El que jo entenc per caverna és aquest periodisme militant sense cap mena crític cap al que veritablement està destruint al seu Espanya de peineta i pandereta, i intenten difamar, injuriar i destruir al qual no estigui de la seva banda, quan els interessa. Com fan amb Catalunya al més pur estil nazi propagandístic. Tenen un pacte amb els poders instituïts, als quals se'ls lloga o ven la paraula, que forma opinió de manera rotundament oposada a la veritat. Són els falsos patriotes de la informació que posen el crit al cel quan no se'ls ret homenatge als seus interessos, (polítics, econòmics, esportius, etc.) i que segueixen aquesta veritat que no necessita prova, aquest axioma de si + calumnio + desacreditar + perduro.
OKDiario, el digital promogut per Eduardo Inda -un dels periodistes complicats en l'Operació Catalunya, entre d'altres-, ha intensificat des del passat juny la "vigilància" sobre empreses que treballen a Catalunya perquè no "es facin independentistes", per dir-ho a la seva manera.
Les "víctimes" són de tota mena. Des del grup francès d'hípers de l'oci Decathlon; la cervesera artesana Estelada; la multinacional de logística Stef, també francesa; Schedule, una agència de publicitat i esdeveniments atribuïda a Pep Guardiola (no podia faltar), o Idilia Foods, el fabricant de Cola-Cao i Nocilla.
En la majoria de casos, el mitjà no informa de res rellevant. S'infla una sospita, l'exagera o, directament, explica una mentida. Les fonts que se citen són sempre les entitats unionistes Convivència Cívica Catalana, Dolça Catalunya o Empresaris de Catalunya, totes molt agressives. Algunes d'aquestes peces fan pudor de revenja o evoquen l'escena del cap de cavall al llit de la pel·lícula El padrí.
Escalfar els prejudicis
La sensibilitat antisobiranista del digital és altíssima. No perdona ni un. A "El Corte Inglés" el "castigar" amb aquest titular: "El Corte Inglés treu la senyera a Catalunya per St. Jordi però no la bandera d'Espanya el 12 d'octubre". Val la pena llegir senceres les primeres línies de la cosa:
"Malestar a Catalunya pel gest de complicitat d'El Corte Inglés al moviment català al penjar la senyera tant en l'aquelarre independentista de la Diada com en el dia de Sant Jordi, mentre que no fa el mateix en altres Comunitats quan tenen la seva festivitat, ni tampoc penja la bandera d'Espanya el 12 d'octubre de cada any, per ser el dia de la Hispanitat. Pàgines Web i usuaris de Twitter que lluiten per la defensa del castellà i que lluiten contra l'independentisme s'han aixecat en contra de el Corte Inglés per aquest tipus d'actes. "
Això era a l'abril, quan tot just publicava tres o quatre peces d'aquest estil al mes. Al juny, en canvi, gairebé no hi ha dia en què no apareguin una, dues. Qui les signatura, sempre el mateix, és una màquina, aunue no es complica molt la vida: sense fonts ni dades, usant llenguatge cridaner o èpic ( "malestar", "lluiten contra", "s'han aixecat" ...) i / o insultant ( "aquelarre independentista") i sempre en to escandalitzat.
Utilitza expressions neutres o indeterminades, que el lector exagera o càrrega negativament en funció del to del text, orientat a estimular o a escalfar els seus prejudicis. Així, el "gest de complicitat" del principi es transforma en "aquest tipus d'actes" del final, com dient que és típic de "El Corte Inglés" cedir i sumar-se als pitjors instints de l'independentisme, que és el presumpte greuge o acusació que dóna a entendre entre una i altra paraula.
La més perseguida
L'empresa més perseguida és Decathlon. Li dedica sis peces. La primera es titula: "Decathlon es fa independentista: s'anuncia en català, anglès i francès ... però no en espanyol". Podria concloure que "es fa anglesa". Però no. Parla d'uns cartells de la seva botiga de Sant Pere de Ribes (Garraf). El diari el presenta així: "Decathlon ha caigut en el separatisme". La marca explica que incorporarà el castellà de seguida. "Clara mostra que són conscients que han comès un error", rebla OKDiario.
També dedueix que Decathlon té una "política de picades d'ullet a l'independentisme" perquè entre els 2.722 usuaris que segui de Twitter identifica tres que es declaren independentistes. Tres. Amb cua de palla, afegeix: "Sigui com sigui, són molts els usuaris independentistes d'aquest tipus seguits per Decathlon Espanya i no els exposarem aquí a tots". Sigui com sigui, aquest diumenge, la marca encara els segueix.
Un dia després de la "denúncia", perdona la vida a l'híper francès i titula: "Decathlon s'allunya de l'independentisme". Una cosa va passar, però. Només un dia més tard, torna a carregar: "A sobre Decathlon es posa xulo: 'No és obligatori fer servir el castellà a Catalunya'". El diari diu que aquesta és la resposta que es dóna als clients que protesten pel cartell. És la típica atenció al client d'una multinacional líder.
En dies següents, el diari acusa Decathlon de folrar-"amb el aquelarre independentista de la Diada" venent samarretes (la "prova" és la foto d'un expositor fa tres anys) i "d'acomiadar a caps que no parlen català i rellevar per independentistes ", sense ningú ni res que acrediti aquests fets. La cirereta del pastís la posa Josep Bou, el forner que presideix Empresaris de Catalunya. "És clar que ocorren coses com a Decathlon, però hi ha por de parlar", diu. Ni ell és capaç d'afegir més casos en tota l'entrevista. El periodista tampoc s'ho pregunta.
La selecció i valoració de les notícies indica què importa i què no a OKDiario. Decathlon havia inaugurat aquella setmana el centre d'aprovisionament de Barcelona, una inversió de 24 milions d'euros que dóna feina a 350 persones. De tot això tot just s'escriuen tres línies en sis peces.
Tota la seqüència pot semblar hilarant, però al grup francès no li deu fer tanta gràcia, perquè el digital es refereix sense gaire diplomàcia al boicot de la marca com un acte patriòtic.
Guardiola també
L'empresa logística francesa Stef és altra que rep pals. L'acusació és que ha rebutjat "al número u de la seva promoció per no ser català". Stef, segons un denunciant anònim, va preferir "a algú natiu". Aquesta companyia, especialitzada en frigorífics, té un volum de negoci de 2.824 milions d'euros en 2016, disposa de 1.900 vehicles i col·laboren amb ella 16.000 treballadors en set països.
La notícia real era que havia comprat Transports Badosa, de les Preses (Garrotxa). S'explica al fons de la peça.
Un dia després, és "castigada" una altra vegada amb un text on es fa un llistat dels seus clients: Mahou-San Miguel, Dia, Nestlé, PepsiCo, Pescanova ... Tots de primera línia. El diari còpia antigues declaracions de responsables d'aquestes empreses, que fan grans elogis de Stef. Malgrat tot, en l'entradeta es la caracteritza com "la multinacional que va rebutjar al número u d'un procés de selecció a Catalunya per no ser català".
Pep Guardiola entra al radar de OKDiario arran de la seva intervenció en l'acte sobiranista de l'11 de juny a Barcelona. El digital ressuscita velles informacions -difundidas el 2013 per alguns digitals de l'entorn anti-Laporta i de la caverna madridista- i s'estranya que l'agència Schedule SL, de la qual diu que l'entrenador és el propietari, ingressi sense tenir cap empleat.
Com expliquen tots els experts (anònims) que declaren, no hi ha res anòmal. El mateix diari ho diu, com per protegir-se: "Que quedi clar en tot moment que tot el que fa Guardiola amb la seva societat queda dins de la legalitat", però insisteix a parlar de "dopatge fiscal", "tripijocs", "estratagemes", "dubtes", etcètera. "De l'Espanya ENS roba a l'Jo robatori a Espanya", diu la primera línia d'una de les peces. Sense tallar-se un pèl. En una altra solta que Hisenda investiga Guardiola, també sense documentar la font. Naturalment, el tècnic del City és descrit com "una de les veus més reconegudes que aposten per la independència".
El tancament de la petita cervesera artesana Estelada i del fabricant de roba CAT són celebrats com "la fi del màrqueting independentista" i de la col·laboració d'aquestes petites firmes amb algunes de les iniciatives d'Òmnium Cultural.
"Deliri independentista"
La història més delirant és potser la que dedica a Idilia Foods, fabricant de Nocilla i Cola-Cao. L'empresa és independentista perquè "[al CEO de l'empresa], sense anar més lluny, l'hi va poder veure fa només uns anys a la Diada, la festa nacional catalana molt lligada a l'independentisme". A més, "bona part de l'entramat empresarial català coneix els deliris independentistes de la família Ferrero [els propietaris de Idilia], que té cura, i molt, la seva imatge, per evitar qualsevol tipus de boicot". I així tot.
Qui denuncia Idilia és Javier Sanz, de Convivència Cívica Catalana, l'entitat fundada per Francisco Caja per perseguir la immersió lingüística. El diari enumera altres negocis dels germans Ferrero i avisa dues vegades corleonescamente que d'ells "ja en parlarem més endavant". Fins aquest diumenge no ha publicat res més.
El diari no oblida "premiar" a empreses que es porten bé, segons el seu criteri. La beneficiada de juny és la paperera Miquel i Costas "que es mostra orgullosa dels seus orígens espanyols" perquè "posa en tots els seus llibrets de paper de fumar [de la marca" Smoking "] Barcelona-Made in Spain". L'autor relaciona aquesta decisió amb els bons resultats de la paperera en borsa. Ni adverteix que el llibret de la foto està retolat en anglès, com la URL del web. Lògic: entre el 80% i el 90% dels ingressos de Miquel i Costas provenen de l'exterior des de 2004.
Vigilància i control
Aquest mes de juliol, OKDiario manté el ritme de vigilància i control de la "contaminació": almenys una peça cada dia. El protagonista de la última és aquell mateix Javier Sanz, font d'una altra història, aquest cop dedicada a "la fugida de Grifols de Catalunya a Irlanda" per escapar "de l'infern fiscal".
Grifols és una multinacional catalana líder global en hemoderivats. Al 2016 va facturar 4.050 milions d'euros, amb uns beneficis de 545 milions. Víctor Grifols, el fundador, és qui va dir a Artur Mas "tiri endavant, no s'encongeixi", en públic, a l'abril de 2014. A la seu de Sant Marc, Texas, oneja la bandera catalana, però no l'espanyola.
Segons Sanz, el trasllat a Irlanda de la divisió més rendible de la farmacèutica per raons fiscals li hauria guanyat l'enemistat del Govern. El trasllat es va fer a l'octubre de 2015. A l'abril de 2017, Víctor Grifols va rebre la Creu de Sant Jordi. Alguna cosa no quadra. El signant de la nota no ho amaga, però fa algunes contorsions, com citar crítiques de la CUP, etcètera, per encaixar la realitat en la seva versió. La vida és dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS