divendres, 27 de febrer de 2015

El fons de reserva de la Seguretat Social espanyola quedarà a 0 abans d’acabar el 2017 . Si Catalunya s’independitzés durant el transcurs de 2015, encara podria exigir el rescabalament d’una part del fons, en funció de la seva aportació històrica, és a dir, els 19.000 milions i si Catalunya espera la independència fins el 2017, el fons de reserva de la Seguretat Social ja no disposarà de recursos.

























Entre 2012 i 2014 Espanya ha disposat de 32.648 milions d’euros del fons de reserva de la Seguretat Social, un 35,2% del total, amb la finalitat d’adquirir les emissions del seu propi deute davant l’aversió al risc dels inversors. És a dir, Espanya s’està finançant a costa de les prestacions dels contribuents quan no pot adjudicar el seu deute en els mercats internacionals. El recurs a aquesta pràctica no és excepcional i, en qualsevol cas, contravé la legislació espanyola. La normativa vigent obliga a la diversificació de les inversions realitzades amb diners provinents del fons de reserva de la Seguretat Social, i obliga també, a destinar les inversions en productes de baix risc. Espanya incompleix les dues normes en destinar el 87% de la inversió a adquirir deute públic espanyol.

Aquesta pràctica posa en greu perill la viabilitat del sistema de pensions espanyol. Mantenint l’actual ritme de disposicions, l’any 2017 el fons de reserva de la Seguretat Social s’haurà extingit definitivament. A l’actual ritme, Espanya només podrà aguantar dos anys i mig més. I el que és pitjor, l’Estat espanyol ja no tindrà amb què finançar-se. El col·lapse del sistema de pensions serà inevitable si d’ara a aleshores no es generen prous llocs de treball que permetin revertir la situació de dèficit del sistema públic de pensions.

Amb aquest sistema d’autofinançament, a més de diferir els problemes en el temps, es difereix el risc d’impagament de l’economia espanyola al propi Estat espanyol. És a dir, una vegada vencin els pagaments del deute, Espanya no podrà complir amb sí mateixa les obligacions financeres del Tresor Públic. Així, no es podrà evitar la fallida, però en cas que arribi es limitarà la seva afectació als creditors internacionals. 

Així mateix, des del CCN volem recordar que l’Estat espanyol ha recaptat entre els contribuents catalans el 29% del Fons de Reserva de la Seguretat Social, malgrat que Catalunya representar poc més del 16% de la població de l’Estat. Això suposa que els contribuents catalans han aportat més de 19.000 milions d’euros dels 65.800 de que disposava en 2011, any en el que hi havia unes reserves màximes històriques de 65.800 milions d’euros. Així la contribució de cada català al fons de reserva ha estat de 3.867 euros, mentre que l’aportació mitjana espanyola era de 1.893 euros per persona en el mateix període. És a dir, Catalunya ha estat decisiva per garantir la viabilitat del sistema de pensions espanyol, ja que algunes comunitats autònomes, com Castella Lleó, han estat deficitàries durant més de 24 anys consecutius, fins i tot en època de creixement econòmic.

Finalment, des del CCN recordem que la independència de Catalunya no només suposarà el repartiment del deute públic espanyol, si no també el repartiment de tots els seus actius segons la seva contribució històrica, principi amb el que entenem que s’ha de repartir el fons de reserva de la Seguretat Social.

El fons de reserva tanca el 2014 amb 42.676 milions d’euros, un 35,5% menys que dos anys enrere. Així, si Catalunya s’independitzés durant el transcurs de 2015, encara podria exigir el rescabalament d’una part del fons, en funció de la seva aportació històrica, és a dir, els 19.000 milions d’euros esmentats, malgrat el fet que representin un 44,5% del total que hi hagi en el moment efectiu de la independència. En canvi, si Catalunya espera la independència fins el 2017, el fons de reserva de la Seguretat Social ja no disposarà de més recursos. En aquest cas, com a molt només podrem reclamar una part proporcional de les seves existències segons el pes demogràfic de Catalunya sobre el conjunt de l’Estat. I un 16,5% de 0 és 0.

Tanmateix, sempre ens quedarà la possibilitat de descomptar els 19.000 milions d’euros al deute de l’Estat espanyol que Catalunya hagi d’assumir. Des del CCN, volem advertir que Espanya intentarà col·locar-nos els pagarés del seu deute amb l’excusa de diferir en el temps la seva transmissió a Catalunya i evitar retornar-nos els diners en líquid. En aquest cas, estarem acceptant un risc que ningú vol. Per tant, hauríem de considerar el de deixar que implosioni tota sola i sortir-nos-en quan abans millor si volem garantir les pensions dels catalans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS