L'hora d'aplicar la llei que prohibeix contractar amb les persones físiques i jurídiques que no hagin satisfet els pagaments corresponents a l'erari públic pels beneficis obtinguts. El Govern va contractar amb morosos i defraudadors de la 'llista de Montoro', MALGRAT QUE LA LLEI DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA EL PROHIBEIX.

Publicació de la llista de grans deutors per part de l'Agència Tributària.
http://www.cuartopoder.es/wp-content/uploads/2016/04/Listado_deudores.pdf

L'empresari Miguel Ángel Ramírez, amic personal del ja exministre José Manuel Soria, s'ha beneficiat de contractes de Moncloa i de diversos ministeris malgrat trobar-se sotmès a un procés judicial per presumpte frau fiscal ia la Seguretat Social. Els impagaments milionaris a Hisenda de l'expresident de la patronal madrilenya, CEIM, Arturo Fernández, tampoc han estat obstacle per obtenir contractes de les administracions públiques. Altres exemples demostren la laxitud del Govern de Mariano Rajoy, i d'altres administracions públiques, a l'hora d'aplicar la llei que prohibeix contractar amb les persones físiques i jurídiques que no hagin satisfet els pagaments corresponents a l'erari públic pels beneficis obtinguts.

El famós expresident de la CEIM, Fernández, amic d'Esperanza Aguirre i del seu hereu a la presidència de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, arrossegava uns deutes amb Hisenda per valor de 19,5 milions d'euros. Però els impagaments no li impedien obtenir les contractes de bars i restaurants dels ministeris i organismes oficials. Tampoc els del Congrés dels Diputats. Les seves societats van obtenir més llicències i facilitats d'Aguirre i González per instal·lar col·legis privats a nuclis de població on la llei obligava a la Comunitat de Madrid a construir centres públics d'ensenyament obligatori.

Els deutes amb Hisenda de qui va ser també conseller de Bankia-Cajamadrid, amb ús i abús de la famosa targeta black, es va conèixer el 22 de desembre, dos dies després de les eleccions generals, arran de la publicació de la llista de grans deutors per part de l'Agència Tributària. Ascendia a 19.552.853 euros. Per llavors feia dos anys que Arturo Fernández havia presentat concurs de creditors de la seva empresa de restauració i deixat de pagar els salaris als treballadors, als quals tampoc ha pagat la liquidació per acomiadament.

La major part dels 15.600 milions euros de deute impagat a Hisenda per part de les 345 persones (700 milions) i 4.500 societats (14.900 milions) que apareixen en la llista de grans morosos de l'Agència Tributària correspon a prestadors, industrials, constructors, promotors i especuladors de l'habitatge que es van declarar insolvents i en liquidació a partir de la crisi financera de 2008. en la relació figura l'exbanquer Mario Conde, amb un deute de 9,9 milions d'euros, ara detingut i empresonat arran de la repatriació de fons ocults en paradisos fiscals que podrien haver estat sostrets de Banesto, l'entitat que va presidir.

No figura, en canvi, l'empresari canari Miguel Ángel Ramírez tot i que Hisenda li reclama més de dos milions d'euros. Era amic personal de José Manuel sensorial, qui s'ha vist obligat a dimitir de ministre, diputat i president insular del PP a l'aparèixer en els 'papers de Panamà' amb societats per evadir impostos. L'Agència Tributària va actuar judicialment contra ell per un suposat frau de 2,3 milions d'euros, corresponent als exercicis de 2007 i 2008. La jutge María Victoria Rosell, ara diputada d'Podem, va instruir el sumari encara que no el va concloure.

Les suposades trampes i impagaments no van impedir a la Moncloa concedir-li, per 11 milions d'euros, les contractes de vigilància i seguretat del Monestir de l'Escorial i d'altres reals llocs dependents de la direcció general del Patrimoni de l'Estat, al seu torn dependent del Ministeri de la Presidència, del qual és titular la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Ramírez va obtenir així mateix contractes de seguretat del Ministeri de Defensa, del qual és titular en funcions Pedro Morenés.

El tracte de favor a aquest home de negocis, benefactor de Sòria al capdavant del PP de les Canàries amb un donatiu declarat de 50.000 euros al partit, es va estendre a la Comunitat de Madrid sota el mandat d'Aguirre, que va atorgar a la seva empresa Seguretat Integral Canària (SIC) la vigilància del metro. Per si fos poc, l'exalcalde Alberto Ruiz Gallardón no va dubtar a indultar d'una condemna de tres anys de presó per delicte ecològic. Gallardón era llavors (2012) ministre de Justícia i va portar l'indult a Consell de Ministres que l'hi va concedir sense objecció.

Quan el dirigent d'IU, Cayo Lara, va endossar a l'Executiu una bateria de preguntes escrites sobre les raons de l'arbitrarietat rampant i els incompliments de les normes, el Govern va respondre vaguetats. Davant el ple del Congrés, Gallardón va justificar l'indult dient que el fiscal havia informat favorablement i el reu s'havia compromès a reparar el dany. Després, el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, de la qual és titular en funcions Fátima Báñez, li va adjudicar la seguretat de les oficines d'ocupació a Madrid i altres províncies.

Per cert, que el marit de la ministra Báñez, Jaime Alonso, va ser substituït a mitjan 2013 com a màxim responsable a Espanya de la Banca Leonardo, considerat el banc de les grans fortunes del Vell Continent, pel veterà executiu José María Iceta Berecibar ( res a veure amb el dirigent del PSC-PSOE), qui apareix a la llista Montoro amb un deute de 1.077.466 euros. Tot i que el marit de Báñez s'havia ocupat de les fusions de les elèctriques i treballava a Lazard en 2008 -entitat a la qual estava vinculat Rodrigo Rato- quan va ser designat per obrir la filial de la Banca Leonardo a Espanya, en el currículum de la ministra figura com un simple "empleat de banca". Una banca d'inversions de matriu italiana que, entre altres, maneja les fortunes de Joan Abelló, la família Agnelli o el baró Albert Frére, principal accionista de GDF Suez i propietari del 5% d'Iberdrola per un valor de 2.200 milions d'euros el 2007 .

Ni els deutes a l'erari públic del cantant Betín Osborne, descobert en els "papers de Panamà", ni les que arrossegava el grup de comunicació Intereconomía, al servei del PP i de la dreta extrema, han suposat restriccions de llicències, contractació i adjudicacions amb diners públics. La Corporació RTVE, amb José Antonio Sánchez de president designat pel Govern (a Telemadrid va promoure un ERO per fer fora 900 treballadors) ha pagat a la productora d'Osborne més de 100.000 euros per cada entrevista del cantant a personatges rellevants. Aquesta temporada el pagament pujar a 123.000 euros per programa.

Els deutes d'Intereconomía, la televisió de Julio Ariza, amb Hisenda, s'han conegut ara, després d'un lustre de llicències, publicitat oficial i altres ajuts. La morositat consignada en la llista Montoro després de la presentació del concurs de creditors ascendeix a 2,9 milions d'euros d'Intereconomía TV i 7,3 d'Intereconomía Corporació. A més dels germans Ariza, vinculats a la Caixa de Navarra, en el consell d'administració han participat alguns prohoms del PP com l'exsecretari d'Estat de Seguretat i un dels protagonistes de les converses de pau amb ETA a la primera legislatura de José María Aznar com a cap de govern, Ricardo Martí Fluxá, també conseller de Caja Navarra; l'inefable Arturo Fernández o José Manuel Díez Quintanilla, que va ser conseller delegat fins a 2011 i en l'actualitat és president de Ràdio Maria i secretari de l'empresa pública Tragsa, amb un ERO per fer fora 1.300 treballadors.

Amb uns impagaments a Hisenda de 9.158.359 euros, la societat Gestió Turística del Nord-est, de la qual és titular l'empresari català Miguel Rifà Soler, vinculat a diverses societats turístiques i d'especulació del sòl amb l'alcalde del PP d'El Ejido (Almeria ) i anterior regidor d'urbanisme, Francesc Góngora, i dos membres de la seva família, tampoc ha tingut dificultats a aconseguir convenis i rectificacions que li han reportat forts guanys. Cal tenir en compte que l'Agència Tributària només reclama les quotes pels beneficis i l'IVA. L'alcalde Góngora està processat per corrupció i frau. I la justícia investiga un conveni de les societats d'aquests personatges a Roquetas de Mar, localitat de la qual és alcalde Gabriel Amat Ayllón, qui també ocupa la presidència de la Diputació i és president del PP d'Almeria.

Tot i que la llei de contractació pública, reformada el 2011 i tornada a reformar en 2015, prohibeix en el seu article 60 i següents assignar obres, serveis i subministraments i establir convenis amb persones físiques i jurídiques que hagin incomplert les obligacions fiscals, el contrast de la llista de deutors amb la contractació pública revela la laxitud governamental. Si no es tracta de prescindir dels subministraments i serveis d'uns grans magatzems perquè els exconsellers Areces Galán hagin de diversos milions a l'erari públic, tampoc els governants del PP haurien esgrimir l'espantall de la seva gran esforç contra el frau i la corrupció, i més quan la seva principal decisió ha estat la "doble imposició" a les rendes dels treballadors: l'IRPF per nòmina i per indemnització en el cas d'acomiadament. Com els sindicats van denunciar el "atracament", Cristobal Montoro i el seu col·lega Báñez van asseure el principi però van treure la mà perquè només paguin les indemnitzacions que superin 180.000 euros.