diumenge, 19 de juliol de 2015

Que el poble de Catalunya vulgui tenir la seva pròpia Constitució no és un fet nou. Catalunya ha tingut altres constitucions. Les Constitucions de Catalunya eren aprovades per les Corts Catalanes.







D’aquelles primeres Corts Comtals (anys 1000) passant per les Assemblees de Pau i Treva iniciades al 1021, es passà a unes primers Corts Catalanes l’any 1192 on el braç popular participà per primera vegada en les assemblees de Pau i Treva i, ja al 1214, a Lleida, desprès de la mort de Pere el Catòlic a la Batalla de Muret, Jaume I va jurar fidelitat als drets i furs catalans fent-ho davant dels prohoms, però també davant els representants de ciutats i viles, és a dir, salvant totes les distàncies, davant els estaments socials de llavors. En les Corts de Barcelona del 1276-1285 el rei Pere II el Gran s’obligava a fer Corts un cop a l’any indicant que: Si nosaltres i nostres successors volem fer una constitució o estatut a Catalunya, les sotmetrem a la aprovació i al consentiment dels prelats, barons, cavallers i ciutadans…, es a dir, en sentencia actualitzada, davant el poble sobirà de Catalunya. La Diputació General s’establi en les cort de Monzó de 1289 que donà lloc durant el S.XIV a la Generalitat de Catalunya que servi també per crear la Generalitat valenciana al SXV.

Seguiren als anys 1358/9, les corts fetes per Pere IV d’Aragó a Barcelona, Vilafranca i Cervera que resultaren problemàtiques i, per resoldre els conflictes es nomenaren dotze diputats, oïdors de comptes sota l’autoritat del primer President de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.

Al 1519, a Barcelona, amb Carles I, s’acordà unificar els dos reialmes, Aragó i Catalunya, establint una ajuda econòmica per a la Cort Reial i, estant Carles I a Barcelona, fou reconegut com a emperador del Sacre Imperi Romà Germànic amb el nom de Carles V.

Seguiren altres Corts, des de 1528 al 1553 i de 1585 i 1599 fetes a Monzó , Binefar, Barcelona. Des de Llavors, el Rei dels diferents regnes d’Espanya, no tornà a Catalunya fins les Corts de 1701 amb Felip V com a rei desprès d’un testament de Carles II qualificat com a fals , corts, que suposaren una actualització profunda de les constitucions catalanes. Felip V, tot i jurar-hi fidelitat i acatament, les va incomplir, fent detenir i empresonar al ambaixador català Pau I. Dalmases que anava a Madrid a queixar-se dels abusos del virrei Velasco .

 En raó de la Guerra de Successió i Pacte de Gènova gestionat pels vigatans. L’Arxiduc Carles d’Àustria fou reconegut pels aliats com Carles III, nou rei dels diferents regnes de les Espanyes i, al 1705/6, estant a Barcelona, inicià altres corts, les ultimes que hem tingut, impulsades pel nostre darrer Protonotari de la Corona d’Aragó, Ramon Frederic de Vilana Perles i Camarasa, marquès de Rialp, que, derogant les anteriors de 1701, foren aprovades pels tres braços i rei, noves Constitucions, capítols i actes de corts al 1705/1706.

 Aquesta norma és coneguda com la “Llei d’Exclusió de la Casa de Borbó”, constitucions aquestes que, capitulant Barcelona l’onze de setembre de 1714, (tot i que Vilana Perles les va seguir desenvolupant al imperi austrohongarès ) a Catalunya, duraren fins la seva abolició pel Decret de Nova Planta (que bàsicament derogà el sistema judicial català ) de 16.01.1716, data aquesta en que ara, quan en faci 300 anys 16.01.2016, ja hauríem de tenir vigent la que oferim en estudi, previ acordar la anul·lació d’aquest decret, tot recuperant les Constitucions de 1705/1706 amb l’encàrrec al Parlament Català d’actualitzar-les i dotar-nos de Constitució de Catalunya pròpia, la de 2015/2016 de la que els textos que aquí es presenten poden ser l’Eina de treball bàsica per a aconseguir-la, vist que, la sentencia del TC contra l’Estatut de Catalunya i altres actuacions posteriors, han suposat, de fet, que la CE hagi esdevingut en la llei d’exclusió de Catalunya del sistema constitucional espanyol, d’aquí la necessitat de dotar-nos d’aquest instrument jurídic propi per ordenar i regular un nostre millor futur.

Els trets bàsics que hem d’aprofitar d’aquest vell constitucionalisme català a l’hora de construir una nova constitució son:

     “Principi d’observança” del que nasqué el Tribunal de Contrafaccions (Constitucions de 1701 i 1705) per donar “empara” als drets del ciutadans front als poders de l’estat. La Constitució de 1701 de curta durada, ratificada i millorada per la de 1705, fou la primera del mon en reconèixer aquest dret dels ciutadans.
    Principis de DRET ( des de les primeres Constitucions)
        El DRET i la raó de ser de la llei, no pas la llei, son una mateixa cosa.
        La llei no és el DRET, sinó que, en tot cas, hauria de ser una assenyada expressió del dret.
    La convenció o participació ciutadana en la redacció de la constitució i lleis que la desenvolupin, amb mecanismes de participació popular pel seu control, millora i revisions futures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS