Europa està decidida, que les fronteres del continent Africà se situïn als Pirineus. L'FMI ​​preveu que Espanya no creixerà fins al 2018, els salaris cauen, les rendes professionals es desplomen, les pensions han perdut poder adquisitiu, les indemnitzacions per acomiadament cauen un 12% al primer any de la reforma laboral, l'alta velocitat s'esfuma com a icona de la Marca Espanya i l'FMI demana a Espanya que baixi salaris i abarateixi més l'acomiadament; CATALANS QUE ESTEM ESPERANT.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha empitjorat considerablement les seves previsions de creixement per a Espanya en el mitjà termini i espera que l'economia no creixi per sobre de l'1% fins al 2018, degut una "feble recuperació" que exigeix ​​al Govern que continuï amb les reformes i adopti "noves mesures decisives per generar creixement i ocupació".
En concret, les previsions del Fons incloses en l'anàlisi de l'economia espanyola corresponent a l'article IV preveu que el PIB caigui un 1,6% aquest any i s'estanqui en 2014, tal com ja va avançar la institució dirigida per Christine Lagarde a la actualització del seu informe 'Perspectiva Econòmica Mundial' publicada al juliol.
No obstant això, aquest divendres afegeix que l'economia registrarà un modest creixement del 0,3% el 2015, del 0,6% el 2016 i del 0,9% el 2017, i no serà fins 2018 quan la pujada del PIB superi l'1 %, en concret amb un repunt del 1,2%. Aquestes previsions empitjoren considerablement les últimes realitzades a l'abril, que apuntaven a un creixement del 1,4% el 2015, del 1,5% el 2016 i 2017, i del 1,6% el 2018.
El cap de la missió de l'FMI per a Espanya, James Daniel, destaca que l'economia espanyola tornarà a créixer "probablement a finals d'aquest any, en el quart o fins i tot al tercer trimestre", però incideix que el "realment important" és si aquest creixement serà suficient per crear "molts nous llocs de treball que baixin el inacceptablement alt atur i per augmentar els ingressos de les llars".
"Aquí és on està el veritable problema: veiem una recuperació, però només una recuperació feble, amb un creixement llastat per la inevitable consolidació fiscal i per unes llars i una empreses bregant amb elevats nivells de deute enmig d'unes condicions de crèdit molt ajustades ", afegeix.
Per aquest motiu, subratlla que el Govern hauria de fer "tot el possible per enfortir la recuperació, especialment continuant amb les reformes", una postura que comparteix el directori de l'FMI, que després d'analitzar l'avaluació del personal tècnic insisteix en la necessitat que es prenguin "noves mesures decisives per generar creixement i ocupació, tant per part d'Espanya com d'Europa, i d'un compromís sòlid i ininterromput amb les reformes".
Els directors executius del Fons elogiar les autoritats espanyoles pel "avanç decidit" en les reformes crítiques en entorn de "condicions difícils", la qual cosa està ajudant a estabilitzar l'economia. En la seva opinió, els desequilibris externs i fiscals s'estan corregint amb rapidesa, però adverteix que l'economia continua en recessió, amb una desocupació inacceptablement elevat, i les perspectives segueixen sent difícils.
Detalls sobre la consolidació
D'altra banda, el directori elogia el compromís de les autoritats espanyoles amb la consolidació fiscal, però insta el Govern a especificar "com s'aconseguiran els objectius", especialment pel que fa a impostos i despeses, i garantir que les mesures "siguin tan favorables al creixement com sigui possible ".
L'FMI ​​preveu que Espanya tanqui amb un dèficit del 6,7% aquest any i en el 5,9% el pròxim, xifres lleugerament superiors als objectius marcats del 6,5% i el 5,8%, respectivament. No obstant això, creu que no se situarà per sota del 3% fins al 2018, en lloc de el 2016, ja que serà del 5,1% el 2015, del 4,2% el 2016, del 3,3% el 2017 i del 2,3% el 2018.
Malgrat considerar que Espanya no aconseguirà complir els objectius acordats, aquestes últimes previsions milloren considerablement les publicades en l'informe d'abril, que situaven el dèficit per sobre del 5% almenys fins a 2018 i preveien que pugés tant en 2013 com en 2014.
El directori creu que els nous objectius aconsegueixen un equilibri "raonable" entre la reducció del dèficit i el suport al creixement a curt termini, però diversos dels seus membres van defensar una major flexibilitat en cas que el creixement no sigui l'esperat.
En aquest línia, Daniel apunta que no cal relaxar la consolidació fiscal en aquest moment, però "potser sí si la recuperació falla", i remarca que "tan important com la quantitat d'ajust és el tipus".
"Pots reduir el dèficit amb molt diferents efectes sobre el creixement. Per exemple, elevar encara més l'IRPF o retallar la despesa productiva és molt pitjor per al creixement que, per exemple, eliminar les deduccions fiscals i augmentar l'eficiència dels programes de despesa ", afegeix.