diumenge, 27 de juliol de 2014

Que ningú pensi, que el procés independentista català es debilita o es detindrà per les declaracions de Pujol. De la presó es surt. De la misèria, no. Aquests "ciutadans exemplars", que no han aconseguit debilitar el procés de centralització del govern del PP. Els que divulguen que la confessió de Pujol dinamita CDC i debilita el procés independentista, no només van errats, menteixen i falsegen la informació.






 Veurem alguna vegada Urdangarín assegut a la banqueta? I als de la trama Gürtel? I els protagonistes d'aquest frau coral organitzat al voltant dels Ets andalusos? Si això arriba a ocórrer, en el cas que els encausats fossin trobats culpables i finalment condemnats a penes de presó, trepitjaran mai la presó? Estarem vius per veure-ho? Estaran vius ells?

Els casos Fabra i Matas són una mena de prova del nou per contestar alguna de les anteriors preguntes: començarem a pensar que això va de debò i que no ens estan prenent el pèl el dia en què el castellonenc i el balear acabin per fi a la garjola , després d'haver aconseguit perllongar durant lustres seus processos defensant com gats panxa enlaire per intentar evitar la condemna. Després denegar l'indult al govern, fa més d'una setmana que Matas tenia cinc dies per entrar a la presó. Doncs , a dia d'avui, encara li segueixen quedant els mateixos cinc dies. Algú entén alguna cosa? Que si ha de recollir un paper, que si el paper està a Balears, que si ara està a Madrid. M'imagino a aquest amable funcionari, armat de porra i pistola, al domicili de Matas.

- Senyor president, que necessitaríem que signés vostè el seu ingrés a la presó, ja sap que disposa de cinc dies per triar penal i presentar-hi, si no és molta molèstia. Si no li ve , no es preocupi, ja tornem demà, li sembla? Tenim cinc dies.

M'imagino Fabra, a la seva mansió estiuenca, consolat per la seva estimada filla Andrea, una mica llenguda ella quan ocupa el seu escó al congrés dels diputats, però taaannn afectuosa.

- Vaig a recórrer al Constitucional, afecte, però el que no faré és demanar l'indult si no em donen la raó. Em vaig al talego ja, que estic fins als nassos, a veure si acabo amb això d'una vegada
- Però home, pare, potser a tu si et concedeixen l'indult, que Mariano t'estima molt.
- I a Matas també, i mira com ho ha deixat tirat. A més, vaig prometre que no demanaria l'indult i no ho penso demanar.

Riure fluix de fons en escoltar la paraula "prometre". Una cosa és prometre i una altra complir, han de pensar. Aquesta temporada, l'eslògan del partit al qual pertanyen és "Complim", però enlloc especifiquen que el que compleixen tingui res a veure amb el que van prometre.

A les Balears ja hi ha a la presó gairebé una dotzena de responsables polítics per corrupció, Bárcenas fa més d'un any a la presó preventiva ... però fins que no arribi el dia en què, a l'entrada del penal, els treguin les corbates i els cordons de les sabates a Fabra ia Matas i comencin a complir les seves condemnes, no quedarà inaugurat el veritable desfilada, la desfilada dels corruptes pota negra.

Una desfilada lent, tan lent que encara no ha començat, insuportablement tediós i tan pesat que, com deia ahir, quan els vegem a la presó-si els veiem-no ens quedaran ni ganes de posar-nos a celebrar-ho. Quina mandra! Diuen que la venjança sap millor en plat fred. Però una cosa és fred i una altra ultracongelat, no? Transcorre tant de temps entre el moment de la malifeta i el de l'entrada a la presó del seu autor-si és que arriba aquest moment-que al final fins costa recordar què és el que va fer. Encara sort que aquí hi ha les hemeroteques per recordar-i els vídeos per refrescar el suport dels seus poderosos amigotes:

- "Fabra és un ciutadà i un polític exemplar per al PP. També per als ciutadans de Castelló "

- "Intentarem fer a Espanya el que Jaume Matas i tots vosaltres vau fer a les Balears"

Us sonen? Són frases pronunciades per Rajoy Brey, don Mariano, alguns anys abans d'arribar al govern.

No és que ens falti ja pa per a tant xoriço. És que, si de veritat comença la desfilada, que encara hem de veure-ho amb aquests ullets, no anem a disposar de suficients cel lliures per tant lladre de guant i coll blanc, amb les consciències més negres que les xemeneies de "Mary Poppins", com caldrà tancar.

Però els és igual. Que els treu ningú. En la seva regalada i dissoluta vida els ha sortit "Cara" tantes vegades quan han tirat la moneda a l'aire, que per una vegada que els surti "Creu" ... Un dels delinqüents més descarats de la recent història espanyola anomenat Jesús Gil, ja mort , ho tenia molt clar: als seus pupils a l'ajuntament de Marbella, quan era alcalde d'aquesta ciutat, els convencia per robar amb una frase que molta gent amb poder en aquest país sembla portar massa temps prenent al peu de la lletra:

- De la presó es surt. De la misèria, no

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS