CATALUNYA ha d'anar a un procés constituent, declarar unilateralment la independència i després ratificar-la en un referèndum convocat pel nou Govern ". "Eleccions plebiscitàries" per a finals de 2014.

La consulta independentista ja és el de menys per a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La meta d'aquesta formació és que el president català, Artur Mas, convoqui eleccions plebiscitàries i tot seguit hi hagi una declaració unilateral d'independència per part del Parlament autonòmic. "El referèndum ja és el de menys. Estem convençuts que l'Estat no va a deixar que els catalans es pronunciïn a les urnes, per la qual cosa el millor que podem fer és anar a un procés constituent, declarar unilateralment la independència i després ratificar-la en un referèndum convocat pel nou Govern " , assenyalen fonts republicanes.
Les enquestes apunten que Esquerra podria treure en aquests moments uns resultats històrics si se celebressin eleccions, amb una quarantena de diputats. És més: podria desbancar Convergència i Unió (CiU) com a primer partit polític de la comunitat. Però als republicans no els interessa això ara.
"Hi ha molt per fer. La nostra meta no és tenir el poder, sinó aconseguir la independència ", afirmen oficialment. En privat, però, revelen que la causa principal d'aquesta prudència està lluny de tal altruisme: la dura batalla contra el Govern central comporta un gran desgast. I qui pateix aquest desgast ara és Artur Mas. Per tant, que ho segueixi patint mentre ERC maneja el Govern però no està en ell. No dóna la cara.
Al president d'Esquerra, Oriol Junqueras, li va de meravella tenir una gran ascendència en la política catalana però no ser, en última instància, responsable de res, ja que qui està en l'Administració són els convergents. "Oriol i l'actual direcció s'afermen cada dia més dins d'ERC. A més, a la cúpula de l'organització, excepte algunes excepcions, tot són gent nova que no té vicis polítics, ja que fa relativament poc que tenen altes responsabilitats. I des de la base del partit s'aprova l'estratègia de donar suport al Govern de Convergència sense implicar-se en l'Administració. Potser és veritat que la responsabilitat és menor, però també és veritat que els ciutadans del carrer saben que és Esquerra qui dóna suport al Govern de CiU i li pot demanar explicacions ", expliquen les fonts consultades.
Hi ha, però, un detall crucial: "El votant republicà ja volia fa anys un govern netament nacionalista. Ara el té. L'hi hem donat encara a risc de sortir perjudicats perquè estem donant suport a una formació amb un programa social i econòmic molt diferent del nostre. Però en aquests moments, la prioritat és el país i estem disposats a sacrificar alguns punts dels nostres programes en benefici de Catalunya ".
Tot i això, la intenció d'ERC, assenyala una font interna a aquest diari, és arribar "el més sencers possible" a finals de l'any que ve. Per llavors, hi hagi o no hi hagi referèndum, Esquerra li ha dit a Artur Mas que hauria de convocar "eleccions plebiscitàries" i anar a un procés constituent de Catalunya com a Estat. A les eleccions plebiscitàries concorrerien, almenys aquestes dues formacions, amb només un objectiu en el seu programa electoral: proclamar la independència de Catalunya.
Recolzats pel 'sanedrí'
Aquest és un calendari que fins i tot el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que presideix el jurista Carles Viver Pi-Sunyer, assumeix i abona. En el seu primer informe, lliurat a Artur Mas el passat dijous a la tarda, el sanedrí assessor recolza el pacte CiU-ERC. I subratlla en el text que no s'ha de retardar la celebració de la consulta més enllà del necessari per "donar compliment a la regla general continguda en l'acord dels dos partits majoritaris del Parlament de Catalunya de convocar la consulta abans de finals de l'any 2014, llevat de la concurrència de circumstàncies excepcionals apreciada de comú acord [entre els dos partits, tan i com reconeix el pacte escrit entre tots dos] ".
Els assessors de Mas proposen també que, en el cas que guanyi el sí, s'hauria d'obrir un procés negociador entre Catalunya i l'Estat per consumar la secessió. En el cas que guanyi el no, subratlla, "no es pot interpretar com una opció a favor del manteniment de l'statu quo, encara que aquest és l'efecte immediat que es produeix i, naturalment, tampoc es pot entendre en el sentit que queden excloses per al futur modificacions o reformes del model actual, que no pot quedar petrificat ". I afegeix: "Fins i tot aquesta opció [es refereix al referèndum] rebutjada no pot quedar proscrita a perpetuïtat, sinó exclosa només durant un temps raonable". Aquest "temps raonable" podria ser de 15 anys, com en el cas del Quebec.
Alerten també els savis que "seria aconsellable que les forces polítiques partidàries de la independència disposessin de propostes alternatives per al cas que fracassés la proposta principal sotmesa a consulta [és a dir, per si guanya el no], per tal d'evitar en la mesura del possible el desconcert que es podria produir després de la consulta amb aquest resultat. Naturalment, això no implica haver de fer públiques amb antelació aquestes propostes alternatives o l'estratègia per a la gestió d'un eventual resultat advers ".