S'equivoca greument qui cregui que la Unió Europea ajudarà a l'govern Espanyol a aniquilar l'Independentisme dels dels catalans ". El excorresponsal als EUA ia Brussel · les, partidari de la Unió Europea. Evans-Pritchard, cap d'informació econòmica internacional de "The Daily Telegraph" ens posa al corrent.

Els últims esdeveniments m'han deixat en estat de xoc, especialment per la reacció del govern de Madrid. Però de totes maneres crec que les darreres declaracions del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, són indignants. El que no entenen ni Madrid ni el ministre és que ells ja no tenen la paella pel mànec. Dir que "nosaltres utilitzarem el dret de veto acollint-nos als tractats de la Unió per bloquejar una possible adhesió de Catalunya" és no entendre res. Ells, simplement, no poden fer-ho.
Si Espanya impedís l'adhesió, Espanya mateixa estaria violant els tractats de la Unió, i la mateixa Espanya podria ser expulsada. No dic que això vagi a ocórrer. Però, en qualsevol cas, em sorprèn el nivell d'incompetència i la voluntat que demostra Madrid de portar tot això a una confrontació absoluta.
Ignorar que han sortit al carrer un milió i mig de persones, amb la capacitat volcànica que això comporta, em sembla una gran estupidesa. En conjunt és molt preocupant, perquè veig que s'està portant a extrems amenaçadors amb declaracions com les de García-Margallo, però també amb les d'alguns militars: extremistes, d'acord, però tot això no deixa de ser significatiu.
La manera com el presenten des de Madrid, inclosa la carta del rei, que els catalans persegueixen quimeres, que volen alterar l'statu quo, etc., No té sentit. Ells, per altra banda, estan creant una mena de 1936. És molt sorprenent.
Jo creia que 30 anys de pertinença a la Unió Europea haurien modificat prou la mentalitat de la dreta espanyola. Però els comentaris dels militars, de García-Margallo i altres, fan que em pregunti si els militars poden tenir de nou algun paper en la democràcia espanyola. Espero que no. No hi ha camí de retorn, però no deixa de ser increïble tot el que està passant.
Si el Ministre d'Afers Exteriors britànic hagués fet un comentari sobre Escòcia com el que García-Margallo va fer sobre Catalunya, l'escàndol hagués estat magnífic. ¿S'ho imaginen? A més, la reacció d'exaltació nacionalista a Escòcia hauria estat incontenible. Però és que, a més, no pots actuar d'aquesta manera en el segle XXI.
Com reaccionarà la Unió Europea? Bé, a Brussel · les crec que intentaran evitar per tots els mitjans-se de pronunciar sobre tota aquesta qüestió. Però si al final resulta totalment inevitable, ho faran. I si l'Estat espanyol pensa que Brussel · les es posarà al seu costat per evitar que els catalans exerceixin el dret d'autodeterminació, estarà cometent un altre error de judici.
A més, hi ha una agenda oculta de la Unió, no a la Comissió però sí en altres parts de la maquinària, que intenta promoure un enfortiment del poder de les regions en oposició a les nacions estat tradicionals, que a la pràctica són un fre cap a la construcció d'una estructura més federal, de supraestado de la Unió. Insisteixo: si a la Moncloa pensen que Europa els ajudarà a aniquilar els catalans, estan molt equivocats. Molt.