dissabte, 20 de juliol de 2013

Les «mentides podrides» d'Espanya contra la independència. .Les pensions i la UE .Com que Espanya és Europa, si es vol que els catalans quedin fora de la UE, Espanya els hauria de retirar el passaport, "i ja m'agradaria veure la cara que posaria Alicia Sánchez Camacho quan li anessin a prendre el seu.





Sala i Martín va qualificar de "mentides podrides" els arguments espanyols contra la independència. "Les pensions perillaran -va advertir- si ens quedem a Espanya, perquè la caixa de la Seguretat Social és com la guardiola dels Simpson, que quan la van obrir era plena de pagarés signats per en Homer Simpson, que havia anat treient-ne els diners, que mai no podria retornar".

Les amenaces governamentals de vetar l'entrada catalana a Europa no van merèixer gaire crèdit al conferenciant: "Quan diuen que estarem tres generacions fora de la UE, deuen voler dir que hi votaran en contra ells, els seus fills i els seus néts. Però Espanya serà la primera interessada en negociar amb una Catalunya independent per motius econòmics i de pagament del deute, perquè en cas contrari, el deute se l'hauran de menjar fins als seus néts!".

Per Sala, com que Espanya és Europa, si es vol que els catalans quedin fora de la UE, Espanya els hauria de retirar el passaport, "i ja m'agradaria veure la cara que posaria Alicia Sánchez Camacho quan li anessin a prendre el seu. O és que potser es triaria entre catalans bons i dolents i a alguns se'ls deixaria tenir el passaport espanyol?".

Una altra de les paradoxes de la rèplica espanyola al procés d'independència ridiculitzades pel conferenciant va ser l'opció de comunicar-se amb França foradant el Pirineu per l'Aragó, "i quan sortirien per l'altra banda no hi trobarien res, no enllaçarien amb res", va reblar, tot mostrant al mateix temps el mapa de els xarxes de comunicacions franceses que marquen el buit absolut en aquella zona.

"Si es perd la votació, retrocedirem al 1975"

La conferència va prendre un to més dramàtic quan Sala i Martín va alertar que "la votació serà triar entre independència o marxa enrere, perquè si es perd no quedarem pas com estem, sinó que retrocedirem fins a l'any 1975. Mentre el món avança amb la presència de les noves tecnologies a l'ensenyament, a Madrid els preocupa si la nota de l'assignatura de Religió ha de comptar per a les mitjanes".

Però sense cap dubte, els moments de més eufòria es van produir amb les carregades un punt histriòniques del conferenciant cap a la família reial espanyola i els personatges del "famoseo", simbolitzats per la cantant Isabel Pantoja, mentre les diapositives del monarca caçant elefants, la princesa Corinna somrient i els perfils malcarats de personatges corruptes messetaris completaven el retaule anacrònic de la Celtiberia Show del segle XXI.

La cavalcada imparable de Sala i Martin -amb un  públic amb símptomes de torticolis de tant seguir-lo d'un extrem a l'altre de l'escenari- va culminar amb una escena final de serenitat i fins i tot intimisme, quan va tancar la xerrada demanant, amb veu serena i emotiva: "No tingueu por i voteu amb el cor".

Les preguntes del públic van centrar-se en aspectes empresarials, com ara la conducta de les grans fortunes catalanes envers el procés: "Tots els que es beneficien de la dependència callen, no sols els grans empresaris. El senyor Lara, de Planeta, té molts diners, però el seu vot val igual que el meu. D'acord que els grans empresaris poden fer molta pressió perquè són els que tenen més diners. Però pocs vots. Els petits i mitjans empresaris sí que tenen molts vots."

Les multinacionals, aliades de Catalunya

Sobre l'actitud de les companyies multinacionals, Sala i Martín no va dubtar: "Les multinacionals seran les grans aliades de Catalunya: són aquí perquè hi guanyen diners". De cara als models econòmics del futur, va proclamar que "Catalunya és el país més competitiu del món, més que Suïssa, perquè nosaltres tenim mar i hem de saber beneficiar-nos del boom de l'entrada de les mercaderies asiàtiques a Europa que arriben pel canal de Suez".

Una bona part de la conferència havia estat dedicada a l'espoli econòmic que pateix Catalunya des de l'Estat espanyol. Una situació que s'agreuja "ara que Espanya és arran del precipici, diguin el que diguin amb això dels brots verds. Excepte el de l'atur, cap dels indicadors econòmics millora, sinó tot el contrari: cada notícia és més desastrosa que l'anterior. Hi pot haver alts i baixos, perquè el 2010 ja es donava la crisi per acabada i vam tornar a recaure, entrant en una model japonès". Segons Sala i Martín, "els únics que poden treure el país de la crisi són els empresaris, però les aixetes del crèdit estan tancades".

La creació d'un fons d'ajuda a Espanya per part de la futura Catalunya independent seria una opció vista amb bons ulls: "Els diríem que no volem que s'arruïnin i que ja els ajudaríem durant uns quants anys, però sense prendre'ns el pèl com ara". Aquesta hipòtesi va ser acollida amb aplaudiments i rialles per part del públic. També hi va haver tocs d'atenció cap a la situació interna quan Sala va reconèixer que des de Catalunya no s'ha pas fet tot bé, i que els nostres governs també han tingut els seus errors i fracassos, "però amb la independència almenys tindríem un govern, el nostre, que no ens aniria en contra, sinó a favor, però que per avançar caldria que fes les coses ben fetes en l'àmbit econòmic i de relacions amb les empreses".

La declaració unilateral, només com a últim recurs

En un àmbit més polític, Sala va marcar distàncies amb l'opció d'una declaració unilateral d'independència (DUI) des del Parlament de Catalunya, perquè "podria restar-nos suports", en comparació amb la potència que té la votació popular directa: "A Nova York veig un gran suport al dret a decidir per part dels nordamericans, mentre que el dèficit fiscal no els interessa gens. És el fet de no poder votar allò que entenen, i si ens mantenim en aquest terreny serem forts. A Europa, igualment, no poden castigar els catalans perquè volen votar. Cap dels deu manaments de la llei de Déu estableix que els catalans no puguin votar el seu futur. Per més que la DUI sigui l'últim recurs, tindria menys suport internacional a curt termini. Hem de votar, i no està clar que guanyi el "sí", però la votació hi serà. La declaració unilateral d'independència hauria de ser l'últim recurs".

L'acte va acabar amb els parlaments de Xavier Ferràs, degà de la facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, que va enaltir la força de la investigació i el desenvolupament tècnic i científic a Catalunya, i d'Eulàlia Espona i Noemí Morral en representació de l'Assemblea Nacional Catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS