Michel
Husson (Lió, 1949) és un economista i estadista francès, membre de
l'Institut d'Investigacions Econòmiques i Socials (IRES). Destaca per la seva visió marxista de la realitat econòmica, com mostren diversos dels seus llibres. Va
ser durant diverses dècades militant de la Lliga Comunista
Revolucionària (LCR) de França i els seus textos són referència per a
l'esquerra gala.
Entre ponències i tallers durant la IV Universitat d'Estiu d'Esquerra Anticapitalista, explica Públic seva visió sobre la crisi econòmica, les conseqüències d'abandonar l'euro i altres formes de crear ocupació sense reduir els salaris.
En el seu últim llibre, El Capitalisme en 10 Lliçons, explica les claus d'actual sistema i les seves diferències amb dècades anteriors. Creu que el capitalisme s'està esgotant?.
Crec que s'està esgotant en els vells països capitalistes per una raó fonamental: la pèrdua del dinamisme en la productivitat del treball. Els treballadors produïen més per guanyar més i consumir els productes que produïen, però això s'ha perdut en reduir el nivell adquisitiu.
No obstant això, es podria dir que aquest dinamisme es troba ara en els països emergents. Però aquestes dues parts de l'economia mundial estan estretament vinculades, de manera que si hi ha un decreixement, una recessió gairebé crònica al Nord, hi haurà conseqüències al Sud, amb un model on la font del seu mercat ve de les exportacions cap als països del centre.
Cal entendre la combinació d'aquests dos moviments. El que està desapareixent és la legitimitat social del capitalisme, la seva capacitat de donar una resposta, en termes de mercaderies, a les necessitats bàsiques de la humanitat. Un dels trets que acompanya aquesta manca de legitimeu és que el capitalisme funciona en gairebé totes les parts del món amb un nivell de desigualtats socials molt important.
Moltes d'aquestes desigualtats socials s'estan agreujant amb les mesures d'austeritat. Es pot acabar amb l'austeritat sense sortir de l'euro?.
La meva posició és que per deixar les polítiques d'austeritat necessitem una ruptura amb les lleis europees. Si en un país hi ha un Govern d'esquerres que es planteja una ruptura, una pregunta que es faria és si cal sortir de l'euro com a primera mesura que condicioni les altres. Jo penso que no, que és possible una ruptura amb les regles europees sense sortir de l'euro i que a més la sortida a seques de l'euro seria un debilitament de la relació de forces, perquè obriria la possibilitat als mercats financers d'especular amb la nova moneda .
No cal excloure la sortida de l'euro com a manera de reprendre la sobraria en les decisions, però és una arma d'últim recurs. La idea que sortint de l'euro tot és possible em sembla incorrecta. Prefereixo dir que primer fem la ruptura [amb les polítiques d'austeritat] i, si cal, podem contemplar la possibilitat d'una sortida de l'euro.
Abandonar l'euro és un debat que s'ha obert, tant en països del sud com del nord d'Europa. Quines conseqüències podria per països com Espanya, Grècia o Portugal, els que més estan patint les polítiques de retallades?.
La primera és el deute, que està fixada en Euros. Sortint de l'Euro vas a devaluar la teva moneda i el teu deute augmentarà en termes reals de la teva pròpia moneda. Es pot cancel · lar o reestructurar part important del deute sense sortir de l'euro i amb des d'una posició amb més força.
La segona conseqüència és més tècnica, i és que suposaria un perill real en el cicle devaluació-inflació-austeritat salarial per impedir una inflació descontrolada.
La tercera és que seria una solució no cooperativa que reprendria la competitivitat amb altres països per guanyar més mercats. Això no és una opció per al conjunt dels països implicats, perquè si tothom devalua la seva moneda, res canviarà. Cal buscar opcions cooperatives que puguin englobar l'Europa en el seu conjunt.
En el context actual tenim uns índexs d'atur molt elevat. Es demana una reducció de salaris per crear ocupació. Quines alternatives planteja per reduir el nivell d'atur?.
Hi ha dues solucions de fons que, a nivell històric, han provat que les coses funcionen. La primera és la reducció del temps de treball, és a dir, una redistribució als assalariats de l'augment de productivitat en forma de reducció de la jornada laboral. A nivell històric sempre hi va haver lluites socials per això i avui treballem la meitat que al segle XIX.
La segona mesura és crear ocupació del no-res en els sectors on hi ha necessitats socials o ecològiques. És la idea d'una intervenció pública.
