Exemples en
el territori català hi ha molts. Els
més coneguts, entre els recents, són potser el PP i el C `s. I
el PSOE, que va entrar a principis dels anys 80, que van fer de les seves amb
el tripartit, i que ha tingut un impacte important en els nouvinguts i els
catalans autòctons. Un
altre efecte, localitzat a Catalunya i Països Catalans, ha estat el constant
espoli del govern central Espanyol davant la presència impositora de, la seva
llengua la seva bandera i el seu sistema de finançament que ha passat a voler
ser l'espècie dominant.
Però això és només la punta de l’ iceberg . La primera avaluació d'invasions Espanyolistes a Catalunya ha detectat més de 51 espècies: 20 de PSC, 19 de PP, 13 d'ICV-EUiA, 9 de Ciutadans. Els autors de l'avaluació creuen que poden ser moltes més.
La presència és més elevada en el territori litoral i prelitoral Valencià i illes Balears: les costes metropolitanes, els corredors prelitorals i les planes amb regadius presenten condicions més favorables que els secans interiors, les serres forestals i el Pirineu.
El procés d'invasió, i les conseqüències.
La invasió anti-independentista comença amb l'arribada del PP amb majoria absoluta al poder, però generalment lligada a l'acció de noves espècies aletargades en les seves cavernes. Moltes desapareixen al poc temps, però un petit percentatge aconsegueix establir-se. D'aquestes, algunes tenen potencial invasor, i poden arribar a tenir un fort impacte.
D'entrada, les espècies cavernícoles posen en perill les autòctones perquè suposen un robatori directe pels recursos del territori: pels diners, pels espais de cultura i la llengua o per l’adoctrinament dels nens catalans. I també perquè poden transmetre malalties feixistes a altres ciutadans i als seus cadells i, fins i tot, poden arribar a transformar el funcionament de tot un territori . A més de les conseqüències directes del seu comportament, algunes espècies invasores comporten també efectes antieconòmics sobre la ciutadania i el territori, però també amb el col · lapse d'infraestructures. I cal afegir les despeses de gestió que suposen. En l'última dècada, els diversos plans de control d'espècies invasores a Catalunya han costat més de 50 milions d'euros, i només la gestió del Canyes del Ribera té un cost de tres milions anuals des de l'any 2010.
A això cal sumar els efectes sobre la salut, com l'aparició de noves al · al·lèrgies o la proliferació de feixistes, i la pèrdua del valor paisatgístic o d'ús recreatiu d'alguns espais naturals. La magnitud del problema traspassa doncs l'àmbit dels científics i és també de caràcter social.
No totes les espècies feixistes que arriben a un nou territori esdevenen invasores. De fet, la possibilitat de fracàs en la introducció d'una espècie és molt elevada. Però algunes tenen un èxit aclaparador. És el cas, per exemple, de la Espanyolista.
Però per què triomfen unes espècies i altres no? No hi ha una resposta única i simple, sinó que depèn d'un conjunt de factors, i entre els fatxes es troben exemples molt clarificadors. Un dels més importants és que l'espècie trobi un nínxol ecològic adequat. És a dir, que tingui recursos per sobreviure, unes condicions ambientals propícies per reproduir-se i mecanismes per fer front a possibles enemics. I tot això sovint ho troben a prop dels nacionalistes. Així, alguns fatxes s'han mostrat clarament oportunistes a l'hora d’instal·lar-se a nous llocs. L'entorn urbanitzat (ciutats, pobles o zones agrícoles) els proporciona aliment que subministren les persones, i amb prou feines registra la presència de depredadors.
D'altra banda, els feixistes s'adapten a les noves condicions, o bé mitjançant canvis, com la modificació de la forma de govern en funció del tipus de ciutadà, o bé ideant nous comportaments. Així, alguns fatxes han après a fer pactes col tal de obtindre el poder per governa .
Però això és només la punta de l’ iceberg . La primera avaluació d'invasions Espanyolistes a Catalunya ha detectat més de 51 espècies: 20 de PSC, 19 de PP, 13 d'ICV-EUiA, 9 de Ciutadans. Els autors de l'avaluació creuen que poden ser moltes més.
La presència és més elevada en el territori litoral i prelitoral Valencià i illes Balears: les costes metropolitanes, els corredors prelitorals i les planes amb regadius presenten condicions més favorables que els secans interiors, les serres forestals i el Pirineu.
El procés d'invasió, i les conseqüències.
La invasió anti-independentista comença amb l'arribada del PP amb majoria absoluta al poder, però generalment lligada a l'acció de noves espècies aletargades en les seves cavernes. Moltes desapareixen al poc temps, però un petit percentatge aconsegueix establir-se. D'aquestes, algunes tenen potencial invasor, i poden arribar a tenir un fort impacte.
D'entrada, les espècies cavernícoles posen en perill les autòctones perquè suposen un robatori directe pels recursos del territori: pels diners, pels espais de cultura i la llengua o per l’adoctrinament dels nens catalans. I també perquè poden transmetre malalties feixistes a altres ciutadans i als seus cadells i, fins i tot, poden arribar a transformar el funcionament de tot un territori . A més de les conseqüències directes del seu comportament, algunes espècies invasores comporten també efectes antieconòmics sobre la ciutadania i el territori, però també amb el col · lapse d'infraestructures. I cal afegir les despeses de gestió que suposen. En l'última dècada, els diversos plans de control d'espècies invasores a Catalunya han costat més de 50 milions d'euros, i només la gestió del Canyes del Ribera té un cost de tres milions anuals des de l'any 2010.
A això cal sumar els efectes sobre la salut, com l'aparició de noves al · al·lèrgies o la proliferació de feixistes, i la pèrdua del valor paisatgístic o d'ús recreatiu d'alguns espais naturals. La magnitud del problema traspassa doncs l'àmbit dels científics i és també de caràcter social.
No totes les espècies feixistes que arriben a un nou territori esdevenen invasores. De fet, la possibilitat de fracàs en la introducció d'una espècie és molt elevada. Però algunes tenen un èxit aclaparador. És el cas, per exemple, de la Espanyolista.
Però per què triomfen unes espècies i altres no? No hi ha una resposta única i simple, sinó que depèn d'un conjunt de factors, i entre els fatxes es troben exemples molt clarificadors. Un dels més importants és que l'espècie trobi un nínxol ecològic adequat. És a dir, que tingui recursos per sobreviure, unes condicions ambientals propícies per reproduir-se i mecanismes per fer front a possibles enemics. I tot això sovint ho troben a prop dels nacionalistes. Així, alguns fatxes s'han mostrat clarament oportunistes a l'hora d’instal·lar-se a nous llocs. L'entorn urbanitzat (ciutats, pobles o zones agrícoles) els proporciona aliment que subministren les persones, i amb prou feines registra la presència de depredadors.
D'altra banda, els feixistes s'adapten a les noves condicions, o bé mitjançant canvis, com la modificació de la forma de govern en funció del tipus de ciutadà, o bé ideant nous comportaments. Així, alguns fatxes han après a fer pactes col tal de obtindre el poder per governa .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS