Les imatges van passar ràpides però no desapercebudes. Van desfilar de pingüí ells i elles de llarg. Moltes poses, somriures fingides i un estricte protocol del qual ningú es va sortir. Per un moment semblava la desfilada d'uns dinosaures però allà s'havia congregat el bo i millor de la dreta ultra.
Jugadors de borsa, traficants de petroli, feixistes que bramen impunement des de les ones, un expresident que ens va ficar a la guerra de l'Iraq, i el més emblemàtic, l'expresident, el de la ics, el de la calç viva, compadreando altre expresident que va impulsar als grups paramilitars a Colòmbia.
Tots rendint homenatge a qui, en la seva campanya electoral a la presidència del Perú, va proposar la formació de grups paramilitars per combatre Sender. Tots reunits al voltant de la reina. La reina de cors. La que garanteix llustre, la brillantor del paper cuixé i dels focus. La que garanteix neteja i transparència, com la de Porcelanosa, per a tanta merda acumulada.
El sarau es va celebrar, com no podia ser d'altra manera, a l'hotel Villa Magna, situat al cor madrileny dels business.
Allà es va escenificar, amb el pretext de celebrar l'aniversari de Mario Vargas Llosa, el "gran pacte" en paper cuixé. Alguns van pensar que tornava el glamour dels primers anys del socialisme felipista. Aquells personatges de la transició que posteriorment s'han convertit en sinistres personatges del sistema. Els temps en què el ministre socialista d'Economia, Miguel Boyer, se li coneixia més per les seves aparicions a la premsa del cor i no per la defensa de les economies domèstiques.
Els 390 convidats van desfilar per aquesta passarel·la per exhibir-se. Una exhibició que deforma la realitat accentuant els seus trets grotescs. Tots es van rendir al joc de les aparences arribant a l'esperpent. En realitat, la celebració dels 80 anys de Vargas Llosa ha estat la posada en escena de la decadència d'un règim, que dóna els seus cops de cua, i que no vol morir sense reeditar ràncies històries amb olor de naftalina.
En l'escenificació del joc de les aparences, la indumentària era una expressió de la discriminació social i de les diferències de classe, un motiu per prejutjar la moral i dignitat del seu portador, una excusa per qualificar. Però vegem els personatges de diferent catadura que es van donar cita.
José María Aznar, l'expresident que ens va ficar a la guerra de l'Iraq, el de la foto de les Açores, en companyia d'Ana Botella. Si la del "Relaxing cup of cafè amb llet" i la que va dir que "Els captaires són una dificultat afegida per a la neteja dels carrers". Es va plantar davant Álvaro Vargas Llosa amb un abric de visó blanc acompanyat d'una bossa de serp. Per cert, el fill de l'escriptor li va regalar al seu pare un hipopòtam ... de pedra!
FELIPE GONZALEZ EL DE LA CALÇ VIVA
En aquest sarau d'obscenitats va estar present Andrés Pastrana, l'expresident de Colòmbia que va segellar una aliança militar amb els Estats Units de Clinton, l'anomenat Pla Colòmbia i subordinar l'estratègia de seguretat interna als interessos de la política externa de Washington ia les empreses privades de seguretat d'USA. L'instigador del desenvolupament dels grups paramilitars a Colòmbia conxorxa amb l'home ics a Espanya. Felipe González, el de la calç viva, el rei de les portes giratòries, va tenir el detall de regalar una joia en pedra d'ambre. Hipopòtams de pedra, pedra d'ambre, tot molt troglodita com podeu comprovar.
Però seguim amb les indecències. Entre els ministres no va faltar el d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, que va estar acompanyat de la seva esposa, Isabel Barreiro. Directora de gabinet amb Juan José Güemes al capdavant de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, va deixar les seves responsabilitats en sanitat i se'n va anar immediatament a una empresa del sector, Glaxo Smith Kline. Sense pudor, però això sí, dins de la legalitat. I és que Isabel Barreiro va tenir padrins d'alta volada dels que va aprendre molt. Va ser directora general amb Rodrigo Rato. El vicepresident econòmic del govern d'Aznar i exdirector gerent de l'FMI detingut a l'abril de l'any passat i acusat de frau fiscal, blanqueig i aixecament de béns. Una joia liberal, escolti.
I parlant de corrupció. També va estar la comtessa de Bornos i comtessa consort de Murillo, Esperanza Aguirre, la que va implantar el marquesat de la corrupció a Madrid. La trama corrupta de la Gürtel -segons eldiario.es- va néixer, va créixer i es va reproduir sota les faldilles d'Esperanza Aguirre sense que la líder mogués una cella fins que va arribar la investigació del jutge Baltasar Garzón.
La que sap de les milionàries mossegades presumptament pagades al seu partit pel gendre de Villar Mir, el compi iogui López Madrid, va compartir estovalles amb l'inefable Federico Jiménez Losantos, ex maoista, editor de Libertad Digital i portaveu de la ultradreta. I parlant de mercenaris de la ploma. També va estar Juan Luis Cebrián, president de PRISA i membre del Club Bilderberg una espècie de govern mundial a l'ombra que no rendeix comptes a ningú. Va aconseguir un refinançament del seu deute a través d'una operació en la qual la vice presidenta Soraya Sáenz de Santamaría va jugar un paper protagonista. Avui El País està més a prop del govern i Cebrián assisteix als saraus de la dreta ultraliberal.
Un altre insigne personatge que va estar en la seva salsa va ser Alfonso Cortina, fill d'un ministre franquista i vinculat als negocis d'extracció de petroli a Llatinoamèrica. Va ser president de Repsol un cop privatitzada el 1996 amb el govern del PP.
També va passejar el seu margalló el president de la Fundació Llibertat, Gerardo Bongiovanni, membre de la Mont Plérin Society (MPS), la major plataforma think tanks liberal en el món i que té entre els seus "entitats associades" a l'FAES d'Aznar. El ferm defensor de les polítiques econòmiques de Macri, que estén l'empobriment a Argentina, és un alumne avantatjat de les teories de Milton Friedman, el gran guru de l'economia de lliure mercat.
I parlant de lliure mercat. No van faltar a la cita de l'hotel Villa Magna Sebastián Piñera, expresident de Xile, vinculat al negoci a la Borsa i una de les majors fortunes del seu país. Així com l'ambaixador d'Israel i que justifica l'ocupació de Palestina, Daniel Kutner, l'ambaixador dels Estats Units James Costos amb la seva parella l'interiorista Michael Smith, el monàrquic i conservador, Luis María Anson, fundador de La Razón i home del grup mexicà Televisa a Espanya.
EL CANDIDAT DE L'IBEX 35 ALBERT RIVERA
I mentrestant dinosaure va cridar l'atenció la presència dels nous cadells de la dreta ultraliberal. Em refereixo a Albert Rivera, president de Ciutadans, aposta de l'Ibex 35, peça clau en l'operació del "gran pacte" i la regeneració del règim. També va estar fent els seus primers passos i aprenent a posar, Marta Rivera de la Creu, diputada de Ciutadans. Així com Pablo Casado, vicesecretari d'organització del PP.
No va faltar la nota glamurosa. La presència dels pares de Leopoldo López, empresonat per la justícia veneçolana. El conte rosa el va posar la defenestrada Rosa Díez ex UPyD.
Enmig de les múltiples mancances alimentàries i d'emergència social en què es troben àmplies capes de la població, els comensals / convidats de Vargas Llosa van adonar d'un suculent sopar que, segons els cronistes rosa, va consistir en timbal de pollastre escabetxat i verdures primavera . Emulsió de mostassa i cruixent de kikos. Suprema de lluç, pebrots rostits en Josper, suc de musclos i safrà. Com a postres van degustar caprici de formatge, cor de gerds amb el seu sorbet. No se sap o no tenim coneixement si les sobres les van repartir entre la gent necessitada que a les nits recorren els cubells d'escombraries a la recerca d'aliments.
Finalment, Vargas Llosa, l'autor de la "La festa del chivo", va voler dedicar a Isabel Preysler les últimes paraules del discurs amb què va agrair la celebració del seu aniversari, una intervenció en la qual no ha faltat la reivindicació de la creació literària, però tampoc una dura condemna dels règims de Cuba i Veneçuela i una defensa de la democràcia a Amèrica Llatina. Tota una oda al liberalisme.
En definitiva. La dreta, la dreta ultra liberal va muntar un sarau impúdic, sense pudor, sense modèstia, un esperpent estrafolari i grotesc. Una bufetada a la modèstia i la humilitat.
Vull acabar amb alguns paràgrafs del poema "Als tirans del món" del poeta tunisià Abdul Qasim Al shabi, que diu així:
"Ei, vosaltres, els tirans injustos ... vosaltres els amants de la foscor .... vosaltres, els enemics de la vida ... "
"Aneu amb compte perquè hi ha foc sota les cendres ... Qui sembra espines recollirà ferides. Heu tallat els caps de les persones i les flors de l'esperança, i regat la cura de la sorra amb sang i llàgrimes, fins que estava èbria. El riu de sang us arrossegarà i arderéis en la tempesta de foc ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS