dissabte, 5 de juliol del 2014

Ignacio González durant la seva visita a un menjador social de la Comunitat de Madrid, l'única comunitat que separa immigrants i espanyols en els menjadors públics.






Al menjador públic del carrer Canàries número 7 de Madrid només pots entrar si ets immigrant. El Govern d'Ignacio González és l'únic que segrega als beneficiaris que no tenen un DNI espanyol. Tots els governs autonòmics neguen tenir un menjador social específic per a estrangers, fins i tot aquells que deleguen la gestió dels menjadors a ONG a través de subvencions públiques.

Diversos portaveus autonòmics fins i tot mostren sorpresa per l'existència d'aquest tipus de menjadors a Madrid. La separació és qüestionada per diverses organitzacions, que la consideren innecessària i adverteixen que comporta certa discriminació. Però les preguntes topen amb el silenci de Creu Roja, que assegura que "només coordina" el centre. I amb el de la Comunitat de Madrid, titular del servei, que responsabilitza a l'entitat de ser qui estableix les condicions per accedir al menjador.

"Si Creu Roja decideix remetre també a espanyols a aquest menjador, a nosaltres ens és igual", asseguren des de la Conselleria d'Afers Socials. Mentre per acudir als altres tres menjadors públics de la regió és la Direcció General del Major qui determina qui va a cada centre, en el cas dels immigrants, això depèn de Creu Roja. Així es va establir en un conveni fa 25 anys. Com en els altres tres menjadors públics, l'entrada no és lliure i s'han de complir una sèrie de requisits que prèviament s'han comprovat en els centres de serveis socials municipals.

Al menjador del carrer Canàries "només mengen immigrants", constata un treballador del centre. Han d'estar en situació de vulnerabilitat social i s'ha de comprovar que no pateixen infeccions contagioses. Això és comú per a tots. Així ho recull la Comunitat de Madrid en la seva pàgina web, on mostra obertament que el del carrer Canàries és un menjador per a "immigrants estrangers".

     Llevat que el centre acollís un programa molt enfocat a la inclusió dels immigrants, amb prestacions i recursos tan específics, no té cap sentit segregar

Segons expliquen al menjador del carrer Canàries i confirmen altres fonts consultades, en els altres tres menjadors públics, s'atén a "gent gran, gent del barri, en general". Que mengi un immigrant en aquests tres menjadors no és l'habitual. No es veuen en les cues que esperen que s'obrin les portes.

No obstant això, una treballadora del menjador de Santa Isabel defensa "que s'atén a qui ho necessiti, amb molt d'afecte". Això sí, sempre que se li derivi des de la Direcció General del Major. I excepte casos comptats, els immigrants van de serveis socials a la Creu Roja. D'aquí, al menjador del carrer Canàries.

El web també indica que el menjador acull un segon grup de persones. Es tracta de "asilats, refugiats, desplaçats o sol · licitants d'asil i refugi, pendents de resolució de recursos o de legalitzar la seva documentació per residir a Espanya", que també han de complir la resta de requisits.

Però en la pràctica, el nombre d'asilats i refugiats és testimonial, fins i tot nul, segons explica el treballador del centre. Per això, "farà un parell de mesos", prossegueix, la Comunitat ha canviat el cartell de la seva porta. On abans posava "Menjador de refugiats i immigrants", ara es llegeix "Menjador carrer Canàries". Aquest canvi no s'ha aplicat fins ara a la web del govern regional.
¿Separació necessària?

Què justifica aquesta separació? Tampoc el treballador del menjador una resposta. confirma que el centre només obre per donar l'esmorzar, tanca i torna a obrir per al menjar. A les 14.45 tanca les portes i no obre fins al matí següent. Els immigrants surten del centre amb una bosseta on se'ls dóna el sopar. Els divendres també se'ls donen les racions del cap de setmana.

Sense més detalls del funcionament del centre per part de Creu Roja ni de la Comunitat, aquesta dada resulta significatiu, ja que mostra que al centre només es dóna de menjar, no acull cap altra activitat. "Excepte un criteri tècnic, és a dir, que el centre acollís un programa molt enfocat a la inclusió dels immigrants, amb prestacions i recursos tan específics que la població no immigrant no aprofitaria, no té cap sentit el segregar", assegura un reconegut expert l'àmbit de la pobresa i la inclusió social que prefereix mantenir-se en l'anonimat per no conèixer el funcionament concret del menjador.

També des de la Red Acoge · ludeixen a "la intervenció social" per justificar que organitzacions com la seva treballin amb immigrants "per atendre millor a les seves necessitats específiques, amb vulnerabilitats específiques per la seva condició de persones estrangeres". És aquest el cas del menjador del carrer Canàries? Sigui com sigui, per a Gustavo García, portaveu de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, separar immigrants d'espanyols en un recurs de necessitat tan bàsica com un menjador "no té cap sentit". García va més enllà i remarca que "l'alimentació és una de les línies vermelles de la dignitat i mai hauria d'haver limitacions pressupostàries per a això".

En paral · lel a la xarxa pública de menjadors, diverses ONG gestionen, amb subvencions públiques, altres centres on en general qualsevol que ho desitgi pot menjar sense haver passat per serveis socials i sense haver de portar cap document.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS