dijous, 2 d’octubre del 2014

La veritable crisi de l'Estat i el sistema polític del PP, que en aquest moment no té autoritat moral per afrontar els reptes polítics que es qüestionen democràticament des de Catalunya.






Un país amb un president de Govern que va mentir en seu parlamentària sobre les finances del seu partit i les pròpies, deixant així al Congrés anul · lat per la resta de la legislatura: no es pot reconèixer, negociar ni pactar amb un Govern sostingut sobre la mentida . Un Govern sobre aquestes bases degrada la societat. Un país en el qual el cap de gabinet del president, sent coneixedor de possibles delictes de la família Pujol, en lloc d'informar la justícia el va utilitzar en benefici polític propi, instigant i maniobrant perquè fos conegut en el moment que li era més útil al Govern. 

En aquest país l'anterior monarca vaga en el seu desprestigi i com més se sap d'ell més perjudica el regnant i els anteriors presidents del Govern vius "cremats", per diferents motius, per a la societat. Un país així és, en definitiva, una societat escapçada, sense referències morals ni polítiques. En aquest país al voltant d'un milió de ciutadans, la major concentració política d'Europa, ocupa organitzada i pacíficament els carrers d'una ciutat per tercera vegada per reclamar un referèndum que el Govern els nega. I és llavors quan en un mateix dia mor el primer banquer del Regne, ingressa a l'hospital altre per caiguda de cavall i també és hospitalitzat el president dels grans magatzems símbol del consum espanyol, que mor quatre dies després. Sembla que s'acumulen els ingredients per a una "tempesta perfecta". 

Després d'anys de polítiques antisocials i divisores nacionalment, amb capes socials destruïdes i sense esperança, el que preocupava al banquer mort, veritable tutor intel · lectual de la política econòmica, eren dos temes: els catalans i Podem. Té lògica política; des del seu punt de vista, és clar. Doncs això suposa que no importa totes aquestes escombraries, corrupció, incapacitat i destrucció social mentre la màquina segueixi rodant, mentre l'Estat no sigui qüestionat. La corrupció, el segrest de la política per part dels poders financers, és la base d'aquest sistema polític econòmic, l'únic que lamenten els poders que es beneficien d'aquest sistema és que això que estava ocult ara es mostra al públic. Doncs això està creant el rebuig de moltes persones al sistema polític. 

Tenia tota la raó el banquer: el sistema és qüestionat per dos dissentiments, per una banda un partit que es nodreix de denunciar el sistema polític i econòmic i, d'altra banda, la voluntat a la qual van anar arribant els catalans de decidir el seu destí. Ni l'Estat ni el sistema polític tenen en aquest moment autoritat moral per afrontar els reptes polítics que els qüestionen democràticament. Es tracta d'una veritable crisi d'Estat. 

Els qui es reien de "l'Espanya plural" i oposaven tot tipus d'objeccions, ara la invoquen, quan el mal ja està fet. I davant la gravetat de la situació apareixen reaccions nervioses per part dels que tenen por carregar les culpes per haver conduït les coses fins aquí, procuren traslladar les seves culpes al contrari oa un boc expiatori. Com l'aparició en el diari El País de José Bono assenyalant Pasqual Maragall com el culpable d'un "engany" separatista. No va ser Aznar qui va atiar l'espanyolisme contra el catalanisme, no va ser el PP de Rajoy qui va recollir firmes contra Catalunya i la seva pretensió d'un nou estatut, no van ser qui van portar l'Estatut al Constitucional, no van ser els que li "van passar el raspall", no va ser el Constitucional ... el culpable va ser Maragall. Va ser el Parlament català, va ser la ciutadania que els va votar ... Van ser els catalans. I si no va ser Maragall, va ser Pujol com van demostrar els "investigadors privats" Moragas, Rajoy i Alicia. 

La pretensió de suspendre l'autonomia catalana plantejaria una situació de dimensió històrica novament. La Generalitat té un suport en si mateixa i una continuïtat no només política sinó administrativa, no neix de la Constitució que es va limitar a reconèixer-la, sinó del Govern a l'exili. Tarradellas ja era president abans de tornar de l'exili. Si el Govern suspengués l'autonomia es podria repetir la situació que un Govern s'exiliés. La irresponsabilitat i la incapacitat de resoldre les qüestions democràticament han conduït a una situació impensable fa deu anys. 

Una situació on té més responsabilitat qui més força té, qui té l'Estat. A això ha conduït el nacionalisme espanyol encastellat en les institucions de l'Estat, conduït per la dreta oligàrquica però acompanyada per sectors del PSOE i nous elements polítics sorgits en els últims temps. El dia a dia dels grans mitjans de comunicació madrilenys, absolutament parcials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS