El botifler Marquès del Pedroso José Manuel Lara Bosch, mostra els seus poders a Rajoy després de donar aixopluc televisiu a Aznar en plena 'guerra de la TDT'.

Mariano Rajoy ha de mesurar bé les seves forces en l'ofensiva oberta contra els mitjans de comunicació després del cas Bárcenas. I és que, potser sense pretendre-ho, José Manuel Lara acaba d'ensenyar els seus poders i posar sobre la pista de futurs problemes amb el sector. Les inesperades declaracions de José María Aznar dimarts a Antena 3 no només han suposat un atac demolidor a la línia de flotació de l'actual direcció del PP. També han evidenciat la capacitat dels grans grups mediàtics de posar en solfa la política popular i fins de servir d'altaveu als enemics 'íntims' de Rajoy. I no té més gran que Aznar i la facció de partit que representa.
La secular no intervenció de Rajoy en qüestions de mitjans de comunicació es convertia en un mite l'estiu passat. El seu lloctinent Soraya Sáenz de Santamaría ignorava els informes de les autoritats de Competència i avalava l'absorció de La Sexta per la cadena de Planeta. Què esperava l'Executiu amb aquesta decisió? En una relació marcada pels sobreentesos, el Govern comptava que la presa de control de la cadena per part de Lara injectés una certa sensibilitat a la seva causa en la línia editorial. No obstant això, des de la cúpula d'Antena 3 mai ha admès que hagués cap compromís. I els presentadors de La Sexta mai han denunciat pressions. Ni en públic ni en privat.
En aquestes va arribar el afer Bárcenas i la resposta de laSexta que, sense renunciar a la seva essència, es va sumar al cor dels Prisa, Unidad Editorial i Mediaset. Sentint-se maltractat després tirar una mà a Lara i després d'auspiciar l'operació rescat a l'editora d'El País, el PP va refermar. Primer va ser un ministre, que recordava que rebien atacs de "grups trencats", en al · lusió a la companyia de Juan Luis Cebrián, després, un altre deixava clar que el Gabinet "havia estat massa bo", en referència a la integració Antena 3-La Sexta , i finalment, el mateix titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, recordava els deutes amb el fisc dels grups de mitjans. En suma, un malestar creixent que un comensal no convidat, el Tribunal Suprem, va venir a canalitzar per sorpresa.
I és que el Govern va aprofitar per als seus fins una sentència de l'Alt Tribunal, que a finals de novembre considerava il · legal l'últim acord de l'era Zapatero respecte al repartiment de canals en TDT. Malgrat negociar durant setmanes una solució amb les cadenes, l'Executiu trencava la baralla en el fragor de les crítiques i Sáenz de Santamaría anunciava que aplicarà sense més la sentència. Antena 3, Mediaset, Vocento i Unidad Editorial perdran entre dos i tres canals per cap, amb els ingressos que això suposa. Amb aquest pas endavant, Rajoy demostrava als amos de la premsa i la televisió que tenia el BOE. Els afectats van optar per callar, encara que sotto voce no dubten a assegurar que la decisió és una declaració de guerra que pot obrir un autèntic via crucis per al Gabinet.
En aquest context Antena 3 rebia ahir a Aznar. I ho feia després que al matí el diari El País publiqués que la trama Gürtel va pagar part del casament de la filla de l'expresident amb Alejandro Agag. L'actual conseller de Rupert Murdoch no va semblar immutar-se. De fet, va ser la perxa perfecta perquè es despatxés a gust contra el Grup Prisa. Paradoxalment, va recórrer a arguments similars als que utilitzen els actuals dirigents del partit. Aznar recordava que El País es troba en "una situació de cuasibancarrota" i ha dit esperar que no es quedi sense diners per pagar les condemnes que, va assegurar, guanyarà als tribunals. Més impacte a Gènova devien tenir les seves crítiques a la política econòmica del Govern. El lot va aconseguir un nivell de repercussió espectacular i copava el debat durant el dia d'ahir.
Ara, és decisió del Govern si contemplacions o eleva el repte. Un repte de força que posa en qüestió tota la seva política de comunicació. Rajoy pot buscar una solució a la pèrdua de canals com a primer gest de bona voluntat. De fet, els grups estan encara convençuts que hi ha marge legal per trobar una solució tècnica i jurídica a l'malifeta. En canvi, també pot donar el cop de gràcia al sector si recupera la publicitat per a RTVE, com apuntava aquesta mateixa setmana el propi Montoro. Una mesura d'aquest tipus rebaixaria el pastís publicitari dràsticament i posaria en pèrdues de cop a Antena 3 i Telecinco. I el pitjor és que l'Executiu té la coartada perfecta: el normal és que Brussel · les tiri a terra al juny el model de finançament de la televisió pública.
Resulta curiós que la relació amb els grups mediàtics marqui bona part de l'agenda del president que més ha renegat de relacionar-s'hi. "Rajoy té vocació de inhibir-se en qüestions de mitjans i manté una enorme distància amb els tradicionals gurus de la dreta-asseguraven fonts properes al polític gallec nouvingut al poder-. A principis de 2008 tenia en contra la Cope i El Mundo i no va moure un dit, va deixar fer ". El president, dels pocs inquilins de la Moncloa que no han buscat crear un imperi mediàtic afí, ha tingut l'estranya habilitat de guanyar-se la animadversió de tots els grans grups, vegeu Antena 3, Mediaset Prisa, Unidad Editorial, Vocento. I en un temps rècord de només un any i mig. Segur que tampoc era la seva idea.