El rellevant , però, no és només el percentatge , sinó també l'evolució. En començar la crisi , el 2008 , tot just el 32% dels treballadors tenia un contracte inferior a un mes , però des de llavors el procés de deteriorament del mercat de treball no ha deixat de créixer de forma imparable . El 2012 , l'any en què es va posar en marxa la reforma laboral , la inestabilitat laboral en el seu grau màxim (menys de set dies ) afectava el 39,7 % dels temporals . És a dir , un punt menys que ara , però amb una trajectòria ascendent .
Les dades més recents indiquen que dels 1,46 milions de contractes temporals que es van signar a l'octubre d'aquest any , ni més ni menys que 545.344 van durar menys d'un mes . Encara que és encara més significatiu que 351.646 contractes van tenir una durada fins i tot menor d'una setmana , el que significa que el 24 % dels contractes eventuals té una vigència inferior a només set dies . Durant aquest temps , com és lògic , no computen com a treballadors en atur .
Altres 67.334 contractes de treball tenen una durada situada entre una setmana i quinze dies , mentre que 126.364 estan en vigor entre dues setmanes i 4 . Tot just 56.800 duren més de sis mesos sense comptar els de durada indeterminada ( fonamentalment d'obra i servei o eventuals per circumstàncies de la producció ) .
El mapa de la precarietat
I a quins sectors afecta més la inestabilitat laboral ? Les dades dels serveis públics d'ocupació mostren que la durada mitjana dels contractes temporals se situa en 59 dies , però en el cas de l'agricultura ( un sector cada vegada més residual en l'economia espanyola ) és de 27 dies . A l'altre extrem hi ha la indústria , on la durada mitjana dels contractes temporals arriba als 102 dies , mentre que en el cas del sector serveis aquesta és de 60 dies . En la construcció , se situa en 82 dies .
La degradació és encara més gran si es té en compte que no tots els contractes de treball són de jornada completa . Pràcticament la tercera part són parcials , la qual cosa posa en relleu el grau d'inestabilitat laboral .
Cal destacar , igualment , un altre factor que està emergint amb la crisi . La precarietat , que durant els anys d'expansió econòmica s'encebava en ocupacions no qualificades o ocupats per joves , afecta ja a tots els segments d'edat . Fins al punt que més de la meitat dels contractes que duren menys de set dies (el 52% ) els han signat treballadors amb 35 anys o més . És a dir , estan a l'inici de la part central de la seva carrera laboral .
Tant les activitats relacionades amb l'hostaleria com les que es dediquen a tasques administratives i de serveis són les que utilitzen en major mesura els contractes de més baixa durada (set dies ) . Fins i tot hi ha 120 directors o gerents d'ocupació que han signat un contracte inferior a una setmana .
Cal tenir en compte , en tot cas , que dels 1,5 milions de contractes que es van signar a l'octubre, tot just 119.000 van ser de naturalesa indefinida , independentment de si estan bonificats o no o són conversions . És a dir , gairebé el 92% dels contractes que es signen a Espanya són temporals .
La contractació temporal no només afecta la precarietat laboral , sinó també a la productivitat del país . I això explica la creixent diferència entre ocupació en termes d'Enquesta de Població Activa ( que només compta els que tenen un lloc de treball independentment de la seva naturalesa ) i l'ocupació a temps complet que reflecteix la comptabilitat nacional . Segons l'EPA , a Espanya 16.820.000 d'ocupats , però segons la comptabilitat nacional només hi ha 15,8 milions de treballadors a temps complet .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS