diumenge, 15 de desembre de 2013

Els drets no es concedeixen , s'exerceixen ! . A aquest Govern Espanyol li agrada ser com els toros : envestir primer a tot el que es mou , sense pensar massa les conseqüències . Ara es tracta de permetre , als ulls del món , que la gent arribi fins a les urnes .






Joan Tardà va fer un vaticini clar i inclusiu : "Quan a Madrid sàpiguen la pregunta embogiràs " . Encara sense saber la formulació , Tardà , bon coneixedor dels ressorts del Madrid borbònic sap que a aquesta Espanya li agrada ser com els toros : envestir a tot el que es mou sense pensar-s'ho massa .
I és exactament el que ha passat aquest 12 de desembre. Dita la pregunta , les banyes del regne , tot el ramat enfurismat de ministres i socialistes i patriotes -no- nacionalistes ha sortit a la plaça a dir el que realment senten : que mai es va a votar . Espanya no vol fer-se preguntes . Opta per no deixar que se les facin seus ciutadans . Condemna les respostes .
Tardà ja és el nou Sandro Rei del Principat : Han embogit . I aquesta és la imatge que es pot captar de la premsa internacional aquestes primeres hores . Uns partits que plantegen urnes i una monarquia que treu a la Guàrdia Civil . La Marcaspaña versió Merimée torna a cobrar tot el seu pitjor sentit més enllà dels Pirineus. Era aquesta la posició que es buscava amb les dues Diades i que ara es consolida : un poble calmat però determinat davant d'un Estat ineficaç i corrupte que no baixa del seu " orgull de hidalgo " . Són tòpics , sí . Però tòpics que avui es confirmen i que són d'una utilitat extrema .
Si ens centrem ara en la publicació de la pregunta i la roda de premsa posterior , sembla evident que hi havia guanyadors i perdedors . El gest de Junqueras , Fernández i Arrufat era clarament contrastable amb l'entusiasme de Espadaler o la atordida declaració de victòria d'Herrera . Arrufat deia que en aquests dies demanarà a la societat civil organitzada seva opinió sobre tot. Jo ja dono la meva. Els independentistes diguéssim " de ritu escocès " perden una batalla que no és important ni definitiva com bé analitzava Arrufat . Si Rajoy fos Cameron , la redacció de la pregunta seria capital . En el nostre cas , el que era definitiu era l' unitat entre els partits . Tots sospitem que arribar a tocar una urna el proper any serà en si mateix una victòria . Han fet bé , doncs , la gent d'ERC i de les CUP no donant al redactat un pes superior al que té la unitat parlamentària . En un bàndol queden els partits d'obediència catalana . Des de la dreta fins l'anticapitalisme . Fora queda la Casta del PPSOE i les seves joventuts , els del Moviment . El panorama es clarifica i posa en marxa el que Arrufat ( carai , quin fixació per aquest home que tinc avui ! ) Ha definit molt ajustadament : Queda inaugurat el conflicte democràtic .
Ja no es tracta d'intencions , voluntats o utopies. Ara es tracta d'un fet purament mecànic , físic , evident als ulls del món : permetre que la gent arribi fins a les urnes . A partir d'avui , ja no parlarem de sobirania teòrica . Parlarem de caixes de cartró , de col · legis , interventors i de la Guàrdia Civil o la Legió . Tot el que era fum es fa sòlid . Ara ja sí que tenim dos bàndols : els que volem posar les urnes ( per votar Sisi, Nono o Nosí ) i els que voldran evitar amb força . Es tracta doncs d'una nova gramàtica , clara i internacional . Ens lliurem a la fi de la tonteria del dret a decidir i decidim. Deixem de somiar i ens posem a fer campanya .
Ara , admetem-ho : aquest procés , a més de democràtic , és essencialment català i per això hem hagut de deixar la nostra empremta . Els 'sí però no " i els " no però sí "no ens deixaran caure en el sopor helvètic . Ens barallarem i l'esperit de les entranyables Puta i Ramoneta endolciran tots els debats ( per a quan una plaça dedicada a aquestes dues grans dones a Barcelona ? ) . No és la pregunta perfecta i probablement no sigui l'última de les trampes que els partidaris de les terceres vies vulguin colar . Però el que hem guanyat és infinitament més valuós que un o dos redactats . Tenim un punt d'inflexió , un llindar i ho hem traspassat . Tots .
I ara permeteu-me una cursi felicitació a tot el poble català organitzat : assemblees , col · lectius , partits , sindicats i tot tipus de grups que han fet efecte , pedagogia i han estat exemple de tolerància , fe i paciència . Penseu al 10 de setembre de 2012, tot just fa quinze mesos . No teníem res i no érem ningú . Avui el món sap del nostre conflicte , el Regne té la pilota a la seva teulada , i els catalans han redescobert que la política era això , la que fan ells .
No oblidem que demà continuen les privatitzacions , que la impunitat policial continua insultant i amenaçant . Que el projecte neolib segueix viu al país i que els corruptes es troben als carrers . Totes les lluites continuen en bon estat de salut , doncs . I no oblidem ni un sol dia , avui que per a mi és un dia d'alegria , el que serà essencial : els drets no es concedeixen , s'exerceixen !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS