divendres, 26 d’agost del 2016

Espanya un Estat Feixista i l'Església catòlica encara no ha estat separada de l'Estat, s'ha convertit en un negoci espiritual lliure d'impostos, l'Estat la finança a través de l'ensenyament concertat, els bisbes disposen de facultats públiques, com les notarials, que utilitzen per apoderar-se de terres i finques que no són seves.








1. Espanya no té Constitució, durant la transició no es va obrir un període constituent, mai es van convocar eleccions per a una assemblea constituent, la Constitució és nul·la i segons la doctrina jurídica de l' "fruit de l'arbre enverinat" tot el que deriva d'un acte nul és igualment nul, l'única legitimitat de l'Estat actual deriva de la seva victòria en la guerra civil.

2. La legislació feixista (repressiva i no repressiva) mai va ser derogada, l'Estat actual mai s'ha deslligat de l'anterior, la jurisprudència que se segueix invocant avui com a argument davant dels tribunals és la que procedeix dels jutges franquistes, els càrrecs dirigents del aparell judicial han estat copats pels sectors més reaccionaris del feixisme, com l'Opus Dei.

3. La Constitució no reconeix i impedeix reconèixer el dret a l'autodeterminació de les nacions, que és un dret democràtic i l'exercici a Espanya es va configurar en 2003 com a delicte.

4. La transició mai va exigir responsabilitats polítiques pels crims feixistes, mai es van depurar als aparells de l'Estat, els feixistes van seguir en els seus càrrecs, i fins i tot van ascendir, van ser premidos i condecorats.

5. Els demòcrates, les víctimes del feixisme i els represaliats pel terrorisme d'Estat mai han estat reconeguts i rehabilitats; segueixen sent considerats com a bandits i terroristes.

6. La transició va ser un bany de sang, el règim va assassinar a 600 antifeixistes de diverses organitzacions i d'altres que no pertanyien a cap organització.

7. Els detinguts polítics es van explicar per desenes de milers, els períodes de detenció eren de deu dies i la majoria d'ells van ser brutalment torturats, van detenir els antifeixistes, als seus familiars, als seus amics, als seus companys de treball, als seus veïns i als advocats que els defensaven.

8. La transició es va dur a terme enmig del pànic massiu a un cop d'Estat militar que tornés la situació de la postguerra si les masses seguien protestant: "o empasses o donem marxa enrere"; cal recordar l'Operació Galàxia, el cop de Tejero i les múltiples declaracions intimidants dels caps militars.

9. L'Estat feixista va crear, va finançar i va protegir organitzacions parapolicials com el Batalló Basc Espanyol, els Guerrillers de Crist Rei, la Triple A, els GAL que van actuar impunement durant anys, assassinant i intimidant a les masses.

10. A Espanya la suspensió de garanties constitucionals és general i permanent segons l'article 55 de la Constitució, la qual cosa suposa que no existeix el dret a la llibertat, ni el dret a la intimitat, ni a la presència d'un advocat durant el període de detenció, la transició es va dur a terme sota un estat d'excepció i l'imperi de la legislació anomenada antiterrorista.

12. Durant la transició els partits polítics no es van legalitzar sinó que van haver de "passar per la finestreta" (passar per la pedra), fins i tot partits avui legals, com ERC i altres, com el PCE (m-l) o el carlista; ni tan sols van legalitzar a les associacions de familiars dels presos polítics, avui està vigent la Llei de Partits, alguns partits legals han estat il·legalitzats i altres no s'han legalitzat mai, com el PCE (r).

13. Des de 1939 fins avui a Espanya hi ha presos polítics, és el país d'Europa amb major nombre de presos polítics, no ha hagut ni un dia sense presos polítics perquè no hi ha hagut cap mena d'amnistia

14. El 1977 es va crear il·legalment l'Audiència Nacional, un tribunal feixista que encara subsisteix i que segueix encarregat de perseguir els antifeixistes en delictes polítics típics com les injúries a la monarquia, a més de la resistència de les organitzacions armades.

15. Espanya és el país del món amb major nombre de persones desaparegudes; en la postguerra van ser censats més de 100.000 casos; els més recents procedeixen de la transició: són els d'Eduardo Moreno Bergaretxe, "Pertur", José Miguel Etxeberria "Naparra" i Jean Louis Larre, "Popo Larre", tot i que hi ha altres pendents, com el de Santiago Corella "El Nani" o Antonio Anglés.

16. La desaparició és un crim de lesa humanitat que no prescriu mai, però en 76 anys, aquí no s'ha jutjat ni un sol cas d'ells; davant aquesta impunitat, són els jutges argentins els que estan investigant els delictes comesos pel franquisme.

17. Nens nounats de persones humils han estat segrestats des del final de la guerra fins avui amb intervenció de l'Església catòlica per ser adoptats pels feixistes, militars i oligarques, la impunitat és total: no s'ha investigat, ni jutjat, ni condemnat a ningú, les famílies no saben on estan els seus fills, els fills no saben qui són els seus pares.

18. El dret de vaga es converteix en un delicte de sedició en la Llei feixista de Mobilització Nacional de 1970, que segueix vigent i que per decret del govern permet convertir els obrers en soldats sotmesos a la disciplina dels tribunals militars.

19. No hi ha llibertat d'expressió sinó diversos delictes, com el d'apologia del terrorisme que condueixen a una estricta censura dels articles de premsa i ràdio, així com de les lletres de les cançons.

20. Hi ha dues institucions especialment intocables, la monarquia i l'exèrcit, que vénen a ser el mateix, els jutges consideren com a delicte fins i tot la crema de les fotos del rei, les crítiques al rei no són un dret sinó un delicte de injuras pel que han estat condemnats molts periodistes i altres persones que no ho eren, el 2009 va ser condemnat José Antonio Barroso Toledo, alcalde de Puerto Real, en un acte commemoratiu de l'aniversari de la II República per unes declaracions contra la monarquia, l'any passat l'Audiència Nacional va condemnar per delictes contra la Corona al grup musical "Ardor d'estómac" i va obrir diligències contra el coronel Martínez Inglés pel mateix.

21. Durant la transició van ser sistemàticament perseguits, denunciats, jutjats i condemnats tots els diaris i periodistes progressistes que van dur a terme algun tipus de denúncia de la continuïtat del feixisme i els seus crims, l'últim d'ells és Alfredo Grimaldos condemnat el 2009 pel Tribunal Suprem pel seu llibre "l'ombra de Franco a la transició".

22. El tancament de determinats diaris, com Egunkaria, va ser un autèntic crim d'Estat perquè era l'únic al món en una llengua tan característica com la basca, que hauria hagut de ser objecte d'especial reverència en un país democràtic.

23. A la dècada dels anys vuitanta van ser tancades gairebé totes les ràdios lliures.

24. Han confiscat i tancat diaris i revistes com Germà Llop, Triomf, Egin, El Jueves, Crash, Àrea Crítica, dirigida per Alfredo Grimaldos i moltes altres.

25. Han clausurat diversos blocs i pàgines web, la més coneguda de les quals és Torxa, tancada el 2008, l'any anterior van tancar la d'El Jueves, altres es van tancar elles soles l'anys passat després de l'aprovació de la "Llei Sinde" per pur pànic en un exercici d'autocensura que ha afectat una de cada deu de les pàgines d'enllaços.

26. Han censurat i prohibit concerts de música, discos i vetat a grups musicals, com Societat Alcohòlica; el 2007 va ser condemnat Rivas Leyva, cantant de hip hop del grup canari "Poetes del Carrer" per una lletra contra el rei i la guàrdia civil, l'any passat l'Audiència Nacional va detenir els rapers Pablo Hasél i Marc Falcó.

27. Els delegats del govern prohibeixen gairebé 300 manifestacions a l'any, que sempre versen sobre els mateixos assumptes, és a dir, que la censura s'acarnissa sempre sistemàticament sobre determinades protestes, com les manifestacions atees per Setmana Santa, les multes en les manifestacions s'han disparat en els últims anys com a mitjà intimidatori no només per convocar sinó per acudir a elles.

28. Ha desaparegut el dret a la intimitat, el control policial de la correspondència, del telèfon i dels correus electrònics és total, absolut i sense cap mena de control judicial.

29. Ja no hi ha processos judicials d'extradició sinó lliuraments automàtiques d'una policia a una altra (ordres europees de detenció), ha desaparegut el dret d'asil polític (excepte si ets un cuc cubà i similars).





1 comentari:

  1. Espanya un estat feixista, pero l'ilustració que has posat no se pas que sembla...a veure si ens aclarem

    ResponElimina

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS