dimarts, 5 d’abril de 2016

Deu claus per entendre la investigació de Els Papers de Panamà i com ens afecten els paradisos fiscals, destaco els documents d'una de les majors fàbriques de societats offshore del món, el despatx d'advocats panamenys Mossack Fonseca.







1. Què són 'Els Papers de Panamà?

Són més de 11,5 milions de documents interns del despatx d'advocats panameny Mossack Fonseca, considerat com un dels cinc majors registradors mundials de societats 'offshore', als quals han tingut accés el diari alemany 'Suddeustche Zeitung' i el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ). Un equip de més de 370 periodistes d'un centenar de mitjans de comunicació de 76 països ha treballat durant un any per analitzar-los i fer llum sobre el secretisme que impera en la creació de societats en paradisos fiscals de tot el món. A Espanya, les exclusives de 'Els Papers de Panamà' es publicaran a El Confidencial i La Sexta després d'un treball periodístic conjunt iniciat al juliol de 2015.

Els documents abasten gairebé 40 anys de treball intern de la signatura panamenya, des de 1977 fins a desembre de 2015. Els documents secrets inclouen correus electrònics, comptes bancaris, bases de dades, passaports i registres de clients del despatx, i revelen informació oculta de 214.488 societats 'offshore' connectades amb més de 200 països.

2. Què és i a què es dedica Mossack Fonseca?

Mossack Fonseca és un despatx d'advocats creat a Panamà el 1986, quan el panameny Ramón Fonseca i l'alemany Jürgen Mossack van unificar els seus dos bufets sota un mateix nom. A dia d'avui, té presència a tots els continents -amb seus europees a Londres, Luxemburg, Suïssa, Malta i Gibraltar- i està especialitzat en dret comercial i creació d'estructures internacionals. És el segon bufet de Panamà per incorporació de societats en el registre mercantil local i una de les cinc majors firmes del món en creació de companyies 'offshore'.

El despatx ha estat acusat en diverses ocasions de ajudar a ciutadans d'altres països a evadir els seus impostos. El passat mes de febrer, la policia brasilera va ordenar detenir cinc empleats del despatx per la seva implicació en l'esquema de blanqueig de diners per part de directius de l'empresa pública Petrobras. Un any abans, una investigació judicial a Alemanya va acusar Mossack Fonseca d'haver ajudat a centenars de clients del Commerzbank, el segon banc del país, a amagar el seu patrimoni a Luxemburg. A Espanya, el nom de Mossack Fonseca ha sonat sobretot per la implicació d'una de les seves societats en el cas de l'àtic de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González.

3. Què personalitats rellevants apareixen a 'Els Papers de Panamà?

Dotze caps d'Estat o primers ministres, 128 polítics, 61 familiars o socis propers a líders polítics, entre ells amics íntims del president rus Vladímir Putin, però també futbolistes, empresaris o actors. En les properes setmanes El Confidencial i La Sexta detallaran els noms espanyols de major interès públic i el funcionament intern d'aquesta enorme maquinària 'offshore'.

4. Què és un paradís fiscal?

'Paradís fiscal' és una mala traducció de l'anglès 'Tax Haven', literalment 'refugi fiscal'. Però el concepte és el mateix. Es tracta de llocs on la creació de societats mercantils és una de les principals, quan no l'única, indústria del país. Per exemple, en Illes Caiman hi ha dues societats registrades per cada habitant. El seu èxit resideix en les enormes avantatges fiscals que ciutadans d'altres països poden obtenir utilitzant aquestes societats i en el secret bancari, necessari per ocultar béns o patrimoni a les autoritats fiscals de cada país.

Tres de cada quatre societats que apareixen en els documents estan registrades a Illes Verges Britàniques o PanamáNo ha una llista global oficial de paradisos fiscals. Cada país decideix per si mateix amb què jurisdiccions signa acords tributaris o d'intercanvi d'informació, el que ha permès a l'OCDE eliminar a una trentena de països de la seva llista d'estats 'no cooperatius' fiscalment. Al juny de 2015 la Comissió Europea va publicar la seva pròpia llista de 30 països que considera com a paradisos fiscals. El requisit utilitzat per la Comissió Europea per confeccionar aquest llistat és que aquests estats siguin considerats paradisos fiscals per almenys deu països membre. Panamà és un d'ells, però per a Espanya va deixar de ser-ho quatre anys abans, el 2011, amb la signatura d'un acord de doble imposició. El mateix cas passa amb Andorra. Quan es va publicar la llista comunitària de paradisos fiscals, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va parlar de "harmonitzar" el llistat europeu amb els de cada país.

5. Què jurisdiccions apareixen en els documents?

El fet que Mossack Fonseca sigui un despatx a Panamà no implica que només creés societats en aquest país. La meitat de les societats que apareixen en els documents interns de Mossack Fonseca van ser registrades a Illes Verges Britàniques, jurisdicció considerada un paradís fiscal també per Espanya. Es tracta d'113.648 companyies. A Panamà es van registrar, en canvi, dos de cada deu societats.

6. Què és una societat 'offshore'? Per a què s'utilitza?

Es diu 'offshore' a qualsevol societat creada segons les lleis d'un Estat estranger i l'activitat es realitza fora de la jurisdicció en la qual està registrada. Per aquesta raó, el terme s'utilitza per denominar aquelles companyies creades en un paradís fiscal, on no porten a terme cap activitat sinó que aprofiten els avantatges fiscals i de secretisme de la jurisdicció.

Aquestes societats es poden utilitzar simplement per acumular patrimoni, però sovint tenen altres fins, com comprar accions, béns o desviar beneficis personals o d'una empresa. A més, com va revelar la 'llista Falciani', també publicada per El Confidencial fa un any, o el citat cas del Commerzbank alemany, s'utilitzen també per obrir comptes bancaris en altres països -bàsicament a Suïssa, però també en altres països amb secret bancari com Andorra o Mònaco- a nom d'aquestes societats i que els beneficiaris últims puguin ocultar la seva identitat per eludir així el pagament d'impostos.

Les noves lleis antiblanqueig obligaven els bancs d'aquests països a informar dels titulars de comptes a nom d'una persona però no si estaven a nom d'una societat, amb el que n'hi havia prou amb crear una societat a Panamà, per exemple, per mantenir oculta la seva identitat. D'aquí la denominació de "societats pantalla", ja que la seva única finalitat era amagar el veritable amo del patrimoni i no tenien cap atividad real mercantil.

El fet que una societat s'obri des de Panamà no vol dir que estigui registrada en aquest país. Com demostren els documents als quals s'ha tingut accés per a aquesta investigació, un dels serveis que proveeixen despatxos com Mossack Fonseca és justament el de buscar la solució més adequada a les necessitats del seu client, movent les companyies a jurisdiccions que garanteixen major secretisme i s'adapten millor a les demandes dels beneficiaris.

7. Qui pot constituir una companyia 'offshore'?

Qualsevol persona o entitat pot posseir una societat 'offshore'. Però segons mostren 'Els Papers de Panamà', és molt complex fer-ho sense un bon intermediari, generalment un expert fiscal. Es tracta d'una peça clau en la maquinària 'offshore' i és un paper en el qual destaquen els despatxos d'advocats. Per compte del seu client, contacten amb Mossack Fonseca per crear l'esquema que millor s'adapti als interessos i necessitats del beneficiari. Són ells els que gestionen la part burocràtica i administrativa. En la majoria dels casos, Mossack Fonseca no entra en contacte amb el veritable beneficiari de la societat.

Els documents als quals aquest diari ha tingut accés revelen a més que diversos grans bancs internacionals han exercit d'intermediaris, amb l'adquisició de firmes 'offshore' que ofereixen als seus clients per realitzar inversions o obrir comptes bancaris.

8. Com es constitueix una companyia 'offshore'?

Un cop establert el contacte amb els representants del beneficiari, el despatx panameny proveeix els administradors per a la companyies. En el cas de Panamà són suficients tres administradors i un accionista (o amo). Cap d'ells ha de ser el beneficiari final de la societat.

Aquestes persones poden així exercir com 'testaferros' (literalment, 'cap de ferro' en italià), homes de palla que s'utilitzen perquè no aparegui el nom del veritable amo de la societat. Despatxos com Mossack Fonseca proveeixen aquest servei, pel que és bastant freqüent que un testaferro coincideixi en diverses societats sense que aquest fet impliqui, per si sol, que hi hagi alguna connexió entre elles.

Tot i que es coneix el nom dels administradors d'una societat, és molt complex arribar a saber qui és el seu dueño.Incluso coneixent el nom dels administradors, no és fàcil arribar al beneficiari final. Com en el cas de l'àtic de González, solen fer falta requeriments judicials per descobrir qui posseeix realment una companyia 'offshore'.

El gran atractiu de les societats panamenyes ha estat històricament la possibilitat de tenir accions al portador, títols la simple possessió física acredita la participació en una societat i fa extremadament complex rastrejar els veritables amos per a les hisendes nacionals. És a dir, aquells que tenien comptes a Suïssa o Andorra podien crear una d'aquestes societats en què ni tan sols figurava el seu nom, sinó que n'hi havia prou amb tenir en el seu poder les accions físiques. El 2015 el Govern de Panamà va haver de regular aquest tipus d'accions, entre altres mesures, per adaptar les lleis locals a les normes internacionals contra el blanqueig de diners

A dia d'avui, la fórmula que garanteix major secretisme a Panamà és la Fundació d'Interès Privat. Funciona com una societat, no està subjecta a cap tipus d'impostos i no hi ha necessitat de desvetllar beneficiaris ni d'omplir informes de comptes. No per casualitat, Luís Bárcenas, extresorer del Partit Popular, va utilitzar aquest tipus d'entitat per moure diners en els seus comptes a Suïssa.

9. És il·legal tenir una societat en un paradís fiscal?

No, és legal sempre que el beneficiari declari la societat a les autoritats fiscals del país en el qual resideix. L'Agència Tributària españolahizo públic que, d'acord amb les últimes dades disponibles (2012), els contribuents han aprofitat l'amnistia fiscal per repatriar patrimoni procedent majoritàriament de paradisos fiscals.

10. Si no és il·legal, ¿per què és important la publicació de 'Els Papers de Panamà'?

Per primera vegada, es pot conèixer en detall el funcionament del món 'offshore'. 'Els Papers de Panamà' permeten, cas per cas, fer llum sobre com rics contribuents, bancs i firmes d'advocats han realitzat operacions poc ètiques ia la vora de la legalitat amb l'ajuda d'Mossack Fonseca. La firma ha exercit de guardià del secretisme dels seus clients fins i tot en descobrir que eren membres d'organitzacions criminals, traficants de droga, polítics corruptes o evasors fiscals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS