El primer que es fa enrere sobre el referèndum i busqui altres vies "patirà les conseqüències". "El nivell de desigualtat que hi ha en aquests moments a Catalunya a nivell de renda és similar a l'existent en 1979 amb els ajuntaments franquistes". "La independència de Catalunya, no és un caprici, és una eina per fer un país millor". La consulta no és un pacte entre partits sinó un pacte amb la ciutadania. Ens la van prometre i es farà ".

No permetre una sortida democràtica sobre la independència de Catalunya, en el cas de l'Estat espanyol i, sobretot, de la democràcia espanyola té un preu. Aixafar les urnes a Catalunya perjudica la democràcia. Facilitar un procés democràtic a Catalunya beneficia el sistema democràtic. Permetre la consulta del 9-N és la prova del cotó de la democràcia espanyola.

L'Estat i el poder espanyol, no. El poble espanyol acceptarà la independència de Catalunya com acceptar la pèrdua de Cuba i tantes i tantes coses. A més, el poble espanyol és eminentment demòcrata i si aquí votem "sí", ho acceptaran. Pel que fa al poder espanyol, tindrà tendència a rebutjar ia resistir-se a un canvi revolucionari que vol dir, encara que no només, una rectificació del mapa. L'economia haurà de canviar, el dèficit fiscal, aquesta transferència constant que ha permès finançar els despropòsits del poder espanyol. Aquests forats bancaris, la despesa militar, coses al · lucinants. Un es repassa els Pressupostos de l'Estat i se't posen els pèls de punta de com les gasta el poder espanyol. Que Catalunya s'independitzi suposa revisar a fons aquest sistema de transferències, aquesta centralització extrema que ha afavorit els interessos de la casta extractiva.

Volem combatre les injustícies, i això es pot fer des de la política i des del sector públic. Des d'unes bones escoles públiques, una sanitat pública, un transport públic ... Per la nostra pròpia filosofia, la nostra manera de ser i de fer, estem en contra de les privatitzacions, que el mercat no estigui supervisat pel poder públic. A partir d'aquí, i sense haver de ancorar-nos en cap idea fixa, reivindiquem allò que a primers dels anys 1980 es va fer a la ciutat de Barcelona. Llavors un Govern clarament convençut que era un Govern d'esquerres va promoure un reequilibri de la ciutat i va resoldre un seguit de dèficits que s'havien anat acumulant.

Hem de resoldre problemes greus, el major d'ells, sens dubte, és l'atur. El treball és la pedra angular de l'Estat del Benestar.

Quan tots els alumnes d'una classe suspenen és que el sistema usat pel professorat no acaba de funcionar o no està ben dissenyat. Amb això parlem de començar a actuar contra un sistema viciat. No serà fàcil, acabar amb aquestes inèrcies serà complicat però és la nostra obligació.

Hem d'anar a per una indústria verda, d'alt valor afegit, sostenible, per exemple, indústria farmacèutica, agroalimentària, d'alta tecnologia, indústria ecològica. Volem atreure aquest tipus d'indústries a la ciutat i, al costat de la determinació, també necessitem instruments, en alguns casos ja existents, com Barcelona Activa, que han de ser reactivats. És possible actuar sobre política fiscal, el 54% dels ingressos municipals provenen d'impostos propis. En aquest sentit, té molt més marge d'actuació del que té la Generalitat. És una administració sanejada, amb un superàvit de 140 milions d'euros. Es poden crear estímuls per a les empreses, sempre amb l'objectiu de crear ocupació. Bona part dels polígons de Barcelona i l'àrea metropolitana, on es pot crear una anella verda productiu, estan infrautilitzats.

Tots els que volem la independència de Catalunya som gent amb molta paciència. Alguns ho som des de gairebé la nostra infància i altres ho hem heretat dels nostres pares i avis. Hi ha gent que l'ha abraçat fa poc, és cert, però crec que la impaciència no és una cosa que ens caracteritzi. Per tant, quan arriben les ocasions s'han d'aprofitar, i aprofitar amb intel · ligència. Estem en un moment en què podem donar un salt cap endavant. És un moment únic en la nostra història i en el qual hem d'estar atents. També és veritat que la independència no la veiem com un caprici, ni com una festa de final de curs, és una eina per fer un país millor, ens pot donar recursos i, sobretot, un marge de llibertat per escollir les polítiques més ben adaptades al nostre país. És una independència social i servirà per ser millors, perquè pitjor que ara no ho veiem com una cosa possible.

A Catalunya tot això ha anat de la mà de la reivindicació nacional fins al punt que ha generat un tsunami democràtic. Estem veient al carrer els efectes d'aquesta onada, gairebé revolucionaris. Veurem d'aquí a uns anys el resultat de tot això, però crec que l'escenari tindrà molt poc a veure amb el que coneixíem fins fa tot just dos o tres anys. Semblava que aquí no es mouria res i s'està movent tot, fins i tot de manera inesperada.

Qui pensi que tota aquesta transformació passarà inadvertida i que l'esquema polític i les polítiques seran les mateixes que fa quatre anys, s'equivoca totalment. Tot canviarà i canviarà molt. Primers canvis: per exemple, aquestes polítiques neoliberals que CiU va aplicar en solitari entre el 2010 i el 2012, a partir de llavors no ho pot fer. Ha de parlar, pactar i llimar. Ja no es recorda, però CiU va arribar a la Generalitat el 2010 dient que aquí hi havia hagut una festa, que s'havien donat molts excessos i que no hi havia fons. S'havia de retallar i posar ordre. Exhibint múscul neoliberal. Això ja no ho poden fer. Aquest és el primer símptoma que les coses avancen cap a un altre costat i que els reequilibris en polítiques socials que demana la gent s'aniran traduint en l'aspecte parlamentari. Els cicles polítics de vegades es fan esperar un temps.