El dret a decidir de Catalunya , el dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans , l'obligació de respectar el principi d'autodeterminació apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1 de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. Catalunya és una colonia española, dominada amb la força de les armes el 1714.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir és un pacte a favor del procés de l'exercici del dret a decidir sobre el futur polític de Catalunya. Està integrat per: entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials; el món local; els grups parlamentaris que han donat suport al dret a decidir, i el govern. També s'han constituït diversos pactes pel dret a decidir a escala local. Per exemple a Badalona, Sabadell, Terrassa, Girona, Reus i Sant Celoni.

En són membres:Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Candidatura d'Unitat Popular, la Unió General de Treballadors, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, laUnió Sindical Obrera de Catalunya i la Intersindical-CSC.

Les cambres de comerç i organitzacions empresarials de Catalunya donaren suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir a través del Manifest del Far signat el 8 de maig de 2014 al Far de Sant Sebastià de Llafranc. Aquest manifest fou signat per les 13 cambres de comerç de Catalunya, a més de la CECOT, la Federació d'Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa (FEPIME), l'Associació Multisectorial d'Empreses (AMEC), la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), FemCAT i la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG).

Actualment el PNDD ha rebut 1.653 adhesions i entre les 54 entitats promotores hi ha: el Parlament de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, les diputacions de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Convergència i Unió, ERC, ICV-EUiA, CUP.

El 14 d’octubre de 2014 el Gover n català va decidir no celebrar la consulta el 9N, tal com va ésser convocada. La consulta alternativa, anunciada ara per Mas, funcionarà aixi: Els ciutadans s'hauran de registrar al local mateix de votació. Caldran 20.000 voluntaris. El president assumeix que no "té prou garanties" i que "el referèndum definitiu" serà efectiu en unes eleccions plebiscitàries, que només vol convocar si els partits aconsegueixen pactar una llista unitària "que pugui sumar majoria absoluta".

El president d'ERC, Oriol Junqueras, va reclamar l'avançament electoral un cop s'ha fet palesa la manca d'acord entre els partits pro consulta. "Si la solució als problemes dels ciutadans passa per unes eleccions, el que necessitem tots plegats és que aquesta solució arribi el més aviat possible", va indicar el líder republicà.

Junqueras va acusar Artur Mas de ser el responsable del trencament de la unitat dels partits pro consulta. Tot i que ERC participarà en tot cas en el procés participatiu que planteja el Govern, el número 1 republicà va deixar en suspens la continuïtat de l'acord de governabilitat amb CiU.

Com reaccionaran els centenars de milers de persones que, aquests darrers anys, no s’han estalviat de sortir al carrer? Aquesta és una gran incògnita. Perquè Els catalans tenim dret a decidir el nostre futur. Convergència i Unió es va comprometre amb els catalans a poder exercir aquest dret a través del programa electoral, així com també a avançar en la construcció de l'estat propi.

Artur Mas prenia possessió com el 129é President de la Generalitat
De Catalunya, després de signar un Acord de Legislatura amb ERC,
on s’establien els passos a seguir.

És lícit que tothom treballi per a mantenir i augmentar les seves
Possibilitats electorals. El president de Catalunya també. Tanmateix, tots saben que la darrera paraula la tenen els electors. El pròxim 9-N ho veurem.