Algunes de les frases del subnormal cacic, president de la patronal Juan Rosell. El president de la patronal ha aixecat butllofes en afirmar que hi ha un milió de mestresses de casa apuntades a l'atur per cobrar el subsidi. Però no és la primera perla del cap dels empresaris des que va assumir la presidència de la CEOE.

"A l'EPA no li dono credibilitat. Diu que hi ha sis milions d'aturats i el registre diu 5. Jo em crec els cinc". Febrer de 2013

No li agraden a Rosell les estadístiques de l'INE. Serà perquè, segons la seva opinió, li sobren un milió d'aturats. Casualitat o no, el nombre aproximat de mestresses i amos de casa que intenten rapinyar 400 euros entre rentat i planxat. Aquesta va ser la seva més enèrgica condemna a l'Enquesta de Població Activa, i tampoc va coincidir amb el rècord d'aturats.
"Ens hem d'oblidar dels salaris fixos indexats per sempre". Juny de 2011

Com si preveiés el futur, Rosell va advertir amb rotunditat: "Ens hem d'oblidar dels salaris fixos indexats per sempre, han de ser variables". Per a ell, lligar els sous a l'IPC suposava una "antigalla". Era 2011 i, des de llavors han variat bastant, sobretot a la baixa. Però tanta recomanació va ser acompanyada d'un argument inflamable: "Què tenen a veure els preus de la gasolina amb els salaris".
"Als funcionaris seria millor donar-los un subsidi a tenir-los en l'Administració consumint paper". Febrer de 2013

Els treballadors que no poden ser acomiadats no són sant de la devoció d'aquest ínclit empresari. És notori i manifest la seva aversió cap a la figura del funcionari i, encara que ho ha manifestat en reiterades ocasions, el febrer de 2013 va deixar anar algun perdigó altres: "Seria millor posar-los un subsidi a què estiguin a l'Administració consumint paper, consumint telèfon i tractant de crear lleis. Això té un cost terrible ".
"La gent troba feina miraculosament quan falta un mes o dos per esgotar el subsidi". Febrer de 2012

Ser un aturat a Espanya és bastant semblant a ser un murri vagazas que viu a costa dels treballadors fins que no pot més. És el que deu pensar Rosell quan afirma que "com aquí el subsidi dura fins a 24 mesos, la gent troba feina miraculosament quan falta un mes o dos per esgotar el subsidi". I té raó, almenys, en el de "miraculosament".
"Qui s'apunti a l'atur perquè sí, caldrà dir-li que no". Juliol de 2011

Tan sols hi ha una cosa pitjor que un funcionari per el cap dels empresaris: l'aturat. No es pot estar en aquest país sense fer camina ia sobre inflar les estadístiques. Encara que aquesta declaració la va fer al costat d'altres "recomanacions", destacava perquè estava llançant els globus sonda per a la reforma laboral que s'aprovaria mig anys després.
"No pot ser que per defensar els drets d'alguns s'espatllin i es piquin els drets d'altres". Febrer de 2012

Tampoc és particularment partidari de les vagues. L'incomoden. Els treballadors no produeixen, els carrers s'omplen de gent i, ara de nou, les presons de sindicalistes. Li agrada pensar en el bé comú. "No pot ser que per defensar els drets d'alguns s'espatllin i es piquin els drets d'altres", va dir mesos abans de la primera de les dues vagues generals que va desencadenar la reforma laboral de 2012, que feia just el que Rosell diu que "no pot ser ".
"Hi ha una inflació de notícies negatives que s'hauria de moderar"

Un mes després de la reforma laboral que abaratia i facilitava l'acomiadament, amb l'atur més alt de tota la crisi i la destrucció d'ocupació més voraç. Amb la prima de risc per les nous, amb el rescat financer penjant d'un fil i la bateria de retallades socials més gran de la democràcia, Rosell atribuïa la desconfiança en l'economia espanyola al clima de negativitat dels mitjans de comunicació i de l'opinió pública en general. Deuria preguntar-se en quin món vivien els periodistes, perquè ell no entenia per què tant.