"De què depèn que hi hagi eleccions anticipades a Catalunya?". Qui pregunta és Albert Rivera, en la penúltima sessió de control al president de la Generalitat, a finals del passat mes. Contesta Artur Mas: "L'únic que té la potestat de convocar eleccions a Catalunya sóc jo. Però ja li avanço que, tot i que puc fer-ho, abans parlaré amb tots els partits que estan donant suport a la consulta". La resposta del President deixava entreveure l'opció de les eleccions plebiscitàries, una alternativa a la consulta que ha estat en l'aire des del començament del procés i que el mateix Mas no descartava abans del pacte amb ERC, ICV i CUP a la pregunta i la data. Però ara aquesta via ha pres una força renovada després que el Congrés tanqués el camí del 150.2 al negar-se a permetre la consulta de manera legal. "L'escenari més probable són unes eleccions plebiscitàries", ha admès aquesta setmana Artur Mas en una entrevista al diari francès Le Figaro.
El "pla A", que comparteixen els partits partidaris del dret a decidir, passa perquè els catalans vagin a les urnes el dia 9 de novembre per votar sobre la seva sobirania en una consulta ad hoc. Mas s'ha compromès amb això en innombrables ocasions, i és sens dubte l'opció preferida per ERC, CUP i Iniciativa. De fet, Joan Herrera, líder d'aquesta última, ha rebutjat diverses vegades unes eleccions de caràcter consultiu: "En les plebiscitàries votem sobre tot, sobre BCN World, sobre les retallades de la Generalitat i sobre el futur que volem per al país. No hi ha dreceres a la consulta sobiranista", va assegurar l'ecosocialista després de rebre del Congrés un majoritari 'no' a la consulta pactada. El passat mes prop de 70 persones van impulsar un manifest a favor d'un referèndum vinculant i en contra d'unes eventuals plebiscitàries, manifest signat entre altres per Joan Tardà (ERC), David Fernàndez (CUP), Sara Vilà (ICV) o David Companyon (EUiA).
No obstant això, conscient que totes les vies cap a la consulta poden ser gradualment invalidades per l'Estat, el Govern treballa en dos escenaris. El primer d'ells és acomodar la consulta en un suport legislatiu català. És el que va prometre Mas en la seva compareixença de dimarts passat, quan va avançar que buscaria un marc legal per fer possible la consulta. En aquest sentit, CiU busca accelerar la llei de consultes catalana, reprenent la ponència després de Setmana Santa i aprovant-la entre l'estiu i la data programada per a la consulta, al novembre, la cual cosa podria deixar sense marge de temps als tribunals espanyols per reaccionar. El segon escenari dibuixa un avançament electoral, convocant en clau plebiscitària. Per a això, el Govern vol impulsar definitivament una Llei Electoral per a Catalunya, llei que serviria tant per a les eleccions com per la hipotètica consulta.
La Llei Electoral catalana és un projecte que porta encallat més de 30 anys, essent Catalunya l'única comunitat autònoma que no disposa de norma pròpia malgrat tenir competència exclusiva en aquest àmbit. Segons l'Estatut vigent, seria necessària una majoria a la Cambra de dos terços per tirar endavant el projecte. CiU ha mostrat la seva disposició a pactar amb el PSC la llei, un acord al qual podria sumar-se ERC ja que els tres partits estan d'acord amb els eixos del nou sistema electoral: més proporcional, amb llistes desbloquejades i contrapesat territorialment. Amb aquest nou marc legal, tant els comicis com la consulta sobiranista passarien a ser supervisats per una autoritat electoral de nova creació, en perjudici de l'actual Junta Electoral.
Des de posicions netament independentistes s'han vingut reclamant eleccions plebiscitàries en el cas que la consulta acabi per ser inviable. Esquerra sempre s'ha mostrat partidària que la consulta se celebri el 2014, encara que per això s'hagi concórrer primer a unes eleccions de forma plebiscitaria. Similar proposta va fer l'Assemblea Nacional Catalana, en advertir a Mas que, de no poder fer la consulta a la data pactada, hauria de convocar comicis "de manera immediata". El mateix Consell Assessor per a la Transició Nacional, l'òrgan consultiu creat pel Govern, va incloure en el seu informe del passat estiu les eleccions plebiscitàries entre les possibilitats del procés, que de ser guanyades els partits del 'sí' desembocarien en una declaració unilateral d'independència.
No obstant això no tots els partits que sostenen el Govern estan còmodes amb la idea d'unes plebiscitàries. El líder d'Unió va advertir aquest dijous que l'opció de les plebiscitàries no és del seu grat i que si un dia CiU es presenta a unes eleccions amb l'objectiu de plantejar una declaració unilateral d'independència "alguns s'ho pensarien molt clarament", en clara referència a si mateix i el seu partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS