dijous, 16 de juliol de 2015

Torna la força de la il·lusió i el compromís d'un nou país, amb un clar compromís social i ètic . CDC i ERC volen trencar amb l'Estat en un màxim de 9 mesos Som-hi! Guanyarem: Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals .









Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas i Oriol Junqueras. Aquest és el repòquer de la llista que CDC, ERC i les entitats impulsen per al 27-S i que volen que sigui el pas definitiu cap al nou país català. Les formacions i les associacions també tenen traçat el full de ruta posterior al 27-S, que inclouria, com a punts nuclears, la proclamació de la independència en un màxim de nou mesos i unes eleccions constituents el març del 2017. I és que, com indicava fa poc Romeva en una entrevista a El Punt Avui , s'ha de prioritzar una “campanya de continguts, no de noms i llistes”.

Ahir al matí, Artur Mas i Oriol Junqueras van convocar Romeva, Forcadell i Casals per comunicar-los que comptaven amb ells per encapçalar la candidatura per a la demarcació de Barcelona. Tots tres van acceptar la proposta i en un comunicat posterior explicaven que ens trobem davant d'un “moment excepcional” i que el 27 de setembre és una gran “oportunitat” per poder votar sobre la independència i “guanyar a les urnes”. També remarcaven que el procés sobiranista és “impulsat i liderat per la societat civil” i qualificaven la llista de “plural”.

Romeva, que ha estat eurodiputat d'ICV deu anys, serà el cap de cartell, tal com ja subratllava El Punt Avui en l'edició d'ahir. La seva figura representa un marcat perfil social i d'esquerres, i permet combatre l'efecte de Podem i la marca comuna que està articulant amb ICV i EUiA. També pot desactivar l'estratègia d'aquest sector, que vol plantejar el 27-S com un plebiscit contra Artur Mas. Ahir mateix, el portaveu d'Iniciativa a Madrid i candidat per al 27-S, Joan Coscubiela, assegurava que la tria de Romeva demostra que “l'adversari a batre” és la nova confluències d'esquerres. D'altra banda, el fitxatge de Romeva ha calmat els ànims d'alguns afiliats d'ERC que veien amb desconfiança la unió amb CDC i també consideraven que hi havia el risc que la societat interpretés que una candidatura amb Mas tenia un biaix massa conservador.

Romeva va deixar la militància d'ICV al març i el seu nom havia sonat com a president de l'ANC, però al final no va reeixir. Actualment coordinava una de les campanyes d'Ara és l'Hora i fins fa ben poc afirmava que no volia saber res ni de política ni d'anar a una llista. “La meva etapa institucional s'ha acabat”, ressaltava en l'entrevista d'El Punt Avui. Ara l'escenari ha canviat radicalment. En aquesta mateixa conversa recordava que el 9-N van votar 1,9 milions de persones pel sí i sí, mentre que en les municipals els partits independentistes van tenir 1,4 milions de sufragis, i alertava que aquesta diferència s'ha d'eixugar el 27-S: “Hi ha mig milió de persones a favor d'un estat a les quals no convencen les candidatures que es presenten per tirar-lo endavant. Hem de treballar aquest espai. Per exemple, hi ha molta gent a qui no convenç que el procés el lideri Mas, és independentista i potser va votar BComú. Per això, cal posar l'èmfasi en el què més que en el qui”, rematava.

El paper de la gent

Romeva estarà acompanyat de l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, que seran les números 2 i 3 de la llista i que han estat les cares visibles de les últimes grans manifestacions a favor del procés català. La seva presència reforça la imatge cívica i unitària de la candidatura i atorga un paper rellevant a les organitzacions sobiranistes. Forcadell va deixar l'assemblea al maig i la va substituir Jordi Sànchez, mentre que Casals haurà de plegar ara de l'associació i és possible que Quim Torra n'assumeixi la direcció. En aquest últim cas, es planteja si hi ha d'haver eleccions obertes o una designació de la junta i ahir guanyava pes la segona opció. A Barcelona, també està previst que els números 6 i 7 siguin independents.

Al marge de CDC, ERC i representants de la societat civil, és probable que en les candidatures hi hagi alguns dirigents de MES o Demòcrates de Catalunya, ja que els nacionalistes i els republicans els podrien cedir diversos llocs pactats –CDC tindrà una quota del 60% i Esquerra, del 40%.

Pas a pas

La part transcendental de l'acord entre CDC i ERC no són els noms ni qui formarà part de les llistes, sinó els passos que s'hauran de seguir a partir del 27-S, sempre que guanyi aquesta opció. El primer punt del trajecte seria una declaració “nominal” d'independència, que es podria fer just l'endemà. El format podria ser semblant al de la Declaració de Sobirania, que el Parlament va aprovar el gener del 2013 i que especificava que el poble català era sobirà per poder decidir. Aquell document simbòlicament era el tret de sortida del procés que havia de culminar amb la consulta. Ara es faria el mateix, però en aquest cas amb un objectiu molt més ambiciós: la construcció del nou estat català.

Després es constituiria un govern de coalició amb CDC i ERC –no es pot descartar, però, que també hi hagi membres de Demòcrates de Catalunya o MES– encapçalat per Artur Mas com a president i Oriol Junqueras de vicepresident. També s'estudia que la presidència del Parlament recaigui sobre Esquerra.

L'executiu pilotaria la transició real cap a la independència, que ja es començaria a esbossar des del minut zero. En un període de sis a nou mesos es desenvoluparien les estructures d'estat –la hisenda pròpia és una de les més importants– i s'aniria certificant la desconnexió amb Espanya través d'una legislació de transitorietat jurídica. També es prepararia el control d'infraestructures bàsiques com ara els aeroports i l'espai radioelèctric. L'executiu actual ja hi està treballant, encara que ho fa en un discret segon pla, perquè el TC ha suspès tots els articles legals que penjaven d'aquest àmbit.

Després d'aquest termini, i si tot està a punt, hi hauria la ruptura amb l'Estat a través d'un mecanisme que encara s'ha d'acordar –és la meitat del temps que es preveia en l'antic full de ruta signat el març–. A partir d'aquí, començaria una nova etapa per intentar que es reconegui el nou estat i s'obririen negociacions amb el govern espanyol.

L'últim pas se situaria al cap d'uns divuit mesos, pels volts del març del 2017, quan es convocarien unes eleccions constituents en què els partits ja es presentarien amb el format habitual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS