Quin és el preu d'indultar un banquer?. Com és possible que es facin lleis a mida per a una persona concreta?.

Més concretament, quant val el conseller delegat de l'entitat financera més important del país, el senyor Alfredo Sáenz? Hauríem de fer un càlcul aproximat, perquè ho acabem de rescatar i aparentment gratis total. M'explico. El consell de ministres del passat 12 d'abril va aprovar un decret que modifica els requisits que s'exigien fins ara per desenvolupar la direcció d'una entitat financera a Espanya, relaxant-en l'apartat que obligava als banquers i no haver estat condemnats judicialment. No està malament per als temps que corren que un govern aprovi alleujar els criteris per dirigir un banc. Però és que el decret en qüestió no es referia a tots els banquers en abstracte sinó a un de molt particular, precisament Alfredo Sáenz.
Si això mateix hagués passat, posem, a Itàlia amb un banquer amic de Berlusconi, els mitjans espanyols (alguns) s'haurien llançat indignats (amb raó) a criticar la mesura. Com és possible que es facin lleis a mida per a una persona concreta? Això només passa a les democràcies bananeres, ¡on s'ha vist! Doncs bé, aquí va passar fa una setmana i ni propi. El govern canvia la llei "ad personam" i els mitjans ho despatxen amb un breu en pàgina parell.
I l'oposició? Res de res. No és estrany. El tan requerit consens entre els grans partits existeix, clar que existeix ... per les coses importants, com salvar Sáenz. Ha estat una idea transversal, consensuada entre PP i PSOE. Perquè després diguin que els grans partits no es posen mai d'acord en res. De fet, el primer intent ho va fer l'últim govern socialista quan, en el consell de ministres posterior a les eleccions generals de 2011 (és a dir, quan el govern estava en funcions), va aprovar l'indult a l'home de Botín. El pagament? Unes paraules del patró de la banca sobre les bondats de l'economia espanyola i la seva ràpida recuperació.
El Tribunal Suprem, però, va recordar que l'indult eximeix del compliment de la pena, però no la "esborra", de manera que Sáenz seguia tenint antecedents penals, que li impedien seguir en el negoci bancari. Així que ha hagut de ser el nou govern el que rescat al conseller delegat mitjançant una reforma exprés de la llei via decret, el que li permet no haver de passar per l'enutjós tràmit de la discussió parlamentària (que ja se sap que hi ha diputats que no entenen els mecanismes de l'alta política i serien capaços de qüestionar la imprescindible i molt patriòtica decisió governamental).