La idea de baixar salaris per crear ocupació no ha funcionat i és una estafa. Quan s'observa als països del Sud d'Europa-Grècia, Espanya i Portugal, no així Itàlia-veiem una reducció molt forta del cost salarial, però la contrapartida no és una millor competitivitat en termes de preus a l'exportació, sinó un augment de les taxes de benefici.
Una altra de les seves propostes és que l'Estat sigui l'últim garant de l'ocupació. En què consisteix?.
La idea la va plantejar l'economista Hyman Minsky, que va escriure una crítica al keynesianisme vulgar que demana més creixement per tenir més ocupació. Segons ell, això no és suficient i pensa que l'Estat ha de compensar i crear llocs de treball. Crec que és una visió potencialment anticapitalista perquè és contrària a la idea que perquè hi hagi un treball aquest ha de ser rendible. Si hi ha força de treball disponible cal usar-la per satisfer les necessitats tot i que no sigui el més rendible. És una definició d'eficiència diferent a la que planteja el capitalisme.
No obstant això, veiem com a Espanya es privatitzen serveis públics com la Sanitat, s'acomiaden a professors, a Grècia i Portugal es tanquen empreses públiques És això un símptoma de l'esgotament del capitalisme?
Sí De certa manera és una compensació que busca el capitalisme, reintroduir tot el que estava fora de la lògica de mercantilista. El capitalisme tracta de crear de nou mercaderies on havien desaparegut, em refereixo a serveis socials. Es pot dir que tracta com a mercaderia fins i tot la pròpia força de treball. Totes les reformes del mercat de treball busquen fer de la força de treball una mercaderia com qualsevol altra, tractant-la com si respongués a les lleis de l'oferta i la demanda.
A les diferències que apunta entre el capitalisme actual i el d'èpoques anteriors, destaca que ara es busca obtenir més valor a través de les finances. Què ha suposat aquest canvi?.
La teoria del valor-treball diu que només el treball produeix valor. Per tant, és una il · lusió pensar que les finances poden crear valor. A les empreses es parla de creació de valor mitjançant l'accionariat. En realitat no és creació de valor, sinó una captació, el valor es crea amb el treball i el sector financer de certa manera reflecteix aquest valor a costa dels assalariats.
Si seguim aplicant les mesures actuals, quan podrem veure el final de la crisi?
Hi va haver dues dècades d'acumulació de deute i, si hem de pagar mitjançant polítiques d'austeritat i programes que van contra l'Estat social, tindrem tants anys de crisi com es van necessitar per acumular semblant deute. És una idea senzilla que ja va plantejar algun economista.
Entre ponències i tallers durant la IV Universitat d'Estiu d'Esquerra Anticapitalista, explica Públic seva visió sobre la crisi econòmica, les conseqüències d'abandonar l'euro i altres formes de crear ocupació sense reduir els salaris.
En el seu últim llibre, El Capitalisme en 10 Lliçons, explica les claus d'actual sistema i les seves diferències amb dècades anteriors. Creu que el capitalisme s'està esgotant?.
Crec que s'està esgotant en els vells països capitalistes per una raó fonamental: la pèrdua del dinamisme en la productivitat del treball. Els treballadors produïen més per guanyar més i consumir els productes que produïen, però això s'ha perdut en reduir el nivell adquisitiu.
No obstant això, es podria dir que aquest dinamisme es troba ara en els països emergents. Però aquestes dues parts de l'economia mundial estan estretament vinculades, de manera que si hi ha un decreixement, una recessió gairebé crònica al Nord, hi haurà conseqüències al Sud, amb un model on la font del seu mercat ve de les exportacions cap als països del centre.
Cal entendre la combinació d'aquests dos moviments. El que està desapareixent és la legitimitat social del capitalisme, la seva capacitat de donar una resposta, en termes de mercaderies, a les necessitats bàsiques de la humanitat. Un dels trets que acompanya aquesta manca de legitimeu és que el capitalisme funciona en gairebé totes les parts del món amb un nivell de desigualtats socials molt important.
Moltes d'aquestes desigualtats socials s'estan agreujant amb les mesures d'austeritat. Es pot acabar amb l'austeritat sense sortir de l'euro?.
La meva posició és que per deixar les polítiques d'austeritat necessitem una ruptura amb les lleis europees. Si en un país hi ha un Govern d'esquerres que es planteja una ruptura, una pregunta que es faria és si cal sortir de l'euro com a primera mesura que condicioni les altres. Jo penso que no, que és possible una ruptura amb les regles europees sense sortir de l'euro i que a més la sortida a seques de l'euro seria un debilitament de la relació de forces, perquè obriria la possibilitat als mercats financers d'especular amb la nova moneda .
No cal excloure la sortida de l'euro com a manera de reprendre la sobraria en les decisions, però és una arma d'últim recurs. La idea que sortint de l'euro tot és possible em sembla incorrecta. Prefereixo dir que primer fem la ruptura [amb les polítiques d'austeritat] i, si cal, podem contemplar la possibilitat d'una sortida de l'euro.
Abandonar l'euro és un debat que s'ha obert, tant en països del sud com del nord d'Europa. Quines conseqüències podria per països com Espanya, Grècia o Portugal, els que més estan patint les polítiques de retallades?.
La primera és el deute, que està fixada en Euros. Sortint de l'Euro vas a devaluar la teva moneda i el teu deute augmentarà en termes reals de la teva pròpia moneda. Es pot cancel · lar o reestructurar part important del deute sense sortir de l'euro i amb des d'una posició amb més força.
La segona conseqüència és més tècnica, i és que suposaria un perill real en el cicle devaluació-inflació-austeritat salarial per impedir una inflació descontrolada.
La tercera és que seria una solució no cooperativa que reprendria la competitivitat amb altres països per guanyar més mercats. Això no és una opció per al conjunt dels països implicats, perquè si tothom devalua la seva moneda, res canviarà. Cal buscar opcions cooperatives que puguin englobar l'Europa en el seu conjunt.
En el context actual tenim uns índexs d'atur molt elevat. Es demana una reducció de salaris per crear ocupació. Quines alternatives planteja per reduir el nivell d'atur?.
Hi ha dues solucions de fons que, a nivell històric, han provat que les coses funcionen. La primera és la reducció del temps de treball, és a dir, una redistribució als assalariats de l'augment de productivitat en forma de reducció de la jornada laboral. A nivell històric sempre hi va haver lluites socials per això i avui treballem la meitat que al segle XIX.
La segona mesura és crear ocupació del no-res en els sectors on hi ha necessitats socials o ecològiques. És la idea d'una intervenció pública.
La idea de baixar salaris per crear ocupació no ha funcionat i és una estafa. Quan s'observa als països del Sud d'Europa-Grècia, Espanya i Portugal, no així Itàlia-veiem una reducció molt forta del cost salarial, però la contrapartida no és una millor competitivitat en termes de preus a l'exportació, sinó un augment de les taxes de benefici.
Una altra de les seves propostes és que l'Estat sigui l'últim garant de l'ocupació. En què consisteix?.
La idea la va plantejar l'economista Hyman Minsky, que va escriure una crítica al keynesianisme vulgar que demana més creixement per tenir més ocupació. Segons ell, això no és suficient i pensa que l'Estat ha de compensar i crear llocs de treball. Crec que és una visió potencialment anticapitalista perquè és contrària a la idea que perquè hi hagi un treball aquest ha de ser rendible. Si hi ha força de treball disponible cal usar-la per satisfer les necessitats tot i que no sigui el més rendible. És una definició d'eficiència diferent a la que planteja el capitalisme.
No obstant això, veiem com a Espanya es privatitzen serveis públics com la Sanitat, s'acomiaden a professors, a Grècia i Portugal es tanquen empreses públiques És això un símptoma de l'esgotament del capitalisme?
Sí De certa manera és una compensació que busca el capitalisme, reintroduir tot el que estava fora de la lògica de mercantilista. El capitalisme tracta de crear de nou mercaderies on havien desaparegut, em refereixo a serveis socials. Es pot dir que tracta com a mercaderia fins i tot la pròpia força de treball. Totes les reformes del mercat de treball busquen fer de la força de treball una mercaderia com qualsevol altra, tractant-la com si respongués a les lleis de l'oferta i la demanda.
A les diferències que apunta entre el capitalisme actual i el d'èpoques anteriors, destaca que ara es busca obtenir més valor a través de les finances. Què ha suposat aquest canvi?.
La teoria del valor-treball diu que només el treball produeix valor. Per tant, és una il · lusió pensar que les finances poden crear valor. A les empreses es parla de creació de valor mitjançant l'accionariat. En realitat no és creació de valor, sinó una captació, el valor es crea amb el treball i el sector financer de certa manera reflecteix aquest valor a costa dels assalariats.
Si seguim aplicant les mesures actuals, quan podrem veure el final de la crisi?
Hi va haver dues dècades d'acumulació de deute i, si hem de pagar mitjançant polítiques d'austeritat i programes que van contra l'Estat social, tindrem tants anys de crisi com es van necessitar per acumular semblant deute. És una idea senzilla que ja va plantejar algun economista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS