dijous, 29 de desembre de 2016

POLÍTICA LINGÜÍSTICA. El Govern d'Aragó ha decidit transmetre els desitjos de felicitat, pau i amor en aquestes dates nadalenques amb una nadala trilingüe. La nadala trilingüe que divideix els aragonesos.




























La iniciativa del Govern autonòmic de felicitar el Nadal en els seus tres llengües oficials reobre el debat sobre el biaix nacionalista del PSOE i la Chunta Aragonesista.

El Govern d'Aragó ha decidit transmetre els desitjos de felicitat, pau i amor en aquestes dates nadalenques amb una nadala trilingüe. Les tres llengües pròpies d'Aragó (castellà, català i aragonès) que el Govern autonòmic (PSOE-Chunta Aragonesista) va incorporar fa escassos mesos a la normativa aragonesa, i les quals considera arrelades en la cultura popular, han estat les protagonistes en la nadala nadalenc entonat pel Cor Infantil Amici Musicae. La nadala es titula En Nuei chelada / A nit gelada / A nit gelada, compost per un clàssic de la literatura aragonesa, el poeta Veremundo Méndez Coarasa.

La iniciativa ha sorgit de la direcció general de política lingüística capitanejada per Chunta Aragonesista (CHA), partit nacionalista i defensor de la realitat trilingüe a la comunitat. En aquesta legislatura, CHA compta amb dos diputats autonòmics a les Corts d'Aragó, els quals van ser indispensables per a la formació del Govern pel PSOE de Javier Lambán.

En els últims mesos, l'executiu aragonès li ha atorgat importància a la difusió de les tres llengües pròpies aragoneses mitjançant subvencions, exposicions culturals o difusió mediàtica. Tal com va informar EL ESPANYOL, des del Govern d'Aragó es va promoure una línia de subvencions per retolar exclusivament en les llengües minoritàries, l'aragonès i el català, des de les associacions veïnals, culturals o les institucions públiques.

El principal argument que esgrimeix el govern en la defensa del polèmic nadala és la promoció i difusió de la cultura i patrimoni aragonès. Segons fonts de la Conselleria de Cultura, de la qual emana la direcció general de política lingüística, "consisteix a difondre a tot el territori la realitat trilingüe". "És la intenció política que volem implantar des del Govern, la difusió de la nostra cultura i del nostre patrimoni", expliquen a aquest diari.

No obstant això, és la primera vegada que s'inclou el català en la promoció nadalenca del Govern mitjançant una nadala. A més, està sent difós per la televisió i la ràdio pública aragonesa durant aquest Nadal. Des de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV) afirmen que "encaixava en els nostres continguts" i apunten que pretenen "donar-li moviment en xarxes socials i fins i tot en programes culturals nadalencs". Segons ha pogut conèixer L'ESPANYOL, el primer acte de difusió de la nadala es va produir durant el programa especial de la Loteria de Nadal, el 22 de desembre, així com en espais informatius a Aragó TV.

PP: "UN INTERÈS PURAMENT NACIONALISTA"

"El temps ens dóna la raó, estan donant petits passos per crear una realitat trilingüe que a Aragó no existeix", explica la diputada del PP a les Corts d'Aragó, María José Ferrando. La popular insisteix a aquest diari la "preocupació" del seu grup davant la posició política en matèria lingüística del Govern autonòmic. La diputada popular creu que "els aragonesos no entenen que es gasti diners públics per promocionar el català o l'aragonès" i subratlla que l'executiu està "segrestat per Chunta Aragonesista aplicant polítiques amb un interès purament nacionalista".

La portaveu de Ciutadans a les Corts d'Aragó, Susana Gaspar, atén L'ESPANYOL per explicar que "és una forma de donar-li visibilitat a les llengües d'Aragó", però matisa que "en cap cas Ciutadans entén el català com a llengua oficial, tot i que respectem el català com a cultura i tradició de la comunitat aragonesa ". Per la seva banda, el Partit Aragonès aprova la difusió de la nadala al correspondre amb la realitat aragonesa, però la seva portaveu adjunta, María Herrero, defensa que "el problema és la denominació de català a modalitats lingüístiques que són particulars de la zona oriental d'Aragó" .

UNA NOVA LLEI DE LLENGÜES?

Aragó, des de l'any 2010, ha conegut dues lleis amb contingut lingüístic i està preparant la tercera per a aquesta legislatura. La primera Llei de Llengües va ser aprovada pel Govern de Marcelino Iglesias (PSOE) i es va definir el català com a llengua pròpia d'Aragó. L'any 2011, després de la victòria del Partit Popular amb Luisa Fernanda Rudi, es va derogar aquell text legislatiu negant el català com a realitat lingüística a la comunitat.

L'únic estudi científic al voltant de la realitat lingüística aragonesa, a la zona que limita amb Catalunya, data de l'any 1995. En aquest estudi, es determinava que el 90% de la població considerava que el seu idioma matern no era el català, malgrat la necessitat de conèixer-lo per motius laborals per la seva proximitat a Catalunya. El dialecte més comú és el chapurreau o aragonès oriental, del qual emergeixen diferents dialectes. No obstant això, la similitud amb el català és evident. Són llengües amb una arrel comuna, però segons diferents lingüistes, més de la meitat de la seva gramàtica i lèxic és diferent.

Actualment, l'executiu aragonès està preparant un nou marc legislatiu en una nova Llei de Llengües per blindar el català com a llengua pròpia d'Aragó. De moment, continua adoptant iniciatives polítiques per institucionalitzar en la realitat aragonesa el català com a modalitat lingüística.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS