El tema s'ha accelerat per l'ofensiva del Govern central contra els càrrecs elegits democràticament pels ciutadans. Si Catalunya és intervinguda, els independentistes activen el seu 'Parlament alternatiu' .Aquest òrgan ja estava previst en els fulls de ruta de Junts Pel Sí (JxS) i de la CUP, així com en l'estratègia de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI), una de les entitats sobiranistes que mobilitzen la ciutadania a favor de la ruptura amb Espanya, crearà aquest dimecres a Barcelona l'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya (ACE), que pretén ser un Parlament alternatiu en el cas que el Govern central decideixi intervenir l'autonomia. Aquest òrgan ja estava previst en els fulls de ruta de Junts Pel Sí (JxS) i de la CUP, així com en l'estratègia de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural.

La decisió de crear l'Assemblea anava a ser debatuda en la reunió ordinària de l'AMI del proper mes de novembre, però davant els processos judicials a alcaldes i regidors, tant per haver aprovat mocions independentistes com per desobeir la Llei de Banderes, l'entitat va decidir convocar una reunió extraordinària per a aquest dimecres amb la finalitat de crear l'ACE. El nou nom del Parlament paral·lel, però, segons la proposta que es porta a la reunió extraordinària, serà el d'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT).

Fonts de l'AMI assenyalen que aquesta entitat va decidir prendre les regnes del tema, "perquè és l'única de les tres grans entitats de la societat civil que està formada únicament per càrrecs electes", ja que agrupa alcaldes i regidors de diferents municipis catalans. Les altres dues entitats sobiranistes que protagonitzen totes les grans mobilitzacions -anc i Òmnium- acullen ciutadans independentment que siguin o no càrrecs públics.

Des de la AMI, reconeixen també que "el tema s'ha accelerat per l'ofensiva del Govern central contra els càrrecs elegits democràticament pels ciutadans". Les investigacions obertes amb motiu de l'obertura d'ajuntaments el passat 12 d'octubre va ser un detonant per tensar més la situació. A hores d'ara, segons l'AMI, hi ha en marxa 401 denúncies contra alcaldes o regidors catalans per motius tan diversos com l'obertura del Dia de la Hispanitat, per impulsar la sobirania fiscal, per no penjar la bandera espanyola, per declarar-se "territori català lliure i sobirà "o per aprovar resolucions de desobediència a les lleis espanyoles.

L'ACE estaria composta, per regidors, alcaldes, diputats autonòmics, diputats al Congrés, senadors i eurodiputats. "L'únic requisit per formar-ne part és haver estat elegit a les urnes". I la seva meta és "prendre les regnes de Catalunya per si al Govern central se li ocorre intervenir l'autonomia i apartar els càrrecs elegits democràticament". La seva tesi es basa en què els representants democràtics de Catalunya han estat elegits a les urnes i el Govern central no té capacitat ni legitimació per decidir que cessin en les seves funcions i prendre el control de les institucions autonòmiques.

La pròpia ANC preveia la creació d'una taula de partits polítics per pilotar els primers moments de la independència que, de seguida, donaria pas a l'Assemblea d'Electes, com l'òrgan principal que "hi haurà d'assumir la màxima representació legítima i institucional de Catalunya per completar el procés ". Aquesta Assemblea seria l'encarregada de realitzar la declaració unilateral d'independència. I, de fet, era l'eina que havien previst per trencar definitivament amb Espanya després de la consulta del 9-N de 2014 promoguda per Artur Mas. La relliscada social i polític que va suposar aquesta consulta va desaconsellar fins i tot la creació d'aquesta assemblea.

La AMI prepara per al diumenge 13 de novembre una jornada de concentracions "en defensa de la democràcia i les institucions catalanes atacades pel Govern espanyol". Aquest dilluns, la seva presidenta, Neus Lloveras, així com els vicepresidents, Jordi Gaseni i Eudald Calvo, i el tresorer, Josep Maria Cervera, es van desplaçar a Vic per donar suport al regidor de la CUP Joan Coma, que aquest dia havia d'haver anat a declarar a l'Audiència Nacional (per haver cridat a desobeir les lleis espanyoles i les sentències del Constitucional) però que no va fer cas el requeriment. Membres de la direcció es van desplaçar també a Badalona per donar suport als regidors que van trencar la interlocutòria judicial que els prohibia obrir les portes de l'ajuntament el 12 d'octubre i que declaren al jutjat al llarg d'aquesta setmana.