879 euros. Aquest és el preu que un universitari espanyol de primer any pagava el 2010, de mitjana, per un curs complet de 60 crèdits. Dos anys després, en el curs 2012-2013, aquesta xifra s'ha elevat fins als 1.074. Aquestes
quantitats fan referència al preu mitjà de cada crèdit reflectit en
l'informe de Dades i Xifres del Sistema Universitari Espanyol del
Ministeri que presideix José Ignacio Wert, un document en el qual es
posen de manifest les desigualtats entre comunitats autònomes, que han
anat en augment , sobretot, des que van començar les retallades en Educació.
Així, en els dos últims cursos escolars, els estudiants matriculats a Catalunya han vist augmentar els preus públics un 79,4% mentre a Galícia només s'ha incrementat un 3,6% el preu del crèdit. Entre aquestes dues regions, la que més i la que menys han inflat el cost de la matrícula, respectivament, els percentatges varien considerablement entre el 5 i el 8% d'Euskadi, La Rioja, Extremadura, Cantàbria, Aragó i Andalusia i el 43, 4% del País Valencià, el 45 de Madrid, el 47,2 de Canàries o el 51,4% de Castella i Lleó. La resta d'autonomies oscil · len entre el 15 i el 25% d'increment i la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància), que va pujar els preus un 10%.
La major part de l'increment es va produir entre el curs 2011-2012 i el recentment acabat 2012-2013. ¿El motiu? L'afany de Wert en pujar les taxes perquè els alumnes paguin, més o menys, la meitat del que costen els seus estudis a l'Estat. Les conseqüències? L'allargament dels anys d'estudi de molts universitaris o l'expulsió d'alguns d'ells del sistema.
Fins llavors, els estudiants de la majoria de les universitats públiques pagaven una mitjana del 15% del cost del lloc universitari en concepte de taxes i l'Estat sufragava el 84% restant. Però a l'abril de 2012, el Govern va proposar a les autonomies que els alumnes paguin fins a un 25% en la primera matrícula de títols de grau i màsters, i l'Estat, un 75%. Els estudiants paguen ara entre el 30 i el 40% de la segona matrícula, entre el 65 i el 75% de la tercera, i assumeixen entre el 90 i el 100% de la quarta.
Això suposa que un català que s'hagi matriculat per primera vegada en una carrera amb 60 crèdits d'un curs complet va pagar el curs passat més de 2.000 euros. El gallec, només 700. Gairebé tres vegades menys que en el costat oposat de la Península. En el cas de les quartes (i successives) matrícules, les que més han patit les pujades, els preus es disparen fins als 120,7 euros per crèdit de Catalunya, els 113,8 de Navarra o els 113,5 de Madrid. De nou Galícia i Euskadi són les autonomies on menys s'ha notat l'atac als repetidors: 33,9 i 25,3 euros per crèdit, respectivament.
Pel que fa a les desigualtats entre regions, aquestes van ser previsibles des de les declaracions del ministre d'Educació al setembre de 2012, quan va manifestar al Congrés que "és competència de les comunitats revisar les taxes". Així, Wert va eludir la seva responsabilitat pel que fa assegurant que el Govern "simplement ha facilitat un instrument" perquè cadascuna d'elles decideixi si ho fa.
La situació no sembla millorar per al proper curs 2013-2014, en el qual la majoria de les autonomies ha decidit congelar els preus públics de matrícula universitària o, com a molt, pujar-los només en funció de l'IPC. ¿L'excepció? Madrid, on Lucía Figar ha obligat els rectors a incrementar el cost de les taxes un 20% i, amb això, a encarir les primeres matrícules entre 250 i 350 euros. Els afectats, per la seva banda, ja preparen una tardor calenta per protestar per això, així com per l'enduriment dels requisits per a les beques que s'ha dut a terme, també en els dos últims anys.
Així, en els dos últims cursos escolars, els estudiants matriculats a Catalunya han vist augmentar els preus públics un 79,4% mentre a Galícia només s'ha incrementat un 3,6% el preu del crèdit. Entre aquestes dues regions, la que més i la que menys han inflat el cost de la matrícula, respectivament, els percentatges varien considerablement entre el 5 i el 8% d'Euskadi, La Rioja, Extremadura, Cantàbria, Aragó i Andalusia i el 43, 4% del País Valencià, el 45 de Madrid, el 47,2 de Canàries o el 51,4% de Castella i Lleó. La resta d'autonomies oscil · len entre el 15 i el 25% d'increment i la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància), que va pujar els preus un 10%.
La major part de l'increment es va produir entre el curs 2011-2012 i el recentment acabat 2012-2013. ¿El motiu? L'afany de Wert en pujar les taxes perquè els alumnes paguin, més o menys, la meitat del que costen els seus estudis a l'Estat. Les conseqüències? L'allargament dels anys d'estudi de molts universitaris o l'expulsió d'alguns d'ells del sistema.
Fins llavors, els estudiants de la majoria de les universitats públiques pagaven una mitjana del 15% del cost del lloc universitari en concepte de taxes i l'Estat sufragava el 84% restant. Però a l'abril de 2012, el Govern va proposar a les autonomies que els alumnes paguin fins a un 25% en la primera matrícula de títols de grau i màsters, i l'Estat, un 75%. Els estudiants paguen ara entre el 30 i el 40% de la segona matrícula, entre el 65 i el 75% de la tercera, i assumeixen entre el 90 i el 100% de la quarta.
Això suposa que un català que s'hagi matriculat per primera vegada en una carrera amb 60 crèdits d'un curs complet va pagar el curs passat més de 2.000 euros. El gallec, només 700. Gairebé tres vegades menys que en el costat oposat de la Península. En el cas de les quartes (i successives) matrícules, les que més han patit les pujades, els preus es disparen fins als 120,7 euros per crèdit de Catalunya, els 113,8 de Navarra o els 113,5 de Madrid. De nou Galícia i Euskadi són les autonomies on menys s'ha notat l'atac als repetidors: 33,9 i 25,3 euros per crèdit, respectivament.
Pel que fa a les desigualtats entre regions, aquestes van ser previsibles des de les declaracions del ministre d'Educació al setembre de 2012, quan va manifestar al Congrés que "és competència de les comunitats revisar les taxes". Així, Wert va eludir la seva responsabilitat pel que fa assegurant que el Govern "simplement ha facilitat un instrument" perquè cadascuna d'elles decideixi si ho fa.
La situació no sembla millorar per al proper curs 2013-2014, en el qual la majoria de les autonomies ha decidit congelar els preus públics de matrícula universitària o, com a molt, pujar-los només en funció de l'IPC. ¿L'excepció? Madrid, on Lucía Figar ha obligat els rectors a incrementar el cost de les taxes un 20% i, amb això, a encarir les primeres matrícules entre 250 i 350 euros. Els afectats, per la seva banda, ja preparen una tardor calenta per protestar per això, així com per l'enduriment dels requisits per a les beques que s'ha dut a terme, també en els dos últims anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS