Si per primera vegada són quatre -i no dos-els partits que es van repartir ahir a la nit els majors nombres al Congrés dels Diputats, també per primera vegada són quatre els que tenen assignada la major porció del pastís de les subvencions electorals. Subvencions electorals, dels 19 milions assignats al PP als menys de 200.000 euros d'IU.

IU va a haver d'assumir de la seva butxaca més de 2 milions d'euros del seu pressupost de campanya

L'ajuda que cada partit rebi dependrà de la despesa que puguin justificar davant del Tribunal de Comptes

Si s'han respectat les seves previsions de despesa, Podem estalviarà 5 milions a les arques públiques, el PSOE, 4; i Ciutadans, 5,4

Si per primera vegada són quatre -i no dos-els partits que es van repartir ahir a la nit els majors nombres al Congrés dels Diputats, també per primera vegada són quatre els que tenen assignada la major porció del pastís de les subvencions electorals. Amb els resultats d'ahir a la nit en una mà i la convocatòria de subvencions en l'altra -euros per escó i vot i per a enviament de propaganda electoral-, com vam fer en les municipals ia les europees, hem calculat quina quantia li correspon a cada partit.

Això sí, per poder rebre totes aquestes ajudes, les formacions polítiques han de justificar que han gastat aquests diners. Això és: només reben ajudes pel que hagin gastat. Així, ja podem saber que, si han complert els seus pressupostos i, per tant, han gastat molt menys del que els correspondria, PSOE, Podem i Ciutadans han estalviat, en total, com a mínim 14 milions d'euros a les arques públiques.

El PP, guanyador en les eleccions, ha estat per tant el major beneficiari d'aquesta assignació. Rep 12,8 milions de subvenció per escó i vot, el límit que marca la llei, malgrat que els càlculs li donen més de 22,1. Això és així perquè és l'únic partit que arriba a aquest límit. A més, es porta altres 6,2 milions per a l'enviament de paperetes, la mateixa quantia que els altres tres partits principals, ja que aquest càlcul deriva del nombre d'electors en les circumscripcions en què es presenten, no dels resultats obtinguts. Així, entre subvencions ordinàries i per paperetes, el PP té assignats 19 milions d'euros (17,7 si no tenim en compte les candidatures en què es presenta en coalició amb altres partits).

No podem saber quant cobrarà finalment el partit liderat per Mariano Rajoy, ni tan sols fer una aproximació, ja que és l'únic dels grans partits que no ha donat cap dada sobre el seu pressupost de campanya. L'única cosa que sí sabem és que en les anteriors eleccions generals, segons l'informe del Tribunal de Comptes, va gastar més de 20 milions.

El PSOE, per la seva banda, té assignats uns 17,7 milions d'euros entre ajudes per escó i vot i per paperetes si sumem als seus resultats els de partits vinculats com el PSC. En solitari, li tocarien 13 milions. El partit no ha publicat el seu pressupost de campanya, però va donar una xifra rodona a Europa Press: 9 milions d'euros. Si això ha estat el que finalment han gastat i, per tant, el que podrien cobrar com a subvenció, els altres 4 milions no sortirien de les arques públiques.

Una cosa semblant passa amb Ciutadans, que tampoc publica les dades però ha assegurat a Europa Press que el seu pressupost per a aquestes eleccions era de 4 milions i l'assignació que li correspon és de 9,4. 5,4 milions de diferència que, si el partit no ha gastat, no cobrarà.

En el cas de Podem les dades són més precisos, gràcies al desglossament del seu pressupost de campanya que publica a la seva pàgina web: té assignats per resultats uns 14,9 milions d'euros si comptem les coalicions amb què es presenta i 7,5 milions sense elles. Si comparem aquesta última xifra amb el que vaticinaven els seus comptes, una despesa de poc més de 2,5 milions, sabem que almenys deixa de gastar -i rebre del Ministeri de l'Interior- 5 milions.

Altres partits, com ERC, que va informar la Sindicatura de Comptes d'un pressupost de 1,4 euros i podria cobrar fins a 2,4, també gastarien menys del que els resultats, convertits en euros, els assignen.

IU va a haver de pagar més de dos milions de la seva butxaca

Però l'altre costat de la moneda la formen aquells partits que no van a poder cobrir, amb les subvencions electorals, el seu pressupost de campanya. El cas més significatiu és el d'Esquerra Unida-Unitat Popular. La patacada electoral s'ha traduït en una reducció dràstica de la seva assignació pública, que es queda en menys de 200.000 euros, tenint en compte les coalicions en què el seu nom apareix de forma directa. La principal causa d'aquesta retallada és que, en no aconseguir tenir grup propi, no tenen dret als ajuts per tramesa de propaganda electoral (el que els hauria donat dos milions més d'euros). Davant d'aquests menys de 200.000 euros de subvenció està el pressupost de campanya, que ens van enviar després d'una sol·licitud d'informació, i que arriba gasta els 2,6 milions. És a dir, si ha gastat el previst, IU-Unitat Popular a haver d'assumir amb mitjans propis uns 2,4 milions d'euros.

El mateix li ha passat a altres partits com Democràcia i Llibertat, la nova marca de CDC, que ha vist com el seu pes a Catalunya i, per tant, al Congrés, es reduïa de forma dràstica. I amb ell les subvencions del Ministeri de l'Interior, que es queden en poc menys de dos milions d'euros, quan el seu pressupost per a aquesta campanya era d'una mica més, 2,1.

Per rebre aquests ajuts, tots els partits han de presentar la seva comptabilitat electoral al Tribunal de Comptes entre els 100 i 125 dies després de les eleccions. És aquest organisme el que, si fiscalització, decideix quines despeses estan justificades, quins no i quina és la quantitat que pot rebre cada partit basada en l'assignació oficial. Ja que el repartiment no arriba fins a molt després de les eleccions, els partits han de finançar la seva campanya electoral avançant els diners, gràcies a préstecs oa sistemes de microcrèdits com el de Podem.

No tots els partits han donat informació desglossada sobre el seu pressupost de campanya. Mentre Podem informa a la seva pròpia pàgina web i amb força detall, i IU ha contestat també en detall a la nostra sol·licitud d'informació, el PP no ha donat aquesta informació. Enmig hi ha alguns partits que han respost a aquesta pregunta a Europa Press, però només donant una xifra general, com PSOE (que va dir 9 milions rodons) i Ciutadans (4 rodons també), sense desglossament. Cap d'ells dos, com tampoc ho ha fet el PP, ha respost a les nostres sol·licituds d'informació sobre aquest assumpte.

Els comptes

La convocatòria de subvencions per a aquestes eleccions, que reparteix xifres una mica menors que en les anteriors eleccions generals, estableix que cada partit rebrà 21.167,64 euros per escó Congrés o Senat; 0,81 euros per cada un dels vots obtinguts per cada candidatura al Congrés, un dels membres, almenys, hagi obtingut escó de diputat; i 0,32 euros per cada un dels vots obtinguts per cada candidat que hagi obtingut escó de Senador.

Però les ajudes totals que rebin un cop consolidats els resultats tenen límits. En concret, no poden cobrar més del que resulti de multiplicar per 0,37 euros el nombre d'habitants corresponent a les poblacions de dret de les circumscripcions on presenti les seves candidatures. En aquest cas, només el PP supera aquest límit.

A sumar als ajuts per escó i vot, hi ha les subvencions per a l'enviament de propaganda electoral. Per a aquestes eleccions, s'abonaran 0,18 euros per elector en cadascuna de les circumscripcions en què hagi presentat llista al Congrés dels Diputats i al Senat, sempre que la candidatura en qüestió hagi obtingut el nombre de diputats o senadors o de vots necessari per a constituir un Grup Parlamentari en una o altra Cambra.

Metodologia

Amb l'escrutini en una mà i la normativa en l'altra, hem realitzat la millor estimació possible de les quantitats assignades als principals partits polítics. La xifra exacta i final dependrà, a més de la despesa que pugui justificar cada un d'ells, del ball final de xifres amb els resultats definitius (les nostres dades parteixen del 99,97% de l'escrutini en Congrés i el 99,38% al Senat a tancament d'aquest article) i les assignacions derivades d'algunes coalicions no assignades, a més de l'aplicació d'altres límits -com el de publicitat en televisió o exterior- entre d'altres aspectes.

Una de les majors dificultats a l'hora de realitzar el càlcul ha estat com valorar les coalicions, com en el cas de Podem, o el PP amb Fòrum, i els partits vinculats, com és el cas del PSC en relació al PSOE, per exemple . Hem decidit oferir dues dades diferents: les dels principals partits amb les seves coalicions assignades i les dels mateixos sense aquestes, per poder comparar amb els pressupostos de campanya. Cap de les dues és la solució perfecta, la primera perquè afegeix ajudes que no li corresponen del tot al partit i la segona perquè òbvia despeses i ajudes que rep per mitjà d'aquesta coalició o partit associat. Com que no sabem quin és el repartiment de despesa i subvencions dins d'una coalició, l'única opció possible per acostar-nos el més possible a la xifra concreta és donar dos resultats: oferir la suma amb les coalicions ens permet donar una idea de l'impacte dels seus resultats ; i oferir la dada del partit sense afegits ens permet comparar amb els seus pressupostos de campanya i saber quants diners van a rebre.

Hem intentat comparar amb les ajudes efectivament rebudes en les anteriors eleccions generals, però la informació que ofereix el Tribunal de Comptes no és completa: en la seva fiscalització de 2011 inclou les quantitats efectivament repartides, però no es va cobrar tot i molts partits van preferir incloure-ho en les comptes de l'any posterior, que cap d'ells publica de forma desglossada com per conèixer aquesta quantitat.