La parla de cada país identifica formes de vida, de comunicar-se, maneres de ser i de fer i de veure el món. La parla de cada país és patrimoni de la humanitat, i forma part d'un concert col·lectiu i de l'enriquiment mutu en el coneixement i relació entre els diversos pobles i nacions.

A Catalunya es parlen prop de 300 llengües. 
I volem que el català sigui la llengua comuna que ens agermani a tots.

Des de la identitat del país. Som una nació. Amb l'expressió d'una manera d'entendre el món, i d'experimentar la vida. I tanmateix oberts a tothom.
Per això la volem també la única oficial en la propera República Catalana.

Per això, per exemple, afirmem que la millora manera de defensar-la en l'actualitat és senzillament no renunciar a ella. Parlem-la. En les converses i trobades i actuacions diverses. 

No volem que li passi com al gaèlic. Irlanda és país independent, però la seva llengua va anant cap a desaparèixer.  Ja només la fa servir habitualment un 3% de la seva població.

1- 40 anys de Dictadura: el català foragitat. Tota persona vinguda a Catalunya vivia una "España española i castellana", amb tota naturalitat. Moltes famílies, particularment de "classe alta", varen canviar de llengua parlada en l'àmbit privat.

2- Acabada la Dictadura la feblesa i la por varen produir la co-oficialitat. Amb discussions difícils per introduir en el Primer Estatut, el terme "llengua pròpia". Una normal integració de la gent vinguda que cercava viure millor no va ser possible en la dictadura. Tampoc, instaurada la democràcia de les autonomies encotillades pel Govern central.

3- La naturalitat de viure la llengua pròpia es veu públicament dificultada per la co-oficialitat, imposada per llei i circumstàncies. I amb tensions constants. La mateixa "immersió lingüística", es justifica: "el castellà no pateix!" més que no pas viu amb natural assertivitat.

4- El món dels diners i el de "la pela és la pela" més aviat passa del tema. "Buenos días-Bon dia", perquè cadascú entengui el que vulgui. I et parlen d'entrada en castellà...

5- No pocs catalans per deixadesa, costum, o per ser "educats" utilitzen el castellà amb aquells que veuen o pensen que són de parla castellana o estrangera.

6- L'exagerat individualisme, o l'instint de poder, d'hedonisme o prestigi, com la superficialitat del "no en fem problema" o el "bonisme", o un catalanisme lleuger, passen del tema. La identitat rep menysteniment o és titllada de tema caduc.