El 15 d'abril de 2017 un agent de Policia va trencar diversos dits d'una mà a un ciutadà senegalès d'un 'cop de porra' després d'una persecució pel centre de la ciutat. El motiu: vendre al top manta '. El 14 de maig del mateix any un agent dels Mossos d'Esquadra, en el desallotjament del Centre Social La Rimaia (Barcelona), retorça els dits, tira del pèl, colpeja a la boca i empeny a una jove de 19 anys, tal i com ella mateixa afirma. El cas està als tribunals. El 22 de desembre de 2017 un enregistrament d'un ciutadà recull com un agent de Policia clava una fortíssima bufetada a una dona, que surt desplaçada i cau a terra. El company de l'agent mira impassible el cop.
Són tres exemples reals succeïts durant l'any anterior. Però hi ha molts més. L'informe de 2017 de la Coordinadora per la Prevenció i de la Denúncia de la Tortura (CPDT) recull fins 1.014 casos de persones que han denunciat social o judicialment tortures, abusos i / o maltractaments policials. Es tracta de la dada més alt des de 2004, quan la Coordinadora va començar a recopilar aquestes dades. És més, la xifra pràcticament multiplica per quatre el nombre de casos respecte a 2016. La clau: les 473 persones que van denunciar haver estat víctimes de la violència policial a Catalunya el passat 1 d'octubre.
"L'any 2017 ha estat en el qual major nombre de persones ha denunciat haver patit algun tipus d'agressió policial durant la seva participació en mobilitzacions socials, una categoria que suposa un 58% del total de persones afectades", explica l'Informe sobre la tortura i els maltractaments policials a l'Estat espanyol.
Es tracta de la dada més alt des de 2004, quan la Coordinadora va començar a recopilar aquestes dades
La xifra supera àmpliament les dades registrades el 2015 i 2016 quan es van registrar 232 i 259 casos de persones que van denunciar haver patit violència policial respectivament. És a dir, s'ha multiplicat per quatre. Les dades d'agressions policials durant mobilitzacions socials el 2017, de fet, només són comparables amb els de 2011, any en què es va estendre per tot el país el moviment 15-M. Així, el 2011 van ser 591 les persones que van denunciar aquest tipus d'agressions durant protestes i mobilitzacions i el 2017 han estat 618. En anys anteriors, per exemple a 2016 o el 2015, està xifra va quedar limitada a 20 i 89 persones respectivament.
Com a dada positiva cal destacar que és el tercer any consecutiu que l'informe no recull cap denúncia per tortura en situació de detenció Incomunicada. No obstant això, perviu la legislació que permet la detenció incomunicada i, per tant, la possibilitat que es produeixin en un futur, més o menys proper, casos de tortura i maltractaments en aquestes circumstàncies. És per això pel que, una vegada més, exigim la derogació absoluta del règim de detenció incomunicada.
Més persones migrants agredides
Les dades de l'CPDT també recullen un augment de les agressions a persones migrants per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Així, el 2015 es van recollir els casos de 50 persones; el 2016, la xifra augmenta a 147; i el 2017, a 287 persones. La dada de 2017 és el segon més alt des de 2004, només superat per la xifra de 2014, quan es van registrar 355.
La raó de l'extraordinari augment és el nombre de persones que van denunciar agressions durant l'1-O a Catalunya
La CPDT mostra la seva "profunda preocupació" per l'elevat nombre de denúncies d'agressions dins dels Centres d'Internament per a Estrangers, popularment coneguts com CIE. L'informe assenyala que hi va haver 112 persones afectades per presumptes maltractaments o tortura dins d'aquests espais de privació de llibertat. "Reiterem la nostra exigència del seu tancament immediat, per ser espais de vulneració de drets i de freqüents maltractaments", assenyala el la Coordinadora en l'informe.
La tortura com a premi
La CPDT també denuncia "la sensació" que a Espanya la tortura per part de l'Estat no només "no es persegueix" sinó que "es premia". "En aquest context volem recordar que el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, va ser acusat de torturar una persona detinguda en règim d'incomunicació en 1992 i va ser jutjat per aquests fets a 1997. Entenem que adquirir aquestes responsabilitats a persones amb aquest passat dóna un missatge de 'premi' a determinades actituds i conductes, que valorem com a molt perillós ", assenyala l'informe.
En aquest sentit, la Coordinadora també assenyala com preocupant el nomenament d'Héctor Moreno com a cap de la Policia Nacional de Cantàbria ja que, com va informar aquest diari, Moreno havia estat condemnat el 1994 per l'Audiència Provincial de Madrid per un delicte de tortures i havia estat parcialment indultat pel Govern de José María Aznar el 1998.
la metodologia
La CPDT, una plataforma integrada per més de 40 organitzacions de lluita contra la tortura i la defensa dels drets humans, reconeix, però, que "aquestes xifres no coincidiran amb el nombre de causes penals obertes per tortura i / o maltractaments. d'una banda, una mateixa situació amb diversos afectats podrà donar lloc a una oa diverses causes diferents, depenent de les circumstàncies concretes de la situació. per una altra, pot ser que algunes de les persones afectades després de fer una denúncia pública i obtenir un informe mèdic de lesions, no hagi acudit a ratificar la denúncia al Jutjat ".
"Cal insistir que aquest informe no recull la totalitat de les
situacions de tortura i / o maltractaments ocorreguts a l'Estat espanyol durant el
any 2017, ni tan sols conté la totalitat de les denúncies formulada en els
tribunals; sinó només aquelles que, donades les condicions abans indicades, han
arribat al nostre coneixement i hem pogut contrastar ", insisteix la Coordinadora, que també apunta a l'absència de dades oficials i al seu desigual implantació al llarg de tot el territori estatal.
Les fonts utilitzades per la Coordinadora per elaborar aquest informe són entrevistes personals amb les persones denunciants i / o els seus familiars; informació facilitada per les advocades de les persones afectades, quan aquestes advocades no formen part de cap de les organitzacions de la CPDT; informes d'altres organitzacions de defensa dels Drets Humans no pertanyents a la CPDT; resolucions judicials (sentències i interlocutòries) i altres fonts oficials; i, finalment, mitjans de comunicació, sempre que la seva informació hagi pogut ser contrastada per altres fonts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS