dilluns, 17 de juliol de 2017

AIXÒ SI QUE ÉS UN COP D'ESTAT, NO EL POSAR URNES PER PODER DECIDIR. El proper 18 de juliol es compleixen 81 anys des del sagnant cop d'Estat contra la República espanyola. Els militars feixistes, tot i haver jurat lleialtat al nou règim sorgit del 14 d'abril, no van complir dit jurament i es van aixecar en armes, NO AMB URNES contra el Govern democràticament elegit.






En lloc de defensar el poble com era la seva obligació, es van encarregar d'assassinar-impunement. Aquest poble que havia donat suport majoritàriament la República. Va ser un cop premeditat, amb vilesa i maldat. En el qual des d'un principi els feixistes i els seus sequaços tenien clar que per acabar amb el sistema legal que s'havien donat els espanyols, haurien de servir tots els mitjans al seu abast, inclòs l'extermini sistemàtic de tots els opositors al feixisme com bé queda documentat en la missiva que comandament Mola a tots els participants en el mateix.

Però el cop no només va ser possible per la participació de part de l'exèrcit, sinó que va rebre el suport incondicional i entusiasta dels mateixos que durant segles havien plomat al poble espanyol, és a dir la gran burgesia, l'Església catòlica, els terratinents i els grans magnats de les finances.

Però no s'ha d'oblidar que un cop iniciat el conflicte, els feixistes van comptar amb la "neutralitat" de les "democràcies" europees que mirant cap a un altre costat van deixar fer a l'Alemanya nazi, ia la Itàlia feixista, que van aportar substanciosos recursos econòmics i militars al bàndol revoltat, saltant-se la neutralitat que havien signat en el "Pacte de no intervenció" sota l'auspici de la Societat de Nacions. Només el generós esforç per part de l'URSS, Mèxic, les Brigades Internacionals i als nombrosos intel·lectuals que es van mostrar partidaris de la República espanyola, va alleujar en part les mancances de la II República espanyola.

Després de 81 anys els lluitadors assassinats pels franquistes i pels seus sequaços per defensar la República i la llibertat segueixen en les cunetes, les confiscacions econòmiques no han estat revertides i el més humiliant de tot això és que fins a la data no s'ha fet res per revertir aquest absurd sota els diferents govern d'una monarquia corrupta i hereva del genocida Franco. Excepte alguna mesura timorata o amb promulgació de lleis insuficients, com la de la Memòria Històrica aprovada sota el govern de Zapatero. Ha de ser ja una obligació, per part de les institucions de l'Estat, retre homenatge a les víctimes del terrorisme franquista i del terrorisme d'estat executat a la monarquia.

És hora d'actuar amb urgència, ja que no hi pot haver canvi possible dins d'un règim que persegueix els treballadors amb lleis injustes per no exercir el dret a vaga, o en el qual es conculca el dret de llibertat d'expressió com en el cas de els titellaires, Alfon, o el més recent dels joves d'Alsasua. Mentre els "Compy ioguis", els "froilanes", els "urdargarines" i les amants del rei emèrit, són recolzats per les lleis que diuen són iguals per a tothom, però que s'usen en el seu exclusiu benefici, quan no reben quantiosos recursos del estat, que són sostrets de l'educació, sanitat o de les beques perquè els nostres joves es formin. No ens val la nova regeneració que tan complaents han acceptat la vella i la nova esquerra a la figura de Felip, no ens val ni ell, ni Joan Carles, ja que mentre no ens dotem d'un règim popular, democràtic i republicà no serà possible abastar els canvis que la societat espanyola necessita amb urgència. És hora de dir-ho clar i alt, sense ruptura, sense República, no hi haurà canvi possible. És l'hora de la República, per molt que els vells i els nous líders de l'esquerra diguin que no és el moment. No és hora de mirar els rèdits electorals. És l'hora de mirar pel poble, pels treballadors, per la gent humil, pels aturats ... per tanta gent que necessita una resposta urgent a les seves justes demandes. Les quals no es resoldran en un règim hereu del feixisme que va venir a perpetuar a les mateixes classes i als mateixos polítics en el poder per exercir de tap a les justes demandes del poble treballador. Per tot això diem, VISCA LA REPÚBLICA CATALANA !!! '' ABAIX els unionistes !!!



dimecres, 12 de juliol de 2017

L'Equip A del Partit Popular, comandat per Català, Cospedal, Soraya Sáenz i Zoido, està preparant el segrest d'urnes electorals, detencions d'independentistes, multes milionàries als que portin adhesius amb l'estelada i si es posen "Farruco", aplicaran la anul·lació de l'Autonomia Catalana i arribat el cas prendrien militarment Catalunya.






Si Rajoy no fa servir la força policial i / o militar, el proper 1 d'octubre es celebrarà el plebiscit per la independència de Catalunya, perquè la consulta popular té el suport del 70% dels catalans.

L'última ocurrència del Govern més corrupte d'Europa, és amenaçar els electors catalans, amb sancions, empresonaments i la presa militar i policial de les institucions catalanes.

La invasió de Catalunya ideada per Rajoy i la ministra de Defensa Cospedal, per evitar el plebiscit, implicaria a forces d'assalt per Terra, Mar i Aire.

El proper 1 d'octubre, se celebrarà el referèndum per a la Independència de Catalunya
La notícia ha sorprès una mica al Govern de Rajoy, que caminava embolicat tapant la corrupció generalitzada de la seva organització criminal i confeccionant el sostre de despesa pressupostària, per retallar més les prestacions als bruts vagues vermells que no treballen i limitant els recursos públics per a la seguretat Social, Educació, pensions i ajuts socials per als que ja han perdut tot.

Si a la consulta guanya el SI, la proclamació de la independència catalana serà una realitat, en un termini màxim de 48 hores.

Si guanya el NO ', se celebraran noves eleccions autonòmiques de manera immediata.

La reacció del govern més corrupte d'Espanya, ha estat l'esperada pels seus votants.

El Govern en ple, s'ha llançat a la gresca contra la consulta democràtica sobre la independència, plantejada pel Govern català.

Alguns peperos, els més mansos, han proposat multar tots els ajuntaments catalans que permetin la celebració del referèndum ordedenado per la Generalitat.

La mesura inclou a més de multes, la retirada d'urnes i paperetes per la força, amb les preceptives detencions i osties a mansalva per tot arreu. El Govern i Ciutadans, volen que a més s'aprovi un Decret Llei per eliminar l'Autonomia Catalana.

Els més ensalvatgits, com la ministra Cospedal, no es conformen amb omplir les presons de presos polítics, volen més, per això estan sospesant a fons, la invasió militar de Catalunya, per al supòsit que guanyi el Si.

La invasió Cospedaliana implicaria a forces d'assalt per Terra, Mar i Aire
Aquesta setmana, Cospedal la ministra de Defensa que cobra cinc sous, ha arengat a l'Exèrcit i a l'Armada com a garants de la unitat d'Espanya.

Sembla que els assessors d'imatge de Maria Dolors han recorregut al bagul dels records de la dictadura franquista, per rescatar els discursos i arguments, que el nan cabró del Ferrol feia servir anys enrere.

"L'Exèrcit està per mantenir a Espanya Unida" ha dit a les tropes, que han hagut de suportar el seu discurs en posició de ferms.

"Per terra, mar i aire, les Forces Armades i la Guàrdia Civil es troben on calgui protegir els valors de la democràcia i de la Constitució, però també la integritat i sobirania".

Cospedal, ha recordat als mariners de l'Armada, "el valor de la unitat d'Espanya, ens fa més forts i més grans".

Les paraules de la ministra de Defensa, han escandalitzat molts demòcrates i han estat enteses com una amenaça encoberta, per recordar als catalans i barcelonins en particular, la facilitat que tindria l'Armada de tornar a bombardejar des de la costa, la seva ciutat.

A més Soraya Sáenz, la vicepresidenta del govern triada pel PP, per dialogar amb el Govern, no ha aportat cap solució i ha tirat més llenya al foc, comentant amb la seva cara d'odi habitual "Si als catalans els ha prou 48 hores per declarar la independència, a l'Estat en té prou amb 24 hores per recórrer la Llei d'independència i paralitzar la llei de referèndum ".

Rafael Catalá, el ministre recusat pel parlament, desautoritzat políticament que no vol dimitir perquè no li va això del joc democràtic, ha dit que "la Llei del Referèndum Català és manifestament antidemocràtica".

El Referèndum d'Autonomia, està emparat per l'ONU i el Tribunal de la Haia, tot i que el PP no ho entengui
El Referèndum d'Independència de Catalunya, està emparat per article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides i l'article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de la mateixa ONU.

I Tot i que a Rajoy i els seus detractors els foti, la Constitució de 1978 determina que els tractats internacionals ratificats per Espanya, formen part del seu ordenament intern.

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, afirma que "durant la segona meitat del segle XX, hi ha hagut casos de nous estats, que han pogut formar-se, perquè han exercit el dret a l'autodeterminació" "... la gestió democràtica de qualsevol discrepància política ha de produir-se amb ple respecte als drets humans i les llibertats individuals ".

Privar de llibertat o amenaçar amb fer-ho, a qui discrepa políticament, no està permès pels Drets Humans, ni per la Unió Europea, encara que als juristes del Partit Popular se'ls oblidi amb massa freqüència.

Quins interessos s'amaguen després de la Unitat de la Pàtria defensada pel PP?

L'últim informe del BBVA indica que l'economia catalana creix més i millor que la de la resta de comunitats, gràcies al seu potent sector exterior i de la indústria.

Mariano Rajoy no va a permetre la independència de Catalunya, perquè suposaria un enorme pèrdua econòmica per a les partides pressupostàries destinades a les màfies de l'IBEX-35.

La caiguda de la recaptació, després d'una futurible independència Catalana, unida a la falta d'interès del Govern, en pujar els impostos als que més tenen, farien insostenible l'estat de corrupció i els presidents i consellers del IBEX-35 mai l'hi perdonarien a Rajoy .

Si la humanitat hagués estat tan "tancada de mollera" i tan carca com són els nostres deshonrrosos governants, en l'actualitat ens diríem Hispània i seríem una província paleta de l'Imperi Romà.

Negar-se a entendre que la independència de Catalunya és inevitable, si així ho desitgen els seus ciutadans i gastar més recursos de l'Estat, en posar traves per allargar, accentuar i radicalitzar el problema, que a sobre ha creat el propi Partit Popular, és un altre sense sentit més , del pitjor govern que ens ha tocat patir als espanyols.




dimarts, 11 de juliol de 2017

El ministre d'Interior Juan Ignacio Zoido, aquell que assigna habitatges de la Guàrdia Civil per als seus "col·legues" que no són guàrdies civils i es gasta el pressupost d'Interior en condecorar estàtues religioses i confraries catòliques, torna a posar de manifest, que té menys empatia i intel·ligència que un mandril de cul vermell i la mateixa malaleche o més, que el feixista homòfob xenòfob Donald Trump.






L'última del nostre Ministre, ha estat donar la culpa de la immigració, a les ONG que salven refugiats al mar.

L'última ocurrència de Zoido, ha estat convèncer la resta de Ministres d'Interior de la UE, que la culpa de l'arribada de refugiats a les costes d'Europa, la tenen les ONG que els rescaten i donen de menjar.

És probable que Zoido preferís que els voluntaris de les ONG, disparessin contra els refugiats pots de fum i pilotes de goma, en lloc de salvar-los d'una mort segura, que és la seva tasca actual, però el senyor ministre haurà d'entendre, d'una vegada per totes, que les ONG no es van crear per a aquesta tasca.

Mariano Rajoy ha de comprendre, de triar fulanos amb la mena moral Zoido, per governar als espanyols, no ha aportat res de bo, perquè "..de ON NO HI HA, NO ES POT TREURE".

La Mediterrània és la frontera més perillosa del món.
Més de 30.000 persones, han mort en els últims anys intentant arribar a Europa per aquesta via. Les ONG denuncien que aquestes xifres, estan per sota de la realitat, perquè només es comptabilitzen els cossos que es troben.

Des del mes de maig de 2017, han mort ofegades, més de 2000 persones que intentaven creuar el mediterrani.

I la xifra de morts podria ser més escandalosa, de no ser per l'actuació de les "malvades" ONG, que en el que va d'any, ja han rescatat a la zona a 11.549 persones, la majoria d'elles dones i menors.

Les ONG, havien sol·licitat que la UE inviertiera en operacions de salvament i rescat per evitar més morts, però l'Eurogrup no ha fet cap cas a la sol·licitud, i a sobre, ha decidit perseguir encara més, als que s'atreveixin a salvar persones en la mar.

La persecució a la qual aquestes organitzacions de salvament són sotmeses, es fonamenta en l'anomenada 'Directiva de Facilitació'.

En el seu article 1.1, la Directiva de Facilitació, preveu sancions per a qualsevol que "ajudi a una persona que no sigui nacional d'un Estat membre a entrar en el territori d'un Estat membre o a transitar a través d'aquest".

La mesura europea, és similar a l'aplicada pel règim nazi, a l'Alemanya de 1939, contra les persones que ajudaven a humans de religió jueva. El pitjor és que ara, han tret una altra directiva per castigar més a les ONG, el "Codi Ètic".

La Unió EROPEA, es fa més feixista, dia a dia. A la UE li porta al pairo la Declaració de Drets Humans.
El passat mes de maig, a Tallin, el govern Italià va sol·licitar a la resta d'estats de la UE, que obrissin els seus ports als refugiats, per així alleujar la pressió migratòria a Itàlia o que, almenys, comencessin a admetre en els seus països, la quota de refugiats que va marcar la UE

La resposta a la petició d'ajuda del govern italià, ha estat desatesa per la resta d'estats de la UE, entre els quals hi ha Espanya, tots s'han negat en rodó a cooperar i complir les seves quotes migratoris.

Després de la negativa, la UE ha presentat un nou "codi ètic", per obligar al fet que les ONG deixin de rescatar d'una vegada per totes, als refugiats que vénen en pasteres, el nou codi incrementarà les multes i sancions.

La U.E obligarà a les ONG que rescaten immigrants en el mediterrani, al fet que col·laborin amb els guardacostes libis, lliurant als refugiats que fugen de Líbia, sota l'amenaça de sancions quantioses.

Després de la reunió, el ministre d'Interior Zoido, ha acusat les ONG, d'afavorir la immigració il·legal.
La Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament (CONGDE), ha acusat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, d ' "atemptar" contra "els que protegeixen la vida" i contra les milers de persones que la perden cada any a la Mediterrània.

El ministre d'Interior Zoido, està indignat amb les ONG que rescaten immigrants i la seva intervenció en el consell de ministres d'interior europeus, ha deixat sense paraules a tots els assistents "Cal conscienciar les ONG que s'està per ajudar i no es està per afavorir o potenciar la immigració irregular, quan aquesta immigració irregular està donant lloc a que corri perill el Mar Mediterrani, com està succeint amb massa freqüència ", ha assegurat Zoilo.

Els ministres de l'eurogrup van pensar que les paraules de Zoido eren un error de la seva traductora, perquè Zoido no sap anglès i que el ministre espanyol es podia estar referíendo a la plaga de meduses que està assotant les platges del litoral mediterrani espanyol.

Després de l'al·legat supremacista, Zoido va explicar als ministres europeus, que Espanya seguirà sense complir amb la quota de refugiats que l'han ordenat les autoritats europees, perquè preveu que algun dia, la Unió Europea acabarà rebaixant "ostensiblement" la xifra de refugiats que ha de acollir nostre país.

El ministre espanyol ha vaticinat que la xifra de refugiats que Espanya haurà d'acollir abans del proper mes de setembre, serà menor de 7.500 i no els més de 17.000 als quals es va comprometre el govern d'Espanya.

També, ha insistit actuar sobre el problema, en els països d'origen i en els de trànsit d'immigrants, per així evitar la "pressió migratòria" en els països més rics de la Mediterrània. "Espanya té el ferm convenciment que quan una persona recorre més de 4.000 o 5.000 quilòmetres superant dificultats, quan ja arriba al mar Mediterrani és molt difícil que se li pugui convèncer que retorni novament de manera voluntària al seu país d'origen", va comentar .

Sembla que Zoido i La Unió Europea mai va a comprendre que com més països àrabs es arrasin militarment, més s'incrementarà el nombre de refugiats que vindran fugint dels bombardejos.

Al final, els ministres d'interior europeus, s'han animat amb les propostes de Zoido i han decidit crear el "Codi Ètic de Conducta" per multar i immobilitzar a les embarcacions de les ONG, que no lliurin als refugiats rescatats als seus perseguidors, els guardacostes libis.

La Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament (CONGDE), ha denunciat: "Els països europeus i Espanya, construeixen murs i tanques, col·loquen concertines, expulsen il·legalment a les persones, porten a terme expulsions en calent i legislen criminalitzant els que haurien de protegir, perquè són víctimes ".

Mariano Rajoy no ha comentat res sobre aquest escàndol, que atempta contra la vida d'innocents i els Drets Humans, protagonitzat per Zoido, pel fet que el Govern en ple, camina "embolicat" amb el dels sobres de diners públics, tapant la seva pròpia corrupció i no li queda temps per a altres temes.


diumenge, 9 de juliol de 2017

Mentre Catalunya va cap a la independència, el govern i la caverna mediàtica junti a Les clavegueres d'Interior. "Les llibertats democràtiques estan sent atacades des de tots els llocs i en aquest país que, malauradament, té poca cultura democràtica; les retallades que ens deixem fer de les llibertats continuaran si ningú és conscient del nivell al qual estan arribant ".








Baltasar Garzón, que sap d'això com quan li va tocar a ell aplicar la Llei Antiterrorista i tancar diaris i desatendre denúncies per tortures, per cert, encara que va reconèixer que ... "Potser ens vam sobrepassar en l'aplicació de Llei Antiterrorista", com ara s'està fent en el Cas Alsasua, per cert.

Però ¿Qui són els veritables antisistema?

CAS TRIAS

A l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, membre del CDC, avui al PDeCAT, partit impulsor del referèndum per la independència de Catalunya, es va relacionar amb un compte a Suïssa opaca a la hisenda espanyola; informació que va resultar ser falsa. Sobre això ens explica Carlos Enrique Bayo:

"En la conversa entre el ministre d'Interior i De Alfonso, el ministre insisteix una vegada i una altra en què la informació, falsa, sobre Trias ha de sortir a la llum ..., ha de ser filtrada en el termini d'una setmana màxim. Just abans del procés participatiu no vinculant del 9 de novembre de 2014 a Catalunya. Amb l'objectiu de desacreditar els promotors de la consulta ".

Per la seva banda, el mateix Xavier Trias dóna la seva opinió:

"És esperpèntic escoltar al ministre parlant de Xavier Trias com si fos un amic i resulta que està tramant una manera d'acabar amb una persona que es dedica a la política. Et quedes escandalitzat. Sempre dic el mateix, jo sabia que el senyor Fernández Díaz era deshonest, però gràcies a la publicació d'aquestes converses, tot el país s'assabenta que és profundament deshonest. L'únic que no s'ha assabentat és el president del govern, Mariano Rajoy ".

El diari El Mundo va ser l'escollit per filtrar les falses acusacions contra Trias:

"Vaig tenir un acarament a través d'una ràdio amb el director del El Mundo i li vaig anunciar que els posaria una querella. L'endemà el seu diari publicava en portada el número del meu suposat compte a Suïssa. Va ser una sort per a mi, ja que això em va permetre anar al banc suís perquè em fessin un certificat on es demostrava que jo mai vaig tenir un compte en aquest banc ".

Fins i tot els números no corresponien als utilitzats per aquest banc. La notícia d'El Mundo es va publicar el 27 d'octubre de 2014 i la signaven Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro. S'han acreditat més de 200 comunicacions entre la cúpula policial i els periodistes del El Mundo, entre ells amb l'inspector en cap José Ángel Fuentes Gago, José Villarejo i el comissari, conegut com "El Gros", Enrique García Castaño, tots ells presumptes membres d'una policia política al servei del govern de torn. El diari ABC també va rebre la mateixa informació, però no la va publicar per considerar-la poc fiable. A mitjans de novembre de 2016, el jutge que instruïa la querella presentada per Xavier Trias contra els tres citats informadors d'El Mundo va apreciar caràcters de delicte en l'actuació dels periodistes. Els redactors d'El Mundo van deixar molt clar davant del jutge que la informació que van publicar sobre Xavier Trias procedia del Ministeri de l'Interior. Fa poc es va saber que el funcionari Fonts Gago va viatjar a Suïssa a investigar sobre Xavier Trias, amb l'oposició del fiscal. I que Interior va noliejar un avió a Ginebra, que paguem tots, buscant comptes de l'exalcalde. L'activitat de l'entramat polític-policial no es limita al territori espanyol. Els testimonis creuats dels germans Cierco (propietaris de Banca Privada d'Andorra) amb Martín Blas, revelen maniobres il·legals per aconseguir les comptes opacs del clan Pujol. L'excap del govern andorrà i exadvocat dels germans Cierco, Jaume Bartumeu, denuncia pressions i coaccions per part de la policia espanyola i una actuació que viola la sobirania d'un país estranger. Diu Bartumeu:

"Per mitjà del procediment informàtic de buidatge d'arxius, es van dur tots els arxius de tots els comptes dels clients de Banca Privada d'Andorra".

L'OFICINA SINISTRA

En el documental, com ja vam dir, hi ha un testimoni d'un anònim funcionari d'Interior:

"La meva decisió de sortir en una entrevista, i denunciar, si es pot dir així, és per la situació enquistada en la Direcció General de la Policia de manipulació política que s'està donant últimament".

La periodista de Público, Patricia López, ens diu que actualment hi ha una caça de bruixes per detectar els funcionaris que estan col·laborant per a destapar tot aquest entramat. Per això aquest funcionari es veu obligat a amagar el seu rostre i distorsionar la seva veu. Ens segueix comptant:

"La competència del ministre d'Interior és la coordinació i direcció policial, però no la d'encarregar investigacions a la carta o per interès partidista".

¿Es pot parlar d'una brigada política?

"És una brigada política composta per comandaments policials de la màxima confiança del ministre -actualment exministre Jorge Fernández Díaz. Per exemple, el director adjunt de Operatius (DAO), Eugenio Pino, per a aquest tipus d'operacions que es podien denominar "alegals", se serveix d'inspectors caps de la seva màxima confiança, com Fuentes Gago, Bonifacio Díaz, etc., després hi ha una altra branca que dirigia el comissari Villarejo, i una tercera branca que s'ha denominat "l'Oficina Sinistra", que està ubicada al carrer Rafael Calvo de Madrid, al costat de la seu de la Direcció General de la Policia. A aquesta oficina se li ha atribuït la realització d'una sèrie d'informes, que bé s'han elaborat i dirigit per defensar persones que són afins a aquesta brigada, o per atacar companys o funcionaris que s'han atrevit a denunciar el que està passant a la policia, com és el cas dels atacs al comissari Jaume Barrado ".

EL "PEPITO GRILLO" DE LA POLICIA

El multicondecorado i avui jubilat, comissari Jaume Barrado, mogut per la "repugnància" de les coses que ha vist en els últims anys d'exercici de la seva professió, declara:

"En els meus quaranta anys de policia, en la meva vida havia vist, o havia sospitat, que un grup de policies es dediquessin a protegir els dolents en contra de les víctimes dels delictes".

Per Barrado està clar qui està darrere d'aquest entramat:

"A la mà negra jo li poso nom, és Villarejo".

En els anys noranta, el segrest de la jove Anabel Segura va commoure a la societat espanyola. El comissari Barrado, després d'una llarga investigació, va ser el responsable de la detenció dels autors del segrest i assassinat de la jove. Patricia López parla sobre Barrado:

"Jaume Barrado és el policia constant, tossuda, obcecat, que fins que no resol un cas no para. Ell en el grup de segrest, es va dedicar a investigar molts assassinats sense resoldre o que no es van trobar els cadàvers. Encara avui, segueix en contacte amb les famílies de les víctimes i segueix donant-li voltes a aquests casos per poder acabar el que en el seu moment no va poder complir ".

El comissari Barrado també va ser víctima de la brigada política, va patir represàlies quan investigava el "Cas Interligare":

"Interligare era la investigació de la corrupció policial. Eren tres comissaris que havent estat ficats en empreses, no pagaven a Hisenda oa la Seguretat Social. Ens vam posar a estirar el fil fins que vaig descobrir que els mals estaven sent advertits per José Luis Olivera Serrano, que era el meu cap més immediat ".

Jaume Barrado va proposar la detenció dels tres comissaris implicats, Luis Luengo, (exdirector general d'infraestructures del Ministeri d'Interior quan el dirigia Rubalcaba -PSOE-); Miguel Ángel Fernández Rancaño, (comissari excap superior de Policia de Madrid) i Gabriel Fonts González (excomissari general d'Informació). Als tres dies el comissari Barrado va ser cessat i destinat a la comissaria de Chamartín. Va ser allà on Barrado es va dedicar a la investigació de l'assetjament i apunyalament de la doctora Elisa Pinto. Barrado va tractar de prendre declaracions a Javier López Madrid. Ens explica:

"Aquí va començar això que, per a un policia, et incentiva, que és quan comences a rebre trucades estranyes i contestacions rares i mentides. Per exemple, el senyor López Madrid tenia a veure amb l'empresa OHL, del Grup Villar Mir, doncs evidentment, per això em poso en contacte amb el cap de seguretat de l'empresa. I em diu el cap de seguretat, no vull dir el seu nom, que ... "López Madrid és desconegut total en aquesta empresa".

L'agressió física que va rebre la doctora, advertint que deixés en pau a Javier López Madrid, va ser denunciada a la comissaria de Chamartín. Ens explica Barrado:

"Preparo un joc de fotografies, el que fem tots els policies, per aixecar una acta de reconeixement fotogràfic, que és la prèvia. Entre diverses fotografies d'individus amb les mateixes característiques físiques, poso la foto de l'individu aquest, conegut com José Villarejo, i Elisa Pinto ho reconeix sense cap mena de dubte. És tan observadora aquesta dona, que em diu que en aquesta fotografia estava molt jove, és aquest, però té més anys quan em apunyala. Jo lliuro al cap superior de la policia de Madrid les diligències on, presumptament, està implicat un comissari de policia com a autor de diversos delictes i, als dos dies, em canvien de comissaria i em destinen a una comissaria conflictiva, la de Carabanchel. Ningú em diu per què (...). El sistema està tan corrupte que expulsa els decents ".

També li van obrir un expedient al comissari Barrado que va acabar amb la suspensió d'ocupació i sou. Va presentar un recurs, i la Secció Setena del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va dictar al seu favor dient que la credibilitat del comissari Jaume Barrado estava fora de tot dubte. I la mà negra?

UN MALVAT NECESSARI

En la història recent d'Espanya tenim exemples d'aquests personatges foscos que maniobren entre les clavegueres servint a foscos interessos, com els policies José Amedo i Michel Domínguez, l'espia Francisco Paesa, Luis Roldán, el corrupte polític exdirector de la Guàrdia Civil a l'època del govern del PSOE, etc. Ara, gairebé com una estrella mediàtica, tenim a un comissari que, curiosament, no està adscrit a cap comissaria, però pertany a la DAO, encara que això també està en dubte. Mai signa els seus informes com és preceptiu, amb el seu número de carnet professional, es tracta de l'antic membre de la BPS i del Sindicat Professional de Policia, José Villarejo, implicat en els falsos dossiers contra Garzón on es relacionava l'exjutge amb narcotraficants. Va oferir els seus serveis extrapoliciales per tapar l'assumpte de l'àtic d'Ignacio González, expresident de la Comunitat Autònoma de Madrid pel PP, ia la presó pel "Cas Lezo", la trama de corrupció del Canal d'Isabel II. Villarejo també va participar en el cas del "Petit Nicolás", el presumpte apunyalament d'Elisa Pinto, "Operació Catalunya", etc .; a més de ser un empresari milionari, encara que ell diu que el seu entramat d'empreses té "un objectiu policial". En algunes de les seves empreses, com Schola Iuris, que imparteix màster a estudiants de dret, els seus professors són alts comandaments de la policia, la Guàrdia Civil i sobretot, magistrats i fiscals. Ara podem entendre la xarxa d'impunitat que envolta aquest subjecte. Cada vegada que un policia vol investigar a aquest home, com li va passar a Barrado, acaba suspès o traslladat.

Sobre José Villarejo diu Barrado al documental:

"És un autèntic mafiós".

Un dels empresaris utilitzats en la "Operació Catalunya" contra Xavier Trias va ser Javier de la Rosa, que presumptament va cobrar per això.

LA "mortadel·la" DE JAVIER DE LA ROSA

José Villarejo, per contactar amb l'empresari Javier de la Rosa i utilitzar-lo com a testimoni en el cas Pujol i Trias, va utilitzar una de les seves identitats falses, com Manuel Pérez Villar, advocat. Amb una altra de les testimonis, María Victoria Álvarez Martín, Vicky, es va presentar com Javier Hidalgo, periodista. Tot això sense control judicial, ja que el treballar amb identitats suposades està regulat per la llei 5/99, que és la norma per a agents encoberts. En les converses intervingudes entre Villarejo i De la Rosa es dedueix un acord, l'empresari donarà informació sobre l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i Villarejo solucionarà els seus problemes legals i econòmics. De la Rosa només va cobrar una part dels diners promesos, diners que en part va sortir, segons uns wasap entre el petit Nicolás i De la Rosa, del presumpte sindicat Mans Netes, de manera que el cercle de la màfia polític policial es tanca. Javier de la Rosa, en comunicacions amb el petit Nicolás -Francisco Nicolau Gómez Iglesias- sempre li està reclamant la seva "mortadel·la", la mortadel·la que li han deixat a deure. Pel que sembla, José Villarejo li va prometre 400.000 euros a l'empresari i només li va pagar la meitat. De la Rosa li va dir al petit Nicolás en rebre el primer pagament que de tota manera passaria per la "Xarcuteria de Mans Netes".

I la fiscalia? Ha obert diligències davant d'aquests fets delictius? Si més no, citant només el cas dels seguiments il·legals a les disputes internes del PP de Madrid ... ¿No hi ha una malversació de fons públics per interessos de partit? Doncs fins ara no hi ha mesures de la fiscalia, és més, els grups parlamentaris del PP, PSOE i Ciutadans pacten liquidar la comissió d'investigació sobre la clavegueres d'Interior, com ha informat recentment Públic. Això és un clavegueró que posa en qüestió l'estat democràtic d'Espanya.


dimecres, 5 de juliol de 2017

França, Suècia, Alemanya i altres països europeus han pres les primeres passes per a legalitzar les violacions comeses per musulmans perquè "no comprenen la cultura europea".






Diversos violadors d'origen musulmà han evitat recentment penes severes de presó, això suggereix l'existència d'un precedent judicial despenalitzant les violacions comeses per immigrants perquè "no entenen culturalment" les lleis europees sobre violació, o si més no un "no".

En poques paraules, les violacions comeses per immigrants són minimitzades a "malentesos culturals", i per tant les víctimes mai reben justícia; això suposa una legalització de facto de la violació.

Recentment, un jutge alemany va absoldre un traficant de drogues turc, sabent que havia violat indubtablement per la força a una dona durant quatre hores, fins al punt de deixar-la inconscient. La raó per la qual va decidir no aplicar la condemna és que l'autor suposadament no entenia culturalment què era la violació. Com s'ha descrit, a causa de la "mentalitat del cercle cultural turc" (més del 95% de Turquia és musulmà), el turc tan sols participava, segons ell, a "sexe salvatge". Utilitzant les paraules del jutge: "No és possible una condemna, perquè la intenció no és demostrable".

Article original sobre l'absolució del violador turc: "Sexe amb violència, però no una violació".

L'acusat va sostenir que mai faria tal cosa perquè ell mateix tenia una mare i una germana. La mateixa víctima, que va descriure el seu rebuig directe inicial i la brutalitat subsegüent, quan li van preguntar: "¿Podria ser que l'acusat pensava que estaves d'acord?", Va assentir. Reconegut com un "cop dur" a la part perjudicada, el "sexe violent" no es va considerar violació, i es va retirar l'acusació.

Aquest no és l'únic cas. S'han reportat epidèmies de violacions en tots els països que han permès l'entrada massiva de "refugiats", i els grans mitjans de comunicació romanen en silenci. En el seu lloc, mediatitzen sistemàticament els casos aïllats (aquest cop sí) comeses per nadius, per transmetre la falsa idea que la violacions són comeses per europeus i immigrants per igual.

Des que Suècia va obrir les seves fronteres a immigrants musulmans, el nombre de violacions s'ha incrementat un 1.572%.

Nombre de violacions per cada 100.000 habitants, comparació per països. Font: United Nations Office on Drugs and Crime. (Font imatge: Wikimedia Commons)

A l'abril, un musulmà va evitar la presó després de violar analment a una adolescent perquè "no podia comprendre no", d'acord al Hovrätten (Cort Reial), a Suècia. El tribunal es va posar de part de l'immigrant insinuant que el "no" repetit per l'adolescent només es referia al sexe anal forçat, que els jutges, d'alguna manera, no van considerar violació.

Un altre cas, al febrer, un tribunal suec va sentenciar a un immigrant musulmà a només dos mesos de presó després de ser detingut per violar una adolescent de 13 anys. També va ser obligat a pagar l'equivalent a 2700 euros de compensació a la víctima.

dilluns, 3 de juliol de 2017

Els organitzadors del festival de música anual de Bråvalla a Suècia han decidit retirar-se de l'esdeveniment de 2018 després de que el festival d'aquest any estava marcat per la violència sexual. La policia diu que busca més d'una desena d'informes de molèstia i almenys quatre casos de violació.





La policia sueca ha confirmat que està investigant quatre possibles violacions i uns quaranta informes de molèstia que es van informar sobre els motius del festival musical de tres dies, que van concloure l'1 de juliol a prop de la ciutat sud-sueca de Norrkoping.

Segons informes, una noia adolescent va ser assaltada sexualment al festival durant un concert del músic local Håkan Hellström el divendres, segons va informar la policia el dissabte, i va afegir que també estan buscant informes múltiples de molèstia.

Com que la notícia de l'incident va encertar els titulars, l'empresa a càrrec del festival, FKP Scorpio, va emetre un comunicat, va denunciar la violència i va anunciar que l'esdeveniment es cancel·lava l'any vinent.

"Les paraules no poden descriure el increïblement trist que tenim sobre això, i lamentem i condemnem moltíssim això. Això no està bé. No acceptem això al nostre festival ", diu la declaració.

Al dir que han fet "tot al nostre abast", per evitar la violència sexual al festival, els organitzadors van argumentar que el problema en si mateix va molt més enllà de Bråvalla i els festivals de música en general i es refereix a Suècia en general.

"És un gran problema social que afecta totes les parts de la nostra societat. Absolutament no només festivals. Hi ha al voltant de cent violacions diàries a Suècia i és un repte que la societat ha d'afrontar ", van dir els organitzadors.

L'empresa va negar els informes de mitjans de comunicació que la cancel·lació de l'esdeveniment va ser provocada per pèrdues financeres que va patir l'any passat i no per problemes de seguretat ni ètica.

"Òbviament, no és gens econòmic executar un festival tan relacionat amb la violència i la inseguretat. Però dir que utilitzem la violència com una excusa per no fer-ho l'any que ve és una especulació notable i cínica ", va dir la companyia en un comunicat de premsa, citat per Expressen.

Mentrestant, les acusacions sobre delinqüència sexual van continuar acumulant-se, i la policia va anunciar el diumenge que altres tres dones havien informat d'incidents davant l'aplicació de la llei.

Una dona va dir a oficials que havia estat atacada per dos homes en una carretera que conduïa des del campament del festival i la colla va violar la nit del dissabte, segons el portaveu policial Thomas Agnevik, citat per Expressen.

Una altra presumpta víctima va dir que també va ser violada quan el concert de Håkan Hellström va tenir lloc al festival. La policia creu que no hi ha un vincle entre el seu cas i el de la primera víctima, excepte en el mateix moment i lloc.

En un quart cas, una dona es va queixar davant la policia d'una trobada sexual consensual que va sortir malament, quan un pare masculí es va negar a parar malgrat els seus motius.

Fins ara, la policia no ha identificat sospitosos en cap dels casos, però va encomiar la decisió dels organitzadors de mantenir l'esdeveniment en suspens.

"És la meva opinió personal que si no es pot dur a terme el festival sense que hi hagi una víctima de delicte, no hauria d'haver-hi un festival", va dir a Expressen Agnevik, portaveu de la policia.

Comentant sobre l'escàndol de la violència en el festival, el primer ministre suec Stefan Lofven va denunciar els delictes reportats com "actes desagradables" que cal aturar.

Jan Björklund, líder del Partit Popular Liberal de Suècia, també va condemnar els atacs, descrivint-los com "esdeveniments atroços".

"Els festivals han de ser un lloc d'alegria: per a tothom. Es requerirà una forta acció de la comunitat, els organitzadors, la policia, els pares i nosaltres si volem posar fi a la violència sexual contra les dones ", va dir el diumenge.

El festival havia atret notorietat per la seva història d'incidents de violació. L'any passat, va acusar polèmica després de cinc violacions i es va informar a la policia d'una sèrie d'incidents d'assalt i groping.

Més de 83.000 persones van rescatar mentre intentaven travessar el perill de Líbia que es van portar a Itàlia fins a aquest any, segons l'ONU, mentre que més de 2.160 han mort intentant, diu l'Organització Internacional per a les Migracions.

La Creu Roja d'Itàlia ha advertit que la situació dels centres de recepció superpoblats del país s'està convertint en crític.

El ministre de l'Interior, Minniti, es va reunir amb els seus homòlegs Gerard Collomb de França, Thomas de Maiziere d'Alemanya i el comissari de la Unió Europea per als refugiats Dimitris Avramopoulos a les 6 de la tarda a la capital francesa.

Fins i tot abans de la reunió, els seus plans es van trobar amb menyspreu sobre el dret polític d'Itàlia.

"L'intent d'involucrar a Europa, que clarament no fa casta, és patètic", va dir Paolo Romani, cap del partit de l'ex primer ministre Silvio Berlusconi al Senat, en què es demanava la prohibició dels ports.

Minniti va dir que Roma estaria impulsant una forma de traslladar el procés d'aplicació d'asil d'Itàlia a Líbia i portar de manera segura a Europa els que guanyen el dret a la protecció.

"Hem de distingir abans de partir (a través de la Mediterrània) entre els qui tenen dret a la protecció humanitària i als que no ho fan.

"I, sobre la base de les decisions preses per l'ACNUR, hem d'assegurar-nos que els primers partisquen per Europa, mentre que els immigrants econòmics són repatriats voluntàriament" als seus països d'origen, va dir.

Segons informacions de mitjans de comunicació italianes no oficials, Roma probablement demanaria que es redactés un codi de conducta europeu per als vaixells d'ajuda privats, amb el Corriere della Sera dient que els vaixells que no havien complert podrien ser "confiscats".

http://www.paulgolding.org.uk/not-fing-okay-swedish-music-festival-canceled-after-spate-of-migrant-rape-cases/

dimarts, 27 de juny de 2017

" Pel Sí a la independència ". Arguments que es poden resumir amb un estat propi . Catalunya no patiria l’actual espoli fiscal, disposaria de molts més recursos i seria competitiva internacionalment .






 Recuperarem l’estat propi que ens van arrabassar fa 300 anys .
.
Tindrem les eines per garantir el progrés de Catalunya sense els condicionants polítics i econòmics del lligam amb Espanya .

Per tantes i tantes persones que van lluitar per aconseguir-ho, que no ho podran veure i que ho desitjaven fermament .

 Aturarem l’espoli fiscal que ofega el nostre creixement .

Perquè som una nació amb més de mil anys d’història .

Perquè tenim dret a decidir el nostre futur segons el dret internacional .

Obtindrem el respecte que Catalunya es mereix com a nació històrica del món . 

Tindrem veu pròpia en les organitzacions internacionals .

Podrem defensar els interessos de Catalunya sense intermediaris a Europa i al món .

El català tindrà tota la protecció i promoció que es mereix .

El català serà llengua oficial a la Unió Europea .

Perquè mai més cap autoritat obligui un catalanoparlant a canviar de llengua al seu propi país .

Garantirem l’etiquetatge en català de tots els productes .

 Assolirem la plena normalització del català en el món judicial .

Normalitzarem el català en els mitjans de comunicació i el cinema .

Deixarem d’anar pel món havent de donar explicacions sobre els nostres anhels, història, llengua i cultura .

Participarem com a país en els Jocs Olímpics .Tindrem seleccions pròpies i competirem internacionalment amb total normalitat .

Podrem decidir quines infraestructures bàsiques potenciem .

Acabarem una vegada per totes el corredor mediterrani .

Els nostres ports tindran el suport i les garanties necessàries per créixer .

L’aeroport de Barcelona podrà tenir la dimensió i les connexions internacionals que necessita i es mereix .

Establirem amb Europa i el món les connexions energètiques que necessitem .

Per superar el marc mental de supeditació a un altre estat .

Perquè l’alternativa és una autonomia cada cop més intervinguda i un estat cada cop més centralista .

Perquè Espanya no ofereix, ni s’espera que ho faci, cap alternativa que garanteixi autonomia fiscal i protecció cultural i lingüística .

Per poder dur el CAT a les matrícules dels cotxes sense que cap policia ens multi .

Podrem celebrar la Junta de Seguretat de Catalunya quan voldrem .

Els Mossos d’Esquadra podran convocar noves promocions quan calgui .

Els Mossos d’Esquadra podran accedir finalment a la base de dades de l’Europol .

Podrem convocar referèndums i consultes quan voldrem .

No haurem de celebrar mai més la festa de la Hispanidad .Podrem decidir tots els nostres impostos lliurement .

Podrem lluitar sense obstacles contra la pobresa energètica .

Podrem combatre de manera eficaç les desigualtats socials .

Es podrà fixar un IVA cultural just, a imatge del que disposen altres països més avançats .

Decidirem lliurement i democràticament qui és el nostre cap d’estat .
No ens podran tocar mai més el nostre antic Codi Civil Català .

Per no haver de compartir les despeses provocades per inversions ruïnoses en infraestructures sense ús .

Deixarem de pagar administracions duplicades i ministeris sense competències .

Podrem destinar tots els recursos necessaris per a un millor sistema educatiu .

Per poder decidir millors polítiques per a les persones dependents .

Podrem fer polítiques econòmiques adaptades al nostre teixit empresarial .

Per poder tenir un banc central propi sensible a les inquietuds del país .

Podrem defensar i protegir els interessos de la pagesia i dels pescadors catalans .

El patrimoni natural del país rebrà la protecció i la promoció que li corresponen .

 Per adaptar-nos finalment als horaris europeus, molt més racionals .
 Per poder garantir unes pensions dignes .

Perquè una Catalunya independent és viable i podrà ser un dels països més competitius del món .

Per modernitzar definitivament l’administració de justícia i treure-la del segle XIX .

Per poder debatre tot i sense amenaces de l’Estat al Parlament de Catalunya .

Per poder protegir, garantir i potenciar el model sanitari català, exemple al món .

Podrem tenir els recursos necessaris per reformar i modernitzar l’administració pública catalana .

Per deixar de ser tractats com súbdits i començar a ser tractats com ciutadans .

Podrem viure en un país on la justícia sigui realment un poder independent .

Podrem decidir una renda mínima garantida i un sou mínim adequat a l’economia del país .

Dedicarem tots els recursos necessaris a fomentar l’ocupació i a rebaixar la taxa d’atur a nivell europeu .

Podrem decidir lliurement i dotar de més recursos la política de solidaritat i cooperació .

Podrem crear una Hisenda pròpia moderna i independent .Viurem en un estat on cap tribunal podrà tombar el que han votat els ciutadans .

Podrem donar els recursos necessaris als ajuntaments .

Podrem decidir una política de defensa moderna i compatible amb la cultura de la pau .

Perquè després d’una llarga lluita ens ho mereixem com ningú .

dissabte, 17 de juny de 2017

Escandalosa situació, desapareixen 157.000 cotitzacions a la Seguretat Social efectuades per 15.096 funcionaris i funcionàries de l'Administració de Justícia el Ministeri de Justícia es mostra incapaç d'obligar al Govern de Mariano Rajoy, a complir l'ordenat pels jutges, qualsevol empresa privada que es trobés en aquesta situació estaria ja sotmesa a un judici penal per delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, castigats amb penes de presó., però és MARIANO i lA SEVA CAVERNA.






El Ministeri de Justícia ha comunicat als sindicats del sector que la Tresoreria General de la Seguretat Social afirma no haver rebut aquestes quotes ni tampoc les quantitats corresponents a la quota patronal que el Ministeri de Justícia afirma haver transferit sense poder justificar-ho documentalment.

L'existència d'aquestes "llacunes de cotització" (períodes d'entre 1 i 30 dies que no consten com cotitzats entre 1990 i 2004 tot i que sí van ser efectivament treballats) ha vingut sent denunciada per CCOO des de fa anys. Fruit de les contínues reclamacions del sindicat i del personal afectat, el Ministeri de Justícia va arribar a un acord amb les organitzacions sindicals publicat al BOE de 20 de gener de 2016 a què es recollia que "El Ministeri de Justícia es compromet a continuar impulsant la correcció de qualsevol incidència que, esdevinguda en legislatures passades, va poder haver generat errors o omissions en les cotitzacions de Seguretat Social del personal que en aquell moment era interí, continuant la tasca empresa fins al moment en la recerca de solucions globals i definitives ".

Gairebé un any i mig després de la signatura d'aquest acord el Ministeri de Justícia segueix sense complir el seu compromís i en una reunió de la taula sectorial de negociació celebrada el passat 1 de juny va informar als representants sindicals que, segons les seves dades, apareixen unes 157.000 llacunes de cotització que afecten 15.096 persones, havent totes elles patit en les seves nòmines el descompte de les quotes corresponents a aquests períodes no reconeguts, quantitats que en l'actualitat estan desaparegudes i que, en cas de jubilació, no poden acreditar aquests períodes com cotitzats per al càlcul de la seva pensió.

Des del sindicat denuncien la "gravetat màxima d'aquest assumpte" ja que, a part dels efectes perniciosos per al personal afectat ja assenyalats, els diners descomptat de les seves nòmines als i les treballadores més els diners de la part de cotització corresponent al Ministeri de Justícia com a empresa (centenars de milers d'euros segons el sindicat) ha desaparegut, ja que la Tresoreria General de la Seguretat Social nega haver-ho rebut mentre que el Ministeri de Justícia afirma haver-ho abonat però no troba la justificació documental corresponent.

A més d'aquesta escandalosa situació, en relació amb períodes anteriors a 1990 en què el personal interí de l'Administració de Justícia no estava adscrit a cap règim de Seguretat Social, s'han produït diverses sentències en els jutjats centrals del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Nacional que condemnen al Ministeri de Justícia a donar d'alta a la Seguretat Social als que acreditin que efectivament van treballar. Aquestes sentències i la seva extensió d'efectes als centenars de treballadors afectats estan sent incomplertes pel Govern de Mariano Rajoy, ja que la Tresoreria General de la Seguretat Social, sota l'excusa que no és l'organisme condemnat per les resolucions judicials (es condemna al Ministeri de Justícia), es nega a donar compliment a les sentències i segueix sense reconèixer aquests períodes treballats, mentre el Ministeri de Justícia es mostra incapaç d'obligar el Govern a complir l'ordenat pels jutges, sent una vegada més els treballadors i les treballadores els que resultaran perjudicades en el càlcul o fins i tot en la percepció o no de les seves pensions de jubilació.

CCOO denuncia que qualsevol empresa privada que es trobés en aquesta situació de no poder justificar els ingressos de les quotes de la Seguretat Social dels seus treballadors estaria ja sotmesa a un judici penal per delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, castigats amb penes de presó, mentre que el Ministeri de Justícia, la Seguretat Social i, per tant, els governs dels últims 27 anys són incapaços d'explicar a on van anar a parar aquests centenars de milers d'euros que van ser cobrats als treballadors i que, per ara , no està justificat que hagin arribat al seu destí legal.

Com a via de solució a aquest gravíssim problema, a través dels Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats Comissions Obreres ha proposat una esmena al projecte de Llei de pressupostos generals de l'Estat de 2107 perquè es reconegui el dret a ser donats d'alta a la seguretat Social aquests períodes de treball realitzats i que no consten com a cotitzats, tal com recullen les sentències judicials. Aquesta esmena ha estat rebutjada pel Partit Popular i per la resta de grups que han donat suport els seus pressupostos, fet que suposa una mostra més, segons el parer d'aquest sindicat, de la manca de voluntat política d'aquest Govern per complir els seus propis compromisos, en aquest cas, amb els treballadors i treballadores de l'Administració de Justícia i els seus representants sindicals.

dilluns, 12 de juny de 2017

La Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil sospiten que el Canal d'Isabel II (CYII) va ser utilitzat per la màfia criminal del PP per donar un cop de pilota. Els indicis existents en el sumari de l'Operació Lezo van motivar que Anticorrupció sol·licités dirigir el procediment contra Ruiz-Gallardón i tot el seu equip de Govern






La Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil sospiten que el Canal d'Isabel II (CYII) va ser utilitzat per la màfia criminal del PP per donar un cop de pilota a Colòmbia en 2001, dotze anys abans de l'operació que va donar origen a les indagacions sobre l'empresa pública , l'adquisició amb sobrepreu d'una empresa al Brasil el 2013. El modus operandi sembla repetir-se, però no així els seus protagonistes. La compra de la colombiana Inassa va tenir lloc molt abans que Ignacio González tingués el control de l'empresa pública d'aigües; en aquella època el president de la Comunitat de Madrid era Alberto Ruiz-Gallardón.

Els indicis existents en el sumari de l'Operació Lezo van motivar que Anticorrupció sol·licités dirigir el procediment contra Ruiz-Gallardón i tot el seu equip de Govern, un moviment que va impedir la prescripció dels possibles delictes el passat novembre de 2016. L'expresident de la Comunitat de Madrid no està a hores d'ara imputat, però com va avançar eldiario.es, l'Audiència Nacional estudia l'històric dels seus ingressos. En un escrit del passat mes d'abril, els fiscals del cas recullen que, "presumptament, Alberto Ruiz Gallardón va tenir el control de l'adquisició fraudulenta i, d'alguna manera, va establir un pacte de silenci i cooperació amb Ignacio González"

Aquests són les cinc línies de recerca que apareixen en el sumari de l'Operació Lezo sobre Alberto Ruiz-Gallardón i diversos membres del seu Govern, en què treballen la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, la Fiscalia Anticorrupció i les unitats adscrites a aquesta de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) i de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT).

1. La decisió d'expandir el Canal per Llatinoamèrica

L'empresa pública abastia d'aigua exclusivament als madrilenys des de 1851. Els funcionaris de IGAE han analitzat tota la legislació que fa a l'CYII i han trobat dos reials decrets de 1977 que estableixen: "Correspon al Canal la gestió del servei públic de subministrament i distribució d'aigua potable a l'àrea de Madrid mitjançant la realització dels estudis, obres i serveis necessaris ". El segon d'aquests dos reials decrets també diu que "el Govern, per decret, podrà ampliar les funcions del Canal a nous serveis relacionats amb els que constitueixen el seu objecte".

Un informe de la IGAE de fa un any, incorporat al sumari, conclou que la normativa no aclareix "què s'entén per serveis relacionats amb els que constitueixen el seu objecte, en particular si aquests poguessin referir-se únicament a nous serveis dins el seu àmbit territorial o també a un nou àmbit territorial ". Al temps, recull cinc decrets, publicats entre 1992 i 1994, i que van ser destinats a autoritzar participacions concretes en diferents licitacions públiques, concretament a la província de Badajoz i en els països d'Argentina i Perú.

El CYII també compta amb una llei reguladora, posterior als decrets de 1977. Es tracta de la 7/1984, que en el seu apartat 6 estableix, de forma general, que "l'explotació dels serveis d'adducció i depuració promoguts directament o encomanats a la Comunitat de Madrid serà realitzada pel Canal d'Isabel II en tot el territori de la Comunitat de Madrid ". Colòmbia i Brasil quedaven en aquells dies lluny.

2. Comprar a Colòmbia i aprovar el marc legal cinc mesos després

El 29 de novembre de 2001, el Consell de Govern de Madrid va aprovar la constitució d'una "societat vehicle mercantil" denominada Canal extensià i al seu torn autoritzava a aquesta a adquirir accions de la colombiana Inassa per un total de 83 milions d'euros. Però no va ser fins al 4 d'abril següent, cinc mesos després, que el Decret 51/2002 va introduir una modificació en el seu article 3 per ampliar l'actuació del Canal "fora de l'esmentat territori (Madrid), prèvia la realització dels estudis, obres i serveis necessaris, i de la subscripció dels convenis ".

Segons això, Ruiz-Gallardón va prendre primer una decisió i després es va dotar del marc normatiu necessari. En el decret de modificació s'especifica: "El Canal d'Isabel II podrà participar en societats, en posició majoritària o minoritària, prèvia autorització del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid". La Guàrdia Civil conclou en un informe d'abril de 2017 que "sembla que es tracta d'un decret aprovat ad hoc, ja que precisament ve a ampliar les funcions del CYII de manera expressa per a alguna cosa que ja s'havia produït mesos enrere i que podria suggerir dubtes sobre la cobertura legal d'aquesta operació ".

En la querella que va donar origen a la causa que investiga l'Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció ja afirmava: "La pròpia autorització concedida per l'esmentat Consell de Govern resulta si més no dubtosa, si es té en compte que l'any 2001 Canal d'Isabel II podria no estar legalment facultat per a la constitució de Canal extensià SA, ja que la seva activitat i objecte social es limitava a la Comunitat de Madrid fins que a l'abril de 2002 (un cop adquirida Inassa) es va habilitar al Canal d'Isabel II per prestar els seus serveis en qualsevol territori) ".

3. La utilització d'una societat radicada en un paradís fiscal

La compra de les accions de Inassa a través d'una societat radicada a Panamà es va acordar "a sol·licitud" del conseller de Medi Ambient, Carlos Mayor Oreja; "A proposta" del conseller d'Hisenda, Juan Bravo; i prèvia "deliberació" del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid. Les firmes estampades són del conseller d'Hisenda i del president, Alberto Ruiz-Gallardón, segons recull l'informe de la Guàrdia Civil d'abril passat. Mayor Oreja afirma que ell ja no era conseller quan es va aprovar la compra d'Inassa, en haver estat substituït per Pedro Calvo.

Interamericana de Aigües i Serveis Societat Anònima (Inassa) va ser creada l'any 1996 i era operada per la societat Triple A de Barranquilla (Colòmbia). El 51% de Inassa pertanyia a una societat pública espanyola, la Societat General d'Aigües de Barcelona SA (Agbar) i el 49% restant a un fideïcomís vinculat al Banc Ramader de Colòmbia.

Encara que falta per determinar la quantitat, els investigadors creuen que Agbar va vendre l'any 2000 la seva participació per 7 milions de dòlars a la Societat d'Aigües d'Amèrica, la mercantil panamenya utilitzada pel Canal per a la adquisción el 75% de les accions de Inassa . Res se sap encara sobre com va arribar extensià a fer-se amb les tres quartes parts de la societat, ja que Agbar només tenia el 51%. Amb la compra del 100% de la panamenya, extensià també adquiria el 51% d'una altra societat anomenada Watco Dominicana. L'informe de la IGAE conclou que Canal extensià no va complir l'acord del Consell de Govern, que només autoritzava a comprar Inassa. Tot i això, res es va fer des de la Comunitat de Madrid.

És en aquest punt on els investigadors situen el primer cop de pilota del Canal. En comparar el valor de venda de les accions d'Agbar i els 83 milions d'euros que va pagar un sol any després el Canal amb fons públics dels madrilenys, es va poder generar "una il·lícita plusvàlua" de 66 milions, recull la querella d'Anticorrupció.

Però no només això. L'operació recull l'entramat tèrbol en què s'incorre per recórrer a una societat a Panamà. Resulta que la Guàrdia Civil ha descobert que el "vehicle mercantil", segons es referia el Govern de Gallardón a la societat panamenya, és propietat d'un bufet d'advocats del país, aleshores considerat a Espanya un paradís fiscal. Obaldía & García Parets va constituir Aigües d'Amèrica el 2 de març de 2000 i la va dissoldre el 21 de febrer de 2002, "circumscrivint curiosament les dates d'activitat al període de temps comprès entre la compra d'Inassa a l'empresa catalana Agbar i la seva posterior venda a la mercantil Canal extensià ", diu la querella.

"L'ús instrumental de societats eradicades (sic) en un paradís fiscal només té una explicació des del punt de vista de l'opacitat de l'operació i l'ocultació de la destinació real dels fons públics destinats a la compra", afirma Anticorrupció. Els fiscals del cas destaquen que es va utilitzar aquesta via tot i que era una compravenda d'accions entre dues societats del sector públic espanyol, extensià i Agbar. "La utilització instrumental d'aquesta societat panamenya no tenia tota justificació econòmica i repudiava la regularitat jurídica, no obstant la qual cosa l'operació es va realitzar".

"El seu caràcter opac -afegeix la Guàrdia Civil- impedeix a data d'avui identificar els primers beneficiaris dels fons ja que els seus directors semblen ser advocats d'un conegut bufet panameny que actuarien com a pantalla, sense que fins a la data s'hagi pogut conèixer de manera fefaent qui o qui es trobaven realment després d'aquesta societat ".

4. Les punxades telefòniques i les reunions gravades

Una part important de l'Operació Lezo es recolza en les converses intervingudes als principals imputats. En elles també es parla del cop de pilota a l'època d'Alberto Ruiz-Gallardón. El 21 de juliol de 2016, agents de la UCO es van asseure a prop de l'expresident de Inassa Edmundo Rodríguez Nebot a la cafeteria de l'hotel Villamagna. Davant del presumpte testaferro d'Ignacio González, van fotografiar a un home en cadira de rodes, l'empresari colombià José Manuel Daes Abuchaibe, conegut com Yuyo. En la trobada, Rodríguez Nebot es va oferir a col·laborar amb Yuyo en possibles inversions d'aquest en Colòmbia, tot i que portava ja mesos fora de l'empresa pública madrilenya.

"Quant li entrava al Canal?", Pregunta en un moment l'empresari colombià. I Rodríguez Nebot comença les seves explicacions: "A Canal li han entrao, et dic la xifra total, a Canal li han entrat 65 milions, això és el que li han entrao" (...) "A veure, va invertir en una operació, eh ... que tu coneixes 95 ... en la qual li van robar 25 milions, perquè quan jo vaig entrar, Yuyo, allò valia 10, allò valia 10 ".

Aquests 95 milions és una xifra propera als quals es van invertir per a la compra del 75 per cent de Inassa i el 51% de Watco el 2001. Rodríguez Nebot va entrar en Inassa el 2006 i es refereix a una operació anterior en el temps, el que sembla concordar amb el pelotazo de 2001. els investigadors anoten els 25 milions d'desfalc de què parla Rodríguez Sobrino, avui a la presó incondicional. Un altre dels indicis contra Gallardón va ser obtingut per la UCO l'11 de novembre de 2016 a l'despatx professional d'Ignacio González. Allà s'havien donat cita l'expresident de la Comunitat, el seu antic company de partit Eduardo Zaplana i l'advocat uruguaià Fernando Belhot. La conversa va ser recollida pels micròfons instal·lats per la Guàrdia Civil amb autorització del jutge.

En un moment de la xerrada, els interlocutors comencen a parlar de Ruiz-Gallardón. Zaplana afirma que l'hi va trobar en un acte de FAES, que van parlar d'un proper viatge a Mèxic de l'exministre de Justícia i que aquest, "sense tallar-se", li va dir: "He de recuperar el temps perdut i no surto d'Amèrica perquè tinc de guanyar molts diners ". "Davant de cinc o sis persones", afegeix Zaplana, que postil·la: "Com dient que està guanyant una fortuna ... O aflorant alguna cosa".

Per assenyalar a Ruiz-Gallardón, Anticorrupció i l'UCO es serveixen d'un altre tram de la conversa gravada l'11 de novembre al despatx d'Ignacio González. Zaplana s'estranya que "Alberto" no hagués venut en la seva època al Canal als "Buines" (els informes conclouen després que fa a la família Bouyges). "És clar, no s'atrevia", afirma González. "Li van faltar collons", se suma Zaplana. I postil·la l'expresident de la Comunitat: "No s'atrevia perquè Alberto va fer una operació que no sé si estava Alberto, però per descomptat la seva gent sí, que va ser comprar el grup a Amèrica. Van comprar una societat, que no valia ni trenta milions de dòlars, per cent. Amb una autorització del consell de Govern per comprar una societat colombiana i van comprar una societat a Panamà. Amb un diferencial fiscal de vint milions. Amb un crèdit del Banc Mundial que al seu torn avalava el Canal d'Isabel II " .

González afegeix: "No sóc com aquesta gilipolles que m'ha substituït, jo vaig dir, jo em vaig trobar a algú mort i vaig dir: tenim dos, o rebentem això i és un escàndol, o tractem de arreglar-ho. Intentem arreglar-ho, però jo tinc encara un dictamen així, de Cuatrecasas, sobre tota l'operació, que no et pots ni imaginar ".

Edmundo Rodríguez Nebot també parla de Inassa en una altra conversa intervinguda el 13 de desembre de 2016 a la seva despatx professional. Xerrada amb l'advocat Carlos Rodríguez Fernández sobre la possible venda de Inassa i recorden com es va adquirir. "Quin tipus d'acord es va fer amb els búgaros (fonètic) per impedir un concurs públic. Ara, bé, això és Gallardón, no? I no això no ets tu ... Això és Gallardón ". Els investigadors creuen que es refereixen a com el Govern de Ruiz-Gallardón va evitar la fórmula del concurs públic en l'adquisició de Inassa en 2001.

En una trucada des del telèfon fix del seu despatx, Rodríguez Nebot parla el 15 de març de 2017 amb l'advocat Manuel Gómez de la Bárcena. Queda poc més d'un mes per a la seva detenció i Rodríguez Nebot adopta mesures perquè creu que té les comunicacions intervingudes. Es desconeix si parla segur pel fix o sospita que li estan gravant. Tots dos es refereixen a la investigació per la compra d'Emissao el 2013 i comenten una publicació de elconfidencial.com del dia anterior sobre el cop de pilota de Inassa. "S'estan remuntant a l'època de ...", diu Gómez de la Bárcena. "Sí, de Gallardón", contesta Rodríguez Nebot (...) És on realment hi va haver ", afegeix més endavant.

5. Un ambiciós projecte d'expansió a Llatinoamèrica que ningú fiscalitza

Els investigadors destaquen quatre informes de la Cambra de Comptes (2002, 2003, 2013 i 2015) que alerten de la manca de fiscalització del conglomerat d'empreses del Canal a Llatinoamèrica, un gegant que creixia lluny de qualsevol control. El grup d'aigües és auditat per KPMG, però es tracta d'un tipus d'auditoria sobre els comptes anuals, de tipus financer, que en té prou de constatar que els comptes publicades es corresponen amb la veritat. "Cal preguntar-diu un dels informes de la Guàrdia Civil si la desatenció duta a terme per part dels responsables de la Comunitat Autònoma de Madrid al llarg dels anys respecte als parers inclosos en els informes de la Cambra de Comptes madrilenya pogués tenir com a intenció final eludir els controls sobre el conglomerat internacional d'empreses públiques ".

La IGAE va deixar per escrit en el seu informe del 8 de juny de 2016 que la manca de fiscalització del procés d'expansió per Llatinoamèrica que va emprendre Gallardón crea "una situació potencial de risc i de manca de control", informa eldiario.es.

Gallardón boicoteja la comissió d'investigació sobre els seus excessos
L'Ajuntament de Madrid comença a investigar la situació economicofinancera de l'empresa Madrid Calli 30 i la seva incidència sobre els comptes de l'administració municipal. El model de gestió mixt triat per Alberto Ruiz Gallardón, de mantenir-se fins 2040, costarà als madrilenys uns 2.550 milions d'euros, un muntant al qual cal sumar els més de 1.632 milions d'euros de sobrecost de l'obra estrella de Gallardón.

Gallardón (PP) implicat en l'inici de la trama mafiosa Lezo
La investigació sota secret de l'Audiència Nacional contra el desviament de fons públics al Canal d'Isabel II apunta també a Alberto Ruiz-Gallardón, president de la Comunitat de Madrid quan va començar el presumpte desfalc de l'empresa d'aigües. Així consta en un acte incorporat a la causa sota secret en el qual s'assenyala que "el procediment es dirigeix ​​contra els membres del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid que van proposar i van adoptar l'acord de 29 de novembre de 2001", amb Alberto Ruiz-Gallardón al capdavant. L'acord referit és la compra de la brasilera Inassa per part del Canal per un valor molt superior al real.

"La voracitat" de Granados i el PP per un "botí" de 3.000 M
L'empresa pública Arpegio (que Cristina Cifuentes vol ara tancar) és la clau de la qual es va servir l'exconseller Francisco Granados per obrir la caixa dels fons públics de la Comunitat de Madrid. La Fiscalia Anticorrupció ho té clar i, en un demolidor informe datat l'11 de maig i incorporat al sumari del cas Púnica, revela les maniobres de Granados i altres consellers de Arpegio per fer-se amb el "botí" del "repartiment il·lícit de sòl públic i l'adjudicació manegada d'obra civil a canvi del pagament de dons concertades ".

divendres, 9 de juny de 2017

LA CAVERNA POLITICA I MEDIÁTICA ESTA QUE TRINA . La mentida de la creació d’Espanya . La realitat, però, és que un monarca anomenat oficialment com a “rei d’Espanya” hauria d’esperar fins al segle XIX , El primer rei en anomenar-se “rey de las Españas y las indias” seria Josep Bonaparte el 1808, el que encara s’hauria d’entendre com un terme geogràfic, perquè quin Estat són “les Índies”?.




Seguint amb la mentida dels reis catòlics, la historiografia oficial espanyolista ha creat una figura completament anacrònica anomenada “rei d’Espanya”, que els llistats educatius retrocedeixen majorment fins 1516. Aquesta titulació pressuposa l’existència d’un Estat anomenat ja com a tal des d’inicis del s.XVI. La realitat, però, és que un monarca anomenat oficialment com a “rei d’Espanya” hauria d’esperar fins al segle XIX, i pel que fa a l’estat espanyol és, com tots els estats contemporanis, fruït de la revolució francesa i la il·lustració. De cap manera és pot parlar científicament i legítima de cap “rei d’espanya” en època nobiliària moderna.

Històricament, mai cap entitat administrativa peninsular ha coincidit exactament amb les característiques de l’actual estat espanyol, ni tan sols en època visigòtica, perquè els sueus van ser independents durant gairebé tot el període (fins el 585) i els bizantins ocuparen tota Cartago Nova (fins el 620), per no parlar de les Balears, que no van formar part mai del regne visigot. Ni tampoc en època musulmana, quan els regnes cristians anaven cadascun pel seu costat mentre que la gran civilització a la península la representava un estat musulmà, que es constituí en califat. Tampoc posteriorment, quan cada regne cristià anà conformant entitats administrativament diferents segons aconseguien prendre territoris als musulmans. Ni tampoc un cop eliminada la presència institucional musulmana a la península, quan els diferents regnes van entrar en competència per l’hegemonia peninsular. A més de no semblar-se geogràficament en res, cap d’aquestes entitats es va anomenar mai “Espanya”.L’obvietat definitiva és que a partir d’aquesta entitat geogràfica que els romans van anomenar “Hispania” i els grecs “Iberia”, avui existeixen territoris pertanyents a quatre estats diferents: la monarquia espanyola, la república de Portugal, el coprincipat d’Andorra i el territori autònom de Gibraltar (GB). I aquesta situació, que no és fixa, pot evolucionar en poc temps.

Si no existia un estat anomenat “Espanya”, per què doncs parlar de “reis d’Espanya”? El dubte sempre rau en si es parla com a forma de resumir una idea o concepte, que englobava les diverses monarquies de la península sovint (però no sempre) en mans d’una mateixa persona, o si se li està dotant a aquesta forma de síntesi d’un caràcter de categoria: “si hi havia reis d’Espanya, Espanya existia”. Lamentablement, aquesta última versió és la que s’ha imposat des de l’amplia majoria de l’espanyolisme.

Com que en això hi ha força unanimitat, deixant de banda estirabots d’Esperanza Aguirre (“3.000 anys d’història comuna”), o del ministre d’afers exteriors José Manuel García-Margallo (“la nació més antiga del món“) que són simplement una mentida convertida en riota i escarni, la teoria sobre la creació d’Espanya i per tant, de l’existència de “reis d’Espanya”, la construeixen a partir de la unitat dinàstica i només dinàstica, de dos regnes peninsulars: Castellà i Aragó. La teoria sobre la que es construeix el misticisme historicista queda ben mostrada per exemple en aquest bloc (de nom curiós) on s’arriba a dir que: “Porque es unidad política cuando un soberano adopta el nombre de la unión surgida”.

Conseqüència d’una instauració dinàstica seria la creació d’un Estat nou, que hauria adoptat el nom d'”Espanya”, i que per tant tindria un rei que s’anomenaria “d’Espanya”. I quan va passar això? Agafem el brau per les banyes.

En realitat, cap dels monarques d’època moderna, ni els Habsburg ni tan sols els borbons després del 1714, es van anomenar mai “reis d’espanya”. El seu llistat d’entitulacions s’allargava mig full i a cap d’ells se li hagués acudit dir altra cosa. Fins i tot es feien dir reis de Jerusalem, quan feia gairebé 700 anys que els cristians europeus havien estat expulsats de Terra Santa per les tropes de Saladí. Aquest costum també el seguia l’església catòlica quan nomenava bisbes a territoris que feia anys que havien estat conquerits per d’altres nacions de diferent confessió religiosa.

Aquest web és una bona mostra d’imprecisió i omple de dubtes. D’entrada, al monarques se’ls anomena reis “espanyols”, donant una volta de cargol més i donant per fet que ja existia “Espanya” i per tant, la suposada nacionalitat espanyola. Després, es parla de personatges “posteriors als reis catòlics”, aprofundint en la suposada creença que els catòlics ja eren “espanyols”. D’altra banda, el llistat comença pel primer rei, al qui anomenen Carles I preferenciant la numeració castellana per contra de la més important de Carles V, donat que va ser emperador romanogermànic. I encara més, els més grans recorden que a l’escola els feien estudiar: “Carlos I de España y V de Alemania”, dos països que al segle XVI no existien jurídicament ni territorialment, un peculiar “combi” del tot desafortunat.

Deixant de banda que Carles era de Gant (neerlandès) i que ni tan sols parlava cap llengua dels seus nous regnes peninsulars, la manipulació més greu es troba sota l’apartat “fets històrics”. En aquest cas i per omissió, es diu que era “rei de Castellà, Catalunya i Aragó” i no diu res més, cosa que és mentida, doncs era rei de Castella i Aragó, sí, però comte de Barcelona (no rei) mentre que no diu és que era rei de Nàpols, Mallorca, València i Sicília, però sobretot, sobretot, va ser Arxiduc d’Àustria, que el convertia en rei dels Països Baixos, Bohèmia o Hongria entre altres titulacions. I això no converteix en espanyols als txecs, com tampoc els hongaresos.

Qualsevol documentació evidencia que les titulacions dels monarques són quilomètriques, i així serà fins l’últim monarca Borbó, Carles IV. El primer rei en anomenar-se “rey de las Españas y las indias” seria Josep Bonaparte el 1808, el que encara s’hauria d’entendre com un terme geogràfic, perquè quin Estat són “les Índies”? El cert és que després, al text sí que hi trobem ja el terme “Espanya” i que malgrat el cert anonimat en que ha caigut el document, aquesta constitució representà el primer intent de tenir una llei moderna, com la resta que impulsaren els Napoleó arreu d’Europa. Les constitucions tan esbombades de Cadis de 1812, en bona part, s’inspirarien en ella. Probablement, en ocupar la península Ibèrica els francesos el 1808, van decidir de forma molt lleugera trobar un nom genèric per aquest territori i van adoptar l’herència romana i el seu nom: “Hispània”.

Per cert, que en aquesta primera aparició d’un estat espanyol unificat sota un rei anomenat com a tal, Catalunya (excepte la Vall d’Aran) no en formaria part ja que seria annexionada a França el 1812 i dividida en cinc departaments.

dimecres, 7 de juny de 2017

Fa falta saber-ho i reivindicar-ho. No volem viure en el país que segons l'acudit és el país de la llibertat, perquè Granados està lliure, perquè Bárcenas està lliure, perquè Urdangarín està lliure, perquè Rato està lliure, perquè Blesa està lliure, perquè Matas està lliure...Raons per voler independitzar-se d'Espanya .




Una de les raons més importants és que a Espanya sol governar el PSOE o el PP, i tant si governa un com si ho fa l'altre, sempre ho fan per als seus votants, per als seus afiliats. No fan el que cal fer, que és governar per a tot el poble. Això ho diuen, però no ho compleixen. Tenim un exemple ben clar de fa uns quants dies, quan va venir el president Rajoy a beneir el Congrés del PP insular. Va aprofitar per anunciar que farien el 75% de  descompte per als vols entre illes, ja que ho havia signat per a les Canàries a canvi de poder aprovar els pressuposts generals. Ho va anunciar als seus, quan no havia concedit una reunió demanada ja fa uns quants mesos per part del Govern de la Comunitat. Quan no es vol informar el Govern corresponent, sinó que es fa a una reunió dels seus, està abusant del seu poder i enviant als votants un fals missatge que significa que els que han aconseguit aquell avantatge són els seus i no els altres. És un fet totalment rebutjable i mancat de qualsevol caliu democràtic.

             És una llàstima, però actes semblants a aquest també els ha fet el PSOE quan governava a Madrid. Tot això són reminiscències de la dictadura, perquè no crec que hi hagi cap manual democràtic que aconselli fer parts i quarts segons els votants. La democràcia no arribarà fins que aprenguin que han de governar per a tots. Fins ara només han après a dir-ho, però no a fer-ho. El súmmum de la intolerància el va demostrar el president del PP de les Illes Balears, Biel Company. El que va fer aquest home fa empegueir qualsevol persona honesta que cregui en la política. Va aconsellar el president del Govern espanyol, senyor Rajoy, que no perdés ni un minut a reunir-se amb la presidenta del Govern de les Illes. Ho va fer públicament, i segurament va ser aplaudit. Un acte totalment vergonyant. És una frase que servirà per engrandir el seu currículum.

              A la defensa del monument de sa Faixina (la dreta i l'esquerra?), que rendeix homenatge a uns mariners que varen matar centenars de republicans, a no voler que els morts a les cunetes a la guerra civil puguin descansar en pau, a la defensa del mausoleu del “Valle de los Caídos”, a tantes i tantes proves que demostren que no es va rompre amb el règim franquista, i que aquella forma de governar encara perdura en l'esperit de massa persones, s'hi ha de sumar que s'hagi sabut que José María Aznar, un dels presidents espanyols més nefasts, durant una de les seves legislatures, va subvencionar amb 150.000 euros la fundació Francisco Franco, encara que es disfressàs l'assumpte com a ajuda a entitats privades sense ànim de lucre per al desenvolupament de projectes arxivístics i no com a subvenció directa. Un altre fet que no els avergonyeix, però a nosaltres sí.

             Una altra raó, que sempre va lligada a interessos electorals, és el fet que si comparam els imposts que paga el Principat de Catalunya i el País Basc, veurem que hi ha una diferència inexplicable, o solament explicable per una mala praxis de la democràcia, i per exercir com a govern autoritari. Es coneixen els imposts pagats el 2015, i el Principat va pagar 37.179 milions d'euros en imposts, principalment d'IRPF i d'IVA, mentre que el País basc en va pagar 956. Si tenim en compte que la població basca és 3,5 vegades inferior, els tocaria pagar més de 10.000 milions d'euros, si ho fessin com els catalans del Principat, o a aquests els tocaria pagar uns 3.500 milions d'euros si ho fessin proporcionalment als bascos.

Si tenim en compte les recaptacions de tributs i el que retorna l'Estat, s'ha de dir que el Govern de l'Estat es queda un 52% del que es recapta al Principat, mentre que dels 13.000 milions que recapten els bascos només es queda l'Estat entre un 7 i un 8%, una altra de les injustícies injustificables. Com s'ha pogut comprovar, la distància és abismal, en canvi a les Illes Balears passa una cosa semblant, serà pel fet de ser Països Catalans? Al País Valencià deu passar una cosa semblant. De la recaptació de les Illes, l'Estat es queda un 48%. Això suposa uns 3.500 euros per persona i any. Això significa patir un espoli fiscal, i aquest espoli és una raó més que suficient per no estar d'acord amb els actuals administradors dels teus doblers i perquè vulguis que siguin persones de la teva terra les que administrin tot el que es recapta i això només es pot aconseguir amb la independència, que no és més que la reivindicació de la sobirania perduda per la força de les armes en un moment determinat de la història. Fa falta saber-ho i reivindicar-ho. No volem viure en el país que segons l'acudit és el país de la llibertat, perquè Granados està lliure, perquè Bárcenas està lliure, perquè Urdangarín està lliure, perquè Rato està lliure, perquè Blesa està lliure, perquè Matas està lliure...

             Hi ha tantes raons per no voler formar part d'aquest estat colonial que si s'han d'explicar no s'acaben mai, la darrera és un conveni entre Espanya i Rússia en què han establert que tots els avions que travessin l'espai aeri rus i procedeixin d'Espanya, només poden venir de Barajas. Així blinden l'aeroport madrileny en detriment de l'aeroport de Barcelona. Si només fos això... però tot ho fan igual.