Davant els esdeveniments de malaptesa i confusió que s'observen en el govern i davant els suports que l'independentisme està aconseguint, Espanya, comença a molestar i fer el ridícul a Europa.

El ridícul internacional d'Espanya en l'assumpte de Puigdemont i l'independentisme català i la seva poca traça feridor estan començant a molestar seriosament a Europa, on els que manen creuen que Espanya va haver de tallar el problema català fa molt de temps i evitar així que s'enquistés, esclatés en crisi i contaminés a Europa sencera, aconseguint que el secessionisme recuperi manxa i que la Unió Europea sembli una gàbia de grills desunida i caòtica.

La polèmica entre el ministre Montoro i el jutge Llarena sobre si hi va haver o no malversació en el separatisme català, amb independència de qui tingui raó dels dos, projecta cap al món la imatge d'una Espanya maldestre, trossejada, ridícula i tercermundista que no mereix formar part de l'Europa moderna i avançada. I això que el ridícul podria augmentar si es confirmés que l'acusació del Suprem va ser inconsistent i que fins sigui procedent alliberar els separatistes processats per malversació i indemnitzar-los, tota una bogeria insofrible per a uns ciutadans que, estupefactes, assisteixen impotents i indignats a l'espectacle vergonyós que li ofereixen els seus polítics i les institucions de l'Estat, mentre Europa i el món es riuen d'Espanya.

No sabem si hi va haver o no malversació, ni qui té raó, si Montoro, que nega la malversació, o la guàrdia civil, que diu que té proves que el separatisme va emprar almenys dos milions d'euros de diners públics en el seu referèndum, però sí sabem amb certesa metafísica que Montoro s'ha comportat com un marrec i que el seu deure, si tenia proves que el referèndum no es va finançar amb diners públics, era fer-les arribar discretament al jutge, abans de posar en ridícul a la Justícia i al país sencer .

Tingui o no tingui raó, Montoro mereix una seriosa reprovació o la destitució, pel dany gratuït que ha causat al país que ell, com a ministre de l'Estat, està obligat a servir amb eficàcia, rigor i lleialtat.

El moment triat per afirmar que l'independentisme no va gastar ni un sol euro de diners públics ha estat el pitjor imaginable i el més inoportú, precisament quan la Justícia alemanya començava a qüestionar la seva decisió inicial de no extradir Puigdemont pel delicte de rebel·lió.

Davant els esdeveniments de malaptesa i confusió que s'observen en el govern i davant els suports que l'independentisme està aconseguint, tot i que defensa clares posicions delictives, molts espanyols pensem que el separatisme és més intel·ligent i gestiona millor les seves cartes, encara que estiguin marcades pel delicte, que el govern d'Espanya.