dimecres, 10 d’octubre de 2018

Ciutadans va manipular a Jusapol per convertir-la en una eina electoral d'Albert Rivera. Curiosament, alguns dels portaveus de Jusapol -i que ara ostenten càrrecs directius en el sindicat (Jupol) que van prometre que mai fundarían- qualifiquen com "subvenció" -en aquestes converses privades- l'aportació econòmica de Ciutadans a la manifestació de Barcelona, ​​convertida en un magne acte d'exaltació del "líder" Rivera i de repudi al moviment sobiranista català.







En públic, els dirigents de l'associació policial Jusapol neguen rotundament que Ciutadans o Societat Civil Catalana (SCC) participessin en el finançament i / o organització de la gran manifestació de gener a Barcelona que va consagrar a Albert Rivera amb crits de "President! ' President! " Però, en converses privades, els seus alts càrrecs de llavors, que ara ho són del recentment creat sindicat policial Jupol, han reconegut obertament que Cs va sufragar una part important de les despeses i que la anticatalanista SCC va ser la que va organitzar aquella marxa, que va superar àmpliament els recursos i la capacitat de mobilització de Jusapol.

Com a resposta a l'anterior article d'aquest diari sobre la utilització de Jusapol per la formació de Rivera, la junta directiva de l'associació va emetre un comunicat titulat Públic es llença a la piscina -en el qual va incloure una factura de despeses d'equips elèctrics i de so per a la marxa barcelonina- i ara ha difós l'esborrany d'una demanda de "tutela del dret a l'honor" en què assegura que aquest mitjà només pretén desacreditar i que no ha contrastat la informació, tot i els nombrosos testimonis i fins àudios gravats que s'inclouen en l'anterior tema publicat.

Aquesta demanda no té fonament legal, ja que pretén acollir-se a "la protecció dels drets fonamentals de la persona" per demanar per una pretesa ofensa a la reputació de Jusapol, quan la mateixa jurisprudència que cita deixa ben clar que aquests drets corresponen exclusivament a les persones físiques, no jurídiques, ni tampoc a les entitats o institucions. No obstant això, en ella s'imputa una i altra vegada als periodistes d'aquest diari desistiment del seu deure d'investigar i contrastar els fets, cosa que queda desmentit pel propi contingut de l'article, per al qual fins i tot es va demanar la versió de Miquel Àngel Gutiérrez -secretari general del Grup Parlamentari de Ciutadans i portaveu d'Interior al Congrés-, qui va establir l'estreta relació entre la formació taronja i l'associació que va néixer a Palència per defensar l'equiparació salarial entre els diversos cossos i forces de seguretat de l'Estat.

1. Per a fer que la manifestació de gener a Barcelona fora massiva, "es va buscar suports, perquè realment Jusapol no tenia capacitat econòmica per pagar tot el que calia pagar allà".

2. La formació de Rivera va finançar part de la marxa de Barcelona, ​​com "una ajuda". És a dir, per aconseguir aquest desplegament de mitjans, "econòmicament, va col·laborar Ciutadans", però "lògicament, Ciutadans no va reconèixer en cap moment que va finançar aquesta manifestació".

3. A la capçalera de la manifestació, "és veritat que se li va donar més protagonisme a Ciutadans perquè va ser l'únic que va col·laborar-hi".

4. Els que dirigien Jusapol en aquestes dates es van prestar a aquesta exigència de la formació de Rivera "perquè sabem que tenen la clau per als Pressupostos" i l'associació estava reclamant una partida de 500 milions d'euros per a l'equiparació salarial.

5. Ciutadans va exigir, a canvi, "de contrapartida, que els posis a la capçalera de la manifestació".

6. En definitiva, Jusapol va permetre que aquest partit polític posés diners per a la mobilització de Barcelona, ​​però els sindicats policials no van saber "perquè, en teoria, ningú de carrer sap qui va pagar la manifestació".

Curiosament, alguns dels portaveus de Jusapol -i que ara ostenten càrrecs directius en el sindicat (Jupol) que van prometre que mai fundarían- qualifiquen com "subvenció" -en aquestes converses privades- l'aportació econòmica de Ciutadans a la manifestació de Barcelona, ​​convertida en un magne acte d'exaltació del "líder" Rivera i de repudi al moviment sobiranista català.

Perquè, a més, el fet que fos la espanyolista Societat Civil Catalana la que es fes càrrec de mobilitzar desenes de milers de persones -75.000 segons la Guàrdia Urbana, o 150.000 segons Jusapol- a Barcelona, ​​va ser prèviament anunciat de forma gairebé oficial a la reunió preparatòria de sindicats policials que es va celebrar exactament un mes abans a la seu del sindicat Unió Federal de Policia (UFP) a Carabanchel. A aquesta reunió van assistir delegats de tots els sindicats policials, llevat de la ASP (Alternativa Sindical de Policia o Asipol), i de totes les associacions de la Guàrdia Civil.

Així que a Carabanchel no van ser uns pocs, sinó gairebé tots, els representants sindicals policials que van poder escoltar al portaveu d'Jusapol explicar que no calia que es mobilitzessin a Barcelona per la manifestació d'un mes més tard, perquè ja estava tot arreglat .. . amb la Societat Civil Catalana, que no només s'encarregava de mobilitzar masses molt més grans de les que podien convocar policies i guàrdies civils, sinó que fins i tot es faria càrrec de coordinar la seguretat de l'acte.

Igual que es va proclamar que era Societat Civil Catalana l'encarregada d'organitzar aquesta manifestació -suposadament de policies, guàrdies civils, familiars i companys-per tal que fos veritablement massiva. Després de la mobilització -dominada en ocasions per activistes d'ultradreta i neofeixistes amb el braç en alt (a la dreta, a dalt, a la foto anterior) -, Pablo Pérez no va tenir inconvenient a explicar-cruament a un company que li va manifestar la seva estranyesa per la preeminència dels polítics en el que havia d'haver estat una concentració de policies i guàrdies civils:

"Havíem de fer una gran manifestació el més gran possible a Barcelona i amb només el suport dels policies i guàrdies civils no era suficient. Així que quan Societat Civil Catalana ens va oferir col·laborar, vam acceptar. Perquè mou a molta gent i anava a multiplicar el nombre de manifestants ".
Només tres mesos després de la manifestació de Barcelona, ​​Morales va dimitir, enviant als afiliats un testimoni descoratjador dels seus motius per tirar la tovallola. Alguns -pocs- mitjans de la dreta van fer informacions sobre la seva gravació, però van obviar tota referència a les seves al·lusions a la manipulació "taronja" dels sindicats policials ...

Per cert, de tant demostrar que Públic ha obtingut, contrastat i verificat nombroses fonts per construir aquesta exclusiva, se'ns ha quedat al tinter explicar els secrets de com Ciutadans ha aconseguit manipular la creació d'un nou sindicat policial amb la intenció de "guanyar-me un milió i mig de vots, entre policies, guàrdies civils, fills, pares, cosins, germans ... "




dilluns, 8 d’octubre de 2018

I n el que va d'any s'han produït desenes d'agressions per part d'unionistes espanyols a Catalunya, la majoria d'elles van ser ignorades pels mitjans de comunicació espanyols i les poques que van ser recollides per aquests mitjans manipuladors, a penes van comptar d'uns segons del seu temps d'emissió o unes poques línies a la premsa escrita, pel contrari quan els agressors són joves antifeixistes catalans, la notícia és magnificada i repetida durant dies, així funciona el sistema d'adoctrinament de l'estat de Españistán.







A l'altra banda del Mur

Obro aquí un fil amb tots els episodis de violència registrats i documentats que hi hagi per part d'aquests que presumeixen de demòcrates i després van donant classes de democràcia. Ja saben: Quan no són nazis, són de VOX o de Ciutadans. I quan no, ja s'encarrega la policia de repartir.

1. 2018.03.23. Grups d'extrema dreta, a jutjar per les pintades, cremen l'Ateneu Llibertari de Sarrià. Pintades de "Mort als CDR", esvàstiques nazis i veïns afectats per l'incendi, van haver de ser desallotjats. 0 responsables. 0 detinguts https://t.co/C9uKFJaaJi

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

2. 2017.10.01. Un jove independentista és agredit durant una protesta per la unitat d'Espanya. Les càmeres graven com li peguen una pallissa amb puntades de peu i cops de puny. 0 responsables. 0 detinguts. https://t.co/VkNUWW2iBn

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

3. 2017.10.16. Un ultradretà enganxa un xut amb balins a una persona després de cridar-li "català de merda" durant una concentració en suport als Jordis. La fiscalia demana només 60 € per a l'acusat. Un puto conya! https://t.co/y9en3T4vVK pic.twitter.com/8tfEmn2ko6

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

4. Agressions de la policia a manifestants independentistes a Catalunya

1 d'octubre: https://t.co/gBN37F4pAc

22-29 de març: https://t.co/QGdlzwppc4

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

5. 07/10/17. Agressions a una periodista russa (en plena paranoia de la premsa espanyola de la connexió russa amb Catalunya). "Puta", "besa la bandera", "foquin pel cargolet", diversos insults, "bolxevic" i agressió masclista pic.twitter.com/RQi4MCEgux

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

6. 08/10/17. Salutacions nazis i amenaces a les persones que graven en la manifestació a favor de la unitat d'Espanya a Barcelona convocada per SCC, Ciutadans, PP i el PSC al costat de grups ultradretans pic.twitter.com/dc89broxMo

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

7. 08/10/17. Manifestants de la manifestació de SCC amb cartells incitant a l'agressió física contra dissidents: "Una estelada, una pedrada". Banderes de l'Espanya de Franco. https://t.co/GKjSbqbxEo

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018


8. 08/10/17. Manifestants d'extrema dreta a favor de la unitat d'Espanya apedreguen habitatges al pas de la manifestació per lluir banderes estelades.

8. 08/10/17. Manifestants d'extrema dreta a favor de la unitat d'Espanya apedreguen habitatges al pas de la manifestació per lluir banderes estelades. pic.twitter.com/IPS8oXRnSX

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

9. 08/10/17. Manifestants a favor de la unitat d'Espanya convocats per SCC, PP, PSOE, Ciutadans i l'extrema dreta pategen i colpegen amb les seves banderes una furgoneta dels Mossos. 0 detinguts.

9. 08/10/17. Manifestants a favor de la unitat d'Espanya convocats per SCC, PP, PSOE, Ciutadans i l'extrema dreta pategen i colpegen amb les seves banderes una furgoneta dels Mossos. 0 detinguts. pic.twitter.com/xIC8M9nESq

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

10. 08/10/17. Pallissa i agressió a un fotògraf per grups d'extrema dreta durant una manifestació convocada per Societat Civil Catalana a Barcelona.

10. 08/10/17. Pallissa i agressió a un fotògraf per grups d'extrema dreta durant una manifestació convocada per Societat Civil Catalana a Barcelona. pic.twitter.com/OtWk9EzDUM

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

11. 08/10/17. Agressió contra una periodista de TV3 durant una manifestació unionista convocada i recolzada pel PP, PSOE i Ciutadans. Li claven una estacada amb un pal. 0 detinguts. 0 processats.

11. 08/10/17. Agressió contra una periodista de TV3 durant una manifestació unionista convocada i recolzada pel PP, PSOE i Ciutadans. Li claven una estacada amb un pal. 0 detinguts. 0 processats pic.twitter.com/uACdOiGSef

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

12. 09/10/17. Pallisses i agressions als manifestants d'esquerra que assisteixen al 9 d'Octubre a València per part de grups nazis i feixistes amb la complicitat policial.

12. 09/10/17. Pallisses i agressions als manifestants d'esquerra que assisteixen al 9 d'Octubre a València per part de grups nazis i feixistes amb la complicitat policial. pic.twitter.com/MoYK9tOkjw

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

13. 08/10/17 Assistents a la manifestació de SCC abillats amb samarretes d'Espanya i gravats en la manifestació agredeixen a cops de puny a uns migrants i als usuaris del metro a Barcelona.

13. 08/10/17 Assistents a la manifestació de SCC abillats amb samarretes d'Espanya i gravats en la manifestació agredeixen a cops de puny a uns migrants i als usuaris del metro a Barcelona pic.twitter.com/aCqjW28buo

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

14. 09/10/17. Agressions, pallisses, carreres, manifestants d'esquerra refugiats en locals i policia deixant impune als nazis anar de caça pels carrers de València. 0 detinguts. 9 imputats.

14. 09/10/17. Agressions, pallisses, carreres, manifestants d'esquerra refugiats en locals i policia deixant impune als nazis anar de caça pels carrers de València. 0 detinguts. 9 imputats. https://t.co/Yh6u2cZuYH

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

15. 10/10/17. Un militant de l'extrema dreta agredeix un periodista durant una concentració que demanava l'empresonament de Carles Puigdemont i li crida "A la guineu de la teva companya la vaig a violar"

15. 10/10/17. Un militant de l'extrema dreta agredeix un periodista durant una concentració que demanava l'empresonament de Carles Puigdemont i li crida "A la guineu de la teva companya la vaig a violar" https://t.co/txEqlSXZiI

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

16. 11/10/17. Guàrdies civils són enxampats cometent actes vandàlics en un poble català i realitzant pintades a la carretera a favor de la unitat d'Espanya i contra el president català.

16. 11/10/17. Guàrdies civils són enxampats cometent actes vandàlics en un poble català i realitzant pintades a la carretera a favor de la unitat d'Espanya i contra el president català pic.twitter.com/02hdyL1Rb5

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

17. 12/10/17 Multitudinària baralla en la manifestació del 12 d'octubre a Barcelona per la unitat d'Espanya i la Constitució. Destrosses de mobiliari urbà, destrossa de comerços i agressions a treballadors.

17. 12/10/17 Multitudinària baralla en la manifestació del 12 d'octubre a Barcelona per la unitat d'Espanya i la Constitució. Destrosses de mobiliari urbà, destrossa de comerços i agressions a treballadors. pic.twitter.com/s75tKazQNN

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

18. 13/10/17. Intenten cremar la seu de la CUP després d'una manifestació per la unitat d'Espanya. Les portes de l'accés del local esquerrà van quedar inutilitzades.

18. 13/10/17. Intenten cremar la seu de la CUP després d'una manifestació per la unitat d'Espanya. Les portes de l'accés del local esquerrà van quedar inutilitzades https://t.co/rKbduB6ueZ

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

19. 19/10/17. Agredida una periodista de RAC1: "Besa la bandera espanyola, cony", després d'això és copejada amb un màstil de ferro. A l'recriminar-li, l'energumen li deixa anar: "Amb el pal et tornaré a donar, colpista" https://t.co/zLcTn3AOFo

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

20. 27/10/17 Manifestació a favor d'Espanya després de la proclamació de la República catalana. Un home pega un fort cop de puny i deixa estès a terra a un home que va cridar "Llibertat".

20. 27/10/17 Manifestació a favor d'Espanya després de la proclamació de la República catalana. Un home pega un fort cop de puny i deixa estès a terra a un home que va cridar "Llibertat" pic.twitter.com/D3EJMdgO87

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

21. 29/10/17. Un manifestant present en la protesta convocada per Societat Civil Catalana i secundada pel PP, PSOE, Ciutadans i la ultradreta, realitza una agressió contra un periodista de @elnacionalcat.

21. 29/10/17. Un manifestant present en la protesta convocada per Societat Civil Catalana i secundada pel PP, PSOE, Ciutadans i la ultradreta, realitza una agressió contra un periodista de @elnacionalcat pic.twitter.com/9u8tbdzjOr

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

22. 29/10/17. Set policies agredeixen els cambrers italians d'un local a Barcelona, ​​després llançar-los insults i amenaces en aparent estat d'embriaguesa "Som la puta llei a Barcelona i obriu quan nosaltres us ho diguem".

22. 29/10/17. Set policies agredeixen els cambrers italians d'un local a Barcelona, ​​després llançar-los insults i amenaces en aparent estat d'embriaguesa "Som la puta llei a Barcelona i obriu quan nosaltres us ho diguem" https://t.co/ujU6799Yp9

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

23. 29/10/17. En el transcurs d'una manifestació a favor de l'espanyolitat de Catalunya, agressió a uns migrants. La persona que grava els altercats també és increpada i li tiren el mòbil a terra.

23. 29/10/17. En el transcurs d'una manifestació a favor de l'espanyolitat de Catalunya, agressió a uns migrants. La persona que grava els altercats també és increpada i li tiren el mòbil a terra.

23. 29/10/17. En el transcurs d'una manifestació a favor de l'espanyolitat de Catalunya, agressió a uns migrants. La persona que grava els altercats també és increpada i li tiren el mòbil a terra. pic.twitter.com/3sV6at2fis

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

24. 31/10/17. Insults i assetjament per l'aeroport del Prat al conseller Forn i la seva filla. La filla va requerir assistència mèdica per un atac d'ansietat. Posteriorment es va saber que part dels esvalotadors eren guàrdies civils i policies.

24. 31/10/17. Insults i assetjament per l'aeroport del Prat al conseller Forn i la seva filla. La filla va requerir assistència mèdica per un atac d'ansietat. Posteriorment es va saber que part dels esvalotadors eren guàrdies civils i policies. pic.twitter.com/dps6dqgEWI

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

25. 19/10/17. La periodista @annavallho és increpada per un nacionalista espanyol, l'obliga a besar la bandera i la persegueix, agrendiendola amb un pal. Quan aquesta li recrimina, s'assenyala seves parts i diu "Amb aquest pal et donaré, colpista"

19/10/17. La periodista @annavallho és increpada per un nacionalista espanyol, l'obliga a besar la bandera i la persegueix, agrendiendola amb un pal. Quan aquesta li recrimina, s'assenyala seves parts i diu "Amb aquest pal et donaré, colpista" pic.twitter.com/SN8saVBmFQ

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

26. 19/10/17. Quan tallar el trànsit era "bo" i no era denunciat per la premsa que ara criminalitza els CDR perquè ho feien afins al PP i Cs a la Diagonal i per passar havies de dir "Visca Espanya" o et colpejaven el cotxe i et escopien .

26. 19/10/17. Quan tallar el trànsit era "bo" i no era denunciat per la premsa que ara criminalitza els CDR perquè ho feien afins al PP i Cs a la Diagonal i per passar havies de dir "Visca Espanya" o et colpejaven el cotxe i et escopien pic.twitter.com/RLST2oj34B

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 3 abril 2018

27. Grups d'extrema dreta d'assetjament als independentistes i protegits per la llei i la policia, als quals L'ESPANYOL fa un reportatge ratllant la seva vandalisme i violència de cívic. Els GDR. El periodista que escriu es vanta de les agressions.

27. Grups d'extrema dreta d'assetjament als independentistes i protegits per la llei i la policia, als quals L'ESPANYOL fa un reportatge ratllant la seva vandalisme i violència de cívic. Els GDR. El periodista que escriu es vanta de les agressions https://t.co/hmuZEA1Zuo

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

28. insultant i descarat emblanquiment de @cronicaglobal i @elespanolcom a grups d'ultradreta i nazis implicats en agressions físiques i atacs a seus de la CUP o Ateneus Populars a Catalunya. Trucar cívics a gent amb denúncies per assetjament i agressions físiques.

Insultant i descarat emblanquiment de @cronicaglobal i @elespanolcom a grups d'ultradreta i nazis implicats en agressions físiques i atacs a seus de la CUP o Ateneus Populars a Catalunya. Trucar cívics a gent amb denúncies per assetjament i agressions físiques pic.twitter.com/I1mVqxb77G

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

29.Sacan un mapa d'aquests suposats "ordres cívics anti llaços grocs", venent-lo com bens pacifistes. Segons diverses fonts es tracten de membres de l'extrema dreta implicats en agressions i atemptats contra els seus oposats pic.twitter.com/6YtkE5YOhe

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

30. 04/11/17. Agressió a un home durant el transcurs d'una marxa convocada a Mataró per la unitat d'Espanya amb presència de Ciutadans, PSOE i ultradreta.

04/11/17. Agressió a un home durant el transcurs d'una marxa convocada a Mataró per la unitat d'Espanya amb presència de Ciutadans, PSOE i ultradreta. pic.twitter.com/sl0dCLU93h

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

31.06 / 11/17 Actes vandàlics i destrosses en el transcurs d'una manifestació per la unitat d'Espanya a Sant Cugat del Vallès.

06/11/17 Actes vandàlics i destrosses en el transcurs d'una manifestació per la unitat d'Espanya a Sant Cugat del Vallès pic.twitter.com/Sb5LXwviVy

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

32.10 / 11/17. Assetjament i intimidació a periodistes locals i de la cadena @Ruptly durant una manifestació a favor de la unitat d'Espanya a Sabadell.

10/11/17. Assetjament i intimidació a periodistes locals i de la cadena @Ruptly durant una manifestació a favor de la unitat d'Espanya a Sabadell. pic.twitter.com/qwLos8zLe8

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

33.10 / 11/17 Una periodista alemanya explica com va haver de sortir escortada d'una manifestació en ser confosa amb TV3 durant una manifestació espanyolista a Sabadell. Ella treballa per Ruptly.

10/11/17 Una periodista alemanya explica com va haver de sortir escortada d'una manifestació en ser confosa amb TV3 durant una manifestació espanyolista a Sabadell. Ella treballa per Ruptly. pic.twitter.com/fzD7JZ9EZv

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

34.12 / 11/17. Tres membres de l'extrema dreta que venien d'una manifestació unionista (identificats posteriorment) peguen una brutal pallissa en un restaurant de Castellgalí a un veí de 58 que va haver de ser hospitalitzat a Manresa.

12/11/17. Tres membres de l'extrema dreta que venien d'una manifestació unionista (identificats posteriorment) peguen una brutal pallissa en un restaurant de Castellgalí a un veí de 58 que va haver de ser hospitalitzat a Manresa pic.twitter.com/mr3TRPAO8f

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

35. 12/11/17 Un home, hospitalitzat després de rebre una pallissa per part de tres persones a Castellgalí -a les que al desembre es va identificar amb grups d'extrema dreta.

12/11/17 Un home, hospitalitzat després de rebre una pallissa per part de tres persones a Castellgalí -a les que al desembre es va identificar amb grups d'extrema dreta- https://t.co/lIgdRdfnJf

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

36.17 / 11/17 Agressions físiques i insults a una alcaldessa del PDCat per manifestants que portaven banderes d'Espanya i que van obligar a suspendre el ple. Una regidora va fugir corrent, van envoltar el seu habitatge i van llançar objectes.

17/11/17 Agressions físiques i insults a una alcaldessa del PDCat per manifestants que portaven banderes d'Espanya i que van obligar a suspendre el ple. Una regidora va fugir corrent, van envoltar el seu habitatge i van llançar objectes https://t.co/k801SFGtwB

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

37. 22/11/17 Un conegut ultra de Balsareny que després "va denunciar" dies després que li havien atacat la casa i va ser entrevistat per Susanna Griso llança insults greus, exigeix ​​afusellaments i mana a fregar a unes dones independentistes a Manresa.

22/11/17 Un conegut ultra de Balsareny que després "va denunciar" dies després que li havien atacat la casa i va ser entrevistat per Susanna Griso llança insults greus, exigeix ​​afusellaments i mana a fregar a unes dones independentistes a Manresa pic.twitter.com / eZ6itCFJM3

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

38. 22/11/17 Atac i pintades contra un petit comerç per lluir el llaç groc a Barcelona. https://t.co/6LFiv21kkl

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

39. 25/11/17 Atacades les seus del PDeCAT i els CDR costat de habitatges particulars de persones que tenen estelades a Sant Just Desvern. Pintades de "Arriba España", "Viva Franco" i simbologia nazifeixista pic.twitter.com/dtKSdDEuqa

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

40. 27/11/17. Vallirana. Manifestació a favor de la Constitució i la unitat d'Espanya secundada per Ciutadans, PSOE, PP i nazis de DN. Assalt a un local, trencament de mobiliari i agressions al final de la manifestació per part d'ultradretans.

27/11/17. Vallirana. Manifestació a favor de la Constitució i la unitat d'Espanya secundada per Ciutadans, PSOE, PP i nazis de DN. Assalt a un local, trencament de mobiliari i agressions al final de la manifestació per part d'ultradretans pic.twitter.com/2HSec39oKP

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

41. 02/12/17. Crema d'estelades i assetjament davant la casa de l'alcalde d'una família ultradretana de Balsareny victimitzada en els mitjans nacionals per un suposat atac al seu habitatge que mai va denunciar. https://t.co/bKZGvaUlow

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

42. 10/12/17. Agressió física contra un militant de les CUP per part de neonazis a Salt mentre penjava propaganda electoral. https://t.co/cFjTe1Kzfi

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

43. 13/12/17 Agressió contra dos membres de les CUP al Pont de Vilomara que pegaven cartells contra el 155. Els agressors han participat en actes de Ciutadans al mateix poble, segons veïns.

43. 13/12/17 Agressió contra dos membres de les CUP al Pont de Vilomara que pegaven cartells contra el 155. Els agressors han participat en actes de Ciutadans al mateix poble, segons veïns. pic.twitter.com/mjKI8ZdiIb

- AlOtroLadoDelMuro (@ _ju1_) 4 abril 2018

44. 2017.12.04. Atacada la seu d'ERC al Vendrell amb pintades nazis i de la Germandat de Germans Legionaris. Cap detingut. pic.twitter.com/X3lwW7ajt4.


divendres, 5 d’octubre de 2018

El Fons Monetari Internacional defensa la reforma laboral del PP i rebutja la pujada de les pensions amb l'IPC i la del SMI, l'informe sobre Espanya per pujar les pensions segons l'IPC per llei i avisa que un increment del Salari Mínim Interprofessional, com han pactat els agents socials, posa "en perill oportunitats d'ocupació".







El Fons Monetari Internacional abunda en que "resulta crucial preservar l'esperit de les reformes, en particular la prevalença dels convenis col·lectius d'empresa sobre els sectorials"

L'organisme multilateral posa en dubte "increments pronunciats del salari mínim interprofessional perquè posarien en perill les oportunitats d'ocupació dels menys qualificats i dels joves"

"Les recomanacions del Pacte de Toledo consistents en tornar a vincular l'augment de les pensions a un indicador del poder adquisitiu no haurien de traduir en mesures legislatives que no formin part d'un paquet integral"

També avisa que el Banc d'Espanya encara no es troba "plenament equipat per contrarestar una excessiva acumulació de riscos" al sistema financer espanyol



Després del dur avís de la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, sobre els perills que amenacen a l'economia global amb un deute rècord de 157 bilions d'euros i els aranzels comercials, l'organisme ha presentat l'informe sobre Espanya en el qual llança un desafiament a la intenció de partits per pujar les pensions segons l'IPC per llei i avisa que un increment del Salari Mínim Interprofessional, com han pactat els agents socials, posa "en perill oportunitats d'ocupació".

L'organisme multilateral ha posat en dubte un bon nombre de polítiques que el Govern de Pedro Sánchez tenia dissenyats per a la seva agenda de reformes econòmiques.

L'economia manté "un to fort però ha superat ja el seu bec cíclic" en un "entorn extern menys propici com un debilitament de la demanda interna", adverteix l'FMI, que preveu que el creixement del PIB real es moderi fins a situar al voltant del 2,7 per cent el 2018 i el 2,2 per cent en 2019, encara per sobre de la mitjana de l'eurozona. Com reptes estructurals que "llasten el creixement potencial del PIB" situa a la "deute públic notablement elevada, un alt atur estructural i un lent augment de la productivitat.

"S'estan acumulant els riscos a la baixa per a l'economia. A l'exterior, aquests inclouen els canvis sobtats en la gana dels inversors pel risc, l'escalada del proteccionisme a nivell global i el debilitament de les condicions de les economies emergents. A nivell domèstic, els riscos encara inclouen les pressions per derogar les reformes i la continuació d'una política fiscal procíclica ", esgrimeix l'FMI.

Tot i que el organisme que dirigeix ​​Christine Lagarde és conscient que "la reducció esperada en les prestacions futures ha posat en dubte l'acceptabilitat social de les reformes" de les pensions de 2011 i 2013 advoca per defensar-les com "mesures apropiades des del punt de vista financer "i fa una crida a que" les recomanacions del Pacte de Toledo consistents en tornar a vincular l'augment de les pensions a un indicador del poder adquisitiu no haurien de traduir en mesures legislatives que no formin part d'un paquet integral ".

Segons els càlculs de l'FMI: "vincular la revalorització de les pensions a la inflació de forma permanent afegiria al voltant d'un 3-4 per cent del PIB al desemborsament per pensions d'aquí al 2050 segons les previsions demogràfiques i macroeconòmiques actuals". L'organisme assenyala la necessitat que aquest "despesa estructural" sigui contrarestat amb mesures com "l'increment de la cotització mínima per als treballadors autònoms i dels ingressos màxims subjectes a cotització" i elevar l'edat de jubilació segons "l'esperança de vida" .

El Fons posa en dubte també l'aposta del Govern per canviar la reforma laboral que va posar en marxa l'anterior Executiu del PP: "Resulta crucial preservar l'esperit de les reformes, en particular la prevalença dels convenis col·lectius d'empresa sobre els sectorials".

L'organisme defensa "la major flexibilitat salarial", introduïda amb les reformes del mercat de treball "i subratlla que" els futurs increments salarials haurien de seguir al creixement de la productivitat ". Tot i que assegura que "són benvingudes les directrius sobre els augments dels salaris en general acordades al juliol pels interlocutors socials" posa en dubte l'acord de pujar el salari mínim interprofessional a 1.000 euros mensuals "posarien en perill les oportunitats d'ocupació dels menys qualificats i dels joves ".

Tot i que el FMI assegura que "cal reconstituir els matalassos fiscals, que van quedar esgotats durant la crisi", amb l'objectiu principal d'aquest "matalàs fiscal hauria de ser" reduir l'elevat nivell de deute públic més ràpidament ", també apunta que" resulta essencial projectar amb prudència l'impacte recaptatori de les noves mesures i planificar actuacions de contingència que puguin compensar amb celeritat qualsevol deficiència d'ingressos ".

Aquestes trucades d'atenció a les propostes del Govern de Sánchez no vol dir que el Fons no animi el Govern a embarcar-se en un procés de reformes que van des impulsar el mercat únic mitjançant la reducció de "la fragmentació regulatòria entre els tres nivells de les administracions públiques ", millorar la coordinació de les polítiques en matèria" d'investigació i innovació entre les diferents administracions públiques "i incrementar la cooperació entre ciència i empresa per expandir la capacitat innovadora del sector privat, així com revisar" per parells a nivell de les comunitats autònomes "per reduir les diferències regionals en Educació i fer més èmfasi en les polítiques de gènere per reduir la desigualtat i augmentar el creixement a llarg termini.

"Bancs espanyols endarrerits"

Respecte a la banca espanyola, l'FMI incideix que "seria beneficiós que els bancs espanyols acceleressin la constitució de matalassos de capital d'alta qualitat per tal de protegir el seu negoci davant de xocs (inclosos els efectes de desbordament derivats d'unes condicions econòmiques més incertes en alguns mercats emergents), ja que segueixen endarrerits respecte als seus homòlegs europeus en termes de ràtios de capital, encara que en general la seva palanquejament és menor ". En l'informe dóna un toc d'atenció davant el fort creixement del "crèdit al consum".

Les peticions per enfortir el sistema financer espanyol arriben fins al Banc d'Espanya. L'organisme multilateral avisa que el regulador espanyol encara no es troba "plenament equipat per contrarestar una excessiva acumulació de riscos", de manera que "haurien d'ampliar-com més aviat les seves eines macroprudencials per incloure instruments que recaiguin sobre els prestataris, com ara els límits a la ràtio entre el nominal del préstec i el valor de garantia, així com els límits a la ràtio entre el servei del deute i la renda del prestatari ".

"El sistema financer es troba cada vegada més interconnectat, però la supervisió segueix sense tenir un enfocament integrat que se centri en els potencials canals de transmissió i d'amplificació de riscos entre sectors. Per tant, la creació prevista d'una autoritat macroprudencial nacional (composta pel Banc d'Espanya, el Tresor i altres organismes de supervisió financera) hauria de ser un projecte prioritari ", afegeix el document del Fons sobre Espanya.

A més demana celeritat per "enfortir la supervisió del sector financer" mitjançant "la creació d'un organisme independent de supervisió d'assegurances i fons de pensions, així com d'una autoritat per a la protecció del consumidor financer, i la major transparència en el procés de designació d'alts càrrecs de les agències de supervisió financera ".

Pel que fa al mercat immobiliari, l'FMI apunta que "fins al moment no hi hagi indicis clars que s'estigui produint una sobrevaloració generalitzada dels preus immobiliaris, és necessària la vigilància, ja que continua augmentant el nombre de nous préstecs per a l'habitatge".





dijous, 4 d’octubre de 2018

Justícia del PSOE, amaga els detalls del contracte amb el bufet belga que defensa al jutge Llarena.







Poden amagar alguna informació per raons d'interès públic, però altres (justificació de l'ús del negociat, preu per hora, valoració de l'oferta ...) no semblen encaixar en les excepcions que marca la llei.

L'anunci de formalització del contracte pel qual es va contractar a un bufet belga per defensar el jutge Pablo Llarena davant la demanda presentada per Carles Puigdemont. La signatura Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick, que s'encarrega del servei, és l'única que es va presentar a la licitació, segons podem conèixer gràcies als -pocs- detalls publicats en la Plataforma de Contractes del Sector Públic.

Com es va anunciar a finals d'agost, el preu final acordat va ser de 545.000 euros (impostos inclosos), però això és només una xifra orientativa, el muntant màxim que el Govern preveu gastar. El que s'acabarà pagant dependrà del nombre d'hores necessàries per a la seva defensa. Però, malgrat que la tarifa horària era un dels punts que es valorava per a l'adjudicació (amb un 45% del pes, enfront d'un 55% per l'experiència), no consta en els documents fets públics.

Aquest preu per hora, imprescindible per conèixer el cost del servei, hauria d'aparèixer, com a mínim, en l'acta d'adjudicació i en els informes de valoració, però cap d'aquests documents apareix en l'expedient públic del contracte. Tampoc la justificació de l'ús del negociat sense publicitat, obligatòria des de l'última reforma de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), entre molts altres detalls.

El Ministeri de Justícia pot utilitzar el procediment negociat sense publicitat, en aquest cas, per raons com la urgència de comptar amb un advocat que representi Llarena. Però que es tracti d'un negociat sense publicitat només vol dir que no es publica anunci de licitació perquè qualsevol empresa que vol presentar-se i que es tracta directament amb aquelles convidades a participar -en aquest cas, es preveia convidar a tres, però no s'aclareix si es va fer. Així, l'ús d'aquest procediment, per se, no elimina la resta de les obligacions de publicitat generals del contracte.

Segons la LCSP, és obligatori publicar, de cada contracte, un llistat de dades. Els que no apareixen en aquest expedient són:

La memòria justificativa del contracte i l'informe d'insuficiència de mitjans en els contractes de serveis, així com el document d'aprovació de l'expedient.

La justificació del procediment si no és un concurs obert o restringit. És a dir, si es fan servir tipus com el negociat.

Plecs tècnics i administratius, on es recullen els detalls del contracte.

Composició de les meses d'adjudicació i experts consultats, si n'hi ha.

Les actes de la mesa d'adjudicació i els informes de valoració dels criteris subjectius, així com la resolució de l'adjudicació.

Per descomptat, la mateixa norma estableix excepcions a aquesta publicitat, quan es consideri, justificant-se en l'expedient, que la divulgació d'aquesta informació pot obstaculitzar l'aplicació d'una norma, resultar contrària a l'interès públic o perjudicar interessos comercials, o quan es tracti de contractes declarats secrets o reservats o ho exigeixi la protecció dels interessos essencials de la seguretat de l'Estat.

Així, amagar part dels plecs -amb els detalls de quins arguments o mitjans es pretenen utilitzar en la defensa- pot respondre a raons de defensa de l'interès públic, però es fa més difícil entendre que defensar els interessos comercials del bufet belga passin per sobre del dret dels ciutadans a saber com es gasten els seus impostos i si l'elecció d'aquesta empresa i no una altra va ser la més adequada.




divendres, 7 de setembre de 2018

El que caldria no oblidar és que a favor de la llibertat dels presos i preses polítiques –allò que simbolitza el llaç groc i que s’ha estès i s’estendrà com a demanda democràtica– hi està a favor el 80% de la societat catalana .







La trampa-nyap, tan evident, de parlar de llaços per no parlar de presos, d’inventar-se confrontacions civils que ningú espera ni desitja i d’atiar-les en comptes d’evitar-ne el risc, cotitza a l’alça en la cursa demencial per veure qui la té més llarga. I tot plegat, si fos real tot el relat ficcionat, hiperbòlic i binari de Ciutadans, dubto molt que només anessin 600 persones a una concentració simptomàticament trufada, per cert, d’elements d’extrema dreta. Càmera agredit de Telemadrid inclòs amb l’excusa terrible que pensaven que era de TV3. O fallen ells o falla la realitat, que no acostuma a fer-ho. Cadascú viurà la fira com li va i un creu –i constata veient el tauler dels qui hi protagonitzen– que l’arrencada de símbols grocs no és res més que una altra forma repressiva, extrajurídica però planificada, per evitar l’inevitable: la solidaritat amb les persones empresonades i exiliades. L’espai públic és l’excusa, l’objectiu és la llei del silenci. Les imatges, salvant distàncies i constant proximitats, reporten a la retina els d’Alba Daurada trinxant les parades regentades per migrants als mercats grecs. El dret violent, redemptor i feudal que alguns s’arroguen per trinxar-ho tot, amb la vergonya de la cobertura oficial i mediàtica.

On volia anar a parar és que els climes de tensió i els estats d’opinió mai no neixen espontàniament. Es generen i després es descontrolen i es cruspeixen fins l’inventor. Després els generadors –sempre i indefectiblement– se’n desdiuen del fet, se n’obliden de les amistats perilloses i, si cal, reescriuen la història. Experts, diria Gelman, en no enrecordar-se de res del que han alimentat i perpetrat i sortir-ne ben parats. Però donar carta blanca i màniga ampla als reduïts nuclis actius de l’extrema dreta és una decisió política que implica responsabilitats i conseqüències. Blanquejar-los com a cívics ciutadans ja és alguna cosa més que complicitat. Ja ho llegireu demà a la Directa –el qui és qui en l’estratègia ultra de la tensió, com molt poquets, menys del que ens pensem, fan molt soroll i com es trava la teranyina dels qui atien l’odi des de la seva impotència. Allò tràgic és que per fer mal no cal ser gaires, prou que ho sabem, i les 80 víctimes mortals per delictes d’odi dels darrers quaranta anys –Sònia, Lucrecia, Guillem– ens ho recorden permanentment.

Hi ha també unes quantes postveritats de manual que no caben en aquesta columna –no, no és espai públic neutral un domicili particular, ni les rodes d’un cotxe ni un balcó consistorial ni la integritat física de tothom– quan la perversió equipara el dret de protesta amb el no-dret a rebentar la protesta dels altres, més encara aïllant tot debat del context en què es produeix i banalitzant el sofriment aliè –la presó i l’exili dels adversaris polítics. A Per combatre aquest època, Rob Riemen es demana si cal trigar gaire més per anomenar determinats fenòmens o actituds com a feixistes. Judit Butler recorda sempre que la política de la no-violència rau en autodeterminar-nos i decidir ser no violent precisament en un context de violència. I mentre pocs, molt pocs però amb sorprenents altaveus de suport, atien la violència de “limpiar las calles“, el que caldria no oblidar és que a favor de la llibertat dels presos i preses polítiques –allò que simbolitza el llaç groc i que s’ha estès i s’estendrà com a demanda democràtica– hi està a favor el 80% de la societat catalana, segons la més recent enquesta de La Vanguardia. Que aquest consens es vegi reflectit en l’espai públic, en plens municipals o en concentracions gairebé diàries no és res més que discrepància solidària en temps d’excepció. Que una minoria ultra pretengui enverinar-ho tot, de manual d’estratègia de la tensió.


Ara que aquest curs que arrenca serà més difícil sense els aprenentatges de l’Eva Serra i les lliçons de Josep Fontana, caldrà constatar continuïtats de dignitat en la pròpia història resistent –la que vincla la pacífica tossuderia reposadora de les àvies d’Alella amb un calmat carnisser palplantat al mig del carrer. Ens n’hem sortit sempre perquè els de baix han obert sempre al carrer els que els de dalt volien tancar sempre des del poder. En un país amb memòria, no serà l’extrema dreta, el 2018, qui ens silenciï. No ens cansarem, ja es cansaran. #llibertatspresospolítics #llibertatpresespolítiques


dissabte, 18 d’agost de 2018

Sense confidents, no haurien hagut atemptats gihadistes a l’estat espanyol: a l’11M, els confidents van portar la dinamita fins a Madrid i, a Barcelona, l’Imam de Ripoll és el gran desconegut o ... l’autor fallit d’un atemptat de falsa bandera?.







Sense els confidents, els atemptats de Madrid i Barcelona no haurien estat possible

Que l’estat espanyol tingui com a denominador comú (a més de suposar una peça clau i imprescindible) dels atemptats gihadistes que ha patit els confidents, provoca a la resta de policies i serveis secrets europeus un veritable pànic.

Espanya no és de fiar per molts dels serveis secrets més importants del món

Amb els precedents de Madrid de l’11M i els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’any passat, els serveis policials espanyols -i, sobretot, els serveis secrets- han perdut la confiança d’altres països. I que segueixi l’opacitat al voltant de l’Imam de Ripoll, amb la negativa de constituir la comissió d’investigació parlamentària, agreuja la situació.

El CNI i la policia visiten l’Imam a la presó fins a quatre vegades i no existeix cap rastre?

No només això, sinó que en el moment de sortir no és reportat i desapareix del control. I,  s’instal·la a Ripoll com a Imam i ningú el controla? A les conclusions de l’11M, aquesta era ja una recomanació dels membres de la comissió, els controls als imams.

És possible que un confident com l’Imam de Ripoll estableixi una base/fàbrica per obtenir explosius al xalet d’Alcanar i el CNI digui que no en sabia res?

Realment, és complicat d’entendre com no s’aclareixen aquestes preguntes bàsiques en un estat on existeixen precedents de males pràctiques policials i dels serveis secrets.  De veritat és creïble que quatre bojos estableixin una fàbrica d’explosius en un xalet d’una urbanització i els serveis secrets i la policia espanyola no tinguin ni idea?

Algun servei secret estranger (Mossad, CIA…) va avisar de la fàbrica d’explosius d’Alcanar i -veient que a l’Estat no li feien cas- va facilitar l’explosió?

Són tantes les preguntes, són tantes les respostes… Impedir la comissió d’investigació dels atemptats és un veritable crim d’estat i amagar el que s’ha fet malament és un veritable escàndol, sobretot tenint en compte els precedents existents amb l’atemptat de l’11M.

PSOE, PP i Ciudadanos tenen por a la veritat sobre l’atemptat del 17A

Qualsevol país de primer ordre democràtic obriria sense por una comissió d’investigació després d’uns atemptats com els ocorreguts a Barcelona i Cambrils; encara més si resulta que els mateixos serveis secrets espanyols (el CNI) confirmen que tenien a sou l’Imam de Ripoll, considerat -de moment- autor “intel·lectual” dels atemptats. Doncs no, els principals partits espanyols, aquells que s’omplen la boca d’amor a Espanya, es van negar a constituir una comissió d’investigació sobre les relacions entre els serveis secrets i l’autor d’un dels pitjors atemptats ocorreguts en els darrers temps.

Els mateixos partits que diuen no polititzar l’aniversari del 17A es neguen a constituir una comissió d’investigació

PSOE, PP i Ciudadanos es neguen a investigar la relació entre el CNI i l’Imam de Ripoll, però seran presents -i en primera fila!- en els actes d’aniversari del 17A. Un veritable despropòsit i una bufetada a la majoria de les víctimes.

Els ciutadans catalans tenim tot el dret del món a xiular aquells que volen amagar la veritat

Xiular, cridar i exigir saber la veritat és una obligació de tota ciutadania compromesa. Deixar els actes del primer aniversari dels atemptats en mans de l’extrema dreta i del nacionalisme espanyol, un greu error.

Impedir una comissió d’investigació sobre les clavegueres de l’estat en un estat democràtic és un veritable frau de llei

Tenen por a la veritat? Tenen por que es facin públiques les connexions entre el CNI i els terroristes mitjançant els confidents, recordant els atemptats de l’11M. Espanya és l’únic país del món on els seus dos pitjors atemptats tenen com a denominador comú el fet que, sense els confidents, no hi hauria hagut atac. I resulta que encara es neguen a investigar les clavegueres de l’estat.




dijous, 16 d’agost de 2018

Franco, El Caudillo un "criminal de guerra" de deslleial, traïdor al seu jurament amb un "règim feixista". 200 militars signants del manifest d'adhesió a Franco en defensa de la memòria del general Franco, tal com sospitàvem alguns, estàvem manats pels hereus ideològics dels que van fer la guerra amb Franco. Franco no va ser disciplinat, sinó un traïdor. "







Però no tots els militars, especialment els actuals s'identifiquen amb el retrògrad manifest. Ni tan sols alguns dels oficials també retirats com els signants. Un d'ells, l'oficial retirat de l'Exèrcit de l'Aire Floren Dimas Balsalobre, ha reaccionat en termes molt durs davant d'aquest pamflet nostàlgic, caspós, predemocràtic i ranci.

duríssima resposta

Floren Dimas que, a més d'investigador històric, és un gran promotor de la reparació de les víctimes del franquisme i crític amb la llei de la memòria històrica per tímida, ha contestat de la manera següent en una carta que ha fet pública:

"Permeteu-me que us tutegi, a vosaltres que sempre tratabais de tu a vostres subordinats, per entendre'ns millor en el pla d'igualtat en què ens ha col·locat la nostra condició de retirats. He estat i sóc militar per vocació, i si vaig pertànyer a les forces armades espanyoles a les acaballes del franquisme, no ho vaig fer per adherir-me com a suport de la dictadura, si no per coherència amb les meves pròpies habilitats i expectatives personals, perquè l'exercici de la professió de militar no és prerrogativa de cap general, per molt generalíssim que sigui, ni de cap règim per molta intenció que tinguin de patrimonialitzar la carrera militar.

Aneu per sis-cents els que heu signat el Manifest pro defensa de la memòria del general Franco, el Franc militar i no el polític ", segons dieu en el vostre escrit, com si fos possible la paranoica tasca de delimitar el Franc-militar del Franc-polític -dictador, volent quedar-vos amb el segon tinent de 17 anys i amb el general de trenta-tres, com enaltit exemple de disciplina i altres valors militars, renunciant a la càrrega històrica personal de la resta del seu llegat. ¿Disciplina dieu ...? Recordem com va ser allò ".


Franco, traïdor al seu jurament
Continua la carta de Dimas recordant que "En els quatre dies posteriors al decret de 23 d'abril de 1931, com tots els militars de carrera, el general Franco va realitzar públicament la següent promesa: Prometo pel meu honor servir bé i fidelment a la República, complir les seves lleis i defensar-la amb les armes, el més important i solemne compromís que vinculava a un militar amb l'exercici de la seva professió. Res perdia qui no ho fa, perquè la llei respectava les seves pagues a l'abandonar les forces armades. I no obstant això Franco va prometre. El 18 de juliol de 1936, aquest mateix general s'aixeca contra la República les armes que aquesta li havia confiat per a la seva defensa. Estem davant la comissió del més greu delicte que un militar pugui cometre, pel qual renuncia a l'honor com un valor moral per guiar els seus actes en tots els sentits de la vida. Així que Franco no va ser disciplinat, sinó un traïdor. "

El Caudillo un "criminal de guerra" amb un "règim feixista"

I en aquesta part de la missiva és on l'oficial retirat de l'Exèrcit de l'Aire es mostra més contundent contra la figura del dictador al qual no dubta a endossar-qualificatius com criminal de guerra o convicte: "No faré alambinats raonaments de caràcter historiogràfic, per innecessaris, per convèncer-vos que Franco va ser, a més de deslleial, un criminal de guerra, un convicte dels delictes de crims contra la humanitat i crims contra la pau. I no ho dic jo, ho va dir l'ONU en la seva resolució 39/1946 declarant: "... En origen, naturalesa, estructura i conducta general, el règim de Franco és un règim de caràcter feixista, establert en gran part gràcies a l'ajuda rebuda de l'Alemanya nazi de Hitler i de la Itàlia feixista de Mussolini. "


Franco i Hitler, Alemanya i Espanya

En aquesta part del seu text Dimas compara la situació de la figura de Hitler a Alemanya:
"Fer abstracció de la personalitat militar, separant-la de la política del personatge, per justificar una i no qüestionar altra, és un exercici d'impossible comprensió que només el cinisme pot justificar, ja que aquesta mateixa raó portaria als vostres correligionaris nazis a reivindicar el culte a la memòria d'Hitler, basant-se en el valor acreditat pel cap Adolf Hitler, creditor que va ser de la Creu de Ferro en la i Guerra Mundial, desvinculant del seu paper com a promotor de la II Guerra Mundial i l'Holocaust ".



"Patriotisme sarsueler"

Pensa l'autor d'aquesta carta que "és aterridor poder ara certificar que, tal com sospitàvem alguns, estàvem manats pels hereus ideològics dels que van fer la guerra amb Franco. Havíem suportar per no renunciar a la nostra vocació, haver de patir els vostres discursos de inflamat patrioterisme sarsueler, mentre a les sales de banderes, en les càmeres i cafeteries d'oficials, als clubs i durant les converses relaxades al final de les maniobres, us dedicàveu a deixar anar la retestinada devoció que us mereixia la dictadura franquista i les "glòries" d'aquell dictador menyspreable i traïdor.

Fins a la caiguda del mur de Berlín, el Dia de les Forces Armades alemanyes va ser el 20 juliol. Sabeu què es commemora en aquesta efemèrides? L'atemptat contra Hitler en la "cau del llop". Una acció que, encara que frustrada, dignifica el compromís d'alts comandaments i civils alemanys per acabar amb el tirà; des de llavors cada 20 de juliol al pati d'armes del Bendlerblockde Berlín, té lloc una solemne cerimònia en la qual els comandaments de l'Exèrcit, de l'Armada i de la Luftwaffe, recorden i rendeixen homenatge a aquells herois que van sacrificar les seves vides per acabar amb el dictador. A l'inrevés que vosaltres, els signants del Manifest d'adhesió a la memòria Franco, que amparáis vostre fals patriotisme envolviéndoos a la bandera d'Espanya, somiant que ho feu amb la bandera de l'esparver sota l'ombra sinistra del record al dictador.

Teniu la sort de viure en una Democràcia, guanyada i regada amb la sang i el sacrifici heroic dels compatriotes que es van oposar al règim del vostre cabdill, democràcia que per incompleta i poc desenvolupada, us permet dir el que dieu, perquè d'estar en Alemanya exaltant la figura del cap Adolfo, ja endevineu el lloc on podíeu estar tots concentrats en aquests moments ".



Un manifest susceptible de delicte d'enaltiment del terrorisme

A la part final de la carta oberta Dimas titllen de "desafiament contra el govern legítim" i de "enaltiment del terrorisme" el text del manifest pro Franco: "El vostre no és només un manifest pro franquista, és un desafiament frontal i bel·ligerant cap el Govern legal i legítim d'Espanya, que aquest no pot tolerar sense fer desistiment de la seva obligació de fer respectar les lleis, i entre elles l'article 578 del Codi Penal que fa al delicte d'enaltiment del terrorisme, perquè terrorista va ser el règim de vostre adorat Franco i als seus acòlits, vius o morts, fent-los objecte penal de l'article 607 bis que assenyala i castiga els delictes de lesa humanitat, aquells que justifiqueu amb la vostra fina cirurgia mental, com si amb la Vall dels Caiguts estiguéssim davant el debat de què fer amb les restes del doctor Jekyll i míster Hyde. No es pot disseccionar la figura de Franco separant al Franc-plau del Franc-dolent. Només hi va haver un Francisco Franco, el qual va trair la seva promesa, va promoure una cruenta guerra civil i va sumir a Espanya i als espanyols en una dictadura de quaranta anys, omplint les cunetes de la nostra pàtria amb desenes de milers d'assassinats ".

Volar amb dinamita la Vall dels Caiguts

L'ex oficial de l'Exèrcit de l'Aire demana que es dinamiti la Vall dels Caiguts amb aquest epíleg: "El 1945, una disposició del Comandament Militar Aliat a Berlín, va ordenar que tots els monuments d'exaltació del nazisme" fossin volats amb dinamita i la seva runa triturats i convertits en graveta d'obra pública ". Els que de vosaltres estiguin d'acord a manifestar públicament el seu acord amb aquell decret que doni un pas endavant ".




dimecres, 8 d’agost de 2018

No voldria treure-us la raó sobre les vostres reivindicacions, que les teniu, peeeero ... si ets taxista pots: tallar carrers, paralitzar una ciutat, aeroports, estacions, cremar coses a la carretera, manifestar-se, perjudicar la principal font d'ingressos del país en ple estiu . Però si ets català i fas una concentració PACÍFICA davant d'una conselleria ... Terrorisme, insults, sedició i 30 anys de presó. Algú m'ho explica? ".







Automòbils autònoms:

En 2018 apareixeran els primers cotxes autodistribuidos per al públic. Al voltant de 2020, la indústria completa començarà a ser interrompuda. Ja no vols tenir un cotxe. Cridarà a un cotxe amb el telèfon, es mostrarà en la seva ubicació i el portarà al seu destí. No necessitarà estacionar, només pagarà per la distància recorreguda i podrà ser productiu mentre condueix. Els nostres nens mai obtindran una llicència de conduir i mai posseiran un cotxe.

Canviaran les ciutats, perquè necessitarem 90-95% menys cotxes per això. Podem transformar les antigues places d'aparcament en parcs. 1,2 milions de persones moren cada any en accidents automobilístics a tot el món. Ara tenim un accident cada 100.000 quilòmetres, amb una conducció autònoma que caurà a un accident en 10 milions de quilòmetres. Això estalviarà un milió de vides cada any.

La majoria de les empreses d'automòbils probablement s'aniran a la fallida. Les empreses d'automòbils tradicionals intenten l'enfocament evolutiu i simplement construeixen un cotxe millor, mentre que les companyies de tecnologia (Tesla, Apple, Google) faran l'enfocament revolucionari i construiran un ordinador sobre rodes.

Molts enginyers de Volkswagen i Audi; estan completament terroritzats de Tesla.

Les companyies d'assegurances tindran problemes massius perquè sense accidents, l'assegurança serà 100x més barat. El seu model de negoci d'assegurances d'automòbils desapareixerà.

Els béns arrels canviaran. Perquè si vostè pot treballar mentre que vostè commuta (va en cotxe autònom), la gent es mourà més lluny per viure en un veïnat més bonic.

Els cotxes elèctrics es convertirà en corrent cap al 2020. Les ciutats seran menys sorolloses perquè tots els cotxes nous funcionaran amb electricitat. L'electricitat es tornarà increïblement barata i neta: la producció solar ha estat en un revolt exponencial durant 30 anys, però ara es pot veure l'impacte florent.

L'any passat va ser instal·lada i produïda arreu del món més energia solar que fòssil. Les companyies d'energia estan tractant desesperadament de limitar l'accés a la xarxa elèctrica per evitar la competència de les instal·lacions solars domèstiques (en sostres de cases), però això no pot durar. La tecnologia s'encarregarà d'aquesta estratègia.

Amb l'electricitat barata ve l'aigua barata i abundant. La dessalinització d'aigua salada ara només necessita 2kWh per metre cúbic (@ 0,25 centaus). No tenim aigua escassa en la majoria dels llocs, només tenim aigua potable escassa. Imagineu el que serà possible si algú pot tenir tanta aigua neta com vulgui, gairebé sense cap cost.

Salut: El preu de Tricorder X serà anunciat aquest any. Hi ha companyies que construiran un dispositiu mèdic (anomenat "Tricorder" de Star Trek) que funciona amb el telèfon, el que el portarà a la gammagrafia de la retina, podrà fer mostres de sang i analitzar respiració i alè.

Després analitza 54 biomarcadors que identificaran gairebé qualsevol malaltia. Serà barat, així que en pocs anys tots en aquest planeta tindran accés a l'anàlisi metge de classe mundial, gairebé gratis. ¿Adéu als establiments metges?

Impressió 3D (D'això ja sabem alguna cosa nosaltres) El preu de la impressora 3D més barata baixar de $ 18.000 USD a $ 400 USD en 10 anys. Alhora, es va convertir en 100 vegades més ràpid. Totes les grans empreses de calçat ja han començat les sabates d'impressió en 3D.

Algunes peces d'avió de recanvi ja estan impreses en 3D en aeroports remots. L'estació espacial ara té una impressora 3D que elimina la necessitat de la gran quantitat de peces de recanvi que solien tenir en el passat.

A finals d'aquest any, els nous telèfons intel·ligents tindran possibilitats d'escaneig en 3D. A continuació, pot escanejar en 3D seus peus i imprimir la seva sabata perfecte a casa.

A la Xina, ja han imprès en 3D i construït un edifici d'oficines complet de 6 pisos. Per 2027, el 10% de tot el que s'està produint serà imprès en 3D.

Oportunitats de negoci: Si pensa en un nínxol en el qual voleu anar, pregunteu-vos: "en el futur, creus que tindrem això?" I si la resposta és sí, com pot fer que això passi abans?

Si no funciona amb el telèfon, oblideu-vos de la idea. I qualsevol idea dissenyada per l'èxit en el segle XX està condemnada al fracàs en el segle XXI.

Treball: 70-80% dels llocs de treball desapareixeran en els propers 20 anys. Hi haurà un munt de nous llocs de treball, però no està clar si hi haurà suficients nous llocs de treball en tan poc temps.

Agricultura: Hi haurà un robot agrícola de $ 100 USD en el futur. Els agricultors dels països del tercer món poden llavors convertir-se en administradors del seu camp en lloc de treballar tot el dia en els seus camps.

Aeroponics necessitarà molt menys aigua. El primer plat Petri s'ha produït vedella, ara està disponible i serà més barat que la vaca produïda vedella en 2018. En aquest moment, el 30% de totes les superfícies agrícoles s'utilitza per a les vaques. Imagineu si ja no necessitem aquest espai. Hi ha diversos startups que portaran la proteïna de l'insecte al mercat aviat. Conté més proteïnes que la carn. Es etiquetarà com a "font de proteïna alternativa" (perquè la majoria de la gent encara rebutja la idea de menjar insectes).

Hi ha una aplicació anomenada "moodies", que ja pot dir en quin estat d'ànim està cada persona. L'any 2020 hi haurà aplicacions que poden dir per les seves expressions facials, si vostè està mentint. Imagini un debat polític on es mostra quan diuen la veritat i quan no.

Bitcoin pot fins i tot convertir-se en la moneda de reserva per defecte ... Del món!

Longevitat: En aquest moment, la vida mitjana augmenta en 3 mesos per any. Fa quatre anys, l'esperança de vida solia ser 79 anys, ara són 80 anys. L'augment en si mateix està augmentant i per 2036, hi haurà més d'un any d'augment per any. Així que tots podem viure durant molt de temps, probablement més de 100.

Educació: Els telèfons intel·ligents més barats ja estan a $ 10 USD en Àfrica i Àsia. Per 2020, el 70% de tots els humans posseiran un telèfon intel·ligent. Això vol dir que tots tenen el mateix accés a l'educació via web de classe mundial.

Cada nen pot utilitzar l'acadèmia Khan per tot el que un nen necessita aprendre a l'escola en els països del Primer Món. Ja hi ha versions de programari a Indonèsia i aviat hi haurà llançaments en àrab, suahelí i xinès aquest estiu. Puc veure un enorme potencial si donem l'aplicació d'Anglès de forma gratuïta, perquè els nens a l'Àfrica ia tot arreu pot arribar a ser fluid en anglès i que podria succeir d'aquí a mig any.

Dit d'una altra manera i en 20 punts (o més aviat en vint marques):

1) Spotify està fonent a les discogràfiques.

2) Netflix va fer que ja gairebé no quedin videoclubs i que vagi molta menys gent al cinema.

3) Booking té en escac a les agències de turisme.

4) Google va inutilitzar a les Pàgines Grogues.

5) Airbnb està atemorint als amos dels hotels.

6) Whatsapp amenaça a operadors de telefonia fixa i mòbil.

7) Les Xarxes Socials als mitjans de comunicació.

8) Uber als taxistes.

9) OLX està acabant amb els avisos classificats.

10) Els Smartphones van condemnar a les cases de fotografia.

11) Zip Car fa la vida impossible a les companyies de lloguer de vehicles.

12) Tesla posa en dubte el futur de les automotrices.

13) L'Correu electrònic complicar als correus postals.

14) Waze va acabar amb els GPS.

15) Original i Nubank amenacen el sistema bancari tradicional.

16) El Núvol fa cada vegada més inútils als Pen drives;

17) Youtube posa en risc a les empreses de televisió.

18) Facebook està matant als portals de contingut.

19) tinder (i similars) treu mercat a les discoteques (i similars).

20) Wikipedia va matar els diccionaris i enciclopèdies.




divendres, 3 d’agost de 2018

De les amants al suport al 23-F i els negocis indecents a les aliances perilloses. El Borbó pare, al final és sobretot un barrut que si pot viure bé accepta el necessari i fa qualsevol paperot. El Borbó fill, en canvi, és un ultra irritat, un personatge autoritari que no ha entès el seu lloc al món i que ell mateix és 'atrezzo'.







Algú ha decidit que els Borbons ja estan amortitzats

Ignoro per quina raó i això -no saber l'motiu- no m'agrada gens. Perquè és segur que no és gratis i que no és tan senzill com dir que és la venjança d'un simple policia. Ahir es van fer públics uns enregistraments que expliquen molt gràficament fins a quin punt està podrit Joan Carles i que contribueixen a destapar els seus negocis escandalosos a uns nivells fins ara desconeguts. Però no ens enganyem. Aquests àudios són una filtració interessada i responen, com totes les filtracions, a coses que tenen molt poc a veure amb el periodisme i la informació. Hi ha una guerra oberta a la cúpula de l'Estat espanyol, conscient que la monarquia està moribunda i disposat sempre a situar-se en el millor lloc. I a Madrid sempre hi ha un diari o un altre que es presta al joc d'interessos i a divulgar la filtració. I encara criden a això "periodisme 'i es permeten donar-nos lliçons ...

Ja veurem a què respon tot això i en virtut de quina estratègia cloquegen ara aquestes històries. Però de moment ja tenim, reproduïdes per tot arreu, les declaracions de la senyora Sayn-Wittgenstein i tot el que era discreció, de cop i volta, s'ha tornat excés. Excés, de moment, amb l'anomenat rei emèrit, però un excés que projecta una ombra espessa sobre la figura del seu fill i successor, ja castigada. Amb el cunyat a la presó, amb la família barallada, amb la seva dona objecte de tota mena d'invectives, amb la seva figura política marcada per sempre pel discurs, terrible i inaudit, del 3 d'octubre. El Borbó pare, al final és sobretot un barrut que si pot viure bé accepta el necessari i fa qualsevol paperot. El Borbó fill, en canvi, és un ultra irritat, un personatge autoritari que no ha entès el seu lloc al món i que ell mateix és 'atrezzo'. El que en un negoci com el seu és un problema.

Parlo de memòria i em podria equivocar, però crec que va ser a George Bernard Shaw a qui vaig llegir una vegada que els reis eren com al·lucinacions, entitats externes a la realitat diària que, de sobte, podien desaparèixer, esvair-se, estranyament, sense que se sabés mai més res. Certament el Juan Carlos venerat per aquella ridícula esquerra espanyola capaç de proclamar-republicana i joancarlista, avui ja és, més de tot, un ectoplasma. Mort en vida i empestat. Tòxic. Però en un dia com avui no hauríem de passar per alt de cap manera què ha significat aquest personatge i quin paper ha tingut com a peça central d'aquest gran engany coral que ha estat la transició, una transició que li sobreviu encara, només amenaçada pel republicanisme independentista. Tots els interessats en mantenir-se i prosperar a partir del règim van enganyar repetidament a la població falsificant la realitat del que feia aquest sàtrapa, en la vida pública i en la privada. De les amants al suport al 23-F i els negocis indecents a les aliances perilloses. Que les sabien i saben molts. I, en canvi, van perseguir les veus que -aquestes sí- investigaven durament enmig de la foscor més espessa i còmplice per aportar una mica de llum des de la clandestinitat.

Avui, per això, cal recordar, per exemple, que Rebeca Quintans va haver d'escriure amb pseudònim el seu magnífic llibre 'Un rei cop a cop', el primer gran treball crític sobre Joan Carles, en el qual, ves per on, ja va col·laborar un jove David Fernández. Recordin que ella va enviar l'original per correu i va desaparèixer sense explicació, perdut en Correus. Recordin que aquest llibre es va haver de publicar el 2000, sense peu d'impremta. Recordin que al seu editor, l'extraordinari periodista Pepe Rei, li va costar el tancament, a càrrec de Garzón (de qui si no?), De l'editorial Ardi Beltza i una altra detenció. I recordin que les grans cadenes de llibreries no van voler vendre-ho. Ni clandestinament. Mentre la majoria dels mitjans, aquests mateixos que avui gaudeixen amb la història de l'amant guiada pel despit, el silenciaven. Molt activament i a consciència. Còmplices. Sense cap vergonya.




dilluns, 30 de juliol de 2018

Davant els esdeveniments de malaptesa i confusió que s'observen en el govern i davant els suports que l'independentisme està aconseguint, Espanya, comença a molestar i fer el ridícul a Europa.







El ridícul internacional d'Espanya en l'assumpte de Puigdemont i l'independentisme català i la seva poca traça feridor estan començant a molestar seriosament a Europa, on els que manen creuen que Espanya va haver de tallar el problema català fa molt de temps i evitar així que s'enquistés, esclatés en crisi i contaminés a Europa sencera, aconseguint que el secessionisme recuperi manxa i que la Unió Europea sembli una gàbia de grills desunida i caòtica.

La polèmica entre el ministre Montoro i el jutge Llarena sobre si hi va haver o no malversació en el separatisme català, amb independència de qui tingui raó dels dos, projecta cap al món la imatge d'una Espanya maldestre, trossejada, ridícula i tercermundista que no mereix formar part de l'Europa moderna i avançada. I això que el ridícul podria augmentar si es confirmés que l'acusació del Suprem va ser inconsistent i que fins sigui procedent alliberar els separatistes processats per malversació i indemnitzar-los, tota una bogeria insofrible per a uns ciutadans que, estupefactes, assisteixen impotents i indignats a l'espectacle vergonyós que li ofereixen els seus polítics i les institucions de l'Estat, mentre Europa i el món es riuen d'Espanya.

No sabem si hi va haver o no malversació, ni qui té raó, si Montoro, que nega la malversació, o la guàrdia civil, que diu que té proves que el separatisme va emprar almenys dos milions d'euros de diners públics en el seu referèndum, però sí sabem amb certesa metafísica que Montoro s'ha comportat com un marrec i que el seu deure, si tenia proves que el referèndum no es va finançar amb diners públics, era fer-les arribar discretament al jutge, abans de posar en ridícul a la Justícia i al país sencer .

Tingui o no tingui raó, Montoro mereix una seriosa reprovació o la destitució, pel dany gratuït que ha causat al país que ell, com a ministre de l'Estat, està obligat a servir amb eficàcia, rigor i lleialtat.

El moment triat per afirmar que l'independentisme no va gastar ni un sol euro de diners públics ha estat el pitjor imaginable i el més inoportú, precisament quan la Justícia alemanya començava a qüestionar la seva decisió inicial de no extradir Puigdemont pel delicte de rebel·lió.

Davant els esdeveniments de malaptesa i confusió que s'observen en el govern i davant els suports que l'independentisme està aconseguint, tot i que defensa clares posicions delictives, molts espanyols pensem que el separatisme és més intel·ligent i gestiona millor les seves cartes, encara que estiguin marcades pel delicte, que el govern d'Espanya.



dilluns, 23 de juliol de 2018

No estem en l'Espanya de Franco, encara que sembla, després d'escoltar els comentaris de González Pons i d'Albert Rivera. El delicte de rebel·lió era un miratge que estava al cap, trastornada de José Manuel Maza, hi ha jutges a Berlín i ni el fiscal general pot no concedir l'extradició, ni el Tribunal Suprem espanyol pot rebutjar-la.







A qui va ser fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ser a qui se li va ocórrer que la conducta d'Carles Puigdemont i d'altres polítics nacionalistes durant els mesos de setembre i octubre de 2017 havia estat constitutiva del delicte de rebel·lió. Per a la immensa majoria dels membres de la comunitat acadèmica, l'opinió va quedar fixada en un manifest fet públic i m'imagino que també per bona part, possiblement per a la majoria dels jutges i fiscals, encara que no podem saber-ho, aquesta qualificació penal no era la procedent. Però els jutges de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem que van haver d'admetre a tràmit primer la querella activada pel fiscal general i que han hagut d'anar prenent després diferents mesures en el recorregut processal d'aquesta querella, sí que han considerat que la qualificació jurídica de la Fiscalia General era l'apropiada i han arribat fins a dictar una ordre de processament ferm per tal delicte de rebel·lió.

La veritat judicial espanyola, de moment, és la que hi ha indicis sòlids que en els mesos de setembre i octubre es va poder cometre un delicte de rebel·lió per un nombre determinat d'autoritats i dirigents nacionalistes catalans. Això és el que vénen reiterant tots els membres del ministeri fiscal que han intervingut i tots els magistrats de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem que han hagut de prendre decisions respecte de les querelles activades per la Fiscalia General de l'Estat. Encara que l'Acte de la Sala del Tribunal Suprem que va donar fermesa l'Acte de Processament dictat pel jutge instructor deixa clar en la seva fonamentació jurídica que estem en un moment inicial del procés i que la qualificació de les conductes dels querellats com constitutives del delicte d' rebel·lió pot ser revisada, la decisió final de l'acte és mantenir l'acusació per rebel·lió.

La justícia espanyola no ha estat capaç de convèncer a la justícia de diversos països europeus, Bèlgica, Alemanya, Regne Unit i Suïssa, que hi ha indicis en la conducta del senyor Puigdemont i altres querellats que permetin aquesta qualificació jurídica. Fins al dia d'avui, 12 de juliol, no disposàvem de cap decisió ferma al respecte de la justícia d'algun d'aquests països.

A partir d'aquest dijous ja no és així. El Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein ha fet públic un comunicat de premsa en el qual dóna a conèixer la seva decisió que no considera que la conducta de Carles Puigdemont pugui ser considerada constitutiva dels delictes de rebel·lió, sedició, desordres públics o corrupció . Únicament veu indicis d'un possible delicte de malversació.

Es tracta d'una decisió ferma, que únicament pot ser recorreguda en empara per Carles Puigdemont davant del Tribunal Constitucional. Per a tots els altres: Fiscalia del Land de Schleswig-Holstein, Fiscalia General de l'Estat, "tribunals espanyols" (paraules textuals del comunicat) i acusació particular, la decisió és ferma. No hi recurs en contra.

Es tracta, per tant, d'una decisió d'obligat compliment, que delimita tant en positiu com en negatiu l'actuació de les parts implicades en el procés.

En positiu, la decisió obliga el fiscal general de l'Land de Schleswig-Holstein a concedir l'extradició de Carles Puigdemont a Espanya, per tal que pugui ser processat pel delicte de malversació. El Tribunal s'expressa en imperatiu: el fiscal general CONCEDIRÀ l'extradició. La decisió ja està presa. Únicament es tracta d'executar-la.

En negatiu s'imposa als "tribunals espanyols" la limitació de no poder perseguir penalment a Carles Puigdemont res més que pel delicte de malversació. El Tribunal Superior de Schleswig-Holstein recorda expressament a l'apartat 5 del seu comunicat que ell assumeix que els tribunals espanyols han de respectar el principi d'especialitat, d'acord amb el qual l'enjudiciament a Espanya es limita ara a l'extradició declarada admissible per malversació, i que no processaran al perseguit Puigdemont, després de la seva extradició, per càrrecs de corrupció o rebel·lió.

El fiscal alemany ha de concedir l'extradició i el Tribunal Suprem espanyol ha de jutjar Puigdemont per malversació. Ni el fiscal general pot no concedir l'extradició, ni el Tribunal Suprem espanyol pot rebutjar-la. Penso que fins i tot abans que la decisió fos ferma, el Tribunal Suprem havia perdut el control sobre l'euroordre que va dictar al seu dia el jutge instructor i no podia deixar-la en suspens o retirar-la. Però del que estic segur és que, un cop feta pública la decisió, ja no pot fer-ho de cap manera.

Més encara. Al meu entendre, la Fiscalia General de l'Estat té l'obligació de retirar l'acusació contra Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. El Tribunal Suprem per la qual cosa al delicte de rebel·lió es refereix, ja no té res a dir. Ni tan sols pot reflexionar-hi. La decisió sobre l'abast de la possible conducta delictiva de Carles Puigdemont ja està presa. I és una decisió ferma, únicament objecte de recurs, repeteixo, pel propi Carles Puigdemont.

Òbviament, si no es pot procedir per rebel·lió contra Carles Puigdemont, que era la màxima autoritat de Catalunya, molt menys es podrà fer-ho contra els altres querellats. Tot i que la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein únicament afecta de manera directa a Puigdemont, indirectament afecta tots els altres querellats.

Més encara. Totes les mesures cautelars adoptades han de ser aixecades immediatament i, per descomptat, ha de deixar-se sense efecte la suspensió cautelar en l'exercici de la funció parlamentària acordada pel jutge Llarena contra Carles Puigdemont i cinc diputats.

El delicte de rebel·lió era un miratge que estava al cap, trastornada per alguna raó que no arribo a entendre, dels últims fiscals generals designats per Mariano Rajoy i dels magistrats de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. El contacte amb la realitat democràtica europea ha fet que tal miratge acabi esvaint.

No estem en l'Espanya de Franco, encara que sembla, després d'escoltar els comentaris de González Pons i d'Albert Rivera després que es conegués el comunicat de premsa del Tribunal alemany, que a alguns polítics de la dreta espanyola els agradaria que encara estiguéssim en aquella Espanya en la qual era possible disfressar la persecució política com un procés penal.

Amb el Govern de Mariano Rajoy s'ha intentat. Però afortunadament estem a la Unió Europea i hi ha manera de defensar-se davant d'un atropellament d'aquesta naturalesa.