Algú va rebre odi contra Espanya per part dels centenars de milers de participants a la Via Catalana -. La immensa majoria dels catalans no odia Espanya . El sentiment independentista ha crescut en positiu , mirant cap endavant , pensant en el que volem , no odiant a res ni a ningú .

 Aquests dies , arran d'unes declaracions d'Oriol Junqueras sobre la futura relació de Catalunya amb Espanya, s'han desencadenat una sèrie d'opinions sobre un suposat odi dels catalans cap a Espanya . Els opinadors mediàtics madrilenys necessiten agafadors i quan els intueixen , s'agafen a ells i no els deixen anar fins que no troba una cosa nova . Ja pots cridar, que no serveix de res perquè tot s'ho fan entre ells i no escolten , però tornem a repetir-ho: la immensa majoria dels catalans no odia Espanya .
L'odi és un sentiment , una passió , que pot conduir a disbarats . I és possible que algun català ho senti , de la mateixa manera que és possible que un espanyol ho senti també per Catalunya . Algú va percebre odi contra Espanya per part dels centenars de milers de participants a la Via Catalana? Fins i tot la crema de banderes espanyoles i de retrats del rei d'Espanya , a part de ser un acte quantitativament marginal , no passa de ser una protesta política . L'odi a Espanya , a la gent d'Espanya, no és un sentiment present als carrers de Catalunya . Ni ara , ni abans .
I la raó és tan senzilla com contundent : Els catalans de les classes populars hem crescut al costat d'altres catalans d'origen espanyol . Aquests catalans constitueixen , com a mínim , la meitat de la població . La seva cultura , la dels seus pares , la dels seus avis , va estar i està present a Catalunya , d'una manera important , normal i quotidiana des de fa cinquanta o seixanta anys . Encara més , la Catalunya del present no es podria entendre sense ells . I la del futur , tampoc : sense ells , sense el seu vot , aquí no hi haurà independència ni res .
El sentiment independentista ha crescut en positiu , mirant cap endavant , pensant en el que volem , no odiant a res ni a ningú . Fins i tot molts catalans d'origen espanyol s'estan manifestant públicament aquests dies a favor de la independència arriscant-se a rebre els qualificatius i els insults més cafres que es pugui imaginar . Si aquí hi hagués odi , es multiplicarien els casos d'ofensa a Espanya i els seus símbols . I això no passa . Curiosament , a Espanya , si es dóna . No parlem només de l'assalt a la llibreria Blanquerna , sinó del cap de setmana d'odi contra Catalunya a Cercedilla per part de grups d'extrema dreta i de la multiplicació en els últims temps de les manifestacions de nostàlgia per l'antic règim .
A Catalunya , ara mateix , es poden trobar al carrer totes les sensibilitats , incloent gent no independentista , que mantenen un sentiment fort d'unió amb Espanya , però que igualment votarien sí en un referèndum per la independència . Sense odi , perquè el moviment independentista- amb el qual pots no estar gens d'acord- no es fa contra ningú , no es fa contra la gent , contra les classes populars espanyoles , sinó contra un aparell polític i administratiu incapaç de reaccionar .
Amb tot això volem dir que un pot ser independentista i al mateix temps no només no odiar Espanya sinó tenir un sentiment profund de tristesa per haver hagut d'arribar a aquest punt de no retorn . I no ho oblidem : quan parlem de punt de no retorn ens referim a la impossibilitat evident de moure res cap cap sentit . El partit que governa Espanya , però també el principal de l'oposició si veiés els seus interessos electorals greument amenaçats , farien pinya : Ni dret a decidir , ni federalisme , ni res . " Espanya una i no cinquanta- una" i punt . S'escuden tots dos en una interpretació única i unitarista de la legislació vigent ( que admetria però lectures diverses) , amenacen amb la fi del món si es mou alguna cosa i mai , en cap cas , ni tan sols suggereixen que potser caldria començar a pensar en crear una comissió per plantejar una reforma de la constitució . On està el diàleg ofert , doncs?
La deriva d'un govern com el del PP el porta a creure que una oferta de diàleg consisteix tan sols en donar-te un imprès per la signatura de la rendició incondicional . I si no , que vagis al congrés dels diputats , que et repassaran bé com repassar el president basc Ibarretxe . No s'adonen que ara les coses ja no van així . Senyors , aquí no hi ha odi contra Espanya . Simplement creix la certesa que el millor per a tots seria un canvi en profunditat de l'estructura de l'Estat . I alhora , desgraciadament , s'estableix també la certesa que són incapaços , fins i tot visceralment , de portar aquest canvi endavant.Lluís- Anton Baulenas