extradició, ni el Tribunal Suprem espanyol pot rebutjar-la.

A qui va ser fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ser a qui se li va ocórrer que la conducta d'Carles Puigdemont i d'altres polítics nacionalistes durant els mesos de setembre i octubre de 2017 havia estat constitutiva del delicte de rebel·lió. Per a la immensa majoria dels membres de la comunitat acadèmica, l'opinió va quedar fixada en un manifest fet públic i m'imagino que també per bona part, possiblement per a la majoria dels jutges i fiscals, encara que no podem saber-ho, aquesta qualificació penal no era la procedent. Però els jutges de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem que van haver d'admetre a tràmit primer la querella activada pel fiscal general i que han hagut d'anar prenent després diferents mesures en el recorregut processal d'aquesta querella, sí que han considerat que la qualificació jurídica de la Fiscalia General era l'apropiada i han arribat fins a dictar una ordre de processament ferm per tal delicte de rebel·lió.

La veritat judicial espanyola, de moment, és la que hi ha indicis sòlids que en els mesos de setembre i octubre es va poder cometre un delicte de rebel·lió per un nombre determinat d'autoritats i dirigents nacionalistes catalans. Això és el que vénen reiterant tots els membres del ministeri fiscal que han intervingut i tots els magistrats de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem que han hagut de prendre decisions respecte de les querelles activades per la Fiscalia General de l'Estat. Encara que l'Acte de la Sala del Tribunal Suprem que va donar fermesa l'Acte de Processament dictat pel jutge instructor deixa clar en la seva fonamentació jurídica que estem en un moment inicial del procés i que la qualificació de les conductes dels querellats com constitutives del delicte d' rebel·lió pot ser revisada, la decisió final de l'acte és mantenir l'acusació per rebel·lió.

La justícia espanyola no ha estat capaç de convèncer a la justícia de diversos països europeus, Bèlgica, Alemanya, Regne Unit i Suïssa, que hi ha indicis en la conducta del senyor Puigdemont i altres querellats que permetin aquesta qualificació jurídica. Fins al dia d'avui, 12 de juliol, no disposàvem de cap decisió ferma al respecte de la justícia d'algun d'aquests països.

A partir d'aquest dijous ja no és així. El Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein ha fet públic un comunicat de premsa en el qual dóna a conèixer la seva decisió que no considera que la conducta de Carles Puigdemont pugui ser considerada constitutiva dels delictes de rebel·lió, sedició, desordres públics o corrupció . Únicament veu indicis d'un possible delicte de malversació.

Es tracta d'una decisió ferma, que únicament pot ser recorreguda en empara per Carles Puigdemont davant del Tribunal Constitucional. Per a tots els altres: Fiscalia del Land de Schleswig-Holstein, Fiscalia General de l'Estat, "tribunals espanyols" (paraules textuals del comunicat) i acusació particular, la decisió és ferma. No hi recurs en contra.

Es tracta, per tant, d'una decisió d'obligat compliment, que delimita tant en positiu com en negatiu l'actuació de les parts implicades en el procés.

En positiu, la decisió obliga el fiscal general de l'Land de Schleswig-Holstein a concedir l'extradició de Carles Puigdemont a Espanya, per tal que pugui ser processat pel delicte de malversació. El Tribunal s'expressa en imperatiu: el fiscal general CONCEDIRÀ l'extradició. La decisió ja està presa. Únicament es tracta d'executar-la.

En negatiu s'imposa als "tribunals espanyols" la limitació de no poder perseguir penalment a Carles Puigdemont res més que pel delicte de malversació. El Tribunal Superior de Schleswig-Holstein recorda expressament a l'apartat 5 del seu comunicat que ell assumeix que els tribunals espanyols han de respectar el principi d'especialitat, d'acord amb el qual l'enjudiciament a Espanya es limita ara a l'extradició declarada admissible per malversació, i que no processaran al perseguit Puigdemont, després de la seva extradició, per càrrecs de corrupció o rebel·lió.

El fiscal alemany ha de concedir l'extradició i el Tribunal Suprem espanyol ha de jutjar Puigdemont per malversació. Ni el fiscal general pot no concedir l'extradició, ni el Tribunal Suprem espanyol pot rebutjar-la. Penso que fins i tot abans que la decisió fos ferma, el Tribunal Suprem havia perdut el control sobre l'euroordre que va dictar al seu dia el jutge instructor i no podia deixar-la en suspens o retirar-la. Però del que estic segur és que, un cop feta pública la decisió, ja no pot fer-ho de cap manera.

Més encara. Al meu entendre, la Fiscalia General de l'Estat té l'obligació de retirar l'acusació contra Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. El Tribunal Suprem per la qual cosa al delicte de rebel·lió es refereix, ja no té res a dir. Ni tan sols pot reflexionar-hi. La decisió sobre l'abast de la possible conducta delictiva de Carles Puigdemont ja està presa. I és una decisió ferma, únicament objecte de recurs, repeteixo, pel propi Carles Puigdemont.

Òbviament, si no es pot procedir per rebel·lió contra Carles Puigdemont, que era la màxima autoritat de Catalunya, molt menys es podrà fer-ho contra els altres querellats. Tot i que la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein únicament afecta de manera directa a Puigdemont, indirectament afecta tots els altres querellats.

Més encara. Totes les mesures cautelars adoptades han de ser aixecades immediatament i, per descomptat, ha de deixar-se sense efecte la suspensió cautelar en l'exercici de la funció parlamentària acordada pel jutge Llarena contra Carles Puigdemont i cinc diputats.

El delicte de rebel·lió era un miratge que estava al cap, trastornada per alguna raó que no arribo a entendre, dels últims fiscals generals designats per Mariano Rajoy i dels magistrats de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. El contacte amb la realitat democràtica europea ha fet que tal miratge acabi esvaint.

No estem en l'Espanya de Franco, encara que sembla, després d'escoltar els comentaris de González Pons i d'Albert Rivera després que es conegués el comunicat de premsa del Tribunal alemany, que a alguns polítics de la dreta espanyola els agradaria que encara estiguéssim en aquella Espanya en la qual era possible disfressar la persecució política com un procés penal.

Amb el Govern de Mariano Rajoy s'ha intentat. Però afortunadament estem a la Unió Europea i hi ha manera de defensar-se davant d'un atropellament d'aquesta naturalesa.