El sector públic està en retirada de l'activitat econòmica , però no en tots els casos . Una dada ho reflecteix amb tota nitidesa . Malgrat
les retallades , l'any passat el nombre d'empleats públics va continuar
creixent en nou comunitats autònomes en relació al total d'ocupació . I d'aquestes , set estan governades pel Partit Popular . En concret , Balears , Cantàbria , Castella i Lleó , Castella - la Manxa , Extremadura , Múrcia i la Rioja .
Tant a Canàries com a Navarra va continuar augmentant el nombre d'empleats públics en termes relatius , però en aquest cas es tracta de Governs aliens al PP .
Les dades procedeixen de l'última Enquesta de Població Activa ( EPA ) , i posen en relleu de quina manera cada Govern autonòmic s'ha enfrontat a la reducció del dèficit públic . Hi ha casos, com els de les Balears , Castella-la Manxa o la Rioja on l'augment del pes de l'ocupació pública és irrellevant (tot just una dècima ) , però en altres s'ha produït un sensible ascens . Això ha passat a Cantàbria , Castella i Lleó o Múrcia , on el creixement ha estat significatiu .
En aquest cas , per un doble fenomen . En primer lloc , perquè s'ha produït una major pèrdua d'ocupació en el sector privat , i això , de forma automàtica , significa un augment de l'ocupació pública en termes relatius . Igualment , cal tenir en compte que l'ocupació pública a les comunitats uniprovincials és menys elàstic a la crisi que en les que compten amb més d'una província , ja que han de garantir serveis públics essencials dels que no poden prescindir . Això explicaria que, mentre el pes de l'ocupació del sector privat hagi seguit caient en coherència amb la situació econòmica , el públic hagi guanyat pes en el conjunt de l'activitat.
Per descomptat , no en tots els casos . Les dades de l'EPA mostren que a Extremadura l'ocupació pública ha seguit creixent . Tant en termes relatius com absoluts . En concret , ni més ni menys que una tercera part dels assalariats de la regió que governa José Antonio Monago - el 33,8% - cobra el seu sou de l'Administració. O expressat en termes totals : Extremadura compta amb 90.300 empleats públics .
En tot cas , lluny ja dels 102.300 que va arribar a tenir el 2009, quan polítiques com les del Pla E de l'anterior Govern van engreixar les plantilles d'assalariats del sector públic . La xifra , però, contrasta si es té en compte que l'any passat ( mitjana anual ) Extremadura va comptar amb una ocupació total de 336.100 persones . O el que és el mateix , la taxa d'ocupació es va enfonsar fins a un increïble 37,2% . Només una de cada tres persones que estan en edat de treballar ho fa.
Tant a Canàries com a Navarra va continuar augmentant el nombre d'empleats públics en termes relatius , però en aquest cas es tracta de Governs aliens al PP .
Les dades procedeixen de l'última Enquesta de Població Activa ( EPA ) , i posen en relleu de quina manera cada Govern autonòmic s'ha enfrontat a la reducció del dèficit públic . Hi ha casos, com els de les Balears , Castella-la Manxa o la Rioja on l'augment del pes de l'ocupació pública és irrellevant (tot just una dècima ) , però en altres s'ha produït un sensible ascens . Això ha passat a Cantàbria , Castella i Lleó o Múrcia , on el creixement ha estat significatiu .
En aquest cas , per un doble fenomen . En primer lloc , perquè s'ha produït una major pèrdua d'ocupació en el sector privat , i això , de forma automàtica , significa un augment de l'ocupació pública en termes relatius . Igualment , cal tenir en compte que l'ocupació pública a les comunitats uniprovincials és menys elàstic a la crisi que en les que compten amb més d'una província , ja que han de garantir serveis públics essencials dels que no poden prescindir . Això explicaria que, mentre el pes de l'ocupació del sector privat hagi seguit caient en coherència amb la situació econòmica , el públic hagi guanyat pes en el conjunt de l'activitat.
Per descomptat , no en tots els casos . Les dades de l'EPA mostren que a Extremadura l'ocupació pública ha seguit creixent . Tant en termes relatius com absoluts . En concret , ni més ni menys que una tercera part dels assalariats de la regió que governa José Antonio Monago - el 33,8% - cobra el seu sou de l'Administració. O expressat en termes totals : Extremadura compta amb 90.300 empleats públics .
En tot cas , lluny ja dels 102.300 que va arribar a tenir el 2009, quan polítiques com les del Pla E de l'anterior Govern van engreixar les plantilles d'assalariats del sector públic . La xifra , però, contrasta si es té en compte que l'any passat ( mitjana anual ) Extremadura va comptar amb una ocupació total de 336.100 persones . O el que és el mateix , la taxa d'ocupació es va enfonsar fins a un increïble 37,2% . Només una de cada tres persones que estan en edat de treballar ho fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS