dimecres, 6 de juny del 2018

Luis Planas, Cordobés d'adopció, el nou ministre ha estat conseller d'Agricultura de la Junta, entre altres càrrecs, nou ministre d'Agricultura al Govern de Pedro Sánchez.







Planas, que fos conseller d'Agricultura de la Junta d'Andalusia, va néixer a València el 1952 tot i que és cordovès d'adopció. En l'actualitat, resideix a la capital cordovesa, on va arribar el 1980 per ocupar la seva plaça d'inspector de Treball i Seguretat Social. Ha estat diputat socialista per Còrdova entre 1982 i 1987, va estar al Parlament Europeu del 86 al 93, va ser parlamentari andalús entre el 94 i el 96 i senador el 2012. Va ser director de gabinet del vicepresident de la Comissió Europea, Manuel Marín, i del comissari d'Afers Econòmics, Pedro Solbes. El 2004 va ser nomenat ambaixador d'Espanya al Marroc fins al 2010, quan va ser designat ambaixador permanent davant el Consell de la UE occidental. En l'actualitat és secretari general del Comitè Econòmic i Social Europeu.

Precisament com a secretari general del Comitè Econòmic i Social Europeu, Diari CÒRDOVA realitzava una entrevista a Planas fa tan sols unes setmanes:

Luis Planas: «Regne Unit és qui més perd amb el 'brexit' i el temps ho dirà»

Europa va celebrar ahir el seu aniversari, el seu 68 aniversari. Una efemèrides que la Universitat de Còrdova celebra aquests dies amb una setmana sencera d'actes organitzats pel Centre de Documentació Europea i que va arrencar ahir amb una conferència a càrrec de Lluís Planas, exconseller d'Agricultura i Presidència d'Andalusia, entre altres càrrecs, pel PSOE i actual secretari general del Comitè Econòmic i Social Europeu. Aquest cordovès «nascut a València», com ell mateix es va definir, va recalar a la ciutat per parlar de la Unió Europea després de la sortida prevista del Regne Unit i llançar un missatge optimista davant d'un aforament ple d'alumnes de Dret. «Hi ha vida després del brexit».

-La Cambra dels Lords ha tornat a tombar aquests dies el calendari previst per al divorci del Regne Unit i Europa. En quin moment està el procés?

-El dia 30 de març del 2017, el Govern anglès va activar l'article 50 per demanar la sortida de la Unió Europea. Ara estem en les negociacions per intentar que la sortida es doni en condicions pactades, però automàticament, als dos anys, el 29 de març del 2019, es produirà la sortida del Regne Unit.

-Ja no hi ha marxa enrere?

-La única possibilitat seria la retirada de la petició d'aplicació de l'article 50, però el més previsible és que es produeixi el brexit sens dubte, ja sigui en un escenari pactat o en un no pactat. Estem preparats també per la segona opció.

-Els britànics han caigut ara en el compte de qüestions que comporten aquesta sortida com la pèrdua de la targeta sanitària europea. Què perdran en anar-?

-En aquest moment, s'estan negociant tres qüestions bàsiques, els drets dels europeus al Regne Unit i dels britànics a la UE, les condicions financeres de la sortida, perquè el Regne Unit ha de marxar pagant les quotes que deu i, per Finalment, l'acord amb Irlanda, ja que gràcies a la UE no hi ha frontera entre els dos països i, a l'anar-se, caldria reproduir aquesta frontera llevat que hi hagi acord. Aquest és un tema fonamental que encara no està resolt en absolut i que evidencia que els que reben el pal són els ciutadans.

-Qui perd més amb el 'brexit', Regne Unit o Europa?

-Sens dubte, Regne Unit. Es tracta d'un gran país, amb un pes en el món important, és un contribuent net de la Unió, una economia forta i una potència militar, però en aquest context de 27 països enfront d'1 ..., perd molt més al Regne Unit i estic segur que el temps ho dirà.

-Malgrat aquesta pèrdua, vostè és molt optimista sobre el futur de la Unió Europea.

-La meva tesi és que no només hi ha vida després del brexit sinó que en aquest moment, a la UE ens trobem en un context positiu. Molts dels aspectes més greus de la crisi s'han superat, l'euro ha superat una prova de resistència brutal i hi ha voluntat dels 27 d'avançar de forma més coordinada amb iniciatives com la de Macron a França.

-També hi ha amenaces importants dins i fora de la UE.

-Sí, no tot és positiu. Aquest és un moment estrany per qüestions com la presidència dels EUA, de Trump, que s'ha sortit de l'acord de París sobre el canvi climàtic i de l'acord per a la vigilància de la desnuclearització de l'Iran, el que genera molta incertesa ia més hi ha a la vista una amenaça de possible guerra comercial pels aranzels de certs productes.

-El euroescepticisme segueix creixent? Com es veu des de Brussel·les?

-En aquest moment, un terç del Parlament Europeu està compost per euroescèptics i posicions radicals, però caldrà veure com es conforma el nou parlament després de les eleccions europees de l'any vinent.

La UE està preparant ja el primer pressupost en el qual no comptarà amb l'aportació de Regne Unit. Per què es planteja prevaler la despesa militar?

-No és així exactament. Fins ara, el 35% era per a agricultura, el 35% fons de cohesió i el 30% altres polítiques. La proposta que hi ha sobre la taula és que l'agricultura baixi al 30%, la cohesió també i destinar el 40% a noves polítiques, el que inclou Erasmus +, Educació, R + D + i. El que sí és cert és que es crea per primera vegada un fons europeu de defensa, amb una quantitat limitada i altres qüestions per a la defensa de fronteres o integració d'immigrants.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS