dijous, 17 de setembre de 2015

La Autodeterminació és un dret democràtic. Es tracta d'un dret que han de tenir tots els pobles i en el qual només ha de ser partícip i protagonista el mateix poble i cap més.







El procés independentista a Catalunya està reobrint el debat sobre la qüestió nacional, la qüestió política-territorial de l'Estat i tot això porta a un debat, potser més profund o més superficial sobre la problemàtica-solució al respecte. Postures com poguessin ser del plantejament sobre si Espanya és una única nació o un Estat multinacional, si el problema són els governs o el model polític-territorial (Centralisme, CCAA, Federalisme ...) o si, per contra, és una qüestió d'odi , xenofòbia i / o venjança del poble català respecte al "poble espanyol".

Certament tots aquests debats són interessants i donarien per a un diari complet, però el cas que ens pertoca és un rerefons major i fins i tot únic que traspassa el procés català i que toca de ple a altres pobles com el palestí o el kurd. I és que l'autodeterminació és un dret democràtic i no una dicotomia entre "bons i dolents". El dret a decidir és una postura democràtica que han de tenir tots els pobles. Sense dret a decidir sobre si mateix no hi ha sobirania i difícilment hi haurà democràcia sense. I quan parlem de democràcia, aquesta atén postures populars i no d'un petit sector financer.


Però el dret a l'autodeterminació ha de ser un dret de la classe treballadora per la seva emancipació. Així ho demostra diàriament el poble català, que s'organitza ideològicament i en la praxi per demostrar a la resta del món que la seva lluita per la independència de Catalunya és una lluita per l'alliberament del poble treballador català i la unificació d'una sèrie de reivindicacions socials , polítiques i econòmiques que el Capitalisme i la seva classe no poden dur a terme. Ja no és una qüestió de butxaques ni d'odi, és una qüestió de democràcia i llibertats populars.

Els mitjans de comunicació (al servei dels interessos financers, privats, burgesos) tenen una tasca concreta: crear un ambient de tensió i xenofòbia cap al català sota el pretext de l'odi recíproc que la burgesia catalana propugna quan esmenta "Espanya ENS roba".

Les classes populars catalanes tenen clar que no és una qüestió de robatori d'un poble a un altre sinó d'un Estat repressiu cap a una nació que no se li permet tenir dret a veu i vot sobre el seu destí. No es tracta d'aconseguir que la burgesia catalana s'ompli les butxaques, ja que al cap ia la fi, al poble treballador l'explota tant la burgesia espanyolista com la catalana com qualsevol que habiti a la Terra, es tracta de decidir sobre el futur dels que conformen una nació, un poble, que exigeix ​​de forma democràtica tenir veu i vot.

I és per tot això que no és una qüestió sobre si la burgesia espanyolista és dolenta i la burgesia catalana no, tampoc si l'Estat Espanyol i Govern és menor o major repressiu ni si amb un model territorial com una república federada que permeti més autonomia arribarà la solució perquè el poble català decideixi "quedar-se". No es tracta d'una postura bona o dolenta, entre dolents i herois ni d'anar-se'n o quedar-se, es tracta d'un dret que han de tenir tots els pobles i en el qual només ha de ser partícip i protagonista el mateix poble i cap més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS