El suport del Parlament a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència en el termini d’un any, hi hagi o no acord amb l’Estat, ha estat el tret de sortida de la “recta final” del procés sobiranista. A partir d’ara s’accelera el procés institucional i, amb ell, la confrontació amb l’Estat.
En realitat, el Parlament va aprovar dues resolucions a favor del referèndum. La primera, presentada per CSQP (Iniciativa, Podem i Ada Colau) i votada també per Junts pel Sí (JxS), defensava un referèndum pactat amb l’Estat i condicionava la convocatòria a què estigués reconegut per la Unió Europea (UE) i a què “interpel·lés a la majoria social”. La segona resolució, votada per JxS i la CUP, defensava que si no era possible assolir un pacte amb l’Estat, el referèndum es convocaria igualment, a tot estirar el setembre del 2017.
Cal dir que el referèndum de CSQP és, d’entrada, una proposta inviable perquè el govern espanyol no hi accedeix ni accedirà i la UE tampoc el reconeixerà. La condició d’ “interpel·lar a la majoria social”, en canvi, només depèn de què els Comuns decideixin donar-li suport. La proposta de CSQP podria servir per deixar en evidència, un cop més, el govern Rajoy (i a la UE) i carregar-se de raons per celebrar un referèndum unilateral. Però Pablo Iglesias ja ha reiterat, en sortir de l’entrevista amb Puigdemont, que ells només accepten un referèndum pactat amb l’Estat. És a dir: si l’Estat s’hi nega, no hi ha referèndum.
Junts pel Sí i la CUP: “referèndum o referèndum”?
JxS i la CUP, com hem vist, plantegen que si l’Estat no pacta, el referèndum es convocarà igualment. Però el que no està gens clar és què farà el govern de JxS quan, si el referèndum és finalment convocat, el Tribunal Constitucional (TC) l’anul·li. ¿El govern de la Generalitat es mantindrà ferm, desobeirà i celebrarà el referèndum, peti qui peti, malgrat les pressions de les patronals i la reprovació de la UE? És més que legítim dubtar-ho. De fet, l’expresident Mas no va trigar gaire a declarar que davant la prohibició del TC, en comptes de referèndum s’haurien de convocar eleccions “constituents”.
La presidenta del Parlament processada
L’anunci de referèndum ha vingut acompanyat del processament de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Més enllà dels acords o desacords polítics amb JxS, el seu processament, i probable inhabilitació, és un gravíssim atemptat antidemocràtic contra el Parlament i contra el poble de Catalunya. Justament una de les crides més aplaudides durant la Diada d’enguany va ser la de no reconèixer, si arribava, la inhabilitació de Carme Forcadell. La dignitat democràtica així ho exigeix.
Els pressupostos de la Generalitat
Puigdemont i Junqueras, en un missatge directament adreçat a la CUP, han plantejat com a condició obligatòria del “full de ruta” independentista l’aprovació dels pressupostos del 2017. El problema és que, a l’igual que els pressuposts rebutjats per la CUP el mes de juny, els “nous” segueixen presoners dels dictats de la UE i de Montoro; en comptes de revertir les retallades de Mas, les perpetuen i tenen com a prioritat pagar el deute a costa de les necessitats socials.
És probable que incloguin alguns canvis menors (una partida per finançar el referèndum, alguna modificació menor en els impostos…), però la seva naturalesa en cap cas no canviarà, per molt que la CUP els acabi avalant en nom del full de ruta. El cavall de batalla de la CUP en aquests pressupostos és el Referèndum, deixant en un segon pla les reivindicacions socials. De fet, la CUP està apareixent cada cop més, com l’ala esquerra del Govern Puigdemont.
La classe treballadora catalana i el procés sobiranista
Una majoria de la classe treballadora catalana, si bé està clarament pel dret a decidir i a favor d’un referèndum d’autodeterminació, es mostra força indiferent davant el conflicte en curs. Això s’explica, entre altres coses, perquè el moviment independentista apareix aliè a les reivindicacions i preocupacions dels treballadors; perquè la majoria de treballadors no comparteix el desig de separar-se i és partidari de mantenir lligams d’unió voluntària amb la resta de pobles de l’Estat; perquè els sindicats no prenen cap protagonisme en el conflicte i no van més enllà de pronunciaments buits a favor del dret a decidir.
Enredat en el processisme, el moviment independentista va sortir una altra vegada al carrer aquest 11 de Setembre amb un model que sembla desgastat, despullat dels lemes socials de Diades anteriors i perdent esperit combatiu. La classe obrera es veu així allunyada d’un moviment sense perfil social que s’ha quedat amb la bandera estelada com gairebé únic referent.
Però la classe treballadora no pot mantenir-se al marge del conflicte, com si no anés amb nosaltres. Es tracta, al contrari, de lluitar per prendre-li la direcció del procés als sectors burgesos i, per fer això, cal manifestar-se a favor del referèndum unilateral, perquè no hi ha cap altra manera d’exercir el dret a decidir, i cal defensar una república catalana lliure com a part d’una lliure confederació amb la resta de pobles de l’Estat. I fer-ho lligant aquestes exigències democràtiques amb les reivindicacions obreres i socials, amb la lluita al carrer.
Per tot això és greu que els Comuns estiguin en contra del referèndum en el cas que no sigui pactat, i que subordinin tot, la qüestió catalana i la qüestió social, a la via institucional.
Preparar-se per a un nou cicle de mobilització
Ara, després de l’escàndol del comitè federal del PSOE, tot indica que s’acaba ja el llarguíssim cicle electoral i que es constituirà ben aviat un nou govern Rajoy, gràcies a l’abstenció dels diputats socialistes. El nou govern naixerà amb una gran debilitat però, al mateix temps, obligat a aplicar, sota el dictat de la UE, un pla de retallades i atacs des del primer dia, a més de reprimir el moviment sobiranista.
És hora de preparar-se per respondre i de posar en marxa un nou cicle de mobilitzacions. Hi ha símptomes que apunten en aquest sentit com les mobilitzacions dels jornalers a Andalusia, la vaga estatal del Telemàrqueting o, aquí, la dels treballadors de l’empresa MOHN dels autobusos del Baix Llobregat. Un moment important serà la jornada estatal del 3 de desembre convocada per les Marxes per la Dignitat, on el bloc del sindicalisme de classe crida a participar sota les consignes: “no hi ha canvi sense lluita obrera”, “derogació de les reformes laborals”, “defensa d’allò públic”, “no al pagament del deute” i “amnistia social”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS