Mariano va a fer balconing sense balcó i sense piscina, però amb una tova majoria absoluta que espera per recollir-lo en camines i portar-lo en olor de santedat des de les portes del Congrés fins a la platja mateixa de les vacances.

Un cop finalitzat el Tour, que era l'únic que realment li preocupava, Mariano ja està lliure d'obligacions per acudir al Congrés, un dels seus passatemps favorits. La decisió ha estat presa com es prenen aquestes coses a Espanya, amb molta reflexió, molta paciència i molt de gel. A Mariano li importen un pebrot l'amenaça de la moció de censura, la crítica de l'oposició en bloc i el fàstic general de la ciutadania, però ha estat suficient una estirada d'orelles al Financial Times, que és el seu diari de capçalera després del Marca , perquè s'ho pensi, si no dues vegades, almenys un. Ho ha dit en prosa evangèlica: "És bo que jo tingui una compareixença a les Corts Generals". Li ha faltat afegir: "No és bo que Mariano estigui sol".
Mariano va a fer balconing amb l'esperança que en l'últim moment no li moguin la piscina. El balconing és una exhibició que fan els polítics sobretot en campanya però també en èpoques estivals. Abans els dictadors feien balconing a pèl sobre enormes multituds escampades. En els seus temps, Hitler i Mussolini es van donar gloriosos banys de multituds, després Franco i fins Fidel Castro li van prendre gust al balconing però el van anar deixant amb l'edat. Franco es va dedicar a inaugurar pantans, potser per esmorteir el cop, i Castro es va llançar en planxa en un mortal cap endavant mal mesurat que pocs anys després va plagiària el rei Joan Carles, que també és molt aficionat. És el perill del balconing, que si fas malament la distància, acabes aterrant amb la boca.
Mariano va a fer balconing sense balcó i sense piscina, però amb una tova majoria absoluta que espera per recollir-lo en camines i portar-lo en olor de santedat des de les portes del Congrés fins a la platja mateixa de les vacances. En qualsevol cas, per poc risc que amagui la compareixença, sempre cal comptar amb algun imprevist i per això els periodistes acudiran en massa, a veure si hi ha sort i Mariano es dóna una costellada. Com el salt de pont, com el paracaigudisme lliure, l'emoció del balconing es defineix davant la possibilitat mortal d'un hostiazo. És un esport ximple que no sol aparèixer a les notícies de no ser pels traumatismes múltiples i els fracturats cadàvers dels que van fallar el salt. Encara que les preguntes estiguin preparades i les respostes més preparades encara, sabem de sobres que qualsevol cosa es pot esperar d'un home que marra seva pròpia lletra i li envia un missatge de suport a Bárcenas dos dies després de publicar els quaderns secrets de la màfia. Per alguna cosa Mariano és l'únic concursant de Pasapalabra capaç d'encadenar un rosco sencer d'errors. El president, com Indiana Jones, va a fer un salt de fe. No la seva, és clar, sinó la nostra.