Mas declari la independència encara que vagi a la presó. Si Mas es decideix per la declaració unilateral, "l'Estat podria recórrer, en hipòtesi, a denunciar Mas, amb el Codi Penal a la mà, per usurpació d'atribucions, el que li podria comportar penes de presó], i la declaració de els estats d'excepció o de lloc ". Però, no hi ha rebel · lió ni sedició, si l'actuació unilateral de les institucions de la Generalitat no anés acompanyada de cap tipus de violència, no es donarien, en principi, les condicions necessàries per aplicar el precepte esmentat. També rebutgen el delicte de sedició perquè no es procedirà "tumultuàriament".

L'agenda que els assessors polítics de la Generalitat s'havien marcat a mitjans del mes de maig es va complint: el president català, Artur Mas, ja té sobre la taula el primer informe del Consell Assessor de la Transició Nacional, el sanedrí que presideix el jurista Carles Viver Pi-Sunyer. Es titula La consulta sobre el futur polític de Catalunya i consta de 221 pàgines. La conclusió és clara: s'ha d'intentar que el Govern central doni el seu permís per celebrar-ho. Si això no és possible, s'analitzen vies alternatives per esquivar les qüestions jurídiques i culminar amb una Declaració Unilateral d'Independència. Aquesta, diuen els savis de Mas, "no ha de ser excessivament llarga" i s'ha de limitar a "reflectir la voluntat de constituir Catalunya com a Estat independent".
És la fórmula més ràpida que han trobat, perquè se soluciona en una sessió parlamentària, on a més es prenen diverses decisions relacionades amb el marc jurídic de la transició: "Constitució provisional i successió de normes, entre altres". Però té el desavantatge que és "una resolució que no té, en puritat, efectes jurídics, ja que s'aprova en l'exercici de la funció d'impuls parlamentari". Per tant, aconsellen al president català que aprovi aquesta declaració "com una iniciativa legislativa, ja que això li atorgaria rellevància formal i normativa (aprovació com a llei), que es revela necessària per a un acte tan transcendent com una declaració d'independència". Els savis reconeixen que una declaració d'aquestes característiques "no s'ajusta a les disposicions d'ordenament jurídic constitucional espanyol" i que la legislació internacional tampoc l'empara.
En conseqüència, adverteixen que si Artur Mas es decideix per la declaració unilateral, "l'Estat podria recórrer, en hipòtesi, als següents mecanismes de resposta: la via de l'article 161.2 de la Constitució espanyola; el recurs al mecanisme excepcional previst a l'article 155 de la Constitució, l'exercici d'accions penals analitzades anteriorment [denunciar Mas, amb el Codi Penal a la mà, per usurpació d'atribucions, el que li podria comportar penes de presó], i la declaració dels estats d'excepció o de lloc ".
No hi ha cap revolta ni sedició
Reconeixen que el Codi Penal regula els delictes contra la Constitució, com el de la rebel · lió, que s'atribueix als que s'alcin violentament i públicament per declarar la independència d'una part del territori nacional. "Però tal com està configurat el tipus delictiu, si l'actuació unilateral de les institucions de la Generalitat no anés acompanyada de cap tipus de violència, no es donarien, en principi, les condicions necessàries per aplicar el precepte esmentat, que exigeix ​​que la declaració d'independència respongui a un alçament violent i públic, llevat que s'interpreti el terme violència en el sentit amplíssim contingut en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola referint-se a tot allò que s'executa contra la conducta regular o fora de raó o de justícia ". També rebutgen el delicte de sedició perquè no es procedirà "tumultuàriament".
Així mateix, creuen poc probable que es decreti l'estat d'excepció "llevat que es forci la interpretació dels efectes que comporta una declaració unilateral d'independència, considerant que s'estava alterant greument el normal funcionament de les institucions democràtiques". Igualment, l'estat de lloc seria per "una insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d'Espanya, la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional que no es pugui resoldre per altres mitjans". A més, les amenaces que poden donar lloc a un estat de lloc són "amenaces exteriors".
Sota el lema Vies alternatives en cas de no poder fer la consulta legal, el consell assessor proposa el full de ruta que pot tenir més èxit. "Des de la Generalitat, amb el suport de la majoria dels ajuntaments de Catalunya, es podria organitzar una consulta al marge de les disposicions legals de l'Estat i de les de la Generalitat (si aquestes últimes haguessin estat suspeses pel Tribunal Constitucional a instàncies del Govern central). Es tractaria d'aplicar la legalitat catalana malgrat la seva suspensió ".
Una altra possible alternativa seria que "l'organització correspongués exclusivament a entitats de la societat civil, encara comptant amb el suport indirecte de la Generalitat i dels Ajuntaments". Però adverteixen que els inconvenients d'aquests dos escenaris "són clars: confrontació frontal amb l'Estat si s'utilitza la primera de les vies esmentades, fàcil campanya de desprestigi dels actors i institucions contraris a la consulta per la seva inutilitat (presentada com il · legal i anticonstitucional ), una previsible escassa o insuficient participació, deslegitimació dels resultats-també en l'esfera internacional-, problemes logístics d'organització, etcètera ".
La via més potent
Els savis desaconsellen, doncs, aquestes dues vies, però deixen les portes obertes a la convocatòria d'unes "eleccions plebiscitàries", que "són aquelles que en termes polítics tindrien com a objectiu conèixer l'opinió de l'electorat al voltant d'una determinada proposta política de gran transcendència general ". I afegeix més endavant que "si es constata de manera incontrovertible la impossibilitat de fer el referèndum sobre la independència de Catalunya per les vies legals anteriorment exposades com a conseqüència del reiterat comportament contrari de les institucions de l'Estat, la via alternativa de les eleccions plebiscitàries es revela com la més idònia per poder conèixer la posició dels ciutadans de Catalunya sobre el seu futur polític col · lectiu. Per a aquest propòsit, es podrien invocar arguments de legalitat, d'eficàcia i de respecte al principi democràtic ".
Aquesta via seria també més eficaç potencialment que la de la mediació internacional. I, per descomptat, compta amb més punts de ser adoptada que la declaració unilateral d'independència.
"En el debat polític i mediàtic, s'ha situat en ocasions a la declaració unilateral d'independència com a possible alternativa davant la inviabilitat de convocar un referèndum o una consulta i, per tant, és pertinent tractar aquí aquesta qüestió. Bé, no sembla que el Parlament actual, elegit el 25 de novembre del 2012 tingui en principi, i sense perjudici del que s'apunta al final de l'apartat 8.3, la legitimitat democràtica com per adoptar una decisió de la transcendència de la declaració unilateral d'independència, entesa com a primera via davant la impossibilitat de celebrar un referèndum. La raó és clara: les eleccions del 25 de novembre del 2012 no van ser unes eleccions plebiscitàries en els termes definits anteriorment ".
Reconeix el sanedrí que encara hi ha una majoria clara a favor del dret a decidir (107 diputats sobre 135) i una majoria absoluta sobiranista (74 diputats) "els antecedents exposats de les eleccions del 25 de novembre no permeten sostenir que els electors van donar un mandat a la Cambra per efectuar una declaració unilateral d'independència ".
El consell assessor, en canvi, creu que aquesta declaració "té un caràcter instrumental com a culminació de la via alternativa oberta mitjançant la celebració d'unes eleccions plebiscitàries, el resultat de les quals fos majoritàriament favorable a les forces polítiques partidàries de la independència de Catalunya" . I el full de ruta queda definitivament conformada: "Establert aquest element [majoria de diputats] i afirmada la legitimitat democràtica del Parlament per aprovar la declaració després d'unes eleccions plebiscitàries, celebrades com a alternativa a la impossibilitat de fer un referèndum en un marc de plena llibertat per defensar qualsevol opció, toca analitzar l'encaix jurídic d'aquesta figura ".
Els delictes que podria cometre
Els inconvenients d'una convocatòria il · legal podrien ser greus. Recorda el text, però, que el Codi Penal tipificava des de 2003 com a delicte "la convocatòria de consultes populars per via de referèndum per part d'una autoritat o funcionari públic que no tingui competències o atribucions per fer-ho", encara que en el 2005 va ser derogada aquesta norma. Però hi ha la possibilitat d'incórrer en tres possibles delictes: usurpació d'atribucions, prevaricació i desobediència. Per usurpació de funcions, les penes poden ser d'un a tres anys de presó i inhabilitació especial per ocupar càrrecs públics de sis a dotze anys. "Aquest tipus delictiu només es podria considerar aplicable en cas que la convocatòria de la consulta es instrumentase, encara que fos amb caràcter parcial o complementari, a través de l'aprovació d'una disposició de caràcter general".
La prevaricació, per la seva banda, comportaria inhabilitació per set o deu anys i s'aplicaria en el cas que es argumentés "que una resolució adoptada en relació amb el procés de celebració de la consulta tenia un contingut arbitrari-en el supòsit fet que dictava al marge de la llei-amb ple coneixement de la persona o funcionari que l'hagi dictat ". I la desobediència comportamulta i inhabilitació especial de sis a dos anys.Conclou aquest apartat: "Cal apuntar que, en principi, la celebració d'unes consultes mitjançant procediments no previstos legalment no podria servir d'argument per justificar l'aplicació de dos mecanismes exorbitants de defensa constitucional: la declaració dels estats d'excepció i de setge ". Aquestes mesures excepcionals es deixen només per al cas que hi hagi una declaració unilateral d'independència.