Els rituals i els misteris d’una societat no tan secreta , la maçoneria a Catalunya i llistat de maçons catalans destacats .Personatges influents de la societat catalana que han estat membres de societats maçòniques .

A diferència dels països anglosaxons, a casa nostra els maçons han estat sovint perseguits, ja fos per les seves idees progressistes, pel paper de l’Església catòlica o per ser una de les obsessions de Franco. Això els ha obligat a viure les seves creences i rituals en clandestinitat i a quedar envoltats d’una aura de misteri.

L’origen de la maçoneria

Al voltant de l’any 1000, coincidint amb l’art romànic, els picapedrers, fusters i mestres d’obra es van començar a constituir en gremis. Aquests darrers disposaven d’un cobert per guardar les eines de treball, menjar o dormir, que denominaven ‘lògia’. Amb l’arribada de l’art gòtic aquests mestres d’obra es van fer arquitectes en el sentit més actual de la paraula, i, com més creixien en importància, més es reservaren els secrets del seu ofici. Així va néixer el gremi dels maçons o mestres d’obra, format pels aprenents, els oficials o companys i els mestres, que són encara avui dia els títols o graus dels maçons actuals. Per pertànyer a aquesta confraria, calia ser presentat per un mestre que assumia el paper de padrí i que responia de les capacitats i els bons costums del seu fillol. Així funcionaven els maçons denominats ‘operatius’, que amb el temps van anar evolucionant sense perdre les antigues normes de convivència, insòlitament igualitàries per l’època.

Jaume Aiguader Miró (1882-1943)

Polític, alcalde de Barcelona, diputat a les Corts i un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Valentí Almirall i Llozer (1841-1904)

Polític republicà federalista, fundador del ‘Diari Català’ i de “’La Campana de Gràcia’, impulsor i president del I Congrés Catalanista, redactor del Memorial de Greuges, fundador i president del Centre Català.

Pau Alsina (1830-1897)

Polític republicà federalista. Diputat i senador, va treballar per la introducció d’una legislació del treball progressista.

Josep Andreu i Abelló (1906-1993)

Advocat i polític republicà i socialista, diputat, va participar en l’elaboració del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1932 i també en el de 1979. President del Tribunal de Cassació de Catalunya, cofundador de l’Assemblea de Catalunya. 

Rossend Arús i Arderiu (1844-1891)

Empresari, periodista, filantrop, promotor de l’ensenyament laic i gran impulsor del moviment lliurepensador. Fundador de la maçoneria catalana. Va deixar en llegat la Biblioteca Pública Arús i les escoles i ajuntaments de Das, a la Cerdanya, i de l’Hospitalet de Llobregat.

Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901)

Polític liberal i progressista, historiador, poeta, dramaturg i periodista, figura central de la Renaixença i principal impulsor de la restauració dels Jocs Florals. Va fundar la Biblioteca-Museu Balaguer a Vilanova i la Geltrú.

Joan Casanovas i Maristany (1890-1942)

Advocat sindicalista i polític republicà independentista. President del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.

Agustí Centelles i Ossó (1909-1985)

Fotògraf. El seu arxiu professional és una de les principals fonts documentals de la Guerra Civil Espanyola.

Josep Anselm Clavé (1824-1874)

Polític republicà federalista, poeta i músic. Fundador dels Cors d’en Clavé. President de la Diputació de Barcelona i diputat.

Lluís Companys i Jover (1882-1940)

Advocat sindicalista, polític republicà, president del Parlament de Catalunya, ministre de Marina de la República Espanyola, president de la Generalitat de Catalunya.

Marià Cubí i Soler (1801-1875)

Científic, metge de projecció internacional. Impulsor de la frenologia, del magnetisme animal i de la fisiognomia.

Frederic Escofet i Alsina (1898-1987)

Militar, comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. Va dirigir la defensa contra l’exèrcit franquista.

Jaume Ferran i Clua (1851-1929)

Metge i bacteriòleg. Descobridor de la vacuna contra el còlera.

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)

Pedagog, polític i pensador republicà i anarquista, impulsor de l’ensenyament laic. Fundador de l’Escola Moderna.

Josep Irla i Bosch (1876-1958)

Polític republicà federalista, conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, president del Parlament de Catalunya, president de la Generalitat a l’exili.

Pere Mata i Fontanet (1811-1877)

Metge, polític liberal, novel·lista, poeta i lingüista, alcalde de Reus, diputat, precursor de la psiquiatria, catedràtic de medicina legal i toxicologia, president de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia.

Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885)

Enginyer, intel·lectual, polític i inventor del primer submarí tripulat amb motor de combustió.

Andreu Nin i Pérez (1892-1937)

Pedagog, dirigent sindicalista i polític marxista, secretari general de la Internacional Sindical Roja a Moscou, conseller de Justícia i Dret de la Generalitat. Autor de magnífiques traduccions al català de clàssics russos.

Francesc Pi i Margall (1824-1901)

Polític republicà federalista, diputat, ministre de Governació i president de la República espanyola.

Joan Prim i Prats (1814-1870)

Militar, mariscal de camp, va encapçalar la Revolució de 1868 i va proclamar la monarquia constitucional a Espanya.

Francesc Rius i Taulet (1833-1890)

Advocat i polític, alcalde de Barcelona i principal impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se’n van derivar.

Emili Vendrell i Ibars (1893-1962)

Tenor, va dur a terme una molt popular tasca de divulgació de la cançó tradicional catalana.

Josep Xifré i Casas (1777-1856)

Comerciant i financer a Amèrica i Europa, filantrop i mecenes, president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, de la Junta de Beneficència Pública, creador del cos de bombers de la ciutat de Barcelona i patrocinador de l’hospital d’Arenys de Mar.