Què els prohibeix la llei?
Rebre donacions anònimes i d'empreses o qualsevol persones jurídica. Solament poden rebre donacions de persones físiques que “no siguin part de contractes públics vigents” i aquestes no poden superar els 50.000€ anuals. Les fundacions que tenen els partits, en canvi, poden rebre donacions de qualsevol persona o empresa sense límit.
Tenir activitat mercantil tret que siguin les activitats tradicionals de promoció dels partits. No obstant això, no està prohibit que siguin accionistes de societats.
Encara que poden demanar préstecs als bancs sense cap limitació, no poden beneficiar-se de condonacions de deute, ni de renegociacions de les condicions dels crèdits en les quals s'acordin tipus d'interès per sota dels comercials. De fet, en l'última reforma de la llei, en 2015, es va prohibir la condonació del deute que mantenen els partits amb les entitats de crèdit. Abans existia un límit de 100.000 euros anuals.
Que terceres persones assumeixin despeses del partit.
A què els obliga la llei?
A presentar la seva comptabilitat anualment al Tribunal de Comptes en la qual han d'incloure una memòria en la qual s'indiqui, de manera detallada, una relació de tots els seus donants i els préstecs subscrits amb els bancs. En aquesta comptabilitat no estan obligats a incorporar els comptes dels seus grups polítics en parlaments, diputacions i ajuntaments. Fins a aquest any tampoc han estat obligats a presentar els comptes del partit fins al nivell municipal.
A informar al Tribunal de Comptes cada vegada que reben una donació privada o l'aportació d'un militant de més de 25.000 euros, o qualsevol immoble.
Més del 75% dels ingressos que reben els partits provenen de fonts públiques, segons les últimes dades del Tribunal de Comptes (2013), entre subvencions per a funcionament i seguretat, ajudes per a despeses electorals i aportacions a grups en Les Corts, càmeres autonòmiques, diputacions i ajuntaments.
La Llei Orgànica de Finançament de Partits Polítics de 2007 estableix totes les possibles aportacions que pot rebre una formació i les divideix entre recursos públics i recursos privats. Els ingressos públics, que van tenir el seu moment àlgid en 2011, any en el qual van superar els 316 milions d'euros, s'han anat reduint fins a quedar en els 216,7 milions de 2013. Els privats, per contra, han anat creixent des de 2007 (64,8 milions) fins a col·locar-se en els 70,4 milions de 2013. Un petit ascens que no compensa la pèrdua d'ingressos públics.
Però, més enllà de nombres absoluts, els percentatges amb prou feines varien: el gruix dels ingressos dels partits segueix arribant, de forma majoritària, de les arques públiques (en blava en el gràfic inferior).
Ajudes per al seu funcionament ordinari
El Ministeri de l'Interior és l'encarregat de repartir les subvencions a partits amb representació al Congrés dels Diputats per al seu funcionament ordinari. Aquestes ajudes s'estableixen cada any als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i, encara que van ser creixent fins a superar els 82 milions d'euros en 2011, des de llavors han anat caient. Des de 2013 es mantenen immutables: 52,7 milions a l'any.
A més, la llei de 2007 va regular les aportacions per a despeses de funcionament que Euskadi, a imatge i semblança de l'Estat, venia concedint als partits bascos des de 1992, segons el Tribunal de Comptes. En aquest any, la Comunitat Valenciana també va incloure aquest nou finançament als seus pressupostos. En total, aquests dos governs autonòmics han reservat en 2016 més de 6,1 milions d'euros per als partits amb representació als seus parlaments. Són les dues úniques comunitats autònomes que reparteixen aquestes ajudes per a funcionament.
Ajudes per a despeses de seguretat
Una altra partida, també del Ministeri de l'Interior, correspon a una assignació destinada a sufragar les despeses de seguretat en els quals puguin incórrer els partits. Com va ocórrer amb les de funcionament, aquestes ajudes van ser creixent fins als 4,2 milions en 2011, l'any pico. Des de llavors, van caure fins a establir-se en els 2,7 milions que s'han repartit, any a any, en els últims tres exercicis.
Ajudes per a grups
Comparteixen també origen públic les subvencions que atorguen les Corts Generals (15,9 milions d'euros per 2016) als seus grups parlamentaris i els diferents parlaments autonòmics (més de 65 milions d'euros per aquest any). A aquestes se sumen les assignacions a grups de diputacions i ajuntaments. Aquesta partida és la més important de tots els ingressos públics. [LES AJUDES A GRUPS, A fons]
Ajudes per a despeses electorals
Tanquen el capítol dels recursos públics les subvencions electorals i les subvencions extraordinàries si es convoqués un referèndum i que també formen part dels PGE. En 2015, l'any amb major assignació, es van pressupostar més de 101 milions per sufragar les despeses de campanya dels partits en les generals i les municipals d'aquest any. En 2016, el pressupost va ser de 44,2 milions. Això sí, el muntant per escó i vot que es va repartir després de les generals era calcat al de 2015.
Ingressos privats
Els partits poden recollir les aportacions dels seus afiliats o donacions, amb un topall de 100.000 euros anuals per persona, excepte en el cas dels béns immobles, que no estan limitats, i mai d'empreses que tinguin contracte en vigor amb les administracions públiques. En 2013, l'últim exercici fiscalitzat pel Tribunal de Comptes, les donacions van aconseguir els 5,9 milions d'euros. Les quotes dels seus afiliats tenen un volum molt major: 42,8 milions d'euros.
A més, poden rebre ingressos de la gestió del seu propi patrimoni o d'activitats i serveis que puguin prestar “en relació amb les seves finalitats específiques”. Les formacions polítiques estan exemptes de l'Impost de societats per les rendes obtingudes a través de qualsevol de les fonts anteriors.
Rebre donacions anònimes i d'empreses o qualsevol persones jurídica. Solament poden rebre donacions de persones físiques que “no siguin part de contractes públics vigents” i aquestes no poden superar els 50.000€ anuals. Les fundacions que tenen els partits, en canvi, poden rebre donacions de qualsevol persona o empresa sense límit.
Tenir activitat mercantil tret que siguin les activitats tradicionals de promoció dels partits. No obstant això, no està prohibit que siguin accionistes de societats.
Encara que poden demanar préstecs als bancs sense cap limitació, no poden beneficiar-se de condonacions de deute, ni de renegociacions de les condicions dels crèdits en les quals s'acordin tipus d'interès per sota dels comercials. De fet, en l'última reforma de la llei, en 2015, es va prohibir la condonació del deute que mantenen els partits amb les entitats de crèdit. Abans existia un límit de 100.000 euros anuals.
Que terceres persones assumeixin despeses del partit.
A què els obliga la llei?
A presentar la seva comptabilitat anualment al Tribunal de Comptes en la qual han d'incloure una memòria en la qual s'indiqui, de manera detallada, una relació de tots els seus donants i els préstecs subscrits amb els bancs. En aquesta comptabilitat no estan obligats a incorporar els comptes dels seus grups polítics en parlaments, diputacions i ajuntaments. Fins a aquest any tampoc han estat obligats a presentar els comptes del partit fins al nivell municipal.
A informar al Tribunal de Comptes cada vegada que reben una donació privada o l'aportació d'un militant de més de 25.000 euros, o qualsevol immoble.
Més del 75% dels ingressos que reben els partits provenen de fonts públiques, segons les últimes dades del Tribunal de Comptes (2013), entre subvencions per a funcionament i seguretat, ajudes per a despeses electorals i aportacions a grups en Les Corts, càmeres autonòmiques, diputacions i ajuntaments.
La Llei Orgànica de Finançament de Partits Polítics de 2007 estableix totes les possibles aportacions que pot rebre una formació i les divideix entre recursos públics i recursos privats. Els ingressos públics, que van tenir el seu moment àlgid en 2011, any en el qual van superar els 316 milions d'euros, s'han anat reduint fins a quedar en els 216,7 milions de 2013. Els privats, per contra, han anat creixent des de 2007 (64,8 milions) fins a col·locar-se en els 70,4 milions de 2013. Un petit ascens que no compensa la pèrdua d'ingressos públics.
Però, més enllà de nombres absoluts, els percentatges amb prou feines varien: el gruix dels ingressos dels partits segueix arribant, de forma majoritària, de les arques públiques (en blava en el gràfic inferior).
Ajudes per al seu funcionament ordinari
El Ministeri de l'Interior és l'encarregat de repartir les subvencions a partits amb representació al Congrés dels Diputats per al seu funcionament ordinari. Aquestes ajudes s'estableixen cada any als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i, encara que van ser creixent fins a superar els 82 milions d'euros en 2011, des de llavors han anat caient. Des de 2013 es mantenen immutables: 52,7 milions a l'any.
A més, la llei de 2007 va regular les aportacions per a despeses de funcionament que Euskadi, a imatge i semblança de l'Estat, venia concedint als partits bascos des de 1992, segons el Tribunal de Comptes. En aquest any, la Comunitat Valenciana també va incloure aquest nou finançament als seus pressupostos. En total, aquests dos governs autonòmics han reservat en 2016 més de 6,1 milions d'euros per als partits amb representació als seus parlaments. Són les dues úniques comunitats autònomes que reparteixen aquestes ajudes per a funcionament.
Ajudes per a despeses de seguretat
Una altra partida, també del Ministeri de l'Interior, correspon a una assignació destinada a sufragar les despeses de seguretat en els quals puguin incórrer els partits. Com va ocórrer amb les de funcionament, aquestes ajudes van ser creixent fins als 4,2 milions en 2011, l'any pico. Des de llavors, van caure fins a establir-se en els 2,7 milions que s'han repartit, any a any, en els últims tres exercicis.
Ajudes per a grups
Comparteixen també origen públic les subvencions que atorguen les Corts Generals (15,9 milions d'euros per 2016) als seus grups parlamentaris i els diferents parlaments autonòmics (més de 65 milions d'euros per aquest any). A aquestes se sumen les assignacions a grups de diputacions i ajuntaments. Aquesta partida és la més important de tots els ingressos públics. [LES AJUDES A GRUPS, A fons]
Ajudes per a despeses electorals
Tanquen el capítol dels recursos públics les subvencions electorals i les subvencions extraordinàries si es convoqués un referèndum i que també formen part dels PGE. En 2015, l'any amb major assignació, es van pressupostar més de 101 milions per sufragar les despeses de campanya dels partits en les generals i les municipals d'aquest any. En 2016, el pressupost va ser de 44,2 milions. Això sí, el muntant per escó i vot que es va repartir després de les generals era calcat al de 2015.
Ingressos privats
Els partits poden recollir les aportacions dels seus afiliats o donacions, amb un topall de 100.000 euros anuals per persona, excepte en el cas dels béns immobles, que no estan limitats, i mai d'empreses que tinguin contracte en vigor amb les administracions públiques. En 2013, l'últim exercici fiscalitzat pel Tribunal de Comptes, les donacions van aconseguir els 5,9 milions d'euros. Les quotes dels seus afiliats tenen un volum molt major: 42,8 milions d'euros.
A més, poden rebre ingressos de la gestió del seu propi patrimoni o d'activitats i serveis que puguin prestar “en relació amb les seves finalitats específiques”. Les formacions polítiques estan exemptes de l'Impost de societats per les rendes obtingudes a través de qualsevol de les fonts anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS