La patètica tragicomèdia que van interpretar els hipòcrites que van abandonar la xerrada de Pablo Iglesias a la Facultat de Filosofia no ha donat el resultat previst. S'ho han guanyat a pols. Però sembla que no en tenen prou. O almenys aquesta és la sensació que a un li queda després d'haver torturat amb les 'tertúlies polítiques' de Atresmedia i Mediaset.

La patètica tragicomèdia que van interpretar els hipòcrites que van abandonar la xerrada de Pablo Iglesias a la Facultat de Filosofia no ha donat el resultat previst. Només cal llegir el que majoritàriament es diu a la secció de comentaris dels diferents diaris digitals de tota tendència. Però és el que sol passar quan l'actor és dolent i el precipitat guió es pensa amb el cul.

En aquest país en el qual ja hem vist indignitats de tots els colors per part dels assalariats de la comunicació, aquest conat d'impertinent i falsa dignitat no podia colar. Feia riure i pena a parts iguals. Perquè encara que el que es va dir sí pogués ofendre a deshora a algun 'professional' (les veritats couen), la qual va fer Esglésies no deixava de ser una descripció precisa de l'actualitat periodística i, per si fos poc, feta amb molta més proximitat i 'bon rotllet' del que mereixen els que estan provocant un nou nivell per al significat d'humiliació.

Cal ser maldestre. Ho tenen tot i, afortunadament, no sempre saben com utilitzar-lo. L'immens poder de la comunicació de masses, i sembla que ho tenien clar, no rau tant en el presumpte bomba del qual comencen a abusar, com en el immisericorde degoteig a què ens tenen sotmesos. Però no és suficient, perquè encara que la creació d'opinió, per bé o per mal, si es basa en la constància d'una o altra fórmula, sobretot si la teva tasca és deformar la realitat, aquesta insistència en l'espectacularitat esdevé, molt més que el degoteig, en lluminós aparador de les teves pròpies vergonyes si no tens o has perdut la credibilitat (o l'aparença de rigor). No n'hi ha prou amb tenir el major canal de difusió, perquè si et passes de llest, o millor dit, d'imbècil, aconsegueixes l'efecte contrari a l'esperat.

Hi ha qui per estar massa allunyat de la realitat plebea ha arribat a subestimar als seus semblants: fins i tot als de la seva corda. I algú ha arribat a creure que qualsevol argument prefabricat és vàlid, sigui o no cert, sigui o no rigorós, per utilitzar-lo com a arma llancívola. El problema és que si baixes tant el nivell creient que tractes amb autèntics idiotes, fins als 'teus' els pot donar vergonya aprofitar els teus recursos infantils per atacar al contrari.

És el que ha passat en aquest cas. I tot perquè sembla que no han entès que si algun dia els mitjans de comunicació d'aquest país van tenir algun prestigi, ja no queda res d'ell. I no importa si el públic al qual es dirigeixen és de dretes o d'esquerres, perquè avui, en general, se li ha menys respecte i estima (si és possible) als periodistes que als polítics. I per això aquest tipus de cínica i basta defensa corporativista no aconsegueix traspassar l'àmbit de la professió i no mereix adhesions alienes. Si de cas menyspreu o burla.

S'ho han guanyat a pols. Però sembla que no en tenen prou. O almenys aquesta és la sensació que a un li queda després d'haver torturat amb les 'tertúlies polítiques' d'aquest matí a Atresmedia i Mediaset. Desqualificacions, insults i mentides que destil·len tant odi com a rebuig provoquen. Allà ells. Ja ho han provat tot per acabar amb Podem o amb qualsevol alternativa que vagi en contra del gran poder econòmic a què es deuen. I segueixen sense entendre, i això després de dos anys de campanya d'assetjament i enderrocament, que l'únic que pot destruir Podem és el propi Podem. Però mentre des de la formació estatge es digui la veritat sense por, com de forma cordial ha fet Pablo Iglesias en aquesta 'polèmica' xerrada acadèmica o com vehementment va fer en la primera sessió d'investidura de Pere Sánchez, i s'eviti caure en les xarxes de aquests mateixos mitjans als quals no se'ls ha cap favor, i molt menys homenatge, tot anirà cada dia millor.