-L'escenari Més probable és el que ja es perfila: l'Executiu de Rajoy no autoritzarà el referèndum a Catalunya. Què farà llavors el Govern?
-El Govern espanyol té molt complicat dir que no deixa votar a Catalunya. Això es pot acordar, com han fet el Regne Unit i Escòcia, o materialitzar d'acord amb el marc legal de l'Estatut. Confio que la consulta es farà i que quan es faci, el Govern espanyol respecti el resultat.
-Imaginem Que vostès troben la via legal per celebrar-la. I si guanya el no?
Si surt que no sense matisos, ja que és el que haurà decidit el poble de Catalunya [silenci prolongat] ... i ens quedarem com estem, no ho sé. Si surt el no, el respectarem, absolutament.
-Agotemos Hipòtesis: s'imposa el sí a la primera pregunta (¿vol que Catalunya sigui un Estat?) I el no a la segona (i que sigui independent?).
-Es Gestionarà tot sigui quin sigui el resultat en funció dels percentatges.
Quina és la clàusula de l'Estatut que permet celebrar consultes?
-L'article 122 diu de manera explícita que la Generalitat té competència exclusiva per convocar consultes. Els referèndums són competència de l'Estat. Les consultes no tenen un efecte jurídic però òbviament sí polític. Quan es va convocar el referèndum de l'OTAN, tampoc era jurídicament vinculant, però llavors Felipe González es va jugar el seu destí polític i va sortir que sí. Donar la veu a les nacions, des d'un punt de vista democràtic, és l'essencial. Qui ha de defensar el futur polític de la nació catalana és el poble de Catalunya. Ningú més.
Però ha oblidat parlar del seu pla C: eleccions plebiscitàries.
Creiem que la via de la consulta és la millor. A Catalunya es votarà en qualsevol cas. I el més clar seria una consulta específica com la que hem organitzat, tant pels partidaris del sí com del no. Hi ha coses que no poden impedir, i una d'elles és que la gent s'expressi. A vegades em dóna la sensació que al Govern li fa por la democràcia.
-Es Troba a faltar una pedagogia tan ambiciosa com l'escocesa. En gairebé 700 pàgines han explicat les conseqüències, no només positives, d'una ruptura amb Gran Bretanya.
-aquí Ho fem d'una altra manera. Estem elaborant 19 informes sobre els temes clau i on s'expliquen els pros i contres de la independència. Ja hem presentat cinc, que són públics i es poden consultar. Es parla de la Hisenda, de quin tipus de relacions podríem mantenir amb Espanya, es parla de les telecomunicacions. A l'abril o maig estaran tots disponibles. La suma serà el nostre llibre blanc. Hi ha transparència i informació.
-La Vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, deia fa un any que cap llei comunitària preveu la sortida de Catalunya de la UE si s'independitza. La posició de Brussel · les és avui molt diferent. ¿Assumeixen vostès que serien expulsats d'Europa?
Hi ha hagut pressions del Govern espanyol, però el que li va dir a vostè Reding reflecteix el que de fet hi ha ara: cap article dels Tractats de la Unió preveu l'expulsió d'un territori que ha assolit la independència. La UE no et dóna un manual d'instruccions per a constituir-se en Estat independent. Si s'analitza bé la posició oficial de la UE, ells diuen que quan un Estat membre pregunti com s'ha de procedir, ells contestaran i ho faran cas per cas. Si l'últim país que s'ha incorporat a la UE és un on fa 20 anys hi havia morts a milers, de debò algú creu que un projecte democràtic i de pau com és Europa va a expulsar una nació com la catalana, que ha seguit un procés escrupolosament democràtic? Això és la fi de la UE. Europa no podria presentar-se al món després d'haver expulsat a set milions de persones pel fet d'haver decidit democràticament dotar-se d'un Estat. El problema el té més Europa que Catalunya.
-Rumor Injectat des de la Meseta: Mas està desitjant trencar amb ERC i prega a Moncloa alternatives per salvar la cara.
Hi ha una constant en bona part de la premsa madrilenya que es caracteritza per no interpretar bé el que passa a Catalunya: no va interpretar bé el que va significar l'operació de l'Estatut, es va pressionar al Tribunal Constitucional perquè fallés en contra del text i així es va fer; es va pensar que les manifestacions de 2010 i 2012 eren un rampell d'estiu; s'ha especulat amb que no hi hauria acord entre els partits catalans per a formular la pregunta i posar-li data ... els fets van desmentint aquesta rumorologia. Això és com un malalt que no vol assumir la seva malaltia i per tant tampoc la teràpia. Una constant és menysprear el calat del debat que hi ha a Catalunya. El 2009, el senyor Montilla, nascut a Iznájar, va alertar que havia seriós risc de desafecció dels catalans respecte a la resta d'Espanya. És un senyor moderat, no és nacionalista, no va ser una advertència banal. Cinc anys després, és el que ha passat. Alguns tindran dificultats per entendre el que està passant, però passarà igualment.
-Joan Herrera (ICV), també favorable al referèndum, retreia en aquest mateix diari que quan la Generalitat calcula les balances fiscals utilitza només el criteri que més l'afavoreix tot i que hi ha com a mínim sis.
-¿Herrera Deia que hi ha sis mètodes? Ell va formar part d'un Govern de la Generalitat que va establir dos mètodes de càlcul i els ha defensat sempre. No sé si vol agradar quan surt de Catalunya. Li asseguro que el senyor Herrera defensa a Catalunya només dos mètodes de càlcul, que són els mateixos que defensen CiU, PSC i ERC.
Què passaria amb el Barça si prospera la secessió?
-Igual Que passa amb el Mònaco. Estic segur que el Sevilla li interessaria jugar contra el Barça i viceversa. Estem en el món de la globalització. Nosaltres no volem la independència per vilatans sinó per protegir allò que ens és bàsic i després d'intentar que fos protegit per l'Estat espanyol. Aquesta operació no és contra Espanya. A Espanya i als espanyols des de Catalunya se'ls estima molt. És perquè l'Estat espanyol no ens defensa. Estem convençuts que amb un Estat propi les relacions entre Catalunya i Espanya milloraran molt; les suspicàcies, les desconfiances que han estat motor de debats polítics estèrils ja no existiran. I millorarem conjuntament la defensa de la Península Ibèrica perquè serem tres estats. Si Catalunya té un Estat propi, la resta d'Espanya sortirà guanyant.
-Es Trencarien vincles de sang forjats durant segles, deia Rajoy.
-Ni Catalunya va a fallar a la resta dels pobles d'Espanya ni la resta dels pobles d'Espanya fallarà a Catalunya. Repassi les decisions del Govern central en els últims temps: de veritat té sentit haver actuat contra articles de l'Estatut que eren idèntics a Andalusia? Aquí es veu que hi ha un acarnissament polític. Una dada que segur que no és una casualitat: en 200 anys només hi ha hagut dos presidents d'Espanya catalans, i només per dos anys quan som el 16% de la població, el 18% del PIB i el 25% de les exportacions. A la senyora Chacón, quan intenta fer carrera al PSOE, la torpedinen per ser catalana. Vostè com es creu que va a organitzar les eleccions europees el PP? En contra de Catalunya, defensant la unitat d'Espanya. I li importa un rave si treu més o menys vots a Catalunya perquè ja sap que no els va a treure. Catalunya ve a ser una moneda de canvi en els conflictes dels dos grans partits espanyols. Sabem que tenim moltes contradiccions, però tenim ganes de llibertat, i com estem al segle XXI i no vindran amb els tancs, ja li asseguro que la independència és irreversible si hi ha majoria a Catalunya.
-¿Irreversible? No hi ha forma de resideñar l'Estat perquè Catalunya se senti còmoda?
No. No hi ha indicis d'aquesta voluntat. Ni PP ni PSOE han fet mai una oferta a Catalunya.
-El PSOE proposa refundar Espanya com a Estat federal.
-¿Això És una oferta a Catalunya? Jo pregunto com quedarien la llengua, el finançament, les institucions pròpies, les infraestructures, i no em responen. Tampoc els dos grans partits s'han proposat mai unificar postures i seduir Catalunya.
-¿Té Mas ara per ara algun interlocutor a Madrid?
-En Aquests moments no. Tenen por de parlar amb nosaltres, por a les filtracions ja que els zumben els tres diaris més radicals i contrareformistes de Madrid. Membres del Govern espanyol m'ho han confessat. I a això alguns en diuen democràcia.
-La Negativa dels empresaris catalans a la via independentista és un revés.
Hi ha de tot. En el pacte pel dret a decidir hi patronals.
-Foment Del Treball no està i és la principal.
Però està Fepime, està Cecot, estan totes les cambres de comerç, hi ha els sindicats majoritaris, les patronals agràries. De fet està tothom menys Foment. És un entre molts. L'afirmació que els empresaris no estan amb el procés és producte d'una contaminació periodística. I després vénen les sorpreses. En un procés polític no voten les empreses sinó les persones. I hi ha catalans pels quatre costats que no volen la independència, i hi ha andalusos, gallecs, castellans o del Reial Madrid que estan a favor.
-També Tributen les persones, no els territoris.
-Efectivament, Però la despesa no ve caigut del cel sinó dels ingressos tributaris. Tributen les persones i consumeixen béns públics les persones. Al final sempre hi ha persones. És una discussió molt sorprenent. No es pot dir que paguen les persones però consumeixen els territoris. Si fem el criteri de les persones, quan Andalusia reclama solidaritat no seria viable perquè si paguen les persones, consumeixen les persones, no hi ha territoris ni fons de solidaritat. Si hi ha un concepte territorial per a la despesa l'ha d'haver també per als ingressos. El contrari és prendre el pèl a la gent.
-Rescato Una frase seva anterior: Està vostè segur que no entraran els tancs a Catalunya?
-I Tant. Al pobre senyor Ibarretxe se li deia que no podia plantejar el que plantejava perquè al País Basc havia violència. I ara, des de Catalunya, tampoc es pot. Per què? La culpa és d'aquests polítics espanyols que fan en cada cas el discurs que més els convé. No hi ha hagut ni hi haurà una sola expressió de violència a Catalunya. El PP ha celebrat la seva convenció i no hi ha hagut cap problema. El PP està preparat per al conflicte en termes clàssics i aquest és un conflicte en termes del segle XXI, que és democràtic.
-Es Critica que el debat identitari hagi tapat a Catalunya la crisi econòmica. I els casos de corrupció.
No és així. Hem pres mesures que cap altra Administració a Espanya ha assumit en termes de transparència i codis ètics per combatre aquesta desafecció jo crec que exagerada de la ciutadania cap a la política. La crisi va íntimament lligada al propi debat. Un dia m'agradaria poder explicar que el Govern ha aprovat un projecte de llei de reforma laboral, fiscal o aeroportuària. Però no podem perquè no tenim cap competència. Em sembla cínic acusar el Govern de no prioritzar els problemes de la gent i impedir alhora comptar amb els instruments per fer-ho.
-¿Mantendría El castellà el seu estatus actual en una Catalunya independent?
És una llengua imprescindible, a banda d'oficial, i això ho tenim claríssim. Forma part de la identitat actual de Catalunya. L'única cosa que potser canviaria és que el que avui és exigible per al castellà, que és el deure de conèixer-lo i algunes característiques legals i proteccions addicionals, s'equilibraria perquè hi hagi una situació d'igualtat amb el català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS