Una vegada que ha aconseguit menys obstacles per acomiadar, indemnitzacions més barates i més facilitats per rebaixar salaris, la patronal dóna una nova volta de rosca a les seves peticions en l'àmbit laboral. I entre les propostes que la confederació empresarial recull en el seu informe 'Les reformes necessàries per sortir de la crisi' s'entreveu el mateix esperit que ja va definir l'antecessor de Rosell al capdavant de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, quan va dir que per sortir de la crisi caldrà treballar més i guanyar menys.
La representació dels empresaris demana, per exemple, que el contracte de formació es pugui convertir en un d'inserció i valgui per a qualsevol treballador que necessiti reciclar-se amb independència de la seva edat. I què vol dir això? Doncs que una empresa pugui contractar com a becari a un paleta de 40 o 50 anys amb un any de prova durant el qual es pugui acomiadar sense costos. La CEOE fins i tot exigeix que el cost de la formació corri a càrrec de l'Estat i no de l'empresa.
Aquesta és la solució que entreveu la patronal per el terrible llegat d'una bombolla en el totxo i un sistema educatiu coix. Recordem que aproximadament un 15 per cent dels aturats provenen de la construcció i que el 60 per cent dels aturats menors de 25 anys no ha completat la secundària obligatòria, essencial per a accedir a nombrosos llocs de treball.
L'agrupació empresarial també proposa que la remuneració d'aquest format contractual per becaris s'ajusti al salari mínim i poc a poc millori acomodant-se al conveni, una fórmula similar a la que s'ha adoptat en països com Alemanya.
Els contractes a temps parcial i la flexibilitat
A més, dóna un pas més enllà i sol · licita que els contractes indefinits a temps complet puguin transformar-se en a temps parcial sempre que concorrin circumstàncies econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. I això malgrat que les empreses ja disposen de mecanismes per obtenir per aquestes mateixes raons una reducció de jornada a través d'un ERO temporal. ¿I què implica això? Doncs una vegada més, per a la CEOE regeix el principi que la crisi va per llarg i considera que en alguns casos aquestes reduccions de jornada aconseguides via ERO s'hauran de fer amb un caràcter permanent. Per tant, persegueix que els contractes es puguin convertir en a temps parcial sense problemes, sense haver de recórrer a acomiadaments o orquestrar tot un Expendiente de Regulació d'Ocupació.
I amb l'objecte de tenir més flexibilitat amb el model del temps parcial, la CEOE vol que s'ampliïn les hores complementàries que es poden treballar des del 15 per cent al 30 per cent de la jornada establerta en el contracte. És a dir, un contracte que fixi cinc hores de treball al dia se li podrà afegir quan sigui menester hora i mitja.
D'altra banda, l'organització que presideix Joan Rosell insisteix que es puguin concatenar una altra vegada els contractes temporals, cosa que ja es va suprimir en la reforma laboral de Zapatero, precisament buscant que es millorés la qualitat de l'ocupació i no abusase dels temporals per a tot.
Entre altres coses, la CEOE aspira que hi hagi encara més flexibilitat interna, acabar amb la ultraactivitat dels convenis (la pròrroga automàtica ja va ser limitada a un any per la reforma del PP) i que es pugui dur a terme més canvis en els horaris , en les funcions o fins i tot estendre els sous amb complements variables. Suggereix que s'articuli un procediment sancionador aplicable als que incorrin en l'absentisme, i anima que els metges de les mútues siguin els que controlin les baixes per incapacitat temporal. En definitiva, la patronal demana un model pel que s'haurà de treballar encara més per guanyar encara menys, cosa que també exigeixen institucions com l'FMI o la Comissió Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS