dimarts, 29 de maig del 2018

La civilització universal va rebre una aportació catalana digna del màxim relleu: la consecució de la fórmula de llibertat política més perfecta de l'Edat Mitjana ". "Les llibertats eren tan catalanes, tan entrenades en l'ànima col·lectiva, tan peculiars, que només la gent de Catalunya podien entendre-les i guardar-les".







Heus aquí una manera de resumir el canvi que he donat: jo sóc més que independentista ja que vull i impuls que CATALUNYA TORNI A SER LLIURE. La qüestió clau no és "ser independent" sinó "ser lliure de nou". És clar, tornar a ser lliure implica deixar d'estar sotmès i, per tant, no continuar sent dependent i passar a ser independent. A més, per a la majoria d'independentistes de base, independència és sinònim de llibertat, i de seguida estarien d'acord amb mi ... i de fet ràpidament ho estan aquells amb els que va arribar a parlar personalment.

Però no estarien d'acord amb l'equivalència entre "independència" i "recuperar la llibertat" la gran majoria dels actuals dirigents independentistes, que convé recordar que han estat durant molt de temps (gairebé 40 anys porta "l'Espanya de les Autonomies") polítics professionals autonomistes, i que pressionats per les impressionants mobilitzacions del poble català, s'han vist obligats a reciclar-se a corre-cuita a "independentistes" variant "independentistes-procesistas". Aquests, probablement per perpetuar el seu privilegiat butaca de "polític català", insisteixen que "la independència és una qüestió política" i es queixen que "Madrid no dóna respostes polítiques a una qüestió política". Però en realitat recuperar la llibertat ÉS UNA QÜESTIÓ VITAL que, lògicament, adopta aspectes polítics i que també té conseqüències econòmiques, però NO "és una qüestió política" NI, MOLT MENYS ENCARA, "és una qüestió econòmica".

Com veus, insisteixo "recuperar la llibertat" i en "tornar a ser lliures" tant en tant que persones (catalans) com en tant que nació (Principat de Catalunya o, com es va utilitzar repetides vegades en les Corts Catalanes de 1705-1706 : "República del Principat de Catalunya") perquè considero que aquesta és la qüestió clau. Suposo que no et costarà entendre aquesta frase de Fèlix Cucurull (1919-1996): "L'home no és lliure si no és lliure el poble al qual Pertany"

I pot resultar-revelador que el que em va fer situar el tema "llibertat" al centre va ser trobar-me amb una sèrie de cites (i després ja de llibres que lamentablement encara no he pogut llegir) d'entre les que he seleccionat aquestes tres frases:

"L'ordenació constitucional de Catalunya va arribar al segle XIV una modernitat que sorprèn i un sentit de respecte a la llibertat humana que bé podem anhelar al segle XX"

"La civilització universal va rebre una aportació catalana digna del màxim relleu: la consecució de la fórmula de llibertat política més perfecta de l'Edat Mitjana"

"Les llibertats eren tan catalanes, tan entrenades en l'ànima col·lectiva, tan peculiars, que només la gent de Catalunya podien entendre-les i guardar-les"

Et comento que si aquestes frases que molt em van sorprendre -i a tu? - em haguessin arribat en català i signades per un català, les hagués senzillament rebutjat. Per què? Doncs perquè la meva autoestima, com l'autoestima del poble català, està pel subsòl després de 303 anys d'estar sotmesos per Madrid / Castella / Estat-Espanyol, per la qual cosa hauria reaccionat pensant "Aquest és un esbojarrat independentista que falsifica el passat per sobreviure en el present ", i les hauria enterrat.

Afortunadament, l'autor va ser el Professor FRANCISCO ELÍAS DE TEJADA, jurista nascut (1917) i mort (1978) a Madrid, que va ser catedràtic de Dret successivament a les Universitats de Múrcia, Salamanca, Sevilla i Madrid, que es definia a si mateix com "Extremeño de sang andalusa i educació castellana", i que va escriure centenars d'articles i una vintena de llibres, entre ells: Les doctrines polítiques a la Catalunya Medieval (1950) i Història del pensament polític català (3 vol., 1963-1965) . Tom I: La Catalunya clàssica (987-1479). Tom 2: Mallorca i Menorca, clàssiques (1231-1479). Tom 3: La València clàssica (1238-1479).

Gràcies al Professor Francisco Elías de Tejada vaig descobrir que hi ha un Dret Català que és qualitativament diferent del Dret Espanyol, fet importantíssim que ha quedat esborrat per tres segles d'imposició del Dret Castellà convertit en "Dret Espanyol" (en realitat, a "Dret Estadoespañol" ).

La diferència profunda es pot resumir en que el Dret Català era de baix a dalt, del poble cap a les autoritats, mentre que el Dret Castellà era de dalt a baix, del Rei cap al poble. Això es pot exemplificar ressaltant que expressions castellanes com "El Rei és la llei" o "Què és llei? El que mana el Rei "o" Un és el Rei, una és la llei "o" El que mana, mana ", a Catalunya durant més de 700 anys van ser senzillament impensables, inimaginables, inconcebibles. Al Principat, els catalans eren homes i dones -aquí hi havia igualtat de condicions per a ells i per a elles! - lliures, contràriament al que passava al Regne de Castella, on eren súbdits. I els catalans de llavors ho sabien molt bé. En canvi, la immensa majoria de catalans d'ara no sabem que no som lliures. No ho sabem conscientment, però ho sentim subconscientment. I per a mi, això és el que explica que DE NOU estiguem manifestant-nos massivament any rere any des del 2009. I que, tot i que els crits que imposen els actuals dirigents independentistes siguin "Independència!", "¡Marxem!" I "Catalunya, nou estat d'Europa ", els desitjos que bateguen subconscientment són" Volem ser una altra vegada lliures! "," ¡que marxin els invasors! "i" ¡República del Principat de Catalunya, de nou estat d'Europa! ". I jo actuo perquè aquest contingut passi ràpidament del subconscient al conscient, i d'aquí a la voluntat i a l'acció.

Et poso un exemple actual: probablement també tu estàs d'acord que "Les lleis són per complir-les", com ara afirmen tant els que tallen el bacallà de Madrid com els submandamases de Barcelona. Doncs amb el (poc encara) que he après sobre el Dret Català, rebuig aquesta afirmació basant-me en que això és Dret Castellà. Per què? Doncs perquè ja he comprès que en Dret Català les lleis no eren "per ser obeïdes" sinó que les lleis eren per ajudar a fer justícia, i si tu consideraves que una llei no contribuïa a impartir justícia, no tenies per què complir-la. És més, les Constitucions Catalanes -sí, ara estic descobrint que el poble català va ser el "inventor", entre moltes altres "coses", de les Constitucions (vam tenir les primeres Corts en 1214, i les primeres Constitucions en 1283), i per això de la paraula catalana "Constitucions" han derivat les corresponents expressions en anglès, en francès, en castellà, en italià, en portuguès i suposo que en més llengües- recollien el dret dels catalans, tant homes com dones, a rebutjar les lleis i fins i tot a combatre-les. I això pren un realç especial quan un sap -com vaig saber fa uns tres anys- que les Constitucions Catalanes recollien el costum del poble de "tenir a casa, de dia i de nit, armes ofensives i defensives sense cap impediment".

Per a mi, recuperar la llibertat i la República del Principat de Catalunya va estretament lligat a recuperar ara el Dret Català i altres èxits dels nostres avantpassats, dels quals tant hem estat distanciats a cops castellanizadores, i a aplicar ara les Constitucions Catalanes que van generar. I d'acord amb el Dret Català en què "la llei és el costum escrita", començar de seguida a utilitzar les nostres Constitucions Catalanes ja existents i vigents, serà la pràctica real i concreta que permetrà que les actualitzem adequadament.

I, per contra, una prova que els castellans d'ara estan molt a prop dels seus antecessors que afirmaven "El que mana, mana", és que l'actual concepció del "Dret Estadoespañol" que cada dia veiem i patim (no només els catalans ) la seva aplicació, es pot resumir en l'expressió: "a l'amic, tracte d'amic; l'enemic, tracte d'enemic; i l'indiferent, la legislació vigent ", i es pot caricaturitzar molt adequadament en" la llotja del Bernabéu ".



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